5 de novembre del 2009

Un documental sobre la comunitat gitana de Tortosa, premiat en un festival internacional


El documental Esquivant les ombres, del periodista tortosí Dani Gutiérrez, ha estat un dels treballs premiats en l’Urban-TV 2009, VII Festival Internacional de Televisió sobre Vida i Ecologia Urbanes. El documental guardonat, que va gestar-se gràcies al suport del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre, segueix els passos de Ramón Giménez, un exnarcotraficant d’ètnia gitana reconvertit en pastor de l´Església Evangelista Filadèlfia de Tortosa. Giménez relata la seua transformació personal, de delinqüent a missatger de la paraula del Senyor, i endinsa l’espectador en les entranyes de la comunitat gitana de la ciutat. A través d’un recorregut per les zones més decadents i desafavorides de Tortosa, el documental dóna la paraula a tot tipus de personatges, que expliquen les misèries de la vida que habiten en els barris més trencats i oblidats de la ciutat, la seua lluita diària per escapar de les ombres de la delinqüència i desesperació que els rodegen, i mostrar els esforços de la comunitat gitana per acabar amb els prejudicis que els persegueixen des temps immemorials.

Esquivant les ombres from Lluis on Vimeo.


L’edició d’enguany del festival Urban TV ha obtingut un nou record de participació, amb 335 produccions a concurs, de 41 països. Esquivant les ombres ha obtingut el guardó com a millor documental amateur, el de major dotació econòmica, amb 6.000 euros de premi. El millor reportatge de televisió (3.000 euros) ha anat a parar al treball Efecto Venecia, del programa El Escarabajo Verde de TVE. En l’apartat Video-minut (3.000 euros), el premi ha estat per a l’obra titulada 1.700, del realitzador Luis Guijarro. Com a millor documental professional, sense dotació econòmica, el jurat ha valorat la feina de la productora bielorussa Belarusfilm Studio i el seu treball Mum will come! També s’han entregat dues mencions especials per al documental alemany Alone in Four Walls de Linger On Filmproduction i per a la producció holandesa Grown in Detroit / Teen Moms Become Urban Farmers de la productora Filmmij. Per la seua banda, la categoria Video-mòbil (treballs audiovisuals filmats amb un telèfon mòbil) ha quedat deserta. Entre els membres del jurat que han seleccionat els guanyadors hi ha destacades personalitats del món audiovisual com els periodistes Hilario Pino i Rosa Maria Calaf.

L’entrega de premis es va portar a terme el dilluns passat al vespre i va servir com a tret de sortida d’un festival que se celebrarà fins el 6 de novembre al centre cultural La Casa Encendida, de Madrid. En aquest primer acte del festival també es va aprofitar l’ocasió per retre un homenatge al periodista Christian Poveda, assassinat fa dos mesos per les 'mares' (bandes) salvadorenyes que ell mateix va retratar en el seu documental La vida loca. Durant tota la setmana, el festival projectarà documentals de diferent temàtica social i comptarà amb debats i col·loquis protagonitzats per reconegudes personalitats del món de la ràdio i la televisió com Miguel Angel Oliver, Alfredo Urdaci, Pedro Erquicia o Montserrat Domínguez. Urban-TV té l’objectiu de reflexionar sobre el futur de la televisió, oferir obres de qualitat que generin debats sobre la vida a les ciutats, i incentivar la feina dels creadors audiovisuals.


Aquest bloc també és accessible des del portal Marfanta.com, amb connexió directa als millors articles de l'ebresfera

24 comentaris:

  1. Ets un "Crack" Dani, enhorabona!!

    ResponElimina
  2. Nominacio ja, al millor actor borraxo per Paco Xibeca!

    ResponElimina
  3. Com a pel.licula de ciencia-ficcio em sembla magnifica,sobre tot quan Juanito Chabarri xoriçant una roda,diu que "hay mucho mangante" i ho diu ell,"el Rey del Palo"!

