8 d’octubre del 2009

El vaixell de Deltebre és una nau que els aliats contra Napoleó van perdre el 1813


Els arqueòlegs creuen que podria ser una de les embarcacions angleses que van participar en l'atac frustrat a Tarragona.

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va presentar ahir a Tortosa les conclusions de la campanya d'excavació en el vaixell de final del segle XVIII que es va descobrir l'any passat a la costa del Delta. En concret, els arqueòlegs han constatat que la nau localitzada per un pescador de Deltebre és una de les embarcacions aliades que van participar en l'atac frustrat dels anglesos, espanyols i sicilians per alliberar Tarragona del domini napoleònic, l'any 1813. Així, quan tornaven cap al port d'Alacant, la flota comandada pel tinent general anglès John Murray va ser sorpresa per un temporal de llevant i 13 dels seus 19 vaixells van embarrancar a les goles de l'Ebre. El vaixell de Deltebre seria una de les cinc naus enfonsades fa gairebé 200 anys.


«Les expectatives creades amb la troballa s'han complert», va afirmar ahir el director dels serveis territorials de Cultura. Però Xavier Vega va assenyalar que per determinar la importància del jaciment caldrien almenys tres campanyes arqueològiques més, al marge de la que ja ha dut a terme el Thetis, el vaixell de recerca del CASC. De fet, els arqueòlegs confien que serà possible trobar els altres quatre vaixells que el juny del 1813 van enfonsar-se davant del Delta, durant la guerra del Francès, després del setge frustrat dels aliats a Tarragona.

La primera intervenció ha tingut lloc entre el 9 d'agost i el 7 d'octubre, i ha servit per confirmar el bon estat de conservació del vaixell. Així, el director del CASC, Xavier Nieto, va explicar que els sediments fluvials van ajudar a conservar la nau, embarrancada i perduda a les boques de l'Ebre a causa d'un temporal de llevant. De fet, Nieto va remarcar que ha estat l'actual erosió que pateix el Delta el que ha deixat al descobert el vaixell, que feia gairebé 200 anys que estava colgat en un banc de sorra. Si no l'hagués trobat el pescador deltebrenc Carles Somolinos i el Thetis no hagués intervingut a temps per protegir el vaixell, un altre temporal de llevant podria haver destruït el jaciment.

«És el vaixell desconegut millor conservat, dels que fins ara s'han trobat a Catalunya», va remarcar Nieto. A més, el director del CASC va detallar que han trobat caixes de fusta amb bales de plom per a mosquetó; bótes i barrils amb pólvora, i un canó amb l'escut del rei Jordi III d'Anglaterra, amb data del 1798. També han aparegut monedes de Ferran VII, amb la inscripció «príncep de Catalunya» i datades el 1811, i una col·lecció de 62 monedes russes de la tsarina Catalina II, encunyades el 1773. Però sens dubte la peça més important és el timó del vaixell, que té uns 9,60 metres i que va quedar intacte perquè la sorra el va protegir.

«És una peça que podria ser estel·lar en qualsevol museu de nàutica del món», va valorar Nieto. En aquest sentit, el director del CASC va precisar que el timó està folrat amb planxes de coure, i que els ha servit per tenir molta informació científica addicional. Així, amb les mides del timó poden saber que el vaixell tenia uns 15 metres d'altura, que és «l'equivalent a un edifici actual de cinc plantes».Altres elements localitzats pels arqueòlegs són ampolles, un morter (que podria haver estat utilitzat pel metge de l'embarcació per fer-hi pomades i ungüents) i una peça de marbre vermell, que seria utilitzada per mantenir desplegades les cartes nàutiques. Segons els tècnics del CASC, també són interessants un calibrador de canons, per calcular el pes i el volum de les bales, així com les distàncies que assolirien les canonades; i els filtres d'un sextant, una eina de navegació que servia per calcular els graus entre el Sol i l'horitzó. «Els filtres es posaven al sextant per evitar que el sol cremés la retina del mariner, i ara esperem poder trobar el sextant», va explicar un dels arqueòlegs del Thetis.

D'altra banda, el director del CASC va assenyalar que la principal hipòtesi amb què treballen és que el vaixell fos una de les cinc naus enfonsades a les boques de l'Ebre després del bombardeig de Tarragona, el juny del 1813. Una flota formada per sicilians, anglesos i espanyols, que havia sortit d'Alacant, no va poder alliberar Tarragona del domini dels francesos, i en tornar a la base es van veure sorpresos per un temporal de llevant. Va ser l'últim dels despropòsits que van costar el càrrec al comandant de la flota, el tinent general John Murray. Les futures campanyes serviran per acabar d'excavar el vaixell, confirmar la seua nacionalitat, i per corroborar la presència de les altres naus enfonsades. «Ara hem començat a excavar en la part de popa del vaixell, uns 100 metres quadrats, però la idea és continuar durant tres campanyes més», va valorar Nieto, que va concloure que tot el que surti del fons del mar s'haurà de museïtzar. Finalment, tant Nieto com el director dels serveis territorials de Cultura van agrair el suport de l'Ajuntament de Deltebre, fonamental perquè la primera campanya pogués tirar endavant.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 08-10-2009 Pàgina 33
 
Foto: CASC

13 comentaris:

  1. Simplement impressionant. Llàstima que en totes les TTEE no ni hagi cap instal·lació que pugui acollir i mostrar este tipo de troballes d'una manera decent.

