La commemoració dels 150 anys del rec de la Dreta oblida que la infraestructura també ha marcat les últimes generacions i l'urbanisme d'altres poblacions com ara Xerta, Roquetes, Jesús i TortosaEl Museu del Montsià, els regants de
la Dreta de l'Ebre i els ajuntaments d'Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja van presentar ahir el programa del 150è aniversari del canal de la Dreta. Fins ara, són els únics que s'han implicat en el projecte. Per tant, caldria preguntar-se si han buscat més suports, i fins a quin punt han preferit cuinar el menú de l'aniversari al seu gust. El canal de la Dreta no només ha transformat el paisatge, la societat i l'economia de les poblacions del Delta, sinó que ha impregnat l'urbanisme i els costums dels diversos pobles i ciutats que hi ha al llarg del seu recorregut, més amunt d'Amposta. 
Estem parlant de Xerta, Aldover, Tortosa, Roquetes i els ravals de Crist i de Jesús. Ara ja no és moment de buscar culpables i ofesos, però ens sorprèn que hagin quedat fora del projecte la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, que en realitat també planificava commemorar el 150è aniversari del canal de la Dreta. Una vegada més, el territori és incapaç de posar-se d'acord, ni que siga per celebrar un aniversari. El canal de la Dreta, que legalment és propietat del govern de l'Estat, no és únicament patrimoni sentimental de la gent del Delta. La infraestructura també forma part de l'imaginari col·lectiu de poblacions com ara Xerta, Jesús i Roquetes, que durant els últims 150 anys l'han integrat en el seu urbanisme i en els seus moments d'esbarjo -moltes generacions de xiquets han après a nedar al canal- i tot tipus de celebracions, festives i funestes -alguns s'hi van ofegar-. Les fotografies que reproduïm avui mostren el carrer del Canal de Roquetes, a principi dels anys vint, amb un grup de veïns al voltant d'un carro i una dona que fa la bugada al malecó. També de Roquetes són les altres imatges, amb l'efecte de la nevada del 1920 i l'edifici de la Lira al centre; i uns xiquets passejant amb son pare, mudats de diumenge (1925). Les imatges pertanyen al llibre Roquetes. Imatges i records (Viena-Columna, 1996).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.