+Més informació:El passat 29 d’octubre en el programa La Pèrgola emès per l’emissora municipal de Tortosa –una mena de tertúlia de café gravada en el saló de plens de l’EMD de Jesús- un dels tertulians va oferir l’exclusiva notícia sobre que enguany a l’escola no han fet castanyes per celebrar la Castanyada. Segons el tertulià, això era degut a les pressions al centre fetes pel pare d’una nena al·lèrgica a la castanya. Continuava explicant que la seva font d’informació era el cuiner de l’escola. Els col·laboradors del programa es van mostrar notablement escandalitzats per aquest fet i van expresar les seves opinions davant el micro obviant esmentar les activitats realizades pel centre, moltes i molt divertides, pel matí i per la tarda.
Com a pares d’una nena al·lèrgica a les proteïnes de la llet de vaca, volem expressar el nostre rebuig als comentaris fets pels participants en el programa amb un to frívol i burleta, amb menyspreu del més mínim sentit de la solidaritat amb les persones que pateixen al·lèrgies:
-“Trobeu que s’ha de suspendre la festa?”, van dir. No es va suspendre la festa, simplement no va haver castanyes físicament. Els pares d’infants al·lèrgics a aliments agraïm moltíssim la col·laboració dels centres escolars en prendre les mesures necessàries per a evitar reaccions adverses, que en el cas d’al·lèrgia severa poden ser molt greus, fins i tot amb ínfimes quantitats d’aliment i a vegades per simple inhalació.
-“I si un dia com aquest li donen festa?”, van insistir. Seguint amb aquesta lògica, els alumnes al·lèrgics a aliments i látex es quedarien a casa a totes les celebracions que passen per la taula i també a les activitats de l’escola: Castanyada, Nadal, Dijous Gras, aniversaris de companys, excursions, colònies, etc. El grau d’absentisme escolar d’aquests alumnes seria elevat deixant sense sentit el concepte d’escola inclusiva, integradora, promotora de la salut.
-“Què passa, que el pare era el President de la Diputació?”. Si fos així, estem segurs que cap dels tertulians hagués tractat el tema amb aquest estil barroer i tavernari.
-“M’ho ha dit el cuiner”, se li va escapar al tertulià. El cuiner, en nómina de l’Associació de Mares i Pares, ha transgredit la línia de la discreció que mereix el funcionament intern de l’escola i les dades referents a temes de salut d’una alumna del centre.
Esperem que, si hi ha una familia amb aquesta al·lèrgia, es pugue sentir recolzada per les families que hem adreçat la nostra queixa al Facebook del programa, perquè hem sentit ferida la nostra sensibilitat al patir unes al·lèrgies amb les quals la prevenció és fonamental i la col·laboració de l’entorn imprescindible, un tema treballat des de fa anys per l’associació www.immunitasvera.org.
La ignorància dels tertulians de La Pèrgola sobre l’abast real de l’al·lèrgia a aliments i látex a la nostra vida quotidiana no els pot excusar de no ser conscients de la responsabilitat de tenir un micròfon al davant.
Fernando Jaime i Montse Ariño són de Jesús.
-Podeu escoltar la tertúlia de La Pèrgola, de la qual fa referència aquesta carta, clicant aquí.
[Si voleu participar en aquesta secció, els lectors de La Marfanta teniu la paraula. Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, signades amb nom i cognom, població, DNI i número telefònic de contacte, al correu electrònic marfanta@marfanta.com. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Tindran prioritat els escrits que no excedeixin de 20 ratlles i les cartes que siguin d'actualitat. Aquest bloc es reserva el dret de seleccionar-les, corregir-les i resumir-les quan siga necessari.]
Hola a tothom,
ResponEliminaM’agradaria dir unes paraules i fer una reflexió al voltant de la polèmica que ha originat lo minut 6 del programa 36 de la pèrgola ràdio. Espero que estes mateixes, puguen respondre a alguns dels comentaris que s’han anant fent i alhora intentar aclarir la meua posició davant de d’esta situació.
Primer que res, de la mà de tot l’equip del programa, m’agradaria disculpar-me a aquelles persones que s’han sentit ofeses per algunes de les paraules i/o comentaris dels meus companys o de les meues pròpies. En cap moment los comentaris van estar fets amb mala intenció, i per tant, no volíem ferir cap sensibilitat i mos sap molt de mal que hagi sigut així.
Penso i defenso que les frases dites no humiliaven, excloïen, ni marginaven ningú en concret ni a cap col•lectiu, però entenc que es pugue sentir així si s’escolta aïlladament de la resta del programa i es desconeix lo nostre tarannà.
