Els residus aniran fora, però no gaire lluny

La neteja del pantà de Flix implicarà l'ampliació de l'abocador on Ercros diposita els residus de la fosforita

El Ministeri de Medi Ambient ja està tramitant el projecte per netejar el pantà de Flix, on s'acumulen més de 360.000 tones de sediments contaminats amb residus tòxics i radioactius. Una bomba de rellotgeria que els flixencs -sobretot els que han treballat a la planta d'Ercros- ja fa anys que coneixen, però que la resta de catalans van descobrir una nit de setembre del 2004, quan TV3 va revelar els resultats d'un estudi científic. La gran alarma mediàtica i social va forçar que la Generalitat i el govern de l'Estat comencessin a avaluar quina seria la millor alternativa de descontaminació. Finalment, els residus seran extrets del llit del pantà, però no marxaran gaire lluny de Flix, ja que seran dipositats a l'abocador local del Racó de la Pubilla.

Ercros és un grup industrial amb una plantilla de més d'un miler de persones, dedicat a la fabricació i comerç de productes bàsics per a les indústries química, farmacèutica, minera, veterinària i d'alimentació animal. La planta de Flix, hereva de l'antiga Societat Electroquímica fundada el 1897 amb capital alemany, se centra principalment en la fabricació de clor i sosa, derivats del clor, dissolvents clorats i fosfat bicalci. El nom d'aquest últim producte, que s'obté a partir d'una roca amb radioactivitat natural anomenada fosforita, va estretament lligat al pantà de Flix des que, el 9 de setembre del 2004, Televisió de Catalunya va fer públic un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). En aquell moment, en l'informe de caracterització dels residus es calculava que la llera del pantà de Flix podria acumular una muntanya d'unes 200.00 o 360.000 tones de sediments contaminats. Metalls pesants, mercuri, compostos organoclorats i altres elements tòxics i radioactius que han contaminat els sediments fluvials retinguts a la presa. Els elements radioactius van començar a acumular-se a partir del 1973, l'any en què el polígon electroquímic va inaugurar la planta de producció de fosfat bicalci. Fins al 1988, moment en què va obrir l'abocador municipal del Racó de la Pubilla, Ercros va vessar els residus de la fosforita directament al riu. Després els va portar a l'abocador, però el fang només ha estat depurat després del 1996, moment en què Ercros va instal·lar una estació depuradora a la mateixa fàbrica de Flix. El Racó de la Pubilla serà ampliat per ser la destinació final dels residus, un cop dragats, inertitzats i transportats amb una cinta mecànica que haurà de fer més de sis quilòmetres.

Sondejos al pantà>La comissió tècnica per a la neteja del pantà de Flix va confirmar al setembre passat els càlculs més pessimistes dels experts, ja que els diferents sondejos van servir per establir que l'embassament podria retenir més de 360.000 tones de sediments contaminats. L'abocador del Racó de la Pubilla podrà rebre unes 800.000 tones.

De risc a oportunitat>L'Ajuntament va saber aprofitar l'«efecte Flix» per comprometre diferents inversions de la Generalitat i el govern de l'Estat al municipi. Un dels projectes més interessants és el nou polígon que impulsen ajuntaments del nord de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

Visita llampec>Només quatre dies després de fer-se públic l'informe sobre els residus del pantà de Flix, el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va visitar el polígon d'Ercros. Aquesta imatge [de l'agència EFE] es correspon al moment en què Milà visitava la depuradora que Ercros va obrir el 1996 per sanejar els fangs que resulten de la producció industrial del fosfat bicalci. L'acompanyaven l'alcalde flixenc, Pere Muñoz, i el president d'Ercros, Antonio Zalbalza, que va intentar minimitzar la responsabilitat legal de l'empresa en l'actualitat.

Milà i Grimalt>El conseller Milà ha sabut embolcallar amb arguments científics la seua gestió de la crisi per la contaminació del pantà de Flix. A la imatge apareix amb el professor Joan Grimalt, un dels autors de l'informe del CSIC que va transcendir a la llum pública el setembre del 2004.

Extracció i tractament>Els residus seran extrets i tractats abans de ser dipositats al Racó de la Pubilla. Una cinta mecànica, paral·lela al pont de la presa de Flix i a la carretera, els transportarà fins a l'abocador, que podrà rebre fins a 200 tones de materials descontaminats cada hora.


El Punt (06-02-06)