El bisbe avança que el patrocinador és una «entitat de negocis» que pagarà més del 60% del cost de la primera fase.
La reconstrucció de les escales de la catedral es finançarà gràcies a la donació d'un patrocinador privat que, de moment, prefereix mantenir-se en l'anonimat. Així ho va anunciar ahir el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, qui també va avançar que les obres començaran just després de Setmana Santa, el 6 o el 7 d'abril. Salinas va comparèixer al costat de l'alcalde, que la setmana passada ja havia apuntat que la iniciativa privada hauria d'assumir el cost de les noves escales de la catedral, perquè ni l'Estat ni la Generalitat han volgut abonar ara els 400.000 euros als quals s'havien compromès. El bisbe només va concretar que serà «una entitat» que es dedica «als negocis» qui pagarà la reposició de l'escalinata de la catedral, ensorrada a causa d'un fort aiguat el maig del 2002.
En aquesta primera fase es construirà una plataforma elevada amb dues escales laterals a la banda del carrer Croera i a la banda del carrer Costa de Capellans. Els dos accessos laterals s'aprofitaran en la segona fase, però no així la nova barana del davant, ja que el projecte també preveu una escalinata frontal. [Àudio: Ferran Bel explica com seran les noves escales de la catedral de Tortosa] «Ara comptem amb una donació d'una entitat que es fa càrrec d'una gran part del cost global de la primera fase, que té un pressupost d'uns 380.000 euros», va afirmar ahir Xavier Salinas, tot anunciant la donació que ha rebut el bisbat de Tortosa. Segons el bisbe, l'entitat que patrocinarà les obres es vol mantenir, «de moment», en l'anonimat, i podria sufragar més del 60% del pressupost. De fet, Salinas només va concretar que el donant no és ni una fundació ni un particular, sinó «una entitat que té a veure amb el món dels negocis». «Però tinc el compromís personal de no manifestar qui són; ja m'agradaria poder proclamar-ho als quatre vents, perquè pensem que és una aportació important i estem molt agraïts», va remarcar el bisbe. [Àudio: El bisbe de Tortosa confia en què les noves escales estiguen a punt per la Cinta del 2010 i anuncia que les obres de l'accés principal a la catedral es pagaran amb la donació d'una entitat]
Tampoc l'alcalde va voler fer públic qui és el patrocinador privat de les noves escales de la catedral. Ferran Bel, qui la setmana passada va lamentar que la Generalitat i l'Estat s'hagin desentès del finançament de les obres –tot i que les dues administracions van comprometre 400.000 euros–, va rebaixar el to de les seves crítiques. De fet, va sentenciar que els compromisos contrets per les administracions «ja formen part de la història», ja que el tema s'ha allargat «durant vuit anys» i ara «el més important és mirar cap al futur». En aquest sentit, tant l'alcalde com el bisbe van assenyalar que la primera fase de les escales hauria d'estar a punt aquest setembre, perquè la processó en honor de la Mare de Déu de la Cinta pugui sortir per l'accés principal de la catedral, com marca la tradició.
D'altra banda, Salinas va detallar que les obres aniran a càrrec de la constructora Urcotex, l'empresa que està treballant últimament amb el bisbat i el capítol catedralici. Els treballs de les noves escales de la catedral, que han estat contractats pel mateix Bisbat, començaran just després de Setmana Santa. Així, coincidiran amb la reforma integral dels carrers Ciutat i Croera, carrers que l'Ajuntament convertirà en una altra zona de vianants. De fet, l'esplanada que hi ha actualment davant de la catedral s'ha utilitzat aquests dies com a base per deixar-hi enderrocs i maquinària.