Som un grup de gent que de manera voluntària i no lucrativa (aclareixo que no cobrem res per fer este programa) volem parlar del dia a dia del nostre poble. En 36 programes hem donat l’oportunitat a que diferent tipus de gent (a nivell individual o col•lectiu) pogués dir la seua. Que los temes siguen d’actualitat i que alhora siguen pròxims dóna peu a obrir debats que en ocasions, poden crear polèmica. Al nostre programa volem parlar dels temes obertament, sense embuts i sense manipulacions de cap tipus. Tots i totes sabem lo difícil que és poder expressar-se en llibertat lliure de prejudicis i temors, fent-ho sempre però, des del respecte i l’entesa.
En ocasions mos tracten de cafres, pocsucs i amb un humor que no tothom comparteix però alhora també mos valoren per la nostra iniciativa, voluntat i amb la il•lusió amb que portem a terme projectes com este. Ara que és temps de mandarines podríem dir que a tothom no li agraden les mandarines del mateix mandariner...o igual lo mateix arbre en té de bones o no tan bones i algunes inclús de dolentes, però lo important és que dóna fruits. Som gent amb inquietuds i potser hauríem de tractar amb més cura algunes aspectes però vos asseguro que lo nostre esperit és lliure i molt lluny d’ofendre.
Des dels inicis del nostre programa hem tingut crítiques de tot tipus que natros aprofitem d’una manera positiva per anar millorant i polint la nostra faena sempre però des de la independència i crítica que creiem que han de tenir els mitjans de comunicació.
Quan escolto “lo minut 6” m’imagino una conversa que podria sorgir al cafè del poble, a la sortida del cole, o mentre un espera una visita mèdica. No m’agradaria fomentar la demagògia però moltes vegades les coses no són perquè sí, si no que no deixen de reflexar un cert tipus de comportament i cultura social. És ben sabut que al nostre poble, s’han fet raonaments d’este tipus cap a altres sectors de la societat.
En tot cas penso que lo debat se va deixar obert i que l’espai per a parlar-ho seria en el marc del mateix col•legi, entre los pares i mares, la direcció del centre i la resta de persones que conformen la comunitat educativa. Lo curiós és que sonen campanes i ningú ho parla oberta i sincerament, i si és així, perdoneu la meua ignorància, ho desconec completament.
També m’agradaria manifestar que no comparteixo lo to en què s’han fet, alguns dels vostres comentaris, atacant i inclús algun insultant. No crec que este sigue un camí constructiu sinó pel contrari bastant destructiu.
Els que s'han sentit afectats esteu invitats al programa a explicar la situació amb què us trobeu persones que teniu fills i filles que pateixen aquest tipus d’al•lèrgies. Això sí, natros sempre estarem receptius i amb humor vos rebrem. Com sempre fem. De fet, los nostres micros estan per això.
La Pèrgola
Podeu vore com ha anat tot al grup de La Pèrgola: http://www.facebook.com/note.php?saved&&suggest¬e_id=172349216749#/group.php?gid=35744615697
ResponEliminaHe escoltat el tall i he de reconèixer que es va ficar la pota una mica. De totes maneres, els mateixos de la Pergola han demanat disculpes i, com tot humà, pot patinar. Crec que no cal fer més llenya d'aquest arbre a més, el programa és fa en to d'humor i aquest registre ens permet certs registres. Crec que els possibles "afectats" hauríen de parlar amb els Pergoleros i solucionar-ho com amics i no llençant campanyes online que no porten a cap puesto. Des d'aquí un suport a la gent que fa ràdio de manera amater i sense cobrar que com tothom pot posar la pota algun dia.
ResponEliminaSalut !!!
Es molt dur per uns pares tenir que educar i criar un fill amb problemes, siguin els que siguin,peró trobar una escola que tingui aquesta sensibilitat, encara ho es més,primer cal felicitar l'escola, encoratja els pares i per ultim als de la pergola doncs dir-los que "l'ignorancia" es molt atrevida.
ResponEliminaJordi jo crec que els pares tenen tot el dret a fer el que fan, que no es altra cosa, que denunciar una actitut que ells consideren agradeix al feble, que en aquest cas, es la seva filla.
No vull disculpar al programa de radio, però crec que se n'ha fet un gra massa de tot això.
