L'Ebremuixing i els correbous a les Terres de l'Ebre

Aquest cap de setmana he rebut aquesta fotografia espectacular, que mostra el tortosí Kiko Vallespí capitanejant l'equip Ebremuixing, amb què està participant a la cursa Pirena 2008. El seu equip compta amb 14 gossos, i afrontarà dues setmanes de competició, recorrent uns 400 quilòmetres. No m'agraden els animals domèstics i em confesso un absolut ignorant en esports de muntanya, i per tant potser vaig completament errat. Però el primer pensament que he tingut quan he vist la foto, feta per Bilbao Press, és si els gossos han demanat córrer per la muntanya, amb fred i neu, cobrint una distància semblant a la d'anar a Barcelona i tornar, només perquè un humà vol fer esport. Almenys a la fotografia, la cara dels gossos no és de manifestar alegria, precisament. No sé quina diferència hi ha entre fer patir un gos d'aquestes maneres i marejar un bou a les places de les festes majors de les Terres de l'Ebre. Tampoc dic que hagin de prohibir les curses com Pirena, però no entenc els escarafalls que fan alguns quan es parla d'una tradició, com els correbous, que també posa en contacte les persones amb les bèsties, i els bèsties amb els animals. Ja sé que alguns diran que la diferència és que als gossos no els posen boles de foc al cap (de fet, a mi tampoc m'agraden ni el bou capllaçat ni el bou embolat). Però aquests gossos també estan lligats, no? Potser caldrà substituir els bous per gossos, i fer corregossos. O potser caldria canviar els gossos per bous, i arrossegar els trineus amb les vaquetes del Xarnego. El problema dels correbous és que no són un esport per a pijos.