A pocs dies de la marxa l’important ha de ser sumar, aplegar totes les sensibilitats possibles del nostre país sense la mínima intenció d’excloure a ningú. Les maniobres polítiques d’algunes forces d’excloure al PSC de la negociació del pacte fiscal i ara d’aquesta marxa, ens poden portar a un xoc de trens que no serà profitós per ningú. Ara toca estar al costat de Catalunya, i Catalunya som tots. Mentre el país viu les hores prèvies a la gran marxa, sonen els bans pels pobles i els autobusos esgoten les seves places, el PSC sembla estar mirant cap una altra banda. Si que és cert que el nostre model polític no és la independència, però si per alguna cosa s’ha caracteritzat el socialisme democràtic amb el pas dels anys ha estat per ser un moviment aglutinador de masses que ha evolucionat al mateix temps que ho ha fet la societat essent protagonista dels principals canvis i transformacions socials.
Les lluites obreres que van donar peu al naixement del pensament socialista ja s’han difuminat i els paradigmes de la societat ens porten a buscar nous reptes i nous plantejaments diferents als originaris. No podem seguir sent presos dels dogmes del passat, el que ahir era una obvietat avui és qüestionat, la societat cada cop és més inconformista. Els canvis en els últims anys han estat constants i persistents i així ho seguiran sent en els anys que venen. A més, alguns dirigents del nostre partit sovint obliden que tant el dret a l’autodeterminació dels pobles com lluitar per aconseguir més llibertat nacional per Catalunya forma part del nostre ideari polític, aprovat i refrendat pels nostres òrgans interns del PSC i demostrat sense embussos cada cop que hem tingut l’opció de governar. Per tant, podem manifestar que políticament no ens convé, pels motius que sigui, la independència de Catalunya, però no ens equivoquem que el dret a decidir i la majoria de les reivindicacions que aniran a la marxa de l’11 de setembre són les nostres, formen totes elles part del nostre adn ideològic.
Podem seguir mirant cap una altra banda, podrem seguir fent-nos el sord davant el que és una realitat cada cop més majoritària, però potser quant podrem reaccionar ja serà massa tard i ens hauran passat per sobre. Allò que ahir era un somni utòpic d’uns quants, avui és una opció assolible per la majoria de la societat catalana. I el PSC ha de poder dir la seva i participar amb total llibertat, hem de reivindicar el dret a decidir i ser-hi presents en aquest debat encara que sigui per manifestar que el nostre model és un altre de diferent. Per reivindicar per exemple, l’Europa de les regions que ja projectava Maragall defugint del concepte difós i antagònic d’Estat en un moment on la sobirania està dispersa, on l’èpica dels Estats nació està en crisi. En definitiva opinar, donar arguments favorables o desfavorables però en definitiva arguments perquè mentre estiguem callats no existim, mentre mirem passius cap una altra banda correm el risc de morir d’èxit, d’esdevenir una simple anècdota a la història de Catalunya.
Per això, molts militants, simpatitzants i votants assistirem a la manifestació convocada, perquè els que hi aniran ni són els nostres adversaris ni els enemics a batre. Són la nostra gent, la nostra base social que en reiterades ocasions ens ha fet confiança a les urnes i que ara en un procés democràtic i legítim volen i desitgen més ambició nacional per a la seva nació. Quin demòcrata pot negar-se a convocar un referèndum d’autodeterminació? A què tenim por, a la democràcia? I tot això succeeix en un moment on el socialisme democràtic és més necessari i imprescindible que mai, és l’única garantia per frenar el capitalisme salvatge i el neoliberalisme que propicia des del govern el PP a Madrid i CiU a Catalunya. Per això cal avançar al costat de la societat catalana allunyant-nos de dogmes prefixats que representen una amenaça per al nostre futur immediat. La manifestació de la Diada serà una fita històrica que marcarà un punt d’inflexió. Encara que la direcció no hi sigui, encara que el PSC com a partit no recolzi aquesta marxa el nostre ideari hi serà present i els nostres electors també. En tots els moments clau de la història de Catalunya i dels avenços en autogovern el PSC hi ha estat present dient la seva, i espero que el dia 11 no en sigui una excepció.
Joan Alginet Aliau
és tercer tinent d’alcalde de Deltebre i portaveu adjunt del PSC a Deltebre
Tu t'en recordes com li va tocar sortir Montilla de la manifestació del 10J ?
ResponEliminaComparteixo molt de que dius, ara, no et pensis que per molta transversalitat que hi vulguis veure, si t'identifiques, seràs molt ben rebut per part de molts manifestants, no t'ho pensis. De " boti, boti, boti, espanyol el qui no voti " fins a traïdors i sucursalistes. " Ja ens ho contaràs.