    ResponElimina
  4. Carn de "callejeros".
    Un dels que surt fent apologia evangèlica, si jo portes la furgoneta que porta ell em fotrien a la presó.
    Els mèrits del documental, que no sé si te, a banda.

    ResponElimina
  5. El carrer Montcada és així dia i nit. De dilluns a divendres. Del Gener al Desmbre...

    Els policies de paisà que parlàveu l’altre dia es podrien passejar una mica més per allí.. no creieu?

    Com ha canviat el barri on he crescut tota la vida.... i quina pena em fa!

    ResponElimina
  6. He fet molt tard, però acabo de veure el documental.
    És bo perquè els personatges son naturals i mostren la seva realitat.
    A mi m'ha encantat.
    El timming, el fons musicsl, la frescor en la que parlen i canten.
    Un bon retrat de l'ara i aquí.
    Et felicito Dani i felicito als teus colaboradors.
    Si t'ho han vist i premiat, algo de feeling te que tindre.

    ResponElimina
  7. La pregunta és:

    El documental reflecteix la major part de la realitat social i urbanística del casc antic de Tortosa?

    ResponElimina
  8. Com la major part de documentals, suposo, reflecteix una veritat però ni tota ni necessàriament la que, malgrat pasar-hi tots els dies pel davant ( polítics de la Delegació de la Generalitat i altres ), més "convé" ensenyar.

    ResponElimina
  9. No crec que l'objectiu del documental siga reflectir la major part de la realitat social i urbanística del nucli antic de Tortosa.

    ResponElimina
  10. Home Gustau, em sembla que el director del documental es recrea en la realitat del casc antic.

    Si volia parlar realment dels gitanos, no calia que tota l'estona filmés la Plaça dels Farols, el carrer Montcada, la Pujada al castell...

    ResponElimina
  11. No crec que es recreï, Emili, en retratar les parts més negatives del nucli antic. Ni crec que s'inventi res. En tot cas, se'l pot acusar de donar veu només a un grup social determinat, sense oferir l'opinió de la resta de veïns. Però el documental posa la lupa en alguns aspectes de la vida quotidiana dels seus protagonistes, i crec que en aquest sentit està molt ben aconseguit.

    ResponElimina
  12. Gustau, me l'he mirat sencer i és un documental interesant. Si és la imatge dels gitanos i de Tortosa és un altra cosa. És una de les imatges posibles. TAmbé hi ha gitanos que no pertanyen a l'església Filadelfia, ni són firaires, ni viuen al carrer Montcada. Però aquests no llueixen en un documental.

    ResponElimina
  13. A mi de menut els que em fotien més temor eren els de les escoles de Remolins, bé jo diria pànic més aviat. Una vegada em va atracar un tal Julio Rosa, que d'adult va matar un paio amb una destral. Els Rosa vivien a la Torreta, veins dels meus tiets.

    ResponElimina
  14. Ho torno a repetir,ciencia-ficcio! Li diguen a l'entrevistador,que deu de ser un altre planeta,"aqui mataron a uno..."mirant cap la teteria d'en Mohamed.I qui matar al "moro"? Collons,S'un cosi Gabarri,vinga home que no ens mamem el dit,ara per que son religiosos,tots son mosquetes mortes,i abans quan tenien acollonit el barri,o ara mateix quan ens venen amb la seva versio de la Biblia,que?

    ResponElimina
  15. Hola, sóc el dire del docu.

    Només volia incidir en lo que posa després del títol: "Un dia amb Ramón Giménez, pastor de l'església tal de Tortosa"

    No pretenia fer un estudi sociològic de res. Només mostrar la realitat immediata d'una persona concreta que té certs condicionants que a mi me'l fan molt interessant.

    A través d'aquesta persona, el docu passeja pels carrers que ell utilitza i parla amb les persones que ell coneix. És subjectiu. És el seu món. Es tracta d'un sector molt concret de la societat.

