'El fals debat'

Per FRANCESC BARBERO*.

Al darrer Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, des d’ERC vam presentar una moció on reclamàvem millores a la línia R15 de Regionals (Riba-roja d’Ebre - Móra la Nova – Reus) de Regionals. És la segona que presentem aquesta legislatura després de demanar el tercer fil per a tota la línia fins a Casp i Saragossa, ara farà cosa d’un any.

Com era de preveure la resta de grups (CiU i PSC) hi van votar a favor. El fet, però, va ser l’excusa que va voler utilitzar el president, Jordi Jardí (CiU), per encetar un debat sobre la pertinença de la Ribera a l’àmbit de Terres de l’Ebre.

L’excusa: les relacions econòmiques i socials que la comarca té amb el Camp de Tarragona, especialment amb Reus i Tarragona, propiciades en bona part per l’existència d’aquesta línia de FFCC, que complirà enguany 131 anys. L’argument: des de Tortosa i Amposta no ens tenen en compte per a res, només miren per ells. La insolidaritat, vaja.

Són més que evidents les vinculacions de la Ribera d’Ebre amb el Camp. La comarca està adscrita a la Cambra de comerç de Reus i –tret de dos municipis- també al partit judicial de la capital del Baix Camp. La mobilitat laboral i de serveis és major amb el Camp que amb l’Ebre. I encara el nord de la comarca té com a referència comercial la ciutat de Lleida.

Invalida això pertànyer a la futura vegueria de les Terres de l’Ebre? Sota el meu punt de vista, no. D’entrada ha de quedar clar que pertànyer a un o altre àmbit per a res ha de voler dir renunciar a la resta. La posició de ròtula de la Ribera d’Ebre no ha de ser un problema sinó una oportunitat. Podem jugar a ser la frontissa dels dos àmbits o resignar-nos a ser perifèria d’un dels dos. Aquest és el principal perill dels que –des del maximalisme- pressuposen que ser d’un lloc o de l’altre implica ser-ho per a tot. Doncs, no. M’hi nego. Podem ser de les Terres de l’Ebre i tenir com a hospital de referència el Sant Joan de Reus. Aquest, per exemple, és un punt on hi ha total consens entre la població de la comarca (no confondre amb la opinió publicada o la dels polítics). En canvi, tots hem constatat la necessitat d’un marc territorial potent quan ha calgut defensar el riu. Com tothom veu millor també que la nostra marca turística sigui “Terres de l’Ebre”. A Flix encara es recorda amb certa mofa quan, fa uns anys i al costat de la C-12, amb l’embassament de l’Ebre de fons, la Diputació de Tarragona hi va instal·lar un cartell, motivat per ser el primer poble de la província venint des de Lleida, on deia “entreu a la Costa Daurada”.

Si Catalunya pot tenir una comarca amb co-capitalitat (el Vallès Occidental), bisbats que agafen parròquies d’altres comunitats autònomes i hospitals trans-fronterers com el de la Cerdanya, no veig perquè la Ribera d’Ebre no pot tenir un encaix prou elàstic com per sentir-nos-hi còmodes i fer de la necessitat, virtut. En ple segle XXI, és totalment absurd pensar els àmbits administratius com al XIX: una capital i tot centralitzat allí. El futur és dels territoris en xarxa, que no entenen de centre i perifèria sinó de nodes interconnectats entre ells i àmbits específics per a cada necessitat que no tenen perquè coincidir entre ells. En tenim un bon exemple a la mateixa comarca amb el Consorci de les tres comarques per la gestió de residus. Agrupa dos comarques de l’Ebre, Ribera i Terra Alta i una del Camp, el Priorat.

I ja que parlem de brossa, potser unes notícies recents relacionades amb l’ampliació de l’abocador de Mas de Barberans i la possibilitat que tots els pobles del Baix Ebre i Montsià hi portin la brossa en el futur expliquen perquè ha sortit aquest debat ara i aquí. Perquè resulta que a banda de les 3 comarques, els municipis del Baix Ebre de l’esquerra del riu també porten la brossa a l’abocador de Tivissa. Població de la que és alcalde el President del Consell Comarcal de la Ribera. Afegim a això amb la planta de triatge de residus que s’impulsa al polígon del Molló  i que ha de donar servei a aquest abocador i tot lliga. Sense els pobles del Baix Ebre que ara hi aboquen -especialment Tortosa- difícilment tindrà volum suficient per ser rendible i difícilment cap empresa privada hi posarà els 4 milions d’euros que falten per completar la instal·lació. I ja som al cap del carrer: “Si no em portes la teua brossa, trenco la baralla”.

Si cal discutir sobre encaixos territorials, endavant, però amb un debat seré i amb arguments sòlids. Ara, si el que es vol és instrumentalitzar el debat per socórrer determinats interessos polítics, amb nosaltres que no hi comptin. Prou feina tenim tots els municipis damunt la taula amb la crisi com per, tot just ara, perdre el temps fent de claca en falsos debats.


*Francesc Barbero i Escrivà
és portaveu d’ERC a la Ribera d’Ebre