«Sempre» oberts a altres col·laboracions
El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, va destacar ahir que sempre han anat «de la mà» de la Generalitat o de l'Ajuntament a l'hora d'impulsar els projectes o les diverses obres de la catedral. Amb aquestes paraules, Salinas deixava entendre que l'Ajuntament havia ajudat el Bisbat a trobar el patrocinador privat que ara es farà càrrec de bona part de les noves escales de la catedral. «Hi ha un temps per iniciar i un temps per acabar, i no hauríem de fer misteri d'això», va afegir-hi el bisbe. A banda, Salinas va concretar que l'església tortosina assumirà amb fons propis el 40% de les obres, tot i que va recordar que bona part dels recursos del bisbat són arran de donacions. De fet, el bisbe va precisar que la catedral «sempre estarà oberta a altres col·laboracions», deixant clar que no renuncien als ajuts que puguin arribar des de la Generalitat o de l'Estat. [Àudio: Xavier Salinas afirma que la catedral sempre estarà oberta a altres col·laboracions i que té el compromís de mantenir en l'anonimat el nom de l'entitat que fa la donació]
Obres a l'arxiu i les cases de davant de la catedral
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va recordar ahir que l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona estan col·laborant amb el Bisbat en les obres de restauració de l'arxiu de la catedral, amb un pressupost de més d'un milió d'euros. En aquest sentit, les obres –que també executa Urcotex– estan finançades amb 440.00 euros per la Diputació, amb 320.000 euros per l'Ajuntament i amb 250.000 euros pel Bisbat, i l'objectiu és que estiguin enllestides a l'abril del 2010. D'altra banda, Bel també va referir-se a l'estat de les negociacions per expropiar les cases de davant de la catedral, ja que l'Ajuntament vol enderrocar-les per fer-hi una plaça, en què quedaran integrades les noves escales. L'alcalde va dir que estan a punt de tancar un acord amistós amb la majoria dels propietaris afectats, i que paral·lelament l'Ajuntament està redactant el pla especial que ha de servir per ordenar l'entorn de la catedral.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-03-2010 Pàgina 34
25 de març del 2010
Un donant secret finançarà les obres de les escales de la catedral de Tortosa
55 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A pesar de les desgravacions fiscals, avui en dia quines poden esser les entitats de negoci que puguin desprendre’s de 300.000 € ?
ResponEliminaPenso (es una hipòtesi) que la ma del arquebisbe de Barcelona es molt llarga...
Una entitat privada o pública? That's the question!!
ResponEliminaAU; Tu has vist mai una entitat publica que faci negoci ?
ResponEliminaUn altre tema en el que no cal entrar ara es amb els detalls d’aquesta donació.
Mentre el finançament no vingui d'un patrimoni particular/privat, si és d'una entitat ( s'entén una empresa ) el secret no pot, ni deu d'esser, absolut.
ResponEliminaA mi, ( i als seus treballadors, més ) m'interessa saber si una empresa dona 400.000 € i al cap de dos mesos fa concurs de creditors
Ximo, no t’has de preocupar per això dons t’asseguro que Hisenda si que ho sabrà.
ResponEliminaPer interes de la pròpia "entitat", clar.
ResponEliminaMc Calan, l'EMSP no fa negoci i és publica. Potser per aixo es ven el 49 %?
ResponEliminaPerdo, m'he deixat l'interrogant després de pública,
ResponEliminaTant de secret,no amagara algun asunto tervol?
ResponEliminaXimo; En la meva opinió una empresa publica amb guanys ara mes que mai pot ser una temptació pel seu consell d’administració. La formula de deixar entrada a accionistes minimitza aquesta temptació, però també pot comportar altres inconvenients sinó saps qui et poses a casa.
ResponEliminaEn definitiva; “haberlas haylas” però uy !
Asuntos de sectes religioses.
ResponEliminaNo creieu que no ens ha d'importar als mortals qui paga les escales? En que Deu ho sapiguei li agraeixi en un bon lloc al cel en deu haver prou. No?
ResponEliminaEfectivament Kilt; qui ho hagi fet acaba de comprar (com es deia abans) una “parceleta” de 300 m2 al cel...
