[Nota de premsa] Ses Majestats els Reis d’Espanya han lliurat a Barcelona a tres universitaris tarragonins beques de ”la Caixa” per a cursar estudis de postgrau a l’estranger a la 28a edició del programa, posat en marxa per l’entitat de forma pionera el 1982. L’acte va aplegar a la seu central de l’entitat als becaris de l’any 2009, procedents de tota Espanya, i als seus familiars. La cerimònia va comptar amb la presència de Celestino Corbacho, Ministre de Treball; Isidro Fainé, President de ”la Caixa” i de la Fundació ”la Caixa”; Juan María Nin, director general de ”la Caixa”, i Jaime Lanaspa, director general de la Fundació ”la Caixa”. Durant la mateixa cerimònia, Cristina Gallach, portaveu de la presidència espanyola de la Unió Europea, es va adreçar als assistents en representació del col·lectiu d’antics becaris de l’entitat. Cristina Gallach va estudiar un màster en Relacions Internacionals a la Columbia University (Estats Units) entre els anys 1984-1986.
La promoció de 2009 compta amb tres estudiants procedents de Tarragona. Tots ells van rebre el diploma acreditatiu de l’ajut econòmic de “la Caixa” de mans de Ses Majestats els Reis. Els estudiants tarragonins seleccionats i les especialitats que cursaran són les següents:
Noemí Casimiro Giné, de Reus, llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat Rovira i Virgili, realitzarà un màster en Gestió de Centres Educatius a la Carl Von Ossietzky Universität Oldenburg (Alemanya). Abans de finalitzar la carrera ja havia realitzar una estada a la Universität Münster i havia rebut una beca per a fer un curs d’alemany a Heidelberg.
Ignacio Martí Cañiz, de Tarragona, destinarà la seva beca a cursar un màster en Arquitectura en el Royal College of Arts of London (Regne Unit). Llicenciat en Disseny per l’Escola Superior de Disseny Elisava i diplomat per la Southampton University, ha treballat en diferents estudis d’arquitectura abans d’obrir-ne un de propi. Finalista del Index Design Award de Copenhague i premi FAD d’Espais Efímers (2008), ha exposat a Barcelona, Amsterdam, Copenhague, Gwanju i Melbourne.
Jordi Reig Armero, de Tortosa, destinarà la seva beca de l’Obra Social “la Caixa” a cursar un màster en Enginyeria Mecànica al Massachusetts Institute of Technology (Estats Units). El 2009 va iniciar una estada d’un curs acadèmic al departament de Plasma Science and Fusion Center del MIT per a realitzar el projecte final de carrera sobre superconductors d’alta temperatura.
Un programa de prestigi contrastat
Les beques de postgrau de ”la Caixa” tenen el reconeixement unànime de la comunitat educativa. El rigor del procés de selecció dels estudiants, el volum i importància econòmica de les beques, així com el prestigi de les universitats estrangeres de destí, han consolidat el programa de ”la Caixa” com un dels més importants dels finançats per institucions privades de la Unió Europea. Des de l’inici del Programa de Beques de postgrau, el 1982, fins a la convocatòria de 2009, ”la Caixa” ha destinat una inversió acumulada de 90 milions d’euros a la formació de 2.273 estudiants espanyols. En el seu primer any de vida, el programa va tenir una dotació de 368.000 euros. La inversió de ”la Caixa” a la convocatòria de 2009 és de 6’7 milions d’euros.
Més enllà del número de beques y de la seva dotació econòmica, el Programa de Beques de ”la Caixa” es caracteritza per l’atención integral a les necessitats dels becaris, que reben assessorament i suport durant els seus estudio, en la seva estada a l’estranger i a la seva tornada. El 2009, ”la Caixa” va convocar beques en set programes internacionals adreçats a facilitar la formació de postgrau a l’estranger. Tots aquests programes obren als estudiants espanyols les portes d’algunes de les millors universitats d’Estats Units, Alemanya, França, Regne Unit, Canadà, Xina i India.
26 de març del 2010
Un tortosí becat per "la Caixa" podrà cursar enginyeria mecànica al MIT dels Estats Units
9 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Felicitats per en Jordi.
ResponEliminaAvui trobo que es un dia de noticies positives, així que gràcies Gustau.
M'hi sumo. Esta bé que de tant en tant l'home mossegui al gos.
ResponEliminaXimo, les teves frases lapidaries em tenen desorientat....Qui es l’home i qui el gos ?
ResponEliminaPer cert; i parlant de mossegar; t’acabo de passar al davant per allò de si Gustau rifa el pernil....
Si et refereixes a la foto, tu mateix.
ResponEliminai si et refereixes a la metàfora periodística, també tu mateix.
I portant-la al nostre moli, tu que creus que seria més noticia, que La Marfanta premies ( que no rifes ) amb un pernil al primer o que aquest l'obsequies als lectors dels comentaris, per aguantar?.
Ximo ; amb tanta metàfora ja m’has xafat la il•lusió de compartir al pernil amb tots els lectors i col•laboradors de la Marfanta...
ResponEliminaApa , me’n vaig!
Quina màquina, felicitats!
ResponEliminaps: jo tampoc entenc la metàfora del gos
Home, Lluís, si la màxima periodística diu que quan un gos mossega un home no és noticia i quant l'home mossega un gos, si, aquest fet, que sovint no és noticia, ve a dir que l'home a mossegat al gos, en tant que Gustau ens la servit com noticia. Rebuscat, potser si, però no hi puc fer més.
ResponEliminaÉs que jo crec que aquí no venia massa a cuento parlar de gossos i hómens, però bé...
ResponEliminaDe totes maneres, aquesta màxima no és més que un dels molts tòpics sobre el periodisme, que la mateixa professió ha alimentat. Recordo que és una de les primeres frases que vam aprendre el primer dia de la carrera.
En canvi jo crec que el que no ve a cuento és dir que "no venia massa a cuento parlar de gossos i hómens", en compte de dir que no venia a cuento parlar de la metàfora de l'home i el gos. Que és del que jo parlava, de la metàfora.
ResponEliminaI, tòpic o no, no deixa de ser cert, com tots els dies i a tots els mitjans s'encarreguen de exercir i demostrar-ho.
Per altra banda si he dit que "Esta bé que de tant en tant l'home mossegui al gos", ho he fet ni mes ni menys com a reconeixement implícit al protagonista de la noticia i també a l'autor de la tria.