La junta de govern local de Tortosa ja ha aprovat el projecte d'enderrocament de les cases de davant de la catedral, amb un pressupost de contracta que supera els 398.000 euros. Segons l'Ajuntament, la demolició de l'illa de cases compresa entre els carrers Croera, avinguda Felip Pedrell i Costa de Capellans permetrà reconstruir les escales de la façana principal de la catedral, així com construir una gran plaça que permeti una visió frontal del temple. Les obres havien de començar al febrer, però el procés per expropiar els immobles i reubicar els veïns afectats han retardat l'inici dels treballs. Amb tot, després d'enderrocar les cases encara caldrà fer una excavació arqueològica, que també podria ser llarga i important. De fet, el projecte de la nova plaça també preveu fer visitables les restes arqueològiques que hi puguin aparèixer. D'altra banda, la junta de govern també ha aprovat el projecte d'enderroc de l'immoble afectat per les obres del nou edifici dels serveis territorials de la Generalitat, amb un pressupost de 210.300 euros.El Punt (14-Març-2007)
Com els EEUU a IRAK.
ResponEliminaDesprés tot siran lamentacions!
Pos a mi m'agrada molt la idea de la plaça.
ResponEliminaLes cases estes, són una vergonya, de lo mal cuidades que estan.
Quan les coses estan ben pensades, s'ha de reconeixer i esta vegada Sabater al meu parer la encertada.
Ho sento Gustau, però jo ho veig així...
hay hay hay la comedianta dient algo bo de sabate.
ResponEliminaEl govern actual accelera els enderrocs...Pero quin govern haurá d'assumir la resta?
ResponEliminaPREGUNTAR AL SR SABATER , ON SE UBICA LA NOVA CASERNA DE LA POLICIA LOCAL DE TORTOSA, QUINA OFERTA DE SEGURETAT CIUDADANA TE PARA LES PROPERES ELECCIONS, APROFITARA ALS IMIGRANS PER FER DE POLICIA LOCAL COM FA L'ESTAT ESPANYOL.? JA QUE SI MIREM QUANTS AUTOCTONS DE TORTOSA TREBALLEN EN LA LIMPIEZA I QUANTS IMIGRANTS, SR SABETER FASEU MIRAR, VOSTE COM A BON TORTOSI FILL DE REMOLINS AURIA DE LLUITA MES PER SEU POBLE I NO PER LENNIN.
ResponEliminala comedianta sembla molt neta i pulida .... i clar allo tan ruinós, fruit de la desidia, es llord.
ResponEliminaa altres llocs ho hagueren convertit en monument, excepte la casa dels coets, tot just la que està millor!
au va que de conservar lo patrimoni res de res ... catedral espectacle i de pagament!
Especuladors Fora comedianta!
Estic d'acord amb la Comedianta i amb Sabaté: La plaça de la catedral pot quedar molt xula. Ara bé, per acabar-ho d'endressar i poder tenir una bona vista des de la nova plaça, caldria fer fora l'estatua del mig del riu i quedaria tot arreglat, bonic i preciós.
ResponEliminaAl comentari de les 5.54 dir-li que ell, jo i tots els tortosins som els que "assumirem la resta". Macomprendes?
pagarem lo pato que es minjara lo Gueche
ResponEliminaHola,
ResponEliminaVos recordo: les cases que estan en front de la catedral son les cases dels picapedres de la catedral, per tant son mes antigues que la propia catedral.
Un patimoni mes de Tortosa... deruït!!
Que be, que anem! n'hem destruint el cast antic de Tortosa!! o deixant-lo que caigue per si sol... BE, BE ...
Que bonica que sera Tortosa en tot de Cases modernes al cast antic... sense cap historia a contar perque el patrimono de la ciutat estara tot enderrocat, un exemple molt bonic i moder la nova biblioteca...
Mes restaura i arreglar els casc antic i mes mos destruir, pereix mentida que que no sabeu com se tenen de fer les coses per conserva el patrimoni de la ciutat...a les altre ciutat, coserven la fachada de la casa i per dins els fant tot els moder que es desitja, i així es tindria que fer...!!!!