ResponEliminaA mi “me huele a chamusquina” com diuen en castellà. El mes lògic seria que si una empresa/empresari dona diners per una bona causa, faci publica la donació per a que li pugui reportar beneficis. No?
ResponEliminaMcCalan, perquè no cal entrar en detalls? perquè no "ens hem de preocupar"?
ResponEliminaQuè és aquest secretisme? Això pareix una peli del Codigo Da Vinci...
I jo penso: a què és degut tant secretisme i anonimat per part del suposat "donant"?
Potser perquè donar diners a l'església no està ben vist actualment i tenen por de que repercuteixi en la seva imatge del negoci?
Per una altra banda, i en la linia que diu Ximo, jo si fós treballador d'una empresa que "dona" tan alegrement el seu capital/beneficis a una altra entitat sense demanar res a canvi, la veritat és que estaria preocupat.
Preferiria que aquest diners s'haguessin invertit en la pròpia empresa i per al seu desenvolupament, tal i com està actualment el panorama empresarial...
Però en fi!! a mi, plim....
I Au,
ResponEliminapareix que no t'ha sentat massa bé que es puguen reparar les escales de la catedral.
Pos t'haig de dit que molts de tortosins li agraim a este donant anònim lo seu altruisme.
I si jo fos treballador d'esta empresa, me sentiria molt orgullós de vore que el meu cap, no es fica les aixetes d'or a casa seua i inverteix en lo patrimoni de la meua ciutat. Senyal que els negocis li van bé en plena crisi.
Núria, al final del meu comentari pots llegir (en saps, no?) que "a mi, plim". Això significa que tant m'hi fot, que les arreglen com que no...
ResponEliminaPer una altra banda, jo he dit que aquest empresari "Preferiria que aquest diners s'haguessin invertit en la pròpia empresa i per al seu desenvolupament", és a dir, en generar més ocupació laboral en una zona especialment afectada per la crisi actual. Una zona, per cert, on tú també hi vius i que crec que, en els temps actuals, ens hauria d'importar més això que el fet de tenir unes "escaletes" la mar de "xulis" per anar una vegada a l'any a "beneïr la palma"....
Capicci??
jo no crec que ningú done algo a canvi de res... Potser es secret per no destapar la compensasió que rebra a canvi d'esta bona acció.
ResponEliminaQue per cert no la critico, ja hem sembla bé que les arreglin d'una vegada.
"Si hacemos el bien por interes, seremos astutos, pero nunca buenos"
ResponEliminaMarco Tulio Ciceron (106-43 A.C.)
M'han dit que es timofonica,algu ho pot comfirmar?
ResponEliminaEl mateix bisbat va negar ahir que fos Telefónica.
ResponEliminapos si ho diuen ells que se suposa que mai enganyen... perquè enganyar i abusar de nens és pecat oi??
ResponEliminaAquest matí he sentit a la ràdio que els 380.000€ els pagaven entre el donant anònim (60%) i el Bisbat (40%) i hem pregunto que feia Ferran Bel sentat al "tresillo" anunciant la bona nova. No serà ell el donant? En tot lo que cobra potser s'heu pot permetre.
ResponEliminaNúria, no entenc que defensis el secretisme en aquestes actuacions.
ResponEliminaSi no recordo malament, va ser l'alcalde de la ciutat qui va anunciar la donació privada per arranjar les escales.
És l'Ajuntament qui té que anunciar que les escales d'un propietari com l'església, s'arreglaran amb diners de no sé on?
Llum i taquígrafs, no volem Codis da Vinci. Que no sigui, que aquest benefactor, es recobri la factura amb els diners de tots.
Aquesta Setmana Santa mirarem amb raig Xtots el cucurutxos cercant a l'anònim donant
Secrets i secretets,depres tots fiquem lo crit al cel quan surten els Millets del Palau,si jo estes a una empresa i m'enteres que el meu cap(lo jefe) va comprand troços de paradis,com fan els moros,jo si m'emprenyaria,qui tingue dividendos,que els repartisque,a mes,per a que estan les administracions publiques?
