La Generalitat assumeix que ara és inviable eliminar la mosca negra de l’Ebre

La comissió de seguiment acorda realitzar a l’abril una prova pilot amb un producte biològic que matarà les larves

El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va presidir ahir una reunió de la comissió de seguiment sobre la plaga de la mosca negra, en què van participar els alcaldes de les principals poblacions afectades. Salvadó va detallar que els centres sanitaris van atendre més de 2.000 persones per picades de mosca negra entre el juny del 2005 i el febrer d’enguany. Els directors del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i del Montsià (Code) i de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics van advertir que eliminar completament la plaga és «impossible» tenint en compte les condicions actuals de l’Ebre, però van confirmar que a l’abril es realitzarà una prova pilot amb un producte biològic que atacarà el creixement de les larves de la mosca negra.

El director del Code, Raül Escosa, va advertir que serà «impossible» eradicar completament la plaga de la mosca negra, i que el pla d’actuació únicament servirà per «rebaixar les poblacions» de simúlids al tram final de l’Ebre. «Si no es modifiquen les condicions ambientals del riu, continuarem tenint mosca negra, i les persones ens haurem d’anar acostumant a conviure-hi», va lamentar Escosa. El tècnic va concretar que el millor sistema per intentar controlar la població de mosca negra és continuar amb una sèrie de desembassaments que evitin l’aparició de macròfits, ja que les algues i altres plantes aquàtiques són l’hàbitat en què les mosques ponen els ous; així com la utilització de tractaments antilarvaris selectius. Escosa i el director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, Carles Ibáñez, van concretar que el producte utilitzat serà l’anomenat BTI, un bacteri de terra que desprèn una espora letal per al sistema digestiu de les larves. Escosa va explicar que el BTI ja s’ha provat amb un èxit notable contra la població de mosca negra que hi ha al riu Ter.
En aquest sentit, els tècnics calculen que caldrà abocar uns 300 litres del producte per cada 100 metres cúbics per segon d’aigua. Escosa i Ibáñez van detallar que la prova pilot es farà a partir de l’abril en el tram del riu comprès entre Móra d’Ebre i Miravet, sens dubte la zona «més calenta» de la plaga. «Haurem de tenir en compte els costos i quina podria ser l’eficàcia futura del tractament», va advertir Ibáñez abans de garantir la continuïtat de la mesura. Amb tot, el director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics va recordar que s’han fet tractaments molts satisfactoris amb BTI en rius molt semblants a l’Ebre, als Estats Units i al Kazakhstan. Per la seua banda, Escosa va precisar que col·locaran una sèrie de substrats artificials en diferents punts del tram entre Móra d’Ebre i Miravet, per estudiar l’efectivitat del BTI. Segons el director del Code, els substrats artificials són unes tires de plàstic que imitaran l’hàbitat de la mosca negra, però faciliten els sondejos tècnics que haurien de fer-se a les algues i en altres plantes aquàtiques. En concret, els substrats artificials s’instal·laran a les boies que marquen la via navegable de l’Ebre, amb l’objectiu de comprovar si les poblacions de larves baixaran com a conseqüència del tractament biològic amb BTI. D’altra banda, els tècnics també instal·laran una sèrie de trampes per calcular la dinàmica poblacional de les mosques adultes. Escosa va explicar que han descartat els tractaments massius contra la mosca adulta perquè són inviables per l’alt cost, la baixa efectivitat i la possible toxicitat. Si els resultats de la prova fossin satisfactoris, el tractament ja podria iniciar-se al maig.

> Un insecte que ha arribat pel sanejament de les aigües

El director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, Carles Ibáñez, va explicar que l’expansió de la plaga de la mosca negra al tram català de l’Ebre està directament relacionada amb la millora de la qualitat de l’aigua a partir de la dècada dels noranta, sobretot per l’ús de depuradores en ciutats com Saragossa i Lleida. Ibáñez va concretar que la disminució de fòsfor en suspensió a l’aigua de l’Ebre ha fet decréixer també la població de fitoplàncton, i que això ha afavorit una major transparència de l’aigua. «La falta de riuades importants, que s’emportin les algues des de l’arrel, també ha afavorit el creixement dels macròfits», va explicar el tècnic abans de recordar que la plaga del musclo zebrat també ha contribuït a fer l’aigua més transparent i a l’increment de la població d’algues. Ibáñez va reiterar que seria impossible controlar les plagues sense que haja més crescudes. «L’aigua és millor que abans, però no porta sediments i les plantes que han crescut no són les més bones», va dir.

El Punt (29-03-06)