Me pensa ke el alcade de Tortosa era profesor de historia i conservaria els patrimoni de la citat, cosequentment la seva historia... Me vaig equivocar.
Sembla mentida con canvien les persones cuant fan un be per la cuitat i la ciutadania.
Atentament,
Xavier
A l'últim anònim,
ResponEliminaal lloc d'estes quadres de rates, no hi pensen posar cap cosa més que no sigue una plaça. Quina especulació hi ha en una plaça?
A vegades parleu per parlar. Jo de sociata no en tinc res, però no he de dir lo que no penso perquè ho haiguen proposat des del govern de l'ajuntament. Ja n'hi han altres de coses per a criticar, ne podeu estar segurs.
M'agradaria, Xavier, que m'expliquessis d'on has tret això que les cases de davant la catedral són dels picapedrers que la van construir: ho trobo un disbarat solemne. Les cases en qüestió, les que no formen part del palau episcopal, es van construir totes a mitjans del s. XIX. L'estat en el que s'han mantingut des de després de la guerra ha estat lamentable, fins al punt que no val la pena gastar-se ni 4 rals en rehabilitació. Que jo sàpigue, ningú s'ha queixat per l'enderrocament de les cases de St. Felip Neri, que eren bastant més velles que les de davant de la catedral.
ResponEliminaPer cert, conservar una façana i destruir l'interior no deixa de ser sinò això: política de façana
SOBRE LES FAMOSES CASES DE LA VORA DEL RIU
ResponEliminaÚltimament veig que s’està revifant el tema de les ara ja famoses cases de la vora del riu, davant la catedral. En referència a aquest tema m’agradaria informar a l’opinió pública i puntualitzar gairebé totes les informacions publicades en diversos diaris i setmanaris locals i provincials en les quals se’m cita directament com a defensor d’aquest conjunt de cases.
Realment estic una mica sorprès que després de més d’un any d’haver publicat uns articles en diversos mitjans escrits es redueixin tots els meus arguments històrics, socials i tècnics a un únic argument. En referència als meus escrits no deixa de ser sorprenent que l’Arquitecte Josep Lluís Ginovart i amb el qual mai he parlat sobre el tema- vulgui rebatre tots els meus arguments parlant solament d’un aspecte i acabi dient que "no vol crear polèmica".
Concretament se’m cita dient que "la catedral mai va ser projectada per ser vista des de lluny, sinó en escorç (esbiaixat), com la major part de les façanes barroques". El citat Arquitecte, en la seva rèplica diu que la "façana no és barroca sinó que és del Renaixement tardà...si fos barroca, estaríem en tots els manuals del món". El que no explica és perquè la façana de la catedral no surt a tots els manuals del món del "Renaixement tardà".
Hi ha entesos que diuen que és una cosa, d’altres una altra, d’altres mig i mig. Els estils arquitectònics són fruit de convencionalismes que els historiadors han elaborat per poder analitzar la història en èpoques, en cicles. El barroc no és més que evolució de l’art renaixentista o tardo-renaixentista, com es vulgui. Qui marca els límits entre el barroc i el renaixement tardà?
És evident que a la façana de la catedral hi ha elements considerats barrocs en tots els manuals del món tals com columnes salomòniques (espiral), frontó partit, ornament recarregat al coronament de la façana, entrants i sortints de façana... També es podria citar l’interessant llibre "L’obra de la Seu de Tortosa" de Victòria Almuni Balada, llicenciada en geografia i història. A la pàgina 36 diu textualment: "... La façana és l’element que trenca definitivament amb el projecte segons el qual es va començar l’edifici (gòtic). La traça de Martí d’Abaria, feta abans del 1625 totalment dintre els cànons de l’estil barroc, seria modificada, eliminant el decorativisme d’aquest a favor del sentit clàssic defensat per l’Acadèmia de San Fernando".