ResponEliminaEntre els rumors que corrien aquest mati per la ciutat,tambe sonaba el nom del marit d'una esciptora d'aquets blocg que te diners a sacaes,com diuen a Valencia
Que no sigui algun empresari tonyinaire....
ResponEliminaPer cert, Gustau, que prompte has deduït que timofonica era Telefònica.
Timofónica és una paraula molt utilitzada pels internautes crítics amb Telefónica.
ResponEliminaGairebé tots!
ResponEliminaEncara que ara també es pot dir Timoya.com, timovodafone, timoescalescatedral, etc.
Que us he de dir, al final m'han fet cas.
Que paguen els catòlics les seves obres!
Com tindríem el "Parc del Príncep" sense Metropolis Seguros, S.A.?
Que l'església continue amb la seva tasca d'alliberar consciències i recordar-los-hi allò de la "caritat cristiana".
Així els mafiosos es desestressen.
I, celebrant que avui és la baixada de la Cinta, recomano la missa d'aquesta nit i l'adoració de la "relíquia". És de lo poc diferent, espiritualment, que hi ha a la nostra tradició.
A més, és minoritari, està les antípodes de la missa de pontifical del diumenge de festes.
Però, amb la línia de la "novena".
qui serà, qui serà...? que no veieu que els rumors i tot el que comporta no és més que propaganda barata d'una institució anclada al passat i que, de quan en quan, assoma "lo capet" per dir: ei! que natros també estem per aquí..!
ResponEliminaTorno a dir que pareix que vos sàpigue mal que s'arreglen les escales.
ResponEliminaLo ideal és que ho hagués arreglat l'administració pública, però ara. com no podeu dir que els diners també són vostres, `pos a criticar per criticar.
Si la persona en qüestió ho hagués fet públic, criticarieu que es volia fer propaganda, ara a criticar que és anònim.
Pos vist lo vist, entenc que sigue anònim, perquè a hores d'ara, lo seu nom, ja l'haguésseu rebregat per tots estos comentaris.
Penós!
A mi, Núria, com t'he dit: Plim!
ResponEliminaés que pareixeu los de Salsa Rosa, coi!!
ResponEliminaNúria, la catedral s'està arranjant amb una part de recursos públics. Que no cobren ara per veure la catedral? Doncs que es paguin les escales.
ResponEliminaCada dia ets més eclèctica políticament. Ja no sé on ubicar-te. Catalunya independent i Conferència Episcopal Catalana independent també?
Lo que és realment vergonyos és que la catedral es trobi en les condicions que es troba i ningú haigue mogut un dit fins ara.
ResponEliminaQue una catedral com la de Tortosa (encara que alguns los hi faigue "plim") no es troba a tot arreu, té un valor històric i cultural incalculable i es podría aprofitar turisticament molt més si no fos perque des de les administracions ha sigut abandonada any rere any.
Fer les escales en diner public seria vergonyos!Seria com fer una mesquita en los nostres cuartos,dos sectes massagrans,i sempre demanant.
ResponEliminaJo també pensava en mesquites, però segur que amb estes Nuria no estaria d'acord, que mos coneixem.
ResponEliminaNo vulgueu entrar en un debat religiós perquè no és el cas. Vos penseu que la Mèsquita de Còrdoba la manté la comunitat islàmica? Estem parlant de patrimoni tortosí com es el parc Teodor Gonzalez, o el Castell de la Suda, dixemnos d'històries si és un simbol catòlic o no, repeteixo es patrimoni cultural d'un valor incalculable.
ResponEliminaEls turistes quan venen a Tortosa que vos penseu que van a veure, la mesquita? Venen a veure la Catedral o es que tu si vas a Santiago no l'aniràs a veure la catedral?
encara no comprenc com es que en 37 comentaris no haigue sortit el terme "Dinero Negro" de sotana,o de conciencia.