ResponEliminaJo sóc al•lèrgic a l'ou i derivats des fa molt de temps i mai he tingut un tracte diferent, simplement al menjador se'm servia una altra cosa per menjar. Considero que la Castanyada és una festivitat molt bonica i que és de les poques que encara es segueixen als col•legis catalans, així que no crec que no es tinguin que repartir castanyes (com s'ha fet des de fa la tira d'anys) perquè una alumna sigui al•lèrgica als fruits secs. És com les intencions de retirar la carn de porc dels menjadors dels col•legis per no ofendre a la comunitat musulmana.
És importantíssim mantenir els signes culturals d'una societat per a què aquesta no navegui a la deriva, sense rumb. I el simple fet de repartir castanyes a l'entrada del col•legi i disfressar-se de castanyers i castanyeres és un tret cultural característic de la nostra societat, si els perdem, tard o d'hora acabarem celebrant tots la importada festivitat de Halloween, una “americanada” que no ens pega gens.
I és què resulta trist passejar pel carrer i veure a tota la canalla disfressats de comte Dràcula o de mòmia com si estesem pels carrers d’un barri residencial americà, en lloc de passar el dia amb la família menjant castanyes i pelant moniatos a la vora de l’estufeta, lo de disfressar-se de monstre deixem-ho per Carnestoltes.
Però a veure, és que la castanyada no és res més que castanyes?
ResponEliminaContes, cançons, disfresses de catanyera...balls, la tardor, els colors, el raïm, les figues, els moniatos... i les castanyes no les poden menjar a casa amb la familia? Amb això no exigeix-ho ni defenso que s'hagi eliminat la castanya. Simplement dic que les festes no només passen pel menjar. Hi ha hagut sensibilitat cap a un tema de salut i crec que enlloc de destrossar un bon gest, hem de fomentar-lo. Aquests i molts altres que no tinguin referent amb l'al·lèrgia.
Avui dia els bons gestos s'han de felicitar perquè en aquest món n'hi han ben pocs.
Aquí no parlem de Halloween (festa que no trobo ni molt menys pròxima a mi).
I sincerament Gutijaume, no sé quines reaccions tens amb l'ou. Però no pots comparar trets culturals de la carn de porc amb una al·lèrgia. El fet de no poder inhalar, tocar o menjar un aliment no és per gust ni per creences, ni cultura, ni motius mil, sinó per tema de salut i perill.
I ja que parlem de cultura i tradicions? Des de quan es celebra la castanyada? Sabel la història de tot això? Doncs mira ja tenim un altre conte que explicar.
Bon dia,
ResponEliminaNomés volia dir que jo també pateixo, des dels 6 anys, una al•lèrgia alimentària (a la pell i la polpa del préssec), i últimament, amb aquestes tendències culinàries tan experimentals (que et mesclen ingredients que dóna gust) he d’admetre que, de vegades m’agafa paranoia quan veig alguna cosa (salsa, crema...) d’un color groguenc o ataronjat. Me salten totes les alarmes i no m’estic de preguntar si porta préssec o no. Amb tot, i en el cas que ens ocupa trobo que, si el centre té clar qui és al•lèrgic i a què, no cal privar a tothom de gaudir d’aquell aliment. A casa meva tothom menja préssec quan li ve de gust i no passa res. I al col•legi de petit, si n’hi havia de postres tampoc passava res. Desconec si el fet d’inhalar el fum de coure les castanyes també pot afectar algú al•lèrgic, o l’edat del nen per saber si ja té el seny suficient per ser conscient que no ha menjar castanyes encara que li ofereixi un amiguet, per això no estic emetent un judici absolut. També sóc el primer en saber que la solidaritat és un valor molt important a inculcar als nens, però també la llibertat per poder escollir. Crec que la castanya de per sí (i mira que a mi no m’agraden), tal i com se serveix durant aquestes festes, és prou identificable si no està mesclada amb altres ingredients com per no haver de patir de menjar-se’n una per equivocació. No vull fer apologia de res, però en la societat actual s’intenta que les diferències entre els individus (que tots som diferents) siguin menys. I em sembla bé, sempre que això no comporti una restricció per les persones amb capacitat per fer coses que altres no poden fer. I sé que el que diré ara suscitarà debat i pot portar cua, però me’n recordo d’un article, fa un temps, on es parlava que a Andalusia es va proposar que a les curses i concursos que es fessin als col•legis tots fossin guanyadors, el que quedés primer i la resta, per evitar traumes o greuges comparatius. La protecció està bé, la sobreprotecció no tant, i una cosa és eliminar barreres (cosa importantíssima), i l’altra imposar-ne d’altres a la resta per tal que tothom vagi pel mateix camí. Tot és bo, en la seva justa mesura. I perdoneu si me n’he anat una mica del tema, però crec que en el fons tot té una relació, si es mira amb deteniment. Per cert, jo ja vaig agafant el paraigües, que llegeixo molt aquest bloc i sé que amb el meu comentari me’n cauran unes quantes, je, je. Però és lo normal, per alguna cosa som tots diferents i únics...