En el mateix paràgraf on parles de, per dir-ho així, la caducitat de segons quins plantejaments com ara les lluites obreres que " ja s'han difuminat i els paradigmes de la societat ens porten a buscar nous reptes i nous plantejaments diferents als originaris ( que no nego del tot ), en este mateix paràgraf, dic, reclames la vigència d'altres reivindicacions no menys antigues. No se si caduques, però tan velles com les altres que rebutges per aquesta circumstancia. Ho dic només per l'actualització, aparentment contradictòria, d'uns plantejaments i no d'altres.
Pel dret a decidir jo també estic, però ballar-li l'aigua als que l'endemà de l'onze pactaran amb el PP per continuar retallant i retallant...
Però ara, a més, la prioritat és evitar que la gent es fotigue de gana. Per això, a Catalunya, també és important un Pacte fiscal, efectivament, pos endavant. Però lo altre es pot aparcar perfectament.
Ara, Alginet, deixam felicitar-te per defensar públicament uns postulats que no estic segur que vagin exactament en la línia de la direcció del PSC.
Igual que els joves franquistes com Suárez o Fraga, van esdevenir demòcrates de tota la vida, ara Alginet surt partidari d'anar a la manifestació del 11s.
ResponEliminaSuposo que com es veu a venir la independència a prop, i és una persona que ha volgut estar a la política des de ben jovenet, ara vol mostrar-se proper a l'independentisme, no sigue casa que després de que assolim l'estat propi no tingue un lloc on anar a fer de polític.
Potser ha fet com sant Pau i ha caigut del cavall, i ha vist la llum independentista, però una persona que ha estat sempre nacionalista espanyola (ell dirà federalista, maragallista, ...) a mi em fa sospitar que no tingue cap interès.
Crec que era Marx qui deia, que el burgés no té pàtria, només li interessa els diners, en aquest cas igual, al polític professional no li interessa la pàtria, només el seu interès.
Adam, sigui com sigui que Joan ha vist la llum, cal dir-li benvingu.
ResponEliminaTothom és benvingut a la manifestació de l'11 de setembre i tothom és benvingut a la causa de la independència. Cal que sumem i totes les persones sumen en democràcia, vinguin d'on vinguin.
Finalment, dir que em sembla valent aquest article, doncs manifesta una postura molt diferent a la línea oficial de la direcció i en un partit com el PSC no massa tolerant amb la heterodòxia, em sembla que l'honora.
Ara sí que veig que definitivament, aquest país ja no és el mateix. Gent espanyola i catalana que volen ser només catalans perquè estan farts que no els deixen ser espanyols a la seua manera (federalistes). Ho he anat sentint en voca de sindicalistes, de gent del Psc i d'ICV, i veig que també a les Terres de l'Ebre, els progressistes dels Psc-PSOE fan el pas endavant i els hi diuen als del Baix Llobregat que si volen un PSOE a Catalunya, que se'l facen ells. És el país imbècil!
ResponEliminaMarx, el que deia precisament és que "els obrers no tenen pàtria " una altra cosa és la interpretació que és faci de la frase en sí, que n'hi ha per atots els gustos.
ResponEliminaPerò vaja, recriminar, criticar a algú que ( teòricament ) s'atansa a les posicions d'un ho trobo pobre, inútil i potser una mica ridícul a banda d' estrany i poc lògic. Tot això en el suposit de que Alginet s'hagués mostrat independentista que, llegint l'article, a mi no m'ho sembla.
Per altra banda, sempre que ens moguem amb l'àmbit demòcrata, -i donant per bona la teoria de la caiguda del cavall- qui és qui determina i legitima quan un té motius, raons o és l'hora de caure del cavall ? Voleu dir que, si de caigudes o de veure la llum parlem, això no es pot aplicar a més d'un ?
De totes maneres, a banda de la cosa personal i de poble que evidentment traspua, res original; com no s'ha d'esperar aquesta actitud d'hostilitat cap a una persona que, segons un mateix, abraça la causa de l'independentisme, si este moviment, mai ha fet altra cosa, els darrers 25 anys, que barallar-se entre ells i dividir-se....
El dia que, per part de l'independentisme ( generalitzo ) és comprengui que es pot demanar exercir el dret d'autodeterminació, reclamar el dret a decidir i no ser independentista, que un pot ser federalista sense cap etiqueta adicional, que un pot ser catalanista i no ser independentista etc. llavors, simplement, em fotre un pollastre amb plomes.