ResponEliminaDarrer rumor,l'empresa patrocinadora,es la mateixa que es va fer carreg del Mercat del Peix,o sigue quatre beatos rics del Mercat i voltants.
Uns que sempre van a "salto de mata"
Jo quant vaig a un altre lloc,no vaig a vore catedrals o iglesies,mentre la BESTIA sigue viva,per mi es un enemic mes,no he estat ni a Cordova ni a Compostela pero si a Sevilla que encara es pitjor.
ResponEliminaJa dic,per mi les iglesies i catedrals son mesquites pero de un altre bando.
Gutijaume, el Castell de la Suda i el Parc Teodor Gonzalez potser sí que són patrimoni dels tortosins, pero la catedral, el convent de les Clarisses i el Seminari NO SÓN PATRIMONI TORTOSÍ, són patrimoni del clero.
ResponEliminaQue de retruc a la gent li agradi anar a visitar catedrals i esglésies i beneïr sants, i posar espelmes, em sembla respectable. Però no confonguem els termes i assignessim a un poble un patrimoni que mai li ha correspost.
Veig que la ideologia religiosa actualment encara causa estralls....
Els inversors que van rehabilitar el Mercat del Peix no són, en principi.
ResponEliminaI Au, això de dir que la catedral de Tortosa no és un patrimoni històric de la ciutat, no sé d'a on ho has tret.
ResponEliminaJo puc ser catòlica o no ser-ho, però lo que no sóc és anticlerical com vatros. Crec en la llibertat de la gent a ser el que vulgue.
L'anticlericalisme radical, que mos porta els records de crema d'esglèsies del passat, creia que ja estava desfassat avuí en dia. Tan progre pijoguais que voleu ser i encara esteu anclats en la època de l'antigor.
L'altre dia vaig sentir com un de la vostra corda deia que amb la catedral lo millor que es podria fer és tombar-la i fer una zona d'estacionament.
I parlant del catalanisme... Jo entenc el catalanisme com un ideal transversal, ni de dretes ni d'esquerres. No arribo als extrems del catalanisme conservador que deia que per a ser un bon catalanista s'havia de ser necessàriament catòlic, però reconeixo l'important pes que va tindre la religió en este sector del catalanisme polític (aquí englobo inclós el carlisme).
Per una altra banda, el mateix Lluís Companys que representava el catalanisme d'esquerres, deia que les qüestions socials ja les defensàven prou als altres Països, que aquí, a Catalunya, teníem de centrar-mos amb l'autogovern.
Conclusió: sigue qui sigue qui haigue posat los quartos per a la Catedral, des d'aquí lo meu agraïment, i crec que molts de tortosins dirien el mateix.
Confirmat, Núria: No saps llegir. O almenys, interpretar el que llegeixes...
ResponEliminaEntre moltes altres coses, he dit "Que de retruc a la gent li agradi anar a visitar catedrals i esglésies i beneïr sants, i posar espelmes, em sembla respectable".
Jo respecto els pensaments i les idees dels altres sempre que a mi no m'afectin.
En aquest cas, si la reparació de les escales van a càrrec d'una entitat privada o posa algú diners de la butxaca, ja he dit que, en part, no m'importa.
Ara, una altra cosa és que s'hagi de financiar en diner públic, tot i tenint en compte que ja hi ha la possibilitat de "contribuïr a la causa" a través de la donació voluntària d'un tant per cent en la declaració de la renda de cada contribuent (que vaja tela, també!!).
Si a tú et plau de titllar-me d'anticlerical i de progre pijoguai, endavant, però els fets són com són i, per molt que t'empenyis, no es poden canviar.
El vel dels ulls fa molts anys que em va caure.... i a tú?
I aprofitant que parles de Lluís Companys:
ResponEliminasaps qui va estar darrera del seu assassinat?
Una pista: els hi agradava anar a missa i passejar "bajo palio"....
quines incongruències ens depara la vida, oi?
Jo si soc anticlerical radical i molt orgullos que me sento.