Perfecte, sigui el que sigui ja em sembla bé. Però, i què? La façana de la catedral, quan va ser construïda, es va projectar per donar la cara al c/Cruera, carrer exponent de representació econòmica, civil i religiosa per excel·lència a la ciutat durant segles. Mai una ciutat emmurallada com Tortosa -fins a començaments del segle XX- hauria volgut una façana fluvial desprotegida, amb una plaça. Reitero que les cases avui en dia posades en qüestió tenen més legitimitat que la pròpia Av. Felip Pedrell, aquesta de recent creació, als voltants del 1950.
Tampoc considero encertada la interpretació feta sobre els gravats de Tortosa dels segles XVI, XVII i XVIII i sobre els quals el citat Arquitecte diu que "les cases tenien una alçada inferior".
Els partidaris d’enderrocar les cases van argumentar primerament que les cases només tenien cent anys i que antigament la catedral donava directament al riu, ara demostrat tot el contrari, surt la versió que els edificis no eren tan alts... en què quedem?.
Els gravats antics on es veuen alçats de la ciutat tenien principalment un valor "referencial". És a dir, s’exageraven les alçades dels edificis singulars: catedral, muralles, esglésies, molins... La funció d’aquests gravats era la de situar orientativament tots els elements de la ciutat i la forma d’aquesta.
Queda ben clar en els gravats del segle XVII que les alçades de les cases eren similars a les que tenim avui. Si s’observa el gravat francès de 1648 es pot veure la desproporció entre l’escala de la catedral i dels edificis i la de les persones representades, per tant, no és viable establir l’alçada dels edificis de forma objectiva. Això torna a fer-se patent al dibuix de 1563 de Wyngaerde on a més encara faltaven 200 anys per a fer-se la façana de la catedral (acabada el 1757).
En canvi, els plànols històrics que representen en planta la ciutat de Tortosa tenien com a principal objectiu el situar concretament els carrers. En tots els plànols vistos fins ara i datats al 1642 (a l’Arxiu de Simancas), 1726, 1810, 1811 (a l’arxiu militar de Barcelona), 1886...- mai n’he trobat un que, al davant de la catedral, no tingui les famoses cases. A més a més, les primeres fotografies de la ciutat fetes des de Ferreries durant la segona meitat del segle XIX mostren una façana fluvial protegida del riu, amb les cases al mateix lloc on són avui i amb la mateixa alçada. En aquest sentit es pot consultar al llibre "Tortosa, imatges d’un espai, d’un temps, d’una gent" on es veuen les primeres fotografies realitzades a la ciutat datades el 1868 i el 1888. Per tant aquestes cases tenen molt més de 100 anys.
Fins ara, només he estat parlant d’un factor històric; se’n pot parlar molt, però mai no arribarem a cap conclusió que justifiqui tombar les cases. Parlem ara, de nou, dels altres arguments, sobre els quals ningú m’ha donat cap resposta: factors tècnics i, sobretot, socials.
Socialment el barri és un desastre, i això amb grans places no s’arregla. El problema no és la marginalitat (com a mínim en aquest sector de cases de la vora del riu). Globalment, el barri és socialment un desastre sobretot perquè, fruit de la deixadesa de l’Ajuntament de sempre, s’ha despoblat.
En alguns llocs perquè les condicions de salubritat exigides pels estàndards d’habitabilitat que la gent demanava no es complien, ja no als habitatges, sinó tampoc als serveis públics: sectors de Santa Clara, Remolins, Rastre...
Englobar aquests problemes de salubritat i en molts casos de falta d’espais lliures al sector del carrer Cruera és totalment fals i erroni. Quan els polítics ens plantegen que les cases s’han de tombar per "esponjar" el barri ens estan enganyant. Els que habitem el sector mai hem tingut problemes per falta d’espais verds. Com es pot defensar "esponjar" tot un carrer dels més amples del barri antic? Tenim ja una placeta elevada a la façana de la catedral, amb unes obertures extraordinàries de cara al riu Ebre, zona verda al voltant de l’Escorxador, el petit espai que genera la Placeta de Santa Anna i la Costa de Capellans...
En termes mèdics podríem dir que l’Ajuntament vol "amputar" un tros de Tortosa quan el que es porta és la "cirurgia estètica". Quan els metges van a tallar la cama a un pacient, abans s’ho estudien bé. Aquí, ni tant sols s’han plantejat com pararan l’hemorràgia un cop hagin amputat. Primer volien justificar "l’operació" amb un pàrquing, ara solament parlen de plaça. Realment volen fer alguna cosa impactant però no saben ben bé amb quina finalitat ni si beneficiarà la ciutat.
Amb una simple operació de maquillatge -sostenible econòmicament per a l’Ajuntament- tindríem el problema solucionat; rehabilitant les façanes de les cases, potenciant una il·luminació conjunta amb la façana del Palau Episcopal, urbanitzant les voreres de l’avinguda Felip Pedrell al seu pas per les cases i arranjant el mur del Carrer Cruera aconseguiríem solucionar un problema que porta enquistat cinquanta anys. Els puc assegurar, com a tècnic, que la rehabilitació de les cases és possible i viable perquè estructuralment estan en perfecte estat. En contra del que s’ha dit, els edificis no estan en ruïna. Bé, n’hi ha un que està en ruïna perquè després de la guerra civil, quan el van anar a reconstruir, se’ls van paralitzar les obres i, des de llavors, només resta edificat en planta baixa.
La viabilitat de l’operació no els hauria de preocupar gens. Un cop rehabilitat se’ls hi anirien de les mans perquè el lloc és immillorable, cèntric, amb bones vistes, força assolellat i tranquil. Volen que els busqui un promotor?
Aquestes cases rehabilitades són capaces de generar un nou impuls al sector. El conjunt de cases suma aproximadament 1190 m2, a grans trets, amb l’edificabilitat i plantes actuals ens sortiria una xifra gens menyspreable de 50 habitatges rehabilitats al barri antic, a més de disposar de 1000 m2 als baixos. Volen més idees? Aprofitant la proximitat del Palau del Bisbe es podria alliberar part de la planta primera del Palau Episcopal, destinada actualment a oficines de la Diòcesi i així situar-les al costat mateix del lloc on estan ara, en un dels edificis rehabilitats. Amb aquesta actuació al Palau Episcopal es recuperaria l’antiga estructura gòtica del sostre de la planta primera, avui amagada pel cel ras i solament visible des de la golfa. Cost econòmic total de l’operació per a l’Ajuntament = 0. Els diners que s’estalvien els poden destinar a executar els dos PERI (Plans Especials de reforma Interior) que ja tenen projectats i encara no han executat: pujada del castell i Sant Jaume.
Entre d’altres informacions pernicioses algun polític ha dit que els edificis estan en ruïna. Algun Tècnic ha certificat aquesta ruïna? És ben cert que si fos veritable la "ruïna" seria responsabilitat i obiligació de l’Ajuntament desallotjar les cases. Si aquestes cases estan en "ruïna" l’Ajuntament ja pot començar a buidar tot el barri perquè de molt pitjors n’hi ha incloses algunes de propietat munucipal-.
Fa ja més d’un any l’Ajuntament va intentar requalificar tot el sector per a fer-hi una plaça i un pàrquing i així justificar l’enderroc de les cases. Des de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme es va desestimar l’opció de l’Ajuntament per diversos motius. Seria molt llarg resumir tots els arguments mitjançant els quals la Direcció General desestimava la proposta de l’Ajuntament. Tanmateix, en aquesta resolució tramesa als veïns afectats per la Direcció General d’Urbanisme, no es tancava la porta a l’enderroc i es donaven les directrius per a que l’Ajuntament pogués aconseguir aquest fi.
Crec però molt importants alguns dels arguments amb què la Direcció General d’Urbanisme fonamentava els seus criteris en contra de l’enderroc de les cases, coincidents totalment amb alguns dels meus arguments: "...D’altra banda aquests nous edificis dotacionals referint-se al pàrquing proposat per l’Ajuntament- deixarien el Carrer Cruera encaixonat entre dos murs a banda i banda, donada la seva diferencia de cota tant respecte del nivell de la Catedral (més alt) com respecte de la cota de l’Av. Felip Pedrell (més baixa). Tenint en compte el gran valor històric d’aquest carrer, que correspon al camí romà paral·lel al riu, no sembla proporcionat sacrificar la seva funcionalitat i la seva rellevància com a element estructurador històric de la ciutat per aconseguir un reduït espai per a equipament que podria obtenir-se en un altre emplaçament més adequat.
