L'efemèride: la barrancada del Rastre, Teodor González i les xiquetes austríaques

El 5 de novembre de 1874 va haver un terrible desbordament del barranc del Rastre, entre les nou i les deu del matí. Les aigües torrencials, que s'havien embassat a la part exterior del portal, van enderrocar dues muralles i va precipitar-se pels carrers com una allau. De fet, per l'ímpetu de les aigües van ensorrar-se tres cases al carrer Montcada i dues més al carrer Canvis. Segons Vergés Paulí, va fer-se una escletxa a la bollonera del Vall, i perquè no caiguessin les cases va haver d'apuntalar-se tota. Les botigues que van tindre més pèrdues van ser les del carrer Bonaire, Montcada, Àngel i plaça de la Font (l'actual plaça Agustí Querol) i plaça Nova (crec que avui no existeix com a tal, estava a la cruïlla del carrer Bisbe Aznar amb el carrer Ciutat). A més, l'aigua va saltar per les cases del carrer Sant Domènec, i baixant pels carrers de la Mercè i Taules Velles va desguassar-se pel pont de barques, afonant la primera barca i interrompint el pas durant uns quants dies. Dues dones van morir ofegades, i una d'elles va aparèixer enganxada a la reixeta que hi havia a la plaça de la Font. A més, a la plaça de l'Hospital (avui plaça dels Estudis) va aplegar-se una gentada per veure la barrancada, pensant-se que no hi havia perill; però de cop van veure que un braç d'aigua baixava pel carrer Sant Domènec, van apretar a córrer i van refugiar-se a les escaletes de la catedral. Als carrers del Bou, del Matadero i del Mig, l'aigua arribava als primers pisos, i també va entrar dintre de l'església de Sant Joan, on avui hi ha el centre de formació ocupacional.
D'altra banda, arran de la barrancada del 5 de novembre de 1874, l'exdiputat provincial Teodor González va oposar-se personalment a la reconstrucció de la muralla del Rastre, pel perill que representava en constituir un mur de contenció d'aigües. González va mobilitzar els treballadors que feien els treballs i va provocar un motí dels veïns, raó per la qual l'autoritat militar va ordenar la seua detenció i processament. González va haver-se d'amagar a casa d'un amic, el metge Angel Lluís, i no va sortir del seu amagatall fins l'1 de gener de 1875, dia en què arriba a Tortosa la notícia de la proclamació pacífica d'Alfons XII com a rei d'Espanya, que havia estat un dels seus objectius polítics. L'any 1877, ja com a regidor de l'Ajuntament, González va prendre la iniciativa d'enderrocar la muralla interior del Rastre, segons va escriure Josep Bayerri.
El 5 de novembre de 1902, el diari tortosí La Vedad investigava les causes que havien deixat Tortosa i Roquetes, durant un bon grapat de dies, sense aigua de l'empresa Aigües de la Caramella (creada del 1871). Pel que sembla, alguna persona mal intencionada va obstruir la canonada de distribució, com a mínim en dues ocasions, segons les denúncies que van fer-se al jutjat. El dipòsit de càrrega va quedar-se sense aigua i la xarxa sense pressió, i l'aigua no arribava als pisos més alts. El diari reclamava la creació d'una policia rural per evitar casos com aquest. Ara bé, l'aigua potable de la font de la Caramella només arribava als associats, gent benestant, i el conflicte social que això provocava va fer que hi haguessin altres incidents remarcables. Com recorda Miquel A. Baila i Pallarès, la major part dels tortosins depenien del riu i de les fonts per abastir-se.
El 5 de novembre de 1904, el diari catòlic local Correo Ibérico publicava que el Banc d'Espanya a Tortosa havia rebut una remesa de bitllets per valor d'un milió de pessetes. El mateix diari informava que un home molt ben vestit havia estat detingut per la Guàrdia Civil, com a possible autor d'un intent de robatori al Perelló. A més, s'anunciava la venda d'un matxo i d'un carro en bon estat, a càrrec de l'encarregat de les quadres del tramvia, que era de tracció animal.
El 5 de novembre de 1949 van arribar a Tortosa un grup de deu xiquetes austríaques, d'entre nou i onze anys, que fugien dels horrors de la postguerra europea, i que durant uns mesos van ser acollides per diverses famílies. A més, també hi havia un altre grup de set xiquetes que van fer cap a Móra d'Ebre, segons recorda Francisco J. Renau. L'operació va ser coordinada per Acción Católica, però també hi van participar altres grups cristians. A Tortosa les xiquetes van ser acollides per la famíla Anguera-Vallès, la família Albacar (la de l'alcalde), mossèn Pitarque, mossèn Sans, família Abril, família Renau-Altés i quatre més que el cronista no recorda. L'andana de l'estació va omplir-se de gent encuriosida, neguitosa i emocionada per l'arribada de les xiquetes, en un dia gris i ennuvolat. A la fotografia que il·lustra aquesta entrada podem veure una fotografia extreta del llibre Rapsòdia en gris, en què apareixen les xiquetes austríaques amb el bisbe Moll.