ResponEliminaAixo que no se vol dir qui es,sona a que mos foten lo pel i algo mansumo que les pagarem entre tots,d'esta manera s'ahorren critiques dels pijoguais.
Suposo que, com parlem del que parlem, el que toca es dir-ne de l'alçada d'un campanar. S'hauria de poder opinar de tot sense entrar en etiquetatges, tant per un costat com per l'altre.
ResponEliminaSi jo dic que no te punt de comparació la pèrdua que representaria per al patrimoni col·lectiu ( tortosí/ebrenc/català - pareu on vulgueu- ) la desaparició de la Catedral amb la del Parc Teodoro Gonzalez i l'Estadi Municipal junts, que estic fent, clericalisme, soc un beat recalcitrant o simplement dic una cosa fàcilment objectivable i demostrable? El mateix si defensés que les escales les ha de pagar el propietari de "l'immoble", tampoc ha de voler dir que soc anticlerical.
Quant a la concepció de patrimoni, crec què quan un bé és declara patrimoni de la humanitat ( per exemple ) no vol dir que cada un dels membres d'aquesta tinguéssim un trosset de l'escriptura; independentment que sigui la Sagrada Familia ( 2.7 milions de visitants/anys )la Mesquita de Còrdova, la Muralla Xinesa o el Machu Picchu.
Per una altra banda, això d'anar a Santiago i no veure la Catedral, encara que sigui per fora, ja em perdonareu però, amés de ser una boutade és d'una militància "anti" absurda i cega; tot i que, com és natural, un pot anar i deixar d'anar on vulgui. Ara, passa el mateix que si vinguessis a Tortosa i no tinguessis la mínima curiositat en menjar baldanes i pastissets. Una cosa aconsello, al que vulgui anar a Avila i no veure les muralles que no vagi: es impossible. Per cert, allí, jo demanaré un "Chuletón", no una baldana.
I quant vagi a Egipte o Marroc també se on he d'anar.
Sobre el tema de fons. L'important és que es facin les escales, si a mi, directament o indirecta, no em costa res, millor que millor. Peró si l'administració ha de posar-hi part, que ho faci; jo encara no he vist cap autocar de turistes que vingui a Tortosa i no prioritze la visita a la Catedral. Al cap i a la fi quants dels que, inclús aquí, defensem la capitalitat de Tortosa ho fem ( també ) per raons de la historia i patrimoni, propi o alie?. Com el Liceo o el Palau de la musica a Barcelona. Ah, una cosa, que us penseu que al Barça, d'una o altra manera, no se'l finança, finançat i finançara? Ja sigui amb requalificacions, permutes, sessions....Hi ha moltes maneres de matar puces i no totes convencionals ( ni públiques )
Per tant, no cal ser tant, tant, tarantan......
Bàsicament, el debat és sobre la despesa pública i els patrimonis particulars.
ResponEliminaNingú dubta que tenir un xalet fet per Gaudí, per exemple, sigui patrimoni espiritual-cultural del territori o, fins i tot, mundial.
Però, fins on ha d'arribar el diner públic?
Hi han altres necessitats prioritàries?
Salut, ensenyament, inversió local, etc.
Clar que s'han de conservar les "cases singulars". Però només entren palaus, esglésies i muralles. Les cases, per exemple, s'obliden i es volen enderrocar.
Que no son també "patrimoni històric?
A sant de que tant de bombo per a un monument que, fins ara, tots hem conegut envoltat de cases.
Qui, com, que, ha succeït per a que s'hagi permès la degradació de les cases del davant?
Ve del bisbe Moll això?
Perquè en cents d'anys ningú ha piulat de les cases?