En canvi si que seria una solució alternativa admissible allargar fins a l’Avinguda Felip Pedrell el nivell del propi Carrer Cruera, mitjançant el cobriment de l’espai per sota d’aquest...
...Sense perjudici de tot l’anterior i com a mera reflexió i recomanació cal assenyalar la conveniència que amb ocasió de la propera revisió del Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi, es faci un estudi a fons sobre l’important patrimoni històric de la ciutat i sobre els objectius i estratègies del planejament al respecte, en especial pel que fa a l’estratègia adoptada pel vigent Pla General de deixar lliure d’edificació l’entorn immediat de la Catedral i la façana fluvial, estratègia que, atès els valors històrics o arquitectònics dels edificis afectats, potser s’hauria de replantejar"
És en aquest punt on ens trobem; la Regidoria d’Urbanisme ja no vol el pàrquing perquè legalment no li és permès, ara planegen la plaça i tenen intenció de tornar a presentar la seva sol·licitud a la Direcció General d’Urbanisme.
Ha reflexionat prou l’Ajuntament? És normal que dins del nou Catàleg de Patrimoni de Tortosa continuen sent-hi les cases de la façana fluvial? Si hi són deu ser que algun interès tenen, no? Per cert, el nou Catàleg de patrimoni de l’Ajuntament estarà inclòs al nou Pla General i casualment l’ha realitzat l’Arquitecte Josep Lluís Ginovart.
Porto vint-i-set anys vivint al mateix barri i al mateix carrer i, en conseqüència, el meu coneixement del barri potser és molt superior al dels que l’estan dibuixant i projectant. Per tant, crec que les meves queixes haurien de donar-me alguna veu i vot per decidir què vull al meu barri. Més quan les propostes de l’Ajuntament fins ara han deixat hipotecat el present i el futur de tot un carrer durant cinquanta anys i quan el benefici social i urbanístic per al sector és més que dubtós amb la proposta de tombar les cases.
Quin model de barri antic volem? Jo aposto per un barri amb vida: conjunció d’habitatges, equipaments i sector terciari (magatzems, botigues...). En definitiva, apostaria per crear vida al barri. Dotar els barris de vida donant facilitats a la gent perquè s’hi estableixi. Les actuacions encaminades a tombar cases i esponjar- han d’estar planificades per a aquells sectors sense cap possibilitat de futur. Les cases de davant la Catedral poden tenir un futur molt digne.
Si analitzem les actuacions al barri antic dels últims 5 anys veurem com cap d’elles ha anat encaminada a potenciar l’habitatge: solament s’ha tombat per fer places, mentre continua despoblant-se a pressa feta i al mateix temps repoblant-se únicament de gent nouvinguda , humil en molts casos i marginal en d’altres, com si interessés tenir-los a tots ben allunyats dels sectors urbans benestants. D’aquí a 5 anys més potser tindrem un "gheto", el bronx de Tortosa.
Si ho comparem amb la gran quantitat d’habitatges associada al ràpid creixement urbanístic dels últims anys i sobretot als barris del Temple i Ferreries Nord- veurem que la ciutat està cada cop més desequilibrada demogràficament. I si a més ens adonem que el creixement demogràfic de la ciutat és gairebé 0 arribarem a la conclusió que l’únic que ha passat ha estat el transport de gent dels barris antics als nous. No perquè els antics siguin antics, sinó perquè han estat desassistits i l’Ajuntament no ha realitzat aquelles actuacions de "cirurgia" quan tocava.
Cada dia me’n dono més vergonya al passejar amb visitants i amics pel barri antic. Sí, els puc explicar que hi ha molts projectes en marxa, moltes nuvoloses; també els puc dir que mirin de cara al castell de la Suda on les muralles estan recuperant-se. També poden mirar la Catedral, la qual, amb més o menys encert, segons opinions, s’està posant al dia.