    També va ser un exercici per veure què passa quan surts amb una càmera per un barri on normalment les càmeres no hi van i parles amb la gent que normalment no parla amb els mitjans de comunicació.

    I sí, Pee Wee, campanya per crear nominacions als millors actors borratxos. Paco Xibeca treballaria amb els millors directors. Quin home i quin discurs! Sin manganterías...

    ResponElimina
  16. Ningú millor que el director del documental per explicar què volia fer i què ha volgut dir.
    Per cert, moltes felicitats, company!

    ResponElimina
  17. Gràcies Dani per les teves explicacions.

    Enhorabona pel teu treball.

    ResponElimina
  18. Independentment de les opinions de cadascú, està bé que la gent que comença vulgue fer propostes poc novedoses en altres contextos (línia " Perros Callejeros", "En construcción", etc., de les grans ciutats) però que, sens dubte,
    resulten prou noves en llocs més menuts on determinats representants de la classe política i de les "forces vives" potser ignoren que no sempre és festa major al barri vell de la ciutat. Malgrat resultar evident que no és cap assaig sociològic, el documental apunta bé a que ens en pugem fer una idea de com van les coses. Enhorabona.

    ResponElimina
  19. Per cert, algú ha vist a Paco Xibeca últimament? Fa temps que no el veig...

    ResponElimina
  20. El senyor Paco, segueix amb la mateixa línea de sempre. Si el vols veure, el trobaràs a les 9 del matí assegut a la porta de l'antiga Mercè.

    Crec que és una falta de respecte posar-li al repartiment dels ''actors'' que han intervingut, l'apel.latiu XIbeca, ja que per la mateixa regla de 3, a tots els altres, els haurieu d'haver anomenat:
    - Alfonso '' el que manga''
    - Manolito '' el quita carteras''
    -Juan ''el roba gallinas del Mas''
    -Alfonso '' el que mató , presuntamente, a su primo Cazuela''

    Si Al barri PAco es conegut com Paco Xibeca, penseu que tots els altres ho son pel que han arribat a fer. Al fi i al cap, Paco només es fa mal a n'ell mateix, no com tots els altres que surten al vídeo, que per cert, en queden pocs, ja que molts d'ells estan tancats a la presó.

    M'haguès agradat trobar-me al director quan grbava pel carrer Montcada... li haguès dit qui ha destrossat realment - o PODRIT,tal i com diu el senyor G. al reportatge- el barri on he viscut tota la meva vida, i per uns motius o altres, m'ha tocat ara marxar.

    ResponElimina
  21. Efetivament Dani,Paco Xibeca podria treballar amb els millors directors del mon,sobre tot quan ple de vi mom un tonel es baixa els pantalons i imita al xiquet aquell de Brusselles,el de la titoleta en forma d'eixeta.Aquesta escena molt tipica la repeteix en sesio continua a tots els carrers del barri,la podries incluir en la segona part de documental,es una idea que et dono, "Los ultimos...van ser les primers" que et sembla el titol.(No vull ni els derets d'autor)A ell podriem relatar com veins que no s'ha pogut comprar una vivenda digna a un altre barri,o zona residencial, tenen de pasar quasi d'estrenquis pels carrers que els van veure creixer,estos si que tenen de viuere medint el timing de les seves vides Mario...(Quan de temps sense veure de prop l'entrada on vivies )Tambe podrien sortir el treballadors de l'Arxiu Municipal a dir el munt de merda que tenen de recollir al pati,per que una cosa es ser pobres i un altra es ser bruts!

    ResponElimina
  22. Totalment d'acord en tu Pee Wee Herman!

    ResponElimina
  23. He de felicitar al director del documental per tenir la iniciativa de fer una producció de aquest tipus, malgrat totes les connotacions positives i negatives crec que es bo que algu pugui donar a coneixer realitats socials encara que no sigui el mes agradable,

    personalment donades les meves propies experiencies personals com les que alguns altres heu comentat dona una certa llum sobre molts dels topics que sempre hem tingut a la nostra ciutat, enhorabona

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta