Ahir els barraquistes de l'Ebre van sortir al carrer per manifestar-se contra l'anulació del decret amb què el Departament de Medi Ambient pretenia regularitzar la caça amb barraca. I des de fa uns dies, no paren de sentir-se o de llegir-se declaracions clarament anticatalanes, que confonen la reafirmació identitària dels ebrencs amb una catalanofòbia que ens fa més mal que bé. És molt curiosa la facilitat que tenim a les Terres de l'Ebre a l'hora de manifestar una certa tendència anticatalanista. És una actitud que es podria resseguir perfectament al llarg de la història, i que en el cas concret de Tortosa va alimentar, durant molt de temps, la dreta hereva del bauisme. El clàssic "ni catalans ni valencians, tortosins" ha evolucionat i en alguns moments és fàcil detectar una reacció anticatalana al conjunt del territori, davant d'algunes actuacions de la Generalitat. La política feta des dels despatxos de Barcelona es veu sovint com una agressió, i és per això que els que defensen tradicions controvertides (com la caça en barraca o els bous embolats) s'agafen ràpid a l'anticatalanisme, com a un ferro roent. Personalment, crec que és una opció equivocada. Gran part de la simpatia que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va despertar arreu de Catalunya és que el moviment social contra el transvasament va remarcar, des d'un principi, la seua catalanitat. "Natros també som catalans", deia un dels lemes de la PDE, per advertir els governants, però també la resta de ciutadans, que els ebrencs no volíem ser uns catalans de segona. En canvi, els col·lectius que defensen les tradicions com els bous embolats i la caça en barraca han optat per un victimisme que posa tots els greuges en el mateix sac. "Diuen que no parlem bé. Diuen que els balls nostres no són catalans. Diuen que no als bous de carrer. Diuen que no a la caça en barraca. Diuen que no a la caça en filat. Diuen que no a tot allò que és com ells volen, és a dir, com es fa a Barcelona. Nosaltres no vivim a Barcelona", podem llegir en un comunicat dels barraquistes, que més endavant encara té algunes perles més: "Però què pretenen? Robar-nos fins la nostra identitat i dir-nos com tenir que ser", o bé "Només ens voleu per al dia d'anar a votar, i si no tinguéssim el riu Ebre, no ens donaríeu ni aigua per a beure". Finalment, al comunicat també hi havia una crida per no votar ICV o al "tripartito": "Votar al tripartito és votar en contra del teu país, de les teves costums i de les teves arrels".
5 de novembre del 2007
La prohibició de la caça amb barraca desferma la catalanofòbia a l'Ebre
Ahir els barraquistes de l'Ebre van sortir al carrer per manifestar-se contra l'anulació del decret amb què el Departament de Medi Ambient pretenia regularitzar la caça amb barraca. I des de fa uns dies, no paren de sentir-se o de llegir-se declaracions clarament anticatalanes, que confonen la reafirmació identitària dels ebrencs amb una catalanofòbia que ens fa més mal que bé. És molt curiosa la facilitat que tenim a les Terres de l'Ebre a l'hora de manifestar una certa tendència anticatalanista. És una actitud que es podria resseguir perfectament al llarg de la història, i que en el cas concret de Tortosa va alimentar, durant molt de temps, la dreta hereva del bauisme. El clàssic "ni catalans ni valencians, tortosins" ha evolucionat i en alguns moments és fàcil detectar una reacció anticatalana al conjunt del territori, davant d'algunes actuacions de la Generalitat. La política feta des dels despatxos de Barcelona es veu sovint com una agressió, i és per això que els que defensen tradicions controvertides (com la caça en barraca o els bous embolats) s'agafen ràpid a l'anticatalanisme, com a un ferro roent. Personalment, crec que és una opció equivocada. Gran part de la simpatia que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va despertar arreu de Catalunya és que el moviment social contra el transvasament va remarcar, des d'un principi, la seua catalanitat. "Natros també som catalans", deia un dels lemes de la PDE, per advertir els governants, però també la resta de ciutadans, que els ebrencs no volíem ser uns catalans de segona. En canvi, els col·lectius que defensen les tradicions com els bous embolats i la caça en barraca han optat per un victimisme que posa tots els greuges en el mateix sac. "Diuen que no parlem bé. Diuen que els balls nostres no són catalans. Diuen que no als bous de carrer. Diuen que no a la caça en barraca. Diuen que no a la caça en filat. Diuen que no a tot allò que és com ells volen, és a dir, com es fa a Barcelona. Nosaltres no vivim a Barcelona", podem llegir en un comunicat dels barraquistes, que més endavant encara té algunes perles més: "Però què pretenen? Robar-nos fins la nostra identitat i dir-nos com tenir que ser", o bé "Només ens voleu per al dia d'anar a votar, i si no tinguéssim el riu Ebre, no ens donaríeu ni aigua per a beure". Finalment, al comunicat també hi havia una crida per no votar ICV o al "tripartito": "Votar al tripartito és votar en contra del teu país, de les teves costums i de les teves arrels".
15 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com a al·lòcton casat amb una tortosina, sempre he pensat que aquest pensament té una base fonamentada, no només en aspectes socio-culturals sinó sobretot econòmics. I aquesta diferència, en lloc de superar-se, sovint s'agreuja amb la prepotència amb què alguna gent de més amunt de Vandellòs tracten els ciutadans de les TE.
ResponEliminaUs ho dic perquè, en privat, servidor n'ha hagut de sentir de tots colors pel simple fet de defensar la idiosincràcia d'aquesta regió del país. I alguns comentaris no crec que s'haguessin atrevit a dir-me'ls si jo hagués estat ebrenc de naixement, en comptes d'adopció.
No ho dubtes, Gustau, som tant catalans com els de Girona, pero des de la capital i els poders ens ignoren absolutament, i sovint ens volen per exhibir-nos com la Catalunya insolita, i aixo sense entra a valorar el tema de les barraques.
ResponEliminaAra, estos arguments que s'han manifestat no fan més que ensenyar el tarannà poc evolucionat dels impulsors de la manifestació.
ResponEliminaAixò és encara menys civilitzat que el bauisme.
Los prepotents caçadors i els prepotents boueros de la mà.
Prou de Rambos si us plau!
Mos sobren garrulos i bocamolls
Titis! .... que anem cap a Europa, no cap a l'animalitat pre-dialogant.
Teniu raó tots dos. El que jo vull dir és que, davant d'un problema concret, hi ha moviments socials del territori que, basant-se en la identitat ebrenca, han afrontat la catalanitat des de l'afirmació o des de la negació. I personalment jo apostaria per l'afirmació: per exemple, i per citar un cas completament diferent, fer entendre als de més amunt de Vandellòs que la jota és un ball tan català com la sardana, i que la música de banda també és catalana perquè els ebrencs també som catalans.
ResponEliminaVoler mesclar-ho amb el catalanisme, o dit d'una altra manera, que s'ataqui al tripartit com si t'acaques al catalanisme, no és correcte i es una forma esviaixada d'enforcar el tema. En primer lloc el catalanisme no és propietat de ningu, i jo nomes interpreto que alguns poden, podem, sentir-nos atacats quan els nostres representants, de tots els catalans, no fan res per defensar territoris, costums, interesos econòmics, etc. i aquesta sensació esdevé frontera quan un cop i un altre cop, veus que hi ha una ratlla mes enlla del coll de Balaguer. Es tracta de que ens representen a tots, del Senia a la Junquera, i ho haurien de fer al les mateixes ganes per igual per a tots.
ResponEliminaEn resum, aquí lo que es valora es com es veuen algunes coses des de Barcelona, negatives, rupestres... i aquestes coses tambe son catalanes encara que als de mes amunt no els encaixe en el seu model de Catalunya.