Hola a tots i a totes, quan es va publicar aquesta carta a La Marfanta ja haviem rebut les disculpes d'un dels col·laboradors i també del director del programa. L'emisió va provocar un allau de queixes al facebook de la pergola per les families que s'havien sentit ferides (i llàgrimes de gent que no va arribar a escriure res).
ResponEliminaS'està derivant aqui el debat cap a l'escola, cap a la festa halloween/tots sants, que si poc que si massa, etc., pero realment la font de tot aquest assumpte és el sentit dels comentaris fets (i ja sabem que es un programa desenfadat, transgressor, etc etc). Us imagineu fer broma de malalties diverses (coixos, cecs, tartamuts, esquizofrènics?).. no toca. No hi haurà gent amb tot el dret a sentir-se ferida i queixar-se?. Ja s’estàn fent manuals d’estil per a tractar algunes malalties pels mitjans, pero no sé si això interessa.
Com la pergola es presenta nosaltres també: Treballem a una associacio de referencia a Catalunya i amb contacte amb altres de l’estat, de forma voluntaria i altruista i en set anys hem aconseguit moltes millores... a l’atencio primaria, a l’escola, al consum: aneu al caprabo i mireu els productes caprabo eroski: tenen un apartat especific amb informació per al.lèrgics. Com hi ha molt de tòpic i desconeixement (això és normal, lo que no es normal es la falta de solidaritat d’alguns defensors a ultrança de l’acció del programa) la lluita constant es dir estem aqui i no son manies...
Sergi, no agafis el paraigues, només dir-te que l’al.lergia es com la febra: hi ha persones amb dècimes al llit i n’hi ha que amb 39 van fent amb mal de cap. Hi ha casos d’al.lèrgia, t’ho asseguro perque ho visco i perque ho he vist, que nens al.lergics a peix no poden entrar a una cuina o passar davant una pizzeria (la tonyina), al.lèrgics a la llet no poden passar per davant una parada de formatges i canvien de vorera, al.lèrgics als fruits secs que s’els unfla a tope la llengua perque han partit una anou davant d’ells, al.lèrgics a l’ou que , olorant! I al.lèrgics a una dos tres quatres coses, i que no es poden ni maquillar (porta aliments) o escriure amb guix a la pissarra (porta un derivat de llet).
Jo mateix he anat de jesus a vinaros a buscar uns biscuits sense llet, ni ou ni fruits secs (busque-ne, busque-ne!), perque cap gran superficie d’aqui li quedaven i m’ha filla ha d’esmorzar el dia següent.
Puc entendre el desconeixement, pero realment he après una cosa: els mitjans a Tortosa no es questionen. També he après que no som tan-tan-tan solidaris com ens volen fer creure, i la solidaritat comença a la vora de casa, ni una paraula amable. Nosaltres no questionem el programa sino una part del contingut. S’han disculpat, ok i em conviden a anar-hi tres hores abans de la gravació i no va poder ser.
Tan de parlar, torno a insistir que el debat original es en relacio al to d’una part del programa i que detrás de tot això hi ha nens i families. Ma filla viu contenta aliena a aquesta insolidaritat i la nena de la castanya també. Espero que continuen sense saber res de tot això que ha passat.
Per a no perdre la referencia: Un video amb nens de carn i ossos amb al.lèrgia (sento que no sigue en anglès).
http://www.youtube.com/watch?v=AzyLv2IKoGA&feature=player_embedded
Ara, corto y cierro.
Fernando, com ja he dit al meu comentari anterior, no pretenia emetre un judici absolut sobre el tema. He comentat que desconeixia al 100% aspectes sobre la història i m’he pronunciat en base al que pressuposava en funció de les dades aportades. Pel que fa a mi, en cap moment he entrat a valorar el procedir del programa de ràdio. El motiu... perquè no tenia res a objectar respecte a la carta de queixa pel desenvolupament de la desafortunada tertúlia, en primer lloc, ni per les disculpes del programa, en segon lloc. L’acció de la carta de queixa, encertada, la disculpa posterior, també encertada.