Per que bon raser donen, no?
http://www.bisbattortosa.org/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=4&Itemid=350
La Catedral de Tortosa és una de les mostres notables del gòtic català
En aquest indret, segons alguns historiadors, hi havia hagut un temple romà, més tard una basílica visigòtica i, durant l'expansió sarraïna, una mesquita. Després de la conquesta cristiana, es va construir una catedral romànica, que seria el precedent més immediat de l'actual catedral gòtica. aquesta fou iniciada per l'absis, el segle XIV, i finalitzada per la façana barroca el s. XVIII.
Vídeos de Marfanto:
Tortosa In The Ghetto
Pancartes dels veïns de les cases de la catedral de Tortosa
locelio,
ResponEliminaestic d'acord amb tu en que hi han prioritats a l'hora de la despesa pública (ensenyament, sanitat, etc), però estas segur que no hi han quartos per a patrimoni quan destinen milion i milion per a la guerra d'Afganistan, per a armament, per a subvencions de tota classe i per a finançar els seus pròpis partits?
Algún raconet quedarà per a invertir en patrimoni, no? Que per altra banda és invertir en turisme i en riquesa per a la zona.
Doncs mira Núria, pels mateixos arguments, cal que arreglem:
ResponEliminaEl Mas del Bisbe a Bítem.
El Castell de Tenasses.
La casa Grego modernista.
El claustre gòtic del monestir de Santa Clara.
La Casa Bau.
Tots edificis històrics de propietat privada.
En època de crisi, el que millor podem fer és destinar recursos públics per a mantenir patrimonis privats.
Compraré a l'Ajuntament la màquina del tren del Carrilet i després demanaré que me l'arregle l'Ajuntament, però serà meva :-)
Que bonic.
Corresponsabilització. Si els que defensen que paguem les escales de la catedral coneguessin tots els immobles en forma d'edificis i solars que té l'Església a Tortosa, potser no parlarieu del mateix.
Que es rasquen la butxaca o venguin patrimoni. Si sóc anticlerical per dir això, a qui m'ho digui li diré hipòcrita.
Escolta anticlerical; la teva maquina de tren funciona amb carbó ? Ho dic perquè si es de col•leccionista podries declarar-la patrimoni nacional...
ResponEliminaA veure, quants immobles particulars amb capacitat econòmica contrastada dels seus propietaris, no s'ha aprofitat, i aprofitaran, de subvencions, exaccions, ajuts etc. amb l'objectiu, per exemple, arranjar façanes, col·locar ascensors etc.
ResponEliminaÉs més, quants dels que han cobrat els 2.500 € d'ajut per naixement d'un fill, no els fa cap falta i el poden fer gran sense necessitat de vendre patrimoni?
No soc dels que, per no mullar-se, tot ho resolent dient que hi ha grisos; moltes vegades no n'hi ha de grisos. Peró en aquest cas, crec que si.
Apunten aquest nom a l'agenda: Jaume Grego
ResponEliminaPotser estem parlant d'una fundació, i per aixo es parlava d'"una entitat", en seu al carrer Dauder de Barcelona, que entre les seves funcions està la de conservar el "patrimonio histórico artístico español" ?. O potser es tracta d'uns laboratoris?.
ResponEliminaHem pagat 8 anys seguits lo lloguer del grup electrogen de la mezquita lloguers etcc no pagarem unes escales del nostre patrimoni o art !Benvingut donant anonim i gràcies
ResponEliminaDiràs del patrimoni de Benet.
ResponEliminaTu deu ser molt comunista APEL, ja que consideres "nostre" el que és de propietat privada i en fan el que volen els propietaris.
Que l'ajuntament sigue un xorres, i els capellans uns xorxos decrèpits no te res a veure.
Les catedrals, com suposo sabràs, son obres de la burgesia catòlica destinades a "impressionar els fidels" amb les seves proporcions.
Vaja, el que ara diriem un anunci intimidatori.
No restaré art ni "gràcia" als constructors d'elles, però continuen sent propietat privada i un "estri intimidatori", tal com es van projectar.
Que ha canviat a l'Esglesia per a que valguen més les pedres que les persones?
Potser que ni ells es poden creure el que repeteixen al púlpit?