Qüestionar la catalanitat és una mostra més de la debilitat en què es troba Catalunya per manca d'un estat. Aquestes coses només passen en territoris sense estructura política forta. També sóc de l'opinió, però, que des de Barcelona es desconeix les Terres de l'Ebre i no es fa l'esforç de comprendre el nostre tarannà i els nostres costums. Tot i això, considero el manifest aquest com una mostra de fanatisme sense sentit. Jo no prohibiria la festa dels correbous, però crec que hi ha un abús a la majoria de les Festes Majors. Sé que aquesta frase em portarà enemics i insults, però també és greu que els qui no som amants dels bous gairebé ens toqui quedar-nos callats per no ser agredits verbalment. Per exemple, a Amposta hi ha una gran afecció als bous, però Déu n'hi do la d'ampostins que marxen de la ciutat a festes, perquè no hi ha alternativa. El mateix passa en altres poblacions com Campredó, el meu poble. Com des de Barcelona se'ls posa pals a les rodes, la reacció l'acabem pagant tots. Cal un nou model de festa major en molts pobles, on no quedi tot restringit als bous.
ResponEliminaTambé considero aberrant que es demani que no es voti unes forces polítiques determinades, i en nom de l'Ebre!!!
en el tema de la caça en barraca, prefereixen "ser valencians" perque allí les lleis se les passen pel forro, especialment les lleis mediambientals,
ResponEliminaa estos los convé dir que no els tracten bé "els catalans de barcelona" com una manera de justificar que volen continuar caçant de manera il.legal
per cert, a estos garrulos no els han explicat que això no és una llei catalana, ni espanyola, sino europea, de la mateixa europa que li demanen subvencions per a la taronja i les olives?
Som catalans, i mos han d'estimar i voler tal i com som, inclus natros mateixos, com es despren d'alguns comentaris despectius de gent d'aqui a gent d'aqui.
ResponEliminaDe garrulos n'hi ha per tot arreu, un cacen en barraca i d'altres fins i tot no parlen catala.
Per cert, europa no fa lleis, fa directives i recomanacions, i els paisos les regulen. El decret l'ha fet la Generalitat, no Bruseles. No he sentit en cap moment que cap pais d'europa hagi perdut la seva sobirania.
Quan un tema ha de passar pel parlament europeu, els paisos defensen els seus interessos, els dels seus ciutadans.
I lo d'utilitzar els sentiments i les pors de la gent no és nou per aqui
Amb tots el respectes però aquet personal que crida vindicant el passar-se la llei pel forro en nom de la tradició semblen autèntics “Blaveros” pagats pel cacic de torn de tota la vida per carregar contra aquestes esquerres que mos ho volen prendre tot. Despues mos queixem de que mos diguin en to despectiu la quinta província. Ja ni ha prou de mirar-mos lo melic i de plorar queixant-mos de l’abandonats que mos tenen. Si volem reivindicar el nostre dret a ser catalans de primera com a Barcelona ho hem de fer però aplicant-mos lo quento i amb totes les conseqüències, a les verdes i a les madures
ResponEliminaSobre la caça en barraca no opinaré ja que no en tinc ni idea, ni d'esta ni de cap caça en general.
ResponEliminaSobre lo de sentir-nos anticatalans, crec que és una excusa per fer la demanda, el problema de les nostres terres es que no tenim identitat propia, la PDE va unir molt a la gent per defensar el territori i el riu, pero va ser durant un temps, ara no estem units, cada grup va a la seva, i critiquem als que no ens agraden.
Hem de tenir clar que en aquestes terres som poca gent, a nivell electoral tenim poc pes, si anem junts encara fem pressió pero si no, no ens fan ni cas.
Hem de crear el sentiment de pertanyença a les Terres de l'Ebre, hem de sentir-nos units pel territori.
Hem de fer territori i anar tots a una, es dificil pero ho podem aconseguir.
P.D. Sobre l'expressió "ni catalans, ni valencians, tortosins" dir que té la seva historia, ja que quan Tortosa estaba afectada per la peste, ni uns ni els altres ens van ajudar, per això aquest sentiment de ser només tortosins.