    ResponElimina
  2. Dons s'hauria de trobar!!!

    ResponElimina
  3. El museu maritim de Drassanes seria perfecte !

    ResponElimina
  4. Em sembla que Lluis va a la seva bola...El museu marítim de les Drassanes esta a Barcelona. Aquí no estem per perdre mes patrimoni ...

    ResponElimina
  5. ei, si és anglès, ho hauriem de portar cap a "casa" ... Plymouth, Bristol, Liverpool, tots tenen bons llocs per acollir aquest patrimoni ;)

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Ja està! Ja em abocat...! Un angles que reivindica les seves arrels...! ;)

    ResponElimina
  8. No crec que els O’Callaghan estesin d’acord...

    ResponElimina
  9. Els O'Callaghan no eren d'origen irlandès?

    D'altra banda, conec el "museu marítim" de Liverpool (que reuneix diferents museus dedicats a la emigració a Amèrica, l'esclavatge, les duanes o el comerç cotoner) i he de dir que és un museu magnífic. L'escapada a Liverpool (easyjet des de Barcelona) val la pena gairebé només per aquest centre cultural.

    Senyor McCalan, això darrer és a títol merament informatiu.

    ResponElimina
  10. Després de rellegir-me els comentaris, deixo anar una opinió que calculo que serà polèmica, però què hi farem, és clar...

    En primer lloc, el patrimoni històric no és de ningú en concret. És una forma de dir que és de tothom. Perquè buscar-li "propietaris" pot donar resultats sorprenents, sobretot via Dret marítim, com és el cas. En realitat, de qui és aquest vaixell? No era anglès? I el vaixell Tethis, a fi de comptes, no el paguem tots els catalans, visquem on visquem?

    En segon lloc, el patrimoni històric s'ha de conservar on millor pugui ser conservat. Una altra cosa és que tinguem un país centralista que concentra els principals centres culturals a la capital. Però és obvi, com diu Lluís, que un museu marítim és el lloc indicat per a aquestes coses. I no és menys obvi que un país com el nostre no es pot permetre un museu marítim a cada poble.

    En tercer lloc, pel que sé de l'arqueologia submarina, el criteri principal és protegir el jaciment in situ, ja que voler "reflotar" naus nàufragues de certa antiguitat sovint comportaria la seva destrucció. Una altra cosa és que se'n recuperin alguns elements per a fins d'investigació i fins i tot per a la seva exhibició pública.

    Aquí, malgrat tot, hi ha un racó possibilista. No tenen museus locals i comarcals les Terres de l'Ebre? També tremolo davant la possible disputa entre museus per aconseguir portar a les seves vitrines les quatre rampoines exhibibles d'aquesta troballa.

    Troballa que, per altra banda, tampoc té cap element d'excepcionalitat, més enllà de la que se li vulgui atribuir, potser per destacar el lloc on ha aparegut i no les seves característiques pròpies.

    En definitiva, que no crec que el vaixell, malgrat el seu interès nàutic o les dades històriques que aporta (d’un interès general més aviat minso), mereixi un memorial de greuges territorial.

    ResponElimina
  11. Pos abans que les seues restes se vaiguen a podrir a algun magatzem de la Generalitat, ja s'ho poden emportar al Regne Unit. De tota manera, tot plegat fa la mateixa impressió de sempre d'oportunitat perduda.

    ResponElimina
  12. Per cert, hi ha llocs on s'han creat museus, o centres d'interpretació, tanifot, expressament dedicats a vaixells trobats al territori corresponent. Ara pensava en lo barco fenici de Mazarrón, on se n'estava fent un...

    ResponElimina
  13. Krupp, sempre fa recança "exportar" el patrimoni local a un altre lloc. Però discrepo que vagi a podrir-s'hi. Molt sovint, el magatzem de la Generalitat és la forma que no es podreixi.

    Tinc una experiència bastant directa al poble on visc, d'una documentació dipositada a la Generalitat, en una operació que va ser molt i molt polèmica localment. Però recordo com estava guardat aquí aquell material i com està guardat ara. No ens enganyem, on s'hauria podrit seria aquí.

    I el dipòsit pot ser temporal, fins que tu tinguis possibilitats de fer-te'n càrrec de nou.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta