L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va donar ahir per fet que serà la iniciativa privada la que haurà de costejar la reconstrucció de les escales de la catedral, gairebé vuit anys després del seu ensorrament a causa d'un aiguat. Bel no va voler donar el nom de cap empresa, però va assegurar que tant l'Ajuntament com el Bisbat –que és el que ha d'executar les obres– ja han renunciat a rebre el suport de la Generalitat o del govern de l'Estat. Així, l'alcalde va recordar que el projecte de les escales, aprovat al desembre per la comissió de Patrimoni, té un pressupost de 380.000 euros, i que ara per ara l'única solució és recórrer al patrocini. «Ho vam dir fa uns dies i, encara que la nostra idea va provocar certa sorna entre aquestes administracions que no han volgut actuar, ara el més lògic és que hi hagi algun patrocinador», va remarcar Bel. «Em sap greu que en un monument com és la catedral de Tortosa hagi de ser un patrocinador privat qui actuï; però, si es produeix, estarem molt agraïts», va afirmar Bel. En la mateixa línia, l'alcalde va sentenciar que, «si l'administració pública no hi arriba, hi arribarà la societat civil». «No és el més desitjable, però si això serveix perquè s'arreglin les escales de la catedral, estarem plenament satisfets», va reiterar Bel. Finalment, l'alcalde va manifestar el seu desig que el nou accés a la catedral estiga a punt per a la processó de la Cinta, al setembre.
+Més informació:
-Bel diu que la iniciativa privada pagarà les noves escales de la catedral
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 16-03-2010 Pàgina 34
16 de març del 2010
Bel dóna per fet que patrocinadors privats pagaran les noves escales de la catedral
23 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El senyor Bel no es administració pública? Crec que, com a molt, aquests comentaris els podria fer el Sr. Bisbe.
ResponEliminaParticularment me'n alegro de que hagin trobat un bon catòlic, suposo que folrat de diners, i disposat a donar-ne una petita part a l'església.
Ja ho he dit en alguna ocasió i sobre altres qüestions, seria bo que sobre promeses, expectatives, insinuacions, vuits i nous, cartes que no lliguen i falsedats, algú ens il·lumines sobre la quantitat de vegades que se'n ha parlat de la solució d'aquest tema.
ResponEliminaLa primera vegada, fa anys, crec recordar que es va parlar de l'1 % cultural de l'Estat i aixi no se quantes "solucions" més.
Aixo si, l'Ajuntament, que tant responsabilitza altres administracions, que fa?
Fa dies que corre per Tortosa lo rumor d'un "benefactor anonimo" (que no es lo de Madrid) que ha donat un munt de quilos,a cambi de que aquestes estiguen llestes per la Cinta,es veritat srta.Francis?
ResponElimina(signat una piadosa beata)
És una vergonya que durant tants anys ningú haigue posat el fil a l'agulla en este tema.
ResponEliminaSi haguessen sigut les escales de la catedral de qualsevol altra catedral de Catalunya, també hagués passat el mateix?
per a què tanta pressa i tant neguit amb les ditxoses escales, si el 90% dels tortosins només s'hi asomen a la catedral lo dia de la Cinta o quan se'ls hi casa lo cosí?.... Pregunto.
ResponEliminaTens raó Núria, en qualsevol altra capital catalana amb una catedral similar els politics locals, la societat civil etc. haurien fet alguna cosa. A Tortosa som com som, no tenim remei.
ResponEliminaSí, Lluís som com som, mira per exemple I Au!, encara troba que porten pressa desp´res de 8 anys!!!
ResponEliminaDe totes maneres no t'equivoques, a una altra capital, los polítics i les institucions del govern català, també s'haguessen mogut ja faria temps.
Si se'm trenquen les meves escales, me les he de pagar i al damunt jo no faig pagar perquè visitin casa meva.
ResponEliminaCal defensar el patrimoni cultural, però també ho són les muralles i si l'ESglésia té patrimoni que vengui unes quantes finques i solars, que n'estan ben carregats, pobrets de Crist.
Que no fa obres al temple de la reparació, l'església? Que ha demanat subvenció també? Si pot fer obres a la reparació, que arregli les escales.
Almoiners, que són uns almoiners.
Si la secta gerontocràtica esta no s'arregla les escales de casa la multaria i li trauria el certificat d'habitabilitat, si el te. Com també hauria que veure quina assegurança de responsabilitat civil te la catedral, si en te.
ResponEliminaPreferiria que amb els imposts de tots no es financie una activitat privada tan corrupta com el catolicisme.
Aixo que dius, canalero, és dificilment rebatible, efectivament. Ara, en una cosa estarem d'acord suposo, de les teves escales ningú ( segurament que ni tu ) en presumeix, aixi com de la visita a elles ningú de Tortosa en treu un profit especial, més que res perquè no deus viure a "La Catedral de Tortosa", ni casa teva surt als llibres ni a les fotos record de la ciutat etc.
ResponEliminaSi, ja ho se, algú em dirà que a les fotos també surt el monument del riu, i tindrà raó, però no crec que vinguin gaires visites ex professo.
L'església: model históric de personalitat jurídica múltiple.
ResponEliminaCentenars d'anys abans del naixement de les primeres societats anònimes de capital i més encara, de l'aparició del concepte grup d'empreses, l'església ja va desenvolupar el seu model organitzatiu de persones jurídiques diverses dins del grup d'empreses església.
Fundacions, ordres religioses, monestirs, convents, obres religioses, museus diocesans.
Tot acompanyat d'estructures político-territorials properes al poder terrenal: diòcesi, bisbat, arquebisbat, conferència episcopal, Estat Vaticà.
No poden arreglar unes escales, ja.
L'església de tots, per a les despeses, l'església d'uns pocs per als ingressos.
Canalero, estic amb tú. Hi ha una dita per aquí que diu "qui vulgue suquet que s'arremulle lo culet" (o algo així). Si l'esglesia té problemes amb les seves infraestructures, que se les arregli ella soleta (o que li ajuden a arreglar-les els seus seguidors).
ResponEliminaNo cobren també un tant per cent de la declaració de renda del poble? Pos que ho aprofiten, que no totes les religions d'aquest país ho cobren....
Jo no tinc perquè pagar amb els meus impostos una cosa que ni la vull ni la necessito.
Més clar, aigua.
I tú, Núria, també "ets com ets"... que tots mos coneixem per aquí, ejem, ejem....
ResponEliminaParlem seriosament I AU? Tu per a qui diries que és més important que s'arreglen les escales de la Catedral, per a la Conferencia Episcopal, el clero, la religió catòlica la diòcesi o per a Tortosa? Si fos tant importantíssim per a la església, ja ho haguessin arreglat. El que no accepto es que es dediquen diners de tots a la Catedral de Burgos o a la de Girona i no a la de Tortosa. O tots moros o tots cristians.
ResponEliminaExtret del diari de Girona:
"La memòria de l'any 2008 de la Catedral de Girona detalla que han destinat un total de 353.655,40 euros a actuacions i projectes de restauració del patrimoni històric i artístic del temple. D'aquests diners, 150.988,04 provenen del Capítol de la Catedral mentre que 202.667,36 han arribat de subvencions o espònsors.
Aquesta quantitat, però, exclou l'execució de la restauració del mur nord de la Catedral. L'execució del projecte a començar a partir del mes d'agost a càrrec del Ministeri de Cultura amb un pressupost total d'1.714.580,27 euros repartit durant els anys 2008 i 2009".
Aquesta Catedral rep més de 250.000 visitants l'any, creieu que d'aquests no n'hi ha cap que dina, sopa o dorm a Girona?. I clar que sí, qui diu la catedral diu les muralles o un camp de futbol, que jo tampoc utilitzaré mai.
El problema, Ximo, és que les muralles o fins i tot l'exemple del camp de futbol que em cites, són instal.lacions públiques (en el cas del camp de futbol) o pertanyen al patrimoni estatal (en cas de les muralles). És a dir, són del poble (en teoria...).
ResponEliminaPer tant, no em serveix aquesta comparació, ja que una catedral, una església, un monestir, són propietat PRIVADA, és a dir, del clero.
I si fos al contrari? I si d'una mesquita es tractés? I si aquesta mesquita figurés a les guies turístiques i es trobés en un estat deplorable?