Estic en la línea dels anònims de les 7:27 i de les 10:26.
ResponEliminaLo primer, constata el fet que hi ha gent que és d'aquí que pareix que se'n done vergonya de pertànyer. Critica als que intentem escriure en català-tortosí. accenturar la jota tortosina i tota la pesca. Per dir-ho d'una altra manera, volen ser més catalans(barcelonins) que ningú, volen ser més papistes que ningú. Molt sovint, han despertat en la gent lo sentiment contrari. La gent de les Terres de L'Ebre diu: si no accepten la meua manera de parlar, de fer festa, de viure...pos és que no sóc com ells.
L'altre anònim va en la idea de que mos ham separat. I en això també li dono la raó. Per exemple: Tu pots mirar d'escriure sinyor en lloc de senyor, o l'article lo en lloc del el. Pots no estar d'acrod en lo primer i sí estar-ho en lo segon, però lo que no s'hauria de fer és matxacar a sac perquè algú intenta parlar com ell troba que ho ha de fer. Perquè això tan sols fa que desunir.
Los del GEPEC i els panxampleros, haurien d'admetre que encara que hi ha gent que no vol ser com ells ni pertànyer als seu grup escollit d'adeptes, pots ser tan catalanista i ebrenc com ho volen ser ells, i que l'únic que aconsegueixen enfrontant-se a la gent és dividir el territori.
s'estan recollint firmes en defensa de les tradicions a les Terres del Ebre i ho posen tot al mateix sac bous embolats, capllaçats i caça en barraca. Es que es pensen que si defenses una cosa has de defensar una atra també? No pots estar d'acord en una cosa i en una altra no. La veroitat es que tots aquests radicals només ens fan apareixer a la resta de catalunya com una reserva que viu tres segles abans. les lleis canvien i les tradicions també. per tradició les dones no surtien de la cuina fa quaranta anys a n'este país!
ResponEliminaAl darrer anònim,
ResponEliminaa mi no m'agrada gens que se maltracte a cap animal en nom de cap tradició. Lo de la caça en barraca no ho sé, perquè no ho coneixo però sí que et puc dir que l'altre dia, des de la meua caseta de camp, vaig haver de sortir fora a la terrassa i cridar ben fort: Ja està bé, dixeu de fotre tiros que per aquí van crios.
Sé que els caçadors tenien tot lo dret de caçar a la vora de casa, però és que los perdigons no parven de caure damunt de la meua taulada.
Això no trau tot lo que hai dit anteriorment i tampoc és que vulgue instaurar-me en la cultura del NO i de l'ecologisme radical mal entès.
Estic indignat, per que catala o catalunya es BARCELONA, que sapiguen els barcelonins o catalans que la Generalitat de Catalunya va naixe al Carrer canvis de Tortosa i usurpada per els barcelonins.
ResponEliminaPer una altra vanda sol pug dir que gracies a la incompetencia dels politics tortosins tenin lo que ens mereixem, Ja que en segut el poble qui els a votat.
cert que europa va directives i no lleis, pero tambe es cert que els paisos que integren la unió europea estan OBLIGATS A transposar aquestes directives en lleis, aquestes lleis mai poden ser menys restrictives que les que fixa la directiva,
ResponEliminaes a dir que les directives son els "mínims" que es fixen de manera comú tots els integrants de la UE,
les directives son d'obligat compliment i la seua no aplicació es penaliza
la generalitat l'unic que ha fet es trasposar la directiva europea pertinent, res mes,
en quan als barraquistes, si haguessen fet les coses bé no hagues passat lo que ha passat, però ves i dis-los que en lloc de caçar en casset o facin en xiulet i et dirant que "a vore si et penses que som tontos i mos hem de passar la nit xulant, natros fiquem lo casset i a sopar, xalar i dormir"
si no haguessen sigut tan fantasmes també els hauria anat millor, perque pels bars dels pobles juguen a vore qui n'ha agafat mes "jo n'he agafat 600 en una nit" "pos jo mes" "i jo encara mes"....