L'exprimer secretari del PSC, Emili Nieto, hauria rebutjat fa pocs dies tornar a ocupar la gerència del Consell Comarcal del Baix Ebre, que demà al migdia es constituirà amb Andreu Martí (CiU) com a president durant els primers dos anys. L'alcalde de l'Ametlla de Mar serà substituït en els dos últims anys del mandat per l'alcalde de l'Aldea, Daniel Andreu (ERC). De fet, la proposta a Nieto perquè tornés a ser el gerent del consell del Baix Ebre, càrrec que ja va ocupar durant el mandat 1999-2003, s'explica per la seua integració a l'òrbita d'ERC, on va arribar a militar. L'ingrés a Nieto a ERC va estar avalat per l'actual president d'ERC a l'Ebre i alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, però l'assemblea local de Tortosa va vetar-lo quan encara estava controlada per l'exregidor Lluís Martín, en el marc de la batalla interna per decidir el cap de llista de les eleccions municipals. Nieto hauria renunciat a tornar al Consell per centrar-se en les seues noves obligacions professionals.
11 de juliol del 2007
3 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El senyor Emili Nieto forma part de la militància d'ERC a Tortosa des de fa més de dos anys.
ResponEliminaQuan una persona treballa a gust, i está reconeguda, l'unic que li fa falta es salut i bons aliments
ResponEliminaGustau, m’agradaria fer alguns comentaris a la teua notícia: mai he controlat l’assemblea local de Tortosa. Ni ho he volgut, ni ho he pretès. Hi ha qui pensa que per liderar projectes s’ha de controlar, jo sempre he pensat que hi ha formes diverses de liderar i la del control no és la que crec més convenient. Quan s’opta por la fórmula del control s’acaba excloent a qui no pensa com tu tal i com demostren la gran majoria de partits polítics.
ResponEliminaEn el partits polítics, exercir el lideratge des de fórmules diferents sovint es veu com una debilitat i no com una fortalesa. Malauradament les fórmules ortodoxes del lideratge cada vegada aparten més a la ciutadania de la política. És una petita paradoxa sobre la qual caldria reflexionar a qui correspongui
Per altra banda, l’assemblea de Tortosa mai va qüestionar la figura d’Emili Nieto, va ser la seua executiva a la qual jo assistia com a portaveu municipal. Esta executiva va prendre una decisió a la qual l’autoritzaven els estatuts del partit i, indistintament de quin fos el meu posicionament personal, jo no faré com altres persones d’ERC que reneguen del que decideixen col•lectivament, efectivament vaig ratificar l’acord de l’executiva, com la resta dels seus membres.
Segons el meu dietari personal, amb l’Emili Nieto he tingut converses molt interessants en moltes èpoques de la meua vida.
El vaig conèixer fa una pila d’anys, en el moment en que els socialistes van decidir deixar inoperatiu el Col•lectiu de Progrés Marcel•lí Domingo perquè ERC havia anunciat –era l’any 98 o 99- que concorreria en solitari a les eleccions municipals ja que no volia participar en la que ja s’endevinava una practica encoberta de transfuguisme de Joan Sabaté des d’ICV al PSC.
En est context, i de la mà de Josep Benedicto i de Josep Pérez, que acabaven d’abandonar les files dels socialistes, o havien estat expulsat –francament, no ho recordo- es va crear el col•lectiu “Terra Nostra” que es reunia a Roquetes, a casa de Josep Benedicto i que pretenia fer una candidatura d’esquerres alternativa a la que presentava Joan Sabaté a Tortosa. A les reunions d’est col•lectiu hi assistia Emili Nieto, Ester Martí, i d’altres.
Poc temps després, Ester i jo vam decidir implicar-nos en el projecte d’ERC a Tortosa i l’Emili es va implicar en el projecte de Joan Sabaté.
Formant part, ell, de la llista dels socialistes vaig continuar tenint converses molt interessants amb ell i amb Manel de la Vega perquè sempre he pensat que el fet de militar en projectes diferents no ha de representar cap obstacle per a tenir bones relacions personals, una màxima que he intentat aplicar al màxim en el meus anys de regidor a l’Ajuntament amb una única excepció, i no precisament per que jo no ho intentés, sinó per la desconfiança congènita i malaltissa de l’altra persona.
En esta època, vaig treballar sota les seues ordres al Consell comarcal del Baix Ebre on qui més el qüestionava com a gerent era la gent del seu propi partit.
Amb l’Emili em vaig continuar retrobant en diverses ocasions, incloent-hi els moments atziacs del seu pas per l’ostracisme socialista i, també, en els moments previs en que ell ostentava la secretaria general del partit a Tortosa. Recordo una reunió molt interessant amb ell i amb Manel de la Vega, i amb Salvador Peiró quan estàvem iniciant contactes amb Joan Sabaté per pactar.
Va ser una de les moltes persones, quan ja era simpatitzant d’ERC, que em va trucar, preocupant-se personalment per mi i per la meua família, quan l’exalcalde de la ciutat ens va fer fora de govern a Salvador Peiró i a mi en dir-li que era un mal líder pel territori i per a la ciutat de Tortosa. Recordo amb gratitud esta trucada, sobretot perquè no tenia cap obligació de fer-ho i per què persones, potser més properes a mi ideològicament, mai van fer-ho.
La darrera conversa política que vaig tenir amb ell va ser en el marc de la celebració de l’onze de setembre que ERC va organitzar a Jesús. En esta conversa que vam tenir, ell, preocupat pels sectors que, interessadament, es volien fer aparèixer a la secció local de Tortosa, em va donar el seu punt de vista sobre la situació –que no reproduiré òbviament, perquè es tractava d’una conversa privada- i jo- que m’he autoritzat totalment a reproduir part del que vaig dir-li- vaig indicar-li la meua preocupació pel fet que esta estratègia de la confrontació a Tortosa ens debilitava territorialment i faria que aparegués una tercera via amb la qual cosa només faríem que crear més divisió i descontents, com, efectivament, el temps, ha acabat corroborant.
Fetes estes apreciacions, torno al silenci el meu dietari personal.