Una petita reflexió al marge. O no tant, sense sortir d'esta noticia i d'este bloc, com és que veig tan pocs( o cap ? ) convergents defensant la manifestació, la independència, més enllà d'alguna sortida a la foto o a un vídeo.
ResponEliminaVeig poca fe, en definitiva. Bé, a Unió, coherentment, si que en veig, en este cas, més que mai, sense paradoxes, clar.
Com algú, molt acertadament. diu en una altra noticia de La Marfanta, mentre Meritxell Roigé pel Twitter treu faves d'olla perquè al Parlament treien un escut de Felip V, a Tortosa tenim escut, creu, àliga, llegenda estàtua..... Així anem. Puta i la ramoneta, no us sona ?
Ximo, crec que CiU ha vist que l'ANC no és Òmnium Cultural i no pot anar dient: "El lema serà aquest", "la capçalera serà així", "el dia següent i posteriors callareu", etc, etc, etc,...i per això els dirigents fan mans i mànigues i fent crides a que la gent hi vaigue pel pacte fiscal...quina broma. La base independentista s'està cohesionant i això a la burgesia catalana amb interessos a Espanya, no els hi senta massa bé i més a més quan les bases cada cop els apreten més.
ResponEliminaPer tant, putes i ramonetes fins al final a can CiU i a can PSC.
Ximo, per ser federalista, t'has de de poder federar en algú, és com dir jo vull ser jugador de futbol, però em falten 10 persones.
ResponEliminaEl PSOE, només té el nom de federal, a coses com el comitè federal i poca cosa més. La mateixa constitució espanyola que el sr Alginet ha promès lleialtat, igual que la resta de regidors del PSC. No dona cabuda a un marc federal, és més la prohibeix.
La manifestació serà clarament independentista, i el Alginet anirà a una manifestació on es cridarà INDEPENDÈNCIA, i no FEDERALISME.
Persones que han evolucionat cap a l'independentisme, n'hi ha moltes, començant pel mateix Francesc Macià (de militar espanyols a intentar l'alliberament de Catalunya via militar al 1926). Al seu temps va ser capaç de renunciar a la República Catalana, per una Generalitat aigualida, i el que heu de tenir clar els "federalistes pel dret a decidir", que no renunciarem a res i que ja s'ha acabat l'hora de jugar a les mitges tintes.
Joan et faran fora del Partit, benvingut al pais dels lliure pensadors
ResponEliminaFora no el daran. Pero a partir d'avui se li ha acabat la carrera. Al PSC no perdonen
ResponEliminaPodriem pregunta a Rahola, Carod, Puigcercós, Martin Santos, Peiró, Fores i Marín si a can Esquerra son molt partidaris de l'absolució....
ResponEliminaI a més, a Alginet, li pronostico una carrera brillant.
adeosdad, per la constitució no pateixis, es canvia, com saps, en 24 hores.
Ximo, a Joan Alginet no el conec pero no m'importaria coneixe'l i tampoc li vull cap mal. Pero en el PSC d'avui li pronostico la mateixa carrera ke a Quim Nadal, Marina Geli , Laia Bonet oMontserrat Tura. Pero la poitica no s'esgota en el PSC. Gent ke vulgui treballar pel pais, d'esquerres i compromesos amb la nacio catalana no en sobren per mes ke facin nosa dins del PSC.
ResponEliminaQualificaria el que ha passat al PSC com un cop d'estat vergonyós...això, carreguem-nos als moderats i fotem als jacobins de quefes...ni les rates els haurien de votar. Anims Alginet!per a uns pocs que tenen mig seny...van i els foten el cap tallat!!
ResponEliminaLes lluites obreres que van donar lloc al pensament socialista han desaparegut???
ResponEliminaVols dir?? O potser és que el socialisme sols és present a les vostres sigles?
Després d'acatar constantment la disciplina de partit del PSOE al congrés (pel que fa al fons de competitivitat, l'ús del català a les institucions europees etc)aquest catalanisme/independentisme que suggereixes crec que no pot estar més en entredit. Saps tant bé com jo que aquestes idees no caben en el teu partit.
Pel que fa a lo del socialisme, tampoc has pogut ser més desafortunat. En el context actual de retallades i aniquilament de l'estat del benestar, la classe mitja tendeix a desaparéixer i la lluita de classes està més vigent que mai. O és que les èlits financeres no estan enriquint-se a costa dels nostres drets (sanitaris, educatius, polítics..)??
Tu ho has de saber tant bé com jo, al modificar la constitució sense consultar-nos, el teu partit debia saber que estava fent. O no?