La Cambra de Comerç de Tortosa ha convidat aquest migdia un grup de periodistes al seu dinar anual, amb l'objectiu de presentar el seu pla d'actuació. Dos mesos després de la cloenda del centenari amb la visita dels prínceps d'Astúries i un dinar amb 400 comensals en què cada convidat havia de passar per caixa i pagar 60 euros (motiu pel qual la premsa va quedar fora de la convocatòria), la Cambra ha organitzat aquest altre àpat només per a periodistes. Aquesta vegada, però, no s'ha triat el restaurant del Racó de Mig Camí, sinó el luxós hotel Villa Retiro, als afores de Xerta. Potser no calia tant... Els periodistes ebrencs no necessiten dinar en un hotel de cinc estrelles, per tractar millor els temes de la Cambra de Comerç, sens dubte una de les entitats més importants del territori. I menys encara, en un període de crisi com l'actual, en què els mitjans de comunicació pateixen per la baixada dels ingressos publicitaris i per la caiguda de les vendes, i la majoria dels professionals tenen feines precàries amb salaris molt justets (que no vol dir justos). Potser és que això de la crisi va per barris, i que encara hi ha gent que no l'han notada. Amb un esmorzar senzill, la Cambra de Comerç hauria quedat igual de bé, i s'hauria estalviat diners i també més d'una crítica.Foto: Horse21.com
Qui no en ve de raça, o en fa poc o en fa massa.
ResponEliminaPotser si l'associació a la Cambra fos voluntària el dinar hauria estat a Jamones Dauden, per dir "algo".
ResponEliminaEl que es indubtable es que quan un escriu amb el record d'un dinar en el marc d'un paratge singular com el de "villa retiro" potser es més tolerant i més generòs amb les seves apreciacions.
ResponEliminaper cert, i el menu? en què ha consistit, es pura xafarderia.
"Els periodistes ebrencs no necessiten dinar en un hotel de cinc estrelles, per tractar millor els temes de la Cambra de Comerç" Uhmmm... aquí em sembla veure una acusació velada de suborn... quines coses s'han de llegir!!
ResponEliminaAquest mati he escoltat a la radio unes paraules del president de la Cambra Sr. Mora ( que va digué fer al mateix dinar ) on es queixava amargament de l'actual crisi, de la "sangria" que representa i la falta d'ajusts a la petites i mitjanes empreses "de 2,3,5 i 10 treballadors, que s'estan jugant el seu patrimoni particular i familiar".
ResponEliminaDe totes formes, si així es, deu ser per salvar-se un mateix mes que per salvar a la resta.
Quant al dinar, no he pogut de deixar de pensar en aquella colla d'executius d'un gran banc nord-americà que va ser rescatat pel govern de Busch i per a "celebra-ho", el següent cap de setmana se'n van anar tots a un luxós complexe hoteler d'aquells de miler i milers d'euros la nit.
Cucafera; li recordo que si un no es pot salvar a si mateix, difícilment pot salvar als demes...
ResponEliminaJo li recordo que la majoria ho dissimulen tant be que comencen per fotre al personal al carrer i altres posen el "patrimoni propi familiar" en nom de tercers per no fer front a les seves obligacions.
ResponEliminaD'aquí Tortosa n'hi podria nombrar uns quants d'aquests, un d'ells le deia a mon pare i a altres: " Preneu paciencia, ara estem alimenta'n la gallina per a que pongue molts d'ous que després ja ens els repartirem". I els ous van acabar enterrats a la Simpática
Queda comprés el que em vol dir. Es per la manca de ètica que estem com estem, però encara vull pensar que queden empresaris responsables.
ResponEliminaÉs un tema d'estètica. No és que sigui greu, però bonic no fa.
ResponEliminaEm recorda una batalleta professional. L'any 1987 a Barcelona va sorgir una campanya que portava per títol "Aquí hi ha gana". Va ser el primer cop que el concepte de quart món apareixia a casa nostra. La moguda subsegüent va desembocar en la creació del departament de Benestar Social de la Generalitat, desprès de les eleccions catalanes de 1988.
La primera mesura del nou departament va ser elaborar un pla per combatre la gana als indrets de Catalunya on se'n passava. El pla es va presentar amb un dinar per a la premsa al restaurant Via Véneto, un dels més cars i luxosos de Barcelona, si més no en aquella època.
No m'ho han explicat. Ho vaig viure "en vivo y en directo". Avui aquell cas se cita a molts cursos de comunicació com a exemple de com no s'ha de fer una presentació pública. És a dir, quan la forma de presentar el que sigui no pot estar més en desacord amb allò que es presenta. És veritat, no podia fer més lleig.
Ni mes ni menys es que han estat fent moltes entitats financeres abans i desprès de la crisi amb els fons dels contribuents i fins i tot amb els fons de rescat dels Bancs Centrals. Ja no en parlem de les retribucions astronòmiques de determinats directius... Pel que sembla, això s’acabat...esperem.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSenyor McCalan,
ResponEliminaPer un cop coincidim. El problema ha estat que, mentre tot anava de cara (si més no, en aparença), no es donava importància a segons quines coses. És ara que ens en recordem de certs excessos.
I les qüestions morals es demostra que s'agafen de debó si es tenen en compte quan no calen o quan no hi ha una pressió immediata per una emergència o necessitat.
De totes formes, no es nota gaire propòsit d'esmena en el món financer. Ja deu saber que va passar amb la banca britànica. Abans de fer una segona injecció massiva de capital, el govern va optar per quedar-se els bancs. Es podran criticar les nacionalitzacions, però és clar que, posats a abocar-hi diners sense límit, millor tenir el control de la situació, oi?
Doncs sap que va passar quan el primer ministre va convocar a Downing Street als directors generals dels quatre principals bancs? Els dos que van anar al matí van sortir del famós número 10 acomiadats. Els altres dos, que estaven citats a la tarda, ja no els van agafar amb els pixats al ventre. Van comunicar que ja no els calien els diners de l'Estat i que ja es buscarien la vida amb una ampliació de capital.
Suposo que tant vostè com jo ens pregutem que si la solució era tan fàcil perquè no l'aplicaven abans. Però si la fem en veu alta ens diran que fem demagògia. Ara, demagogs potser, però rucs, no.
Molts cops els priodistes pixeu fora de test.
ResponEliminaGustau, si la Cambra hagués convidat als periodistes a un esmorzar, estaríeu tots criticant-ho perquè ho compararíeu amb el dels Prínceps, al Julivert. I no m'ho pregunto, és que no en tinc cap dubte.
Parlant d'aquel dinar, t'equivoques I MOLT, ja que jo vaig estar al Julivert (i no sóc de la cambra), i hi havia més d'1 periodista dinant.
Ja és veu que hi ha gent que no té altra feina que criticar