ResponEliminaPel que fa als comentaris una mica apartats del tema principal, això sol ser una cosa habitual als blocs. Els blocs són eines de comunicació i d’opinió. La gent emet judicis i valoracions en base a la informació rebuda o de la que coneix o creu conèixer, i l’enriquidor del tema és que, en base a aportacions posteriors, hi ha gent que entén o aprèn coses que no sabia i pot arribar, fins i tot, a variar el seu punt de vista. Amb tot, entenc que això sempre ha de ser partint del respecte envers als altres.
No era la meva intenció semblar insensible pel que fa a aquest tema, però les opinions es basen en les imatges o informacions percebudes, i és en base a aquestes primeres imatges que he contestat. Al meu comentari anterior, he incidit en un altre aspecte dels fets, intentant adoptar un punt de vista diferent (un recurs interessant per al debats que se solen suscitar en aquest apartat del bloc). En cap moment, però, he volgut restar importància a la problemàtica de les persones al•lèrgiques tinguin símptomes lleus, moderats o greus. Cadascú se sap lo seu, i per això intento no trivialitzar mai les coses. Em solidaritzo (si se’m permet usar aquesta paraula) amb les persones que tenen que lluitar cada dia per tirar endavant amb aquestes o altres malalties, i amb discapacitats o problemàtiques de qualsevol altre tipus. El món no els té sempre en compte, per desgràcia, però jo només expresso les meves opinions, intentant moure’m sempre no pel blanc o pel negre, sinó més aviat pel gris. De vegades tinc raó, i d’altres no. Espero haver deixat una mica més clara la meva postura/opinió. Dit això, bona nit a tothom.
En tot aquest tema hi ha un parell d'aspectes que no s'han tingut en compte. En primer lloc, i destacant positivament que els responsables de La Pèrgola ja han demanat disculpes a les persones que s'hagen sentit ofeses pels comentaris dels tertulians, cal defensar el dret a la llibertat d'expressió del programa i dels seus col·laboradors. Al nostre país, els tertulians d'una programa de ràdio tenen dret a expressar la seua opinió, que no necessàriament ha de coincidir amb la del programa o amb la de la cadena. Això sí, els tertulians de La Pèrgola tenen el mateix dret a la llibertat d'expressió que els pares dels xiquets amb al·lèrgies, quan escriuen les cartes de protesta als diaris i als blocs, o fan campanyes a través del Facebook. D'altra banda, més enllà del to humorístic del programa, la reflexió que hauríem de fer és sobre els límits del que és políticament correcte, sobretot quan parlem de menors i de salut. Finalment, els missatges de suport a la gent de La Pèrgola perquè fan ràdio amateur i no cobren per la seua feina, a mi no em serveixen de gaire. Moltes vegades, l'amateurisme als mitjans de comunicació, i sobretot a les ràdios locals, amaga una realitat de precarietat laboral i, el que és igual de greu per als periodistes i la qualitat de la informació, d'intrussisme professional. No dic que en un programa fet per professionals no es cometin aquest tipus d'errades. Però en un programa fet per aficionats és més fàcil que això passe. I això ho dic amb tot el respecte per a la gent de La Pèrgola, que em consta que fan el seu programa amb la millor de les intencions.
ResponEliminaNo vull entrar en el tema de fons sobre el que es va dir al programa el dia d'autos; nomes que jo no ho hauria dit de la manera que es va dir, es pot estar d'acord o no amb la decisió del col·legi, però el que no es pot fer, inclús en un programa d'humor, es no anar amb el suficient tacte per no ferir la sensibilitat dels afectats sobre tot en temes que afecten la salut. A la Pèrgola no es la primera vegada que deixen anar algun que altre comentari que pot interpretar-se com poc respectuós amb alguna persona o col·lectiu.
ResponEliminaEs cert que es tracta de gent aficionada i amb ganes de fer radio, fins aquí res a dir si de cas felicitats i endavant, ara be, que no cobrin i ho facin de manera altruista no els eximeix de responsabilitat i d'un mínim de cura amb els que es diu i sobre tot com es diu. Es com si els voluntaris ( bombers, sanitaris etc. ) que es dediquen a l'atenció dels altres, per fer-ho sense cobrar no hi poessin els cinc sentit igual que quan ho fan de manera professional; espero que s'entengui que es una comparació, ja se que les conseqüències no son les mateixes. Posar-se davant d'un micròfon i adreçar-se públicament a la gent requereix ( com tot ) alguna cosa més que ganes.