Les comparacions són odioses. Però la reivindicació sobiranista de tota una nació no ha pogut superar la fita, realment històrica, que els ebrencs van aconseguir el 9 de setembre del 2001, amb motiu de l'arribada de la Marxa Blava contra el PHN a la capital comunitària. Hem hagut de recórrer a l'hemeroteca perquè ens ballaven les xifres. El consell organitzador de Deumil.cat xifra en 12.000 el nombre d'activistes catalanistes que van assistir a la històrica manifestació de dissabte passat a Brussel·les (3.000 segons els càlculs de la policia belga). En el cas de la manifestació que portava el lema Ni un sol euro per a aquest PHN, amb què el moviment social va oposar-se al finançament del transvasament de l'Ebre amb fons comunitaris, van acudir a Brussel·les unes 15.000 persones, una xifra que la policia belga va rebaixar fins als 4.000. Siga com siga, es calculava que només de les quatre comarques de l'Ebre s'hi van desplaçar unes 5.000 persones, que a més a més van manifestar-se a Brusel·les sota la pluja. Va ser una mobilització sense precedents, el ressò mediàtic de la qual va quedar enterbolit, només dos dies després, pels atacs terroristes a les Torres Bessones de Nova York. D'altra banda, la manifestació ebrenca de Brussel·les va tenir un suport polític que ja l'haurien volgut la gent dels Deumil.cat. Així, al darrera d'una mateixa pancarta hi havia Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Joan Saura (ICV) i Antoni Siurana (PSC). A la marxa de dissabte, només ERC i CDC van enviar-hi representants, però no primeres espases de la política catalana, sinó personatges secundaris del sobiranisme. Potser això va ser perquè encara era la primera manifestació dels Deumil.cat, i ningú podia calcular l'èxit de la convocatòria, ni apostar per cavall guanyador. En el cas de la lluita contra el PHN, els ebrencs s'havien manifestat primer a Tortosa, Amposta, Móra d'Ebre, Deltebre, Barcelona i Madrid, amb un èxit espectacular. No hauria estat millor començar a demanar el dret a decidir, primer, amb manifestacions a la capital de Catalunya i a la capital d'Espanya?Més informació:
-Deumil.cat veu com «una fita històrica» la manifestació sobiranista a Brussel·les (El Punt)
Fotos: Joan Panisello
Gustau jo no veig LLena, per enlloc, al que si que veig es a Ciurana, dit aixó, la mani de Brusel.les va ser molt important i vam anar-hi molta gent del territori i recordo la gracia que ens feia a tots cridar" ni una gota ni una gota més" i ens queia al damunt una d'aigua que en algun moment semblaba que eren poals d'aigua.
ResponEliminaDel ressó mediatic crec que no te molt a veure lo de les Torres Bessones que com tu dius va ser just dos dis desprès. Crec que en aquell moment les coses no estaven com ara que com també vam cridar/ denunciar molt "luego direis que somos cinco o seis" dedicat als mitjans de comunicació publics, sobretot,TVE i TV3.
Hem sento orgullós de poder dir que jo hi vaig ser, ara fa 8 anys.
ResponEliminaJo vaig anar a Brusel.les per defensar el meu territori que estava sent agredit amb una magnitut i profunditat sense precedents.
ResponEliminaAmb el temps crec que la gent hem oblidat molt ràpit que ens va portar alli i sobretot qui eren, qui son i qui seran els reponsables d'aquella agressió.
Pere té raó. Me n'he adonat de l'error a les sis del matí, en un moment que m'he despertat. El de la fotografia no és Joaquim Llena, sinó el seu antecessor al Departament d'Agricultura, Antoni Siurana. Un lapsus que ja està corregit. Però dissentim en lo referent al ressó mediàtic, almenys a TV3. El moviment social ja havia aconseguit fer forat, sobretot després de la manifestació de Barcelona, i s'havia notat un canvi d'actitud per part de TV3, especialment al Telenotícies (crec que en aquella època, encara presentats per Carles Francino). TV3 va fer una cobertura més que correcta de la manifestació a Brussel·les, però el més interessant hauria estat veure el tractament de les reaccions i de les possibles conseqüències dels dies posteriors. Evidentment, l'11 de Setembre del 2001, que era quan va fer-se la rebuda dels manifestants de Brussel·les a l'Ampolla, l'atenció informativa del dia va estar monopolitzada, primer, per la Diada, i immediatament després, pels atemptats de l'11-S.
ResponEliminaCrec que tens rao, el tema "resso" va quedar molt aigualit en seguida, pero el "resso" a Bruseles ens va anar molt be. Mediaticament un zero a l'esquerra, era diumenge i plovia, suposo que els periodistes belgues es van quedar al llit, pero dins del Parlament i Comissio, va ser una tarjeta de presentació sense precedents!
ResponEliminaImagina't, algu que ve a Brxles per demanar que el unio europea NO els doni diners !!
No crec justa la comparació entre les dues manifestacions. Com ve diueu, la de llavors tenia el suport del PSOE, ERC i ICV i això a nivell d'obrir portes i aconseguir diners no té ni punt de comparació amb la gent de Deu Mil a Brussel·les. Aquesta gent ha sortit de la base sense recolzament de gairebé ningú i ha aconseguit portar entre 3000 i 4000 persones!!! Potser el procés no ha estat el més efectiu però personalment crec que és un èxit. I si no, imagineu si ara tenen continuitat i no s'hi posen els partits polítics. Cal recordar que la PDD fa dos anys va convocar una manifestació sense precedents!!
ResponElimina