El 30 d'octubre de 1936, l'alcalde Josep Rodríguez només portava sis dies al càrrec, però va haver de presidir l'acte de la desfilada de la companyia de milicians de Tortosa que havia d'integrar-se al batalló Marcel·lí Domingo, per lluitar al front de Madrid. Els milicians estaven comandats per l'alferes Pere Pla Pons, segons recorda Josep Subirats Piñana al llibre Quatre alcaldes republicans de Tortosa. Els milicians van ser saludats per l'alcalde i per diferents regidors, i en formació van dirigir-se fins a l'estació, des d'on el ferrocarril se'ls va emportar al front de Madrid.Ben diferent era la situació el 30 d'octubre de 1938, quan va començar la darrera ofensiva de la Batalla de l'Ebre, sobre les serralades de Pàndols i Cavalls. Les dues serres eren l'espina que Franco no s'havia pogut treure després dels atacs fallits de l'agost i del setembre. La situació a finals d'octubre havia canviat perquè els franquistes ja dominaven la totalitat de la serra de Santa Madrona, havien apostat tota la infanteria a les crestes del massís i es preparaven per assaltar Cavalls. Podeu llegir les disposicions tàctiques de l'exèrcit de Franco i de les tropes republicanes al llibre La Batalla de l'Ebre: un riu de sang, de Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua. L'artilleria franquista tenia més de 300 canons, que va situar ala sortida de Corbera d'Ebre en direcció a Gandesa. L'atac de la infanteria va ser precedit per una allau de foc com mai s'havia vist en tota la guerra: els republicans van calcular que en l'ofensiva definitiva sobre Cavalls van rebre uns 35.000 projectils, és a dir, una bomba per cada 5 metres de terreny. Segons l'autor, la dada no és exagerada, ja que l'artilleria va emprar 9.000 tones de munició, i l'aviació, 8.000 tones de bombes.
Entre les nou del matí i el migdia va caure una imponent i devastadora cortina de foc sobre les trinxeres republicanes, amb un gran nombre de baixes. Els que no van resultar afectats per les explosions van quedar atordits i tan fora de la realitat que no podien defensar les seues posicinos. L'atac franquista va estar encapçalat per la 1a de Navarra, integrada en la seua avantguarda per legionaris i marrroquins, que van assaltar les trinxeres republicanes sense trobar resistència. El comunicat franquista del 30 d'octubre reflectia la magnitud de la matança: "Han quedado en nuestro poder más de 700 prisioneros y considerable número de muertos y heridos, siendo unos 400 cadáveres los encontrados por nuestras tropas sólo en dos posiciones conquistada y varios muchos en los demás".
Foto: Soldats republicans passant l'Ebre, el 25 de juliol del 1938.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.