El campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a les Terres de l'Ebre va presentar ahir el nou Centre en Canvi Climàtic (C3), que ja ha començat a treballar a l'edifici Betània de Tortosa i que tindrà la seu física al nou edifici que s'està construint al parc de Remolins. Al marge de l'acte institucional, la presentació del que és el primer centre universitari del país especialitzat en el canvi climàtic es va completar amb una jornada científica en què van participar experts de prestigi mundial, com ara el britànic Phil Jones o el nord-americà Thomas Peterson. Un dels objectius del C3 és esdevenir un referent internacional en l'estudi del canvi climàtic, per determinar els impactes de l'escalfament global sobre el medi ambient, i com s'hi poden adaptar o com poden mitigar-los els humans.
Menys d'una setmana després de la posada de la primera pedra del nou edifici del campus de les Terres de l'Ebre, la URV va presentar ahir a Tortosa la seua primera aposta per iniciar el procés d'especialització del campus en l'àmbit del medi ambient i la recerca sobre el canvi climàtic. El C3 ha nascut com una estructura de recerca pròpia, amb seu al campus de l'Ebre i associada a la unitat predepartamental de geografia de la URV. La directora del C3, la doctora Manola Brunet, va remarcar que l'objectiu del centre serà excel·lir en la recerca, en la docència reglada i no reglada i en la capacitació internacional, però també en l'assessorament científic, la divulgació i la transferència de coneixement a la societat del territori.
El C3 rep l'herència del grup anterior d'investigadors de la URV, que durant els últims cinc anys ha assolit un cert prestigi internacional en l'àmbit de l'anàlisi i la reconstrucció instrumental de la variabilitat del canvi climàtic. Ara aquest equip s'ha implantat a Tortosa i ha estat l'embrió del nou C3. «L'interès de la URV és fomentar la societat del coneixement i de la innovació a les Terres de l'Ebre», va afegir-hi Brunet, que va parlar d'implantar-hi màsters i estudis de postgrau, així com de continuar excel·lint en el camp de la recerca sobre el canvi climàtic. I tot plegat, estrenyent la col·laboració amb institucions del territori com ara l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes, o la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita. «Ara som una estructura petita i jove, però d'aquí a tres anys volem passar dels deu investigadors», va concloure.
L'entorn de treball del C3. Per la seua banda, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va voler destacar que una jornada científica com la d'ahir a Tortosa és «l'entorn de treball» en què s'ha de moure el nou C3. Grau va reiterar el compromís de la URV per construir a l'Ebre un campus amb activitat acadèmica completa. «Hem volgut evitar la duplicitat de polítiques acadèmiques i que l'activitat del campus de l'Ebre no fos subsidiària d'altres àmbits de la URV, defugint el caràcter de la delegació universitària», va remarcar. Grau també va afegir-hi que és per això que van fomentar l'ampliació dels estudis, i va destacar que durant aquest procés de definició del projecte del campus de l'Ebre ja s'han implantat els magisteris en educació infantil i en educació primària. «Avui no podríem ser aquí sense un projecte definit i una estratègia d'identificació dels àmbits singulars», va assenyalar.
Així, de la mateixa manera que la URV s'ha especialitzat en els àmbits de la química i l'energia, l'arqueologia clàssica i l'enologia als campus de Tarragona i Reus, l'objectiu és fer el mateix amb el medi ambient, la nova cultura de l'aigua i el canvi climàtic al campus de les Terres de l'Ebre. «Els Ports, el Delta i el riu són uns àmbits molt potents a Catalunya i a l'Estat, i al territori ja hi ha gent de l'Observatori de l'Ebre i del centre d'aqüicultura de la Ràpita que hi treballen», va precisar el rector de la URV. «També seria bo que el riu permetés comunicar-nos amb l'institut de recerca que l'Estat ha previst a Saragossa», va dir. «Ara cal un lideratge i que algú assumeixi la responsabilitat d'omplir de contingut el nou C3», va advertir Grau, que va agrair la predisposició de Brunet a l'hora de comandar el centre. «Avui ningú no discuteix l'existència del canvi climàtic, però és una paraula tan estesa que pot perdre el seu significat per la banalització del terme», va alertar. «El repte és seguir comunicant, sense perdre el rigor científic», va sentenciar Grau.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 09-10-2009 Pàgina 2
El causant del canvi climàtic és el sol, no el diòxid de carboni. El CO2 que emeten els humans és una misèrrima part del que ja hi ha a la troposfera. Més en produeixen els animals i sobretot, sobretot, sobretot, el mar.
ResponEliminaVoldria també arriscar una teoria pel que fa all canvi climàtic. La corrent del golf al augmentar la temperatura del l’aigua, esta afectada per la proliferació de microorganismes, que per ésser gràfic , espessa la densitat de l’aigua dels Oceans creant una barrera a la convecció natural d’aquestes aigües, que dit de passada son les responsables del clima. Per fer un paral•lelisme es com si l’aigua tingues leucèmia.
ResponEliminaTothom pot fer les seves aportacions... Jo també.
La puta papallona que es va ofegar al mig de l'oceà provocà el gir quàntic crític que al final obrí l'escletxa per on el submon aparegué amb el seu baf infernal.
ResponElimina