També estariem tots d'acord en pagar religiosament (mai millor dit) unes despeses que, qui sap, han estat ocasionades per la deixadesa dels propis dirigents religiosos?
Ah, no!! llavors diriem: que se ho paguin ells!!....
No és tan fàcil, Ximo. Ni de bon tros.
No vulgues comparar l'efectivitat de la classe política gironina i la "tortosina", crec que "som" a més anys llum que el proper planeta habitat.
ResponEliminaTanmateix, pagui qui pagui, el que han sobrat son projectes "monumentalistes" que passaven per l'enderrocament de les cases del davant, que han estat estan deixades de la mà de Deu fa temps.
Un exemple de caritat cristiana.
Cras error!
Un projecte més econòmic i recaptador, dels ministeris i departaments, hagués sigut més viable i efectiu. Inclosos endarreriments per excavacions de patrimoni.
Tanmateix amb un criteri semblant al de la Girona que esmentes, les cases estarien ja restaurades i donarien llum al forat fosc que tenen al darrera, infectat de la desidia de les cases veines i caient, com és natural
Que dir?
Egotismes i mal endreçament.
Oblit històric del casc antic i menyspreu a les veus que advocaven per un criteri més "sostenible" i econòmic, i per la conservació i millora del patrimoni històric. Que, al final, sempre és més despesa que benefici, però, que reafirma la concepció vigent de "nivell de vida".
"Tinc tants monuments i tal!
I tu no!"
Vols dir que aixo que dius no ha passat ja a la Mesquita/Catedral de Còrdova?
ResponEliminaEl que passa, I AU, és que com tu saps molt be, aquí és subvenciona o finança des de "l'estudi" de la cria de la papallona a l'Africa fins al més inversemblant, passant per una associació per a fer front a les despeses d'assessorament per defensar interessos particulars ( m'explico? )
A més, tot el que dic ho dic una mica com a contrapunt, com tu dius no és tant fàcil, però en cap sentit.
Potser algú critica el finançament public de les escales ( que a més sembla que no serà aixi )i defensaria la restauració de les vivendes del davant per a donar llum al darrera. Es una altra opció.
O tots moros o tots cristians, s'ha dit per aquí. Per alguns comentaris alguns crec que prefereixen ser moros a cristians. Bé, ja s'ho trobaran.
ResponEliminaEn lo tema del camp de futbol, al qual en los meus impostos han millorat i remillorat, podeu dir que es públic i tota la pesca, però jo si vull utilitzar-lo, faena rai. <i los diumenges a sobre me faran pagar entrada tan sols per mirar des de fora. De xafar la gespa ni pensar-hi.
Ostres! no sabia, Núria, que el teu desig inconfesable era ser un dia algú en el mundillo del futbol. Reconec que jo també vaig tenir aquest somni però l'edat i, sobretot, la manca de qualitats (tècniques, que no físiques) m'ho van impedir.
ResponEliminaDe totes maneres, si et fa il.lusió trepitjar la gespa del "teu" camp de futbol, dona, doncs demana-li al president de l'equip que segur que et faran un "rogle" encara que sigui en l'equip femení (si és que en disposa aquest club)
Veus com es pot passar ràpid de la política al futbol, tot passant primer per la religió? ;))
Que no és tot el mateix, I AU?
ResponEliminaPoz zi, Ximo, poz zi....
ResponEliminaLa catedral és propietat privada, dissabte passat sense anar més lluny no em van deixar entrar perquè "estaven fent missa" literalment. Em vaig conformar a passejar pel claustre, però no em va agradar gens. Potser és que faig pinta de moro, sobretot si estic per afaitar.
ResponEliminaCaritat cristiana, Lluís.
ResponEliminaAllò de l'asil, l'acolliment, el refugi, etc. Amb portes tancades.
Res és lo que era, i donem gràcies per no sortir cremats, violats o empresonats per ser bruixots, científics, infants o heretges.
Ara gairebé mitja Espanya es pot declarar "Cristiana" essent atea u agnòstica: "Cristiano.Ronalda" o més popularment CR.
Tornem al futbol!
Que és molt diferent del "Corpus cristi".
Llàstima del Realissim no serà al Bernabeu, ves per on! Ens hem quedat amb les ganes!
Amb lo que haguéssem xalat!