El periodista tortosí Carles Sánchez Pastor, que ahir va rebre un homenatge institucional amb motiu del seu centenari, va fer que el saló de sessions de l'Ajuntament es quedés glaçat durant uns minuts. Ningú s'esperava que després d'un emotiu discurs d'agraïment, en què Sánchez Pastor va remarcar que havia dedicat la vida a defensar "Catalunya, la llibertat i la democràcia", aquest avi es posés encara més seriós i recordés dos "compatricis" tortosins que havien estat víctimes del nazisme i del franquisme. Així, just en uns dies en què Tortosa encara debat si cal enderrocar el monument franquista de la Batalla de l'Ebre, Sánchez Pastor va afirmar que ahir volia representar els "màrtirs de les Terres de l'Ebre" que van morir lluitant contra el feixisme, i va tenir un record emocionat envers Josep Maria Brull i Primitivo Sabaté, dos tortosins que havien mort "en un camp de concentració de Hitler, a Mauthausen, i afusellat pel règim criminal i terrorista de Franco". Una sortida de guió amb què Sánchez Pastor va demostrar que la memòria no es pot enterrar, perquè cada vegada queda menys gent que va viure la República, la Guerra Civil i la repressió franquista...
30 de novembre del 2008
Sánchez Pastor recorda els 'màrtirs' antifeixistes de l'Ebre en l'homenatge pel seu centenari
El periodista tortosí Carles Sánchez Pastor, que ahir va rebre un homenatge institucional amb motiu del seu centenari, va fer que el saló de sessions de l'Ajuntament es quedés glaçat durant uns minuts. Ningú s'esperava que després d'un emotiu discurs d'agraïment, en què Sánchez Pastor va remarcar que havia dedicat la vida a defensar "Catalunya, la llibertat i la democràcia", aquest avi es posés encara més seriós i recordés dos "compatricis" tortosins que havien estat víctimes del nazisme i del franquisme. Així, just en uns dies en què Tortosa encara debat si cal enderrocar el monument franquista de la Batalla de l'Ebre, Sánchez Pastor va afirmar que ahir volia representar els "màrtirs de les Terres de l'Ebre" que van morir lluitant contra el feixisme, i va tenir un record emocionat envers Josep Maria Brull i Primitivo Sabaté, dos tortosins que havien mort "en un camp de concentració de Hitler, a Mauthausen, i afusellat pel règim criminal i terrorista de Franco". Una sortida de guió amb què Sánchez Pastor va demostrar que la memòria no es pot enterrar, perquè cada vegada queda menys gent que va viure la República, la Guerra Civil i la repressió franquista...
13 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El país, societat o comunitat humana que perd la seva historia o memòria col•lectiva corre el immens risc de tornar-la a repetir, per tant es molt necessari que totes les generacions actuals i futures sàpiguen amb total llibertat i sense cap tipus de por o rubor perquè estem aquí i per quins tortuosos camins hem arribat fins als temps presents.
ResponEliminaUna fraternal abraçada al senyor Carles Sánchez Pastor
Curiós lo de la pregunta: s´ha estabilitzat el nombre de vots, peró va canviant el percentatge constament
ResponElimina(hi ha gent que no ho té clar del tot) No té massa valor ja que pots votar tantes vegades com ordinadors uses. Jo he votat 5 cops a favor de mantenir-lo ja que si s´arribes a treure, tindrem la columna allà al mig del riu décades i décades sense res i després de veure el monument els meus 40 anys el trobo com una símbol tortosí. Per cert sap algú perqué es va para l´enllumenat fa anys i que es va fer del Víctor?
Tot o part del que es va treure del monument, estava a l'antic local dels passos de Setmana Santa (antic institut Juaquin Bau del C/Montcada). Ara no se on estan ja que els passos estan a un altre local i l'edifici el van enderrocar.
ResponEliminaUna intervenció excepcional, que vaig poder presenciar en directe. No se l'esperava ningú i va ser un directe sec al mig dels morros. Qui arribés als 100 anys i ho fes amb aquesta clarividència!
ResponEliminaSánchez Pastor va sofrir el franquisme i l'intent de genocidi lingüístic contra el català. ell i la seua generació varen sofrir l'exili interior, els que es varen quedar, i l'exterior els qui varen haver de marxar. És un exemple de fidelitat a la terra i a la llengua. Va recordar aquells que varen morir en mans dels franquistes i dels nazis. Ahir va rebre un homenatge dels periodistes i dels polítics. Varen omplir-se la boca del seu ideari, de la seua clarividència. Demà alguns polítics votaran a favor del monument franquista, construït pel règim que va reprimir Sánchez i tota la seua generació. I quedaran tan amples, i se sentiran coherents amb sí mateixos...
ResponEliminaUna persona així avui en dia no es patrimoni ni de les dretes ni de les esquerres democràtiques, sinó que el seu missatge i exemple es vàlid per tothom.
ResponEliminaSenyor Gallardo; arriscant-me a ésser un xic pesadet nomes voldria dir-li que en la seva frase “No se l'esperava ningú i va ser un directe sec al mig dels morros” continua apareixent l’esperit revengista al que li feia referència en un altre post i que ja es reiteratiu amb vostè. Podria explicar-me a que s’està referint..? Gracies anticipades
ResponEliminaNi Sánchez Pastor, ni la gent del grup catalanista de Vida Tortosina, no eren d'esquerres, la qual cosa s'ha escrit erròniament massa sovint. Com diu Mc Calan és una persona que és patrimoni de tothom, al pas dels anys. Tot i això, comparteixo la frase punyent de Gallardo. Ahir tothom el va lloar, demà alguns votaran per mantenir el llegat d'aquells que li varen tallar la veu, a ell i a tants i tantes altres, durant anys. Sorprenent!!!
ResponEliminaSenyor McCalan, es deu ni més ni menys al fet que sóc mala persona. Mal tortosí, no tortosí, mal calafellenc, revengista i ara, a més, reiteratiu.
ResponEliminaDisculpi una pregunta. En tenim per a molta estona? Voldria anar a sopar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL’altre dia estava pensant amb un tiet meu; capità de cavalleria de la República que tenia un perfil molt similar al de vostè. Es per aquest motiu ( al no saber la seva edat) que vaig pensar si vostè havia anat a la guerra. Si fora així ara puc comprendre moltes coses, perquè aquella rancúnia del meu tiet va morir amb ell. Si vostè va anar o viure la guerra li demano seriosament disculpes.
ResponEliminaSenyor McCalan,
ResponEliminal'acudit és francament bo. Si vaig anar a la guerra... Vostè sap perfectament qui sóc. Jo no puc dir el mateix de vostè.
Bé, que no ho sé és una forma de parlar. En realitat, que se sàpigue o no m'és indiferent, ja que vostè és prou gran per dir-ho si vol.
El personajillo a si s'anomena ell :)
ResponEliminaUn dia em va dir carles, saps el que més
m'ha fastidiat .... la rapidesa amb què se m'ha passat la vida .. i això ke tinc 99 anys (ara 100)
ahir vam menjar junts per tal que conegués al seu 2 besnét, vam estar parlant d'Obama .... messi, per al lucinar ho bé que aquesta, dins d'aquests 100 anys
perdoneu al meu catala..
gracies