Clam del poble d'Alfara de Carles en defensa de les ramaderies taurines i de les festes amb bous

ALFARA DE CARLES (Baix Ebre).- Els correbous de la festivitat de Sant Miquel d'Alfara de Carles s'han convertit aquest dissabte en un acte reivindicatiu per defensar les dues ramaderies del municipi, a les que se'ls ha prohibit cautelarment celebrar els temptejos i capejades, gratuïts, que feien amb públic. Aquesta situació posa en risc la continuïtat de l'activitat i la cura dels bous. El poble ha volgut mostrar el seu suport als ramaders omplint de pancartes els recorregut dels correbous i lluint samarretes on es reivindica la tradició taurina del municipi, de més de 300 anys. El sector reclama una resposta a la classe política, com podria ser una llei catalana que regulés les activitats aturades ara per la justícia.

El poble d'Alfara de Carles ha volgut mostrar aquest dissabte el seu suport a les dues ramaderies taurines a les quals el jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona ha prohibit cautelarment la celebració de temptejos i capejades amb públic. Els correbous de la festivitat de Sant Miquel s'han convertit en un aparador de pancartes amb crítiques als polítics i missatges on es recordava la tradició taurina que caracteritza aquest municipi del Baix Ebre. Els veïns han lluït també samarretes taronja amb un lema clar: "Arrels i sentiments per sempre". Les dues iniciatives han estat impulsades pel jovent del municipi.

Com ha apuntat l'alcalde d'Alfara de Carles, Josep Mas, les ramaderies de bous existeixen des de fa més de tres segles a la població. "Ens estant portant a la ruïna i si no ens ho solucionen és perdrà la identitat d'un poble", ha lamentat. "Ningú els gaudeix ni protegeix més que nosaltres, ni ningú els estima més que nosaltres", ha afegit Mas. La reivindicació de l'alcalde s'estén a tots els veïns que hi donen suport incondicional. Tots ells han mostrat una gran pancarta on es reclamen solucions a la classe política amb el missatge que Alfara és i serà un poble taurí.

De moment l'Ajuntament d'Alfara de Carles ha començat a mobilitzar els representants polítics de les Terres de l'Ebre. Ja han rebut el suport unànime de totes les formacions polítiques als consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià, i està previst que la moció es voti aviat als consells comarcals de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. "Veient que tot un territori ens està recolzant, deu ser que no fem res mal fet. Als bous no els punxem, ni els matem, ni els maltractem, simplement els traiem a la plaça, els toregem i els tornem als seus corrals", ha recordat l'alcalde.

Però com ha subratllat Mas la solució, com el problema, ha de ser política. "El jutge interpreta la llei com és, el problema és qui fa les lleis, que són els polítics i la llei a la qual s'agafa el jutge per prohibir els temptejos fa quatre dies que la vam fer i està mal feta perquè no es va tenir en compte les ramaderies, només els correbous i bous a les places i no les activitats pròpies per mantenir les ramaderies", ha assegurat Mas.

Des d'Alfara de Carles, i altres veus del sector, insisteixen que les capejades i temptejos amb públic, s'han fet sempre i no suposen cap espectacle ni cal lucre econòmic. Els visitants només paguen si esmorzen o dinen als restaurants que tenen habilitats i regulats les pròpies ramaderies.

"No hi ha cap llei catalana que ho regula però la llei espanyola sí que regula els temptejos i donem per regulat que podem temptar els nostres propis animals per poder desenvolupar en millors contricions les nostres pròpies explotacions", ha assegurat Moisès Fabra, propietari de la Ramaderia l'Assut de Xerta. "Si podem fer temptejos és perquè hi ha una selecció prèvia. El ministeri reconeix documentalment, mitjançant les inscripcions, els nostres animals i hem de fer la nostra pròpia selecció. Per això fem aquestes activitats ramaderes que s'han fet tota la vida i que són naturals i òptimes per al nostre desenvolupament com a ramaders", ha afegit.

Segons Fabra, per evitar el buit legal que ha obert aquesta polèmica i està posant en risc la continuïtat i viabilitat de dues de les explotacions d'Alfara de Carles, amb 200 bous braus cadascuna, la Generalitat podria impulsar una llei catalana de regulació de les activitats ramaderes. "Estaríem al 100% assegurats que hi haurien unes mesures a adoptar que serien les que regulés la llei catalana. Mentre no sigui així, ni la conselleria d'Interior ni ningú es pot posar en la nostra activitat i no entenem perquè s'estan aplicant aquestes mesures cautelars", ha apuntat el ramader.

Via ACN (Anna Ferràs)