Amics dels Castells insta les administracions i el Bisbat a potenciar l'exposició permanent perquè esdevinga un museu.
«Si l'exposició permanent de la catedral ha de tancar serà un fracàs col·lectiu», va afirmar ahir el president dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. Jordi Jordan va remarcar que les quaranta mil visites rebudes l'any passat demostren «l'èxit» de l'exposició del tresor de la catedral com a equipament cultural i producte turístic. L'entitat no entén que l'exposició estiga travessant dificultats econòmiques, i va demanar més implicació al Bisbat i a les administracions públiques perquè esdevinga un museu episcopal. A banda, Amics dels Castells reclama que Tortosa destine bona part del nou fons estatal d'inversió local (FEIL) a recuperar elements del patrimoni com ara la muralla medieval del Rastre, el portal del Romeu i l'edifici de l'antic balneari de Porcar.
El president dels Amics dels Castells i del Nucli Antic va comparèixer ahir per fer un toc d'alerta sobre la situació del tresor de la catedral de Tortosa. Tot i que va obrir al públic fa dos anys, l'exposició podria haver de tancar a causa de les dificultats econòmiques. Els ingressos per les entrades, unes 38.700 durant el 2008, no són suficients per garantir la continuïtat de l'equipament, amb un deute anual d'uns 24.000 euros. Així, Jordi Jordan va valorar molt positivament l'èxit de públic de l'equipament, ja que s'ha demostrat que l'aprofitament del patrimoni de la ciutat és un revulsiu cultural i econòmic. «La catedral ja és el primer equipament cultural de la ciutat, i també un producte turístic per poder vendre'ns a l'exterior», va afirmar.
Però Jordan no va estalviar «l'autocrítica com a societat», pel fet que el museu diocesà no acabe de ser una realitat, així com per la falta de promoció turística. Fins ara, l'exposició permanent té una escassa presència a internet, i no està gens senyalitzada als carrers de Tortosa. A més, el president d'Amics dels Castells va denunciar que ni hi ha divulgació, ni es fan activitats paral·leles per dinamitzar l'exposició i donar-la a conèixer. De fet, va avançar que l'entitat té previst fer una reunió amb el capítol catedralici, per assessorar-los en totes aquestes matèries. Però, sobretot, Jordan va reclamar més implicació econòmica de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat. «És un projecte de país, ja que uneix territoris de Catalunya i del País Valencià», va recordar. Jordan també va reclamar que la catedral de Tortosa es mereixeria tenir un museu, i no només una exposició permanent. «No només hem d'evitar que tanque, sinó que hauríem de fer un pas endavant», va cloure.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-11-2009 Pàgina 35
26 de novembre del 2009
Crida per salvar el tresor de la catedral i recuperar el patrimoni cultural de Tortosa
5 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per suposat que fora un fracàs col•lectiu el tenir que tancar l’exposició permanent del tresor catedralici. Ara be, el senyor Jordan es contradiu quan afirma que ha estat un èxit de visites..En que quedem?
ResponEliminaMiri Jordan; aquests dies la onza d’or ha batut records al mercat internacional, però malauradament no es pot menjar....
Un museu pel tresor catedralici com el que vostè proposa sap el que costa nomes en seguretat?
ResponEliminaRecordo fa molts anys que l’Obra Social de la Caixa a Barcelona va fer una exposició anomenada “Tesaurus” on estava lo milloret de l’art sacre de tota Catalunya, entre les que figuraven la Mare de Deu de la Cinta.
Innocent de mi , se’m va ocorre tocar-la, per allò de que una part era “meva”, i de repent se’m va tirar a sobre un guarda de seguretat...
Sap realment el que esta demanant?
Si vol també podríem parlar de les assegurances..i d’altres menudeses...
ResponEliminaEstic convençut que la crisi també colpeja l’església per partida doble (econòmicament i vocacionalment) però la “propietat” d’aquest tresor i els poders politics son els qui haurien de arribar a un acord per salvaguardar un patrimoni d’aquesta envergadura.
ResponEliminaPerò que quedi clar que es l’Església qui no pot fer front a les despeses que això comporta.
Per acabar, nomes voldria dir al senyor Jordan que la seva crida, per molt que cridi, avui per avui de cap de les maneres trobarà reso a les nostres empobrides terres, i que cridi mes amunt. Qui sap si el nostre Delegat de la Generalitat tindrà quelcom a oferir-nos...
ResponElimina