La inversió privada, i en concret la creació de noves places hoteleres, és una de les estratègies que Tortosa necessita reforçar per rehabilitar la seua ciutat històrica. Evidentment, penso que és incongruent intentar atraure turistes si abans no s'ha resolt la degradació urbanística i patrimonial, però allargar el debat en excés ens faria caure en una discussió absurda de què va ser primer, l'ou o la gallina... Dijous, el setmanari La Veu de l'Ebre publicava que la fundació privada Grego i Mayor, constituïda al setembre passat, va adquirir al desembre la casa de Pilar Fontanet, més coneguda a Tortosa com l'antiga Casa Grego. Ja fa un parell d'anys que diferents projectes de rehabilitació s'han fixat en l'edifici modernista que els anys 1908-1909 va substituir la casa del Marquès de Tamarit. El més recent, abans d'aquesta inversió hotelera, era un projecte de reforma per fer-hi habitatges al seu interior. Però també recordo algun altre projecte per instal·lar-hi la seu d'un important col·legi professional, que finalment van dir-me que s'havia descartat per la impossibilitat de fer-hi un bon aparcament al subsòl. El que està clar és que era una llàstima que un edifici tan singular, en una de les zones més interessants del nucli antic (just a la plaça de la Cinta, amb façana al portal de l'Olivera i al portal del Romeu), s'estigués degradant sense que ningú hi posés remei. Per tant, fer-hi un petit hotel em sembla una bona idea, també, perquè és un dels equipaments que necessita el nucli antic de Tortosa. L'únic problema que podem intuir és, com apuntàvem abans, la falta d'espai per fer-hi un aparcament, però penso que això no hauria d'amoinar els inversors, ja que les ciutats històriques d'Europa estan plenes de petits hotels amb encant, situats en zones de vianants, en què ni tan sols es pot accedir amb vehicle. El client prefereix substituir aquest tipus de comoditats pel fet d'estar a la mateixa plaça de la Catedral o de l'Ajuntament, o a pocs minuts a peu dels edificis i monuments més importants. Ara només falta que la comissió de Patrimoni faci bé la seua feina, però que no obstaculitzi més del compte la realització del projecte. La Casa Grego, dissenyada per Pau Monguió i Segura, està catalogada com a bé cultural d'interès local, i té protegides la façana i les escales. El catàleg del nou POUM proposa la rehabilitació de la façana, i permet qualsevol ús de l'edifici, sempre que siga compatible amb la seua conservació.
És una molt bona notícia.
ResponEliminaCrec que el PINCAT i edificis com la biblioteca o les delegacions del govern, no eren suficients per pegar una volta de 180º al barri antic. sens dubte es una molt bona noticia.
Per posar un exemple: Girona, ciutat la qual fa vint anys tenia un barri antic en la mateixa situació (mes o menys) que la que te actualment lo barri antic de Tortosa. Però va entrar un alcalde Nadal, el qual va creure en la recuperació del barri antic. Si algú vol veure el canvi que vagui ara a Girona.
Per cert el senyor Nadal era i es del PSC, hi ha la Generalitat governava CIU. Per tant no importa el color polític sinó un alcalde i un equip de govern amb il•lusió, que es cregué que es possible la recuperació del barri antic.
Quelcom semblant es podria dir de la part antiga de Tarragona. La gent es pega per aconseguir-hi un habitatge, i això que no és que siguin barats precisament. Ja no són quatre bohemis o hippies, sinó gent que fa una opció de vida per anar a viure al nucli històric.
ResponEliminaPerò això no és miracle ni casualitat. És un fenomen, com el del Raval de Barcelona o el del barri antic de Girona, que ha arribat després de més de 20 anys d'inversió pública per millorar les condicions generals del barri.
Diguem-ho d'una altra forma. La gent que aposta per viure a un nucli antic n'accepta els inconvenients més evidents. Per exemple, que els habitatges siguin petits i amb distribucions d'altres èpoques, sovint incòmodes i difícils de modificar. O que no es puguin arribar en cotxe fins a la porta de casa. O que les clavegueres facin una mica més de mal olor que als barris més moderns.
Però no es poden demanar altres coses, com la contemplació de certes estampes (de ciutat aparentment bombardejada, per exemple) o el risc que et caigui una casa a sobre mentre passeges pel carrer.
Posar equipaments públics als nuclis antics és imprescindible. És una forma de moure-hi gent i trencar la dinàmica de gueto. Però és una mesura insuficient.
Perquè hi hagi autèntica vida a un lloc hi ha de viure gent. Preciso: hi ha de viure gent en habitatges dignes i en un entorn urbà decent, no autèntiques coves en què es practica una variant de l'explotació dels immigrants.
Un hotel? És una idea fantàstica. La inversió privada pot fer molt. Però és raonable que hi hagi, de forma prèvia, o si més no paral·lela, una millora general del barri.
Potser el problema és que a Tortosa falta com a mínim un altre decenni per a què els resultats de les inversions públiques de rehabilitació es notin de debó.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUf! bé, el que sigui per recuperar l'edifici. Però després d'haver-se dit lo de la restauració per a habitatges i que no, doncs mira, quan ho vegi ja aplaudiré.
ResponEliminaBueno, això depén del projecte. Si se fa ben fet no tindrien perquè haver problemes especials.
ResponElimina