Queda clar que arreglant un edifici puntual no fem barri, no regenerem res. Potser és que a qui decideix a l’Ajuntament només li resulten interessants alguns punts concrets del Barri Antic quan el veritable potencial "turístic" és troba presentant-lo globalment.
Personalment conec gent que per desconfiança i en molts casos desconeixença no gosa endinsar-se per diverses àrees dels barris antics. Com podem pretendre que els turistes vagin a zones on la pròpia gent de Tortosa avui té temor d’anar-hi? És en aquests llocs on ha d’actuar l’Ajuntament. Aquest no és el cas de les cases de la façana fluvial.
Igualment de dubtós és l’enquadrament que oferiria la façana de la catedral. Vist des de "Fora el Pont", pel seu costat dret hi tindríem enganxat el palau Episcopal, en canvi, per l’esquerre trobaríem un gran buit, el carrer Costa de Capellans i la zona verda enfront a l’antic escorxador.
Xavier Rollan i Besalduch
Arquitecte Tècnic, estudiant d’arquitectura i veí afectat.
El anterior escrit le peagat jo: Xavier,
ResponEliminaXavier Rollan es tocallo...
Ho dic perque se pot interpretar que el anterior Xavier era Rollan. No es aixi.
Simplement he fet un copy and paste del article que hi ha la la seguent web:
http://club2.telepolis.com/casesriu/vincles/casesriu.htm
Per cert, una aclaracio.
No consedero adecuada, la solucio de conservar la fachada exterior i fer moder el interior de les cases.
Pero la cosedero mes adien que enderrocar tot el edifici i sustituir-lo per un altre moder...
Atentament
Xavier
Tota esta parrafada tant interessant (i no ho dic en doble sentit), no ens pot fer perdre de vista que les cases ditxoses són aixecades a MITJANS del s. XIX. Abans s'hi documenta com a àrea cementirial. No crec que els nínxols tinguessin una altura de gratacels... Lo que passa abans de que hi hagi un cementiri no està tant clar. Si era una de les principals vies de la ciutat romana encara està per veure. És possible, en tot cas potser les excavacions que hi hauran quan estigui tot tombat podran aportar alguna dada.En tot cas lo de que són les cases dels picapedrers... Potser ho eren al s. XIV però les construccions que hi havien en aquells moments ja fa segles que han desaparegut. No me poso en temes de solucions urbanístiques perquè no hi entenc, però no puc acceptar una tal sobrevaloració del valor històric de les cases que hi ha avui en dia.
ResponEliminaAl darrer anonim.
ResponEliminaPos probablement fora el "Cardo maximo" de la ciutat : carrer Cruera + Santa Ana + Major de Remolins. I Dr Ferran, Taules Velles, La Mercè i Providència el Escumant-hi.
Los dos enfocats a les portes nord i est de la ciutat.
L'estudi del Xavier Rollan es molt bo, i encara hi han mils de motius més per no fer esta astracanada.
Confirmo lo de les pintures i plànols que alguns es poden consultar-se al web de l'ICC
I també que les integracions de arquitectura antiga i ultra-moderna s'han d'usar en comptagotes.
Si no passen coses tant insòlites com la pista d'alabastre o marbre que fa de terrat a la catedral .... un empastre, com los marbres del pati interior del claustre.
Massa arquitecte que es pensa que va d'original i poca faena d'investigació.
En el fons, la rehabilitació i la conservació de l'entorn el mes proper a lo que ha sigut sempre, es lo més econòmic, adient i sostenible.
Lo atre, son faraonismes egòtics dels quatre que poden tallar lo bacallà.
Si algo s'ha de tombar son els politics i tècnics que volen el desastre.
follets d'internet
ResponEliminaescumant-hi="Decumanus"
Cal ser molt prudents en la reconstrucció topogràfica de la ciutat romana, ja que a penes se'n tenen dades. Tot això que dieu és possible, però encara no està documentat arqueològicament. Esperem que les excavacions aportin llum a aquest aspecte.
ResponEliminaDe totes maneres, val a dir que els afegits moderns en ciment que s'observa a les casetes famoses vénen a demostrar que a última hora no és precísament el valor patrimonial el que mou a defensar-les...