[Nota de premsa] DEPANA presenta els resultats dels estudis científics dels fons marins de l'Ametlla de Mar, Torredembarra i Vandedellòs

Els estudis científics s’emmarquen en un Projecte de creació d’un corredor d’àrees marines protegides al litoral de la costa de Tarragona, impulsat per DEPANA amb el suport de la Fundación Biodiversidad.
- Les investigacions confirmen que els ecosistemes de l’ Espai d’interès natural (EIN) de la platja de Torredembarra, EIN del Torn i la Rojala (Vandellòs – L’Hospitalet de l’Infant) i EIN del Cap de Santes Creus de l’Ametlla de Mar alberguen ecosistemes i espècies d’interès. També informen sobre l’estat de conservació, les amenaces i pressions a les què estan sotmesos així com, les recomanacions de protecció.
- Els treballs es van iniciar a inicis de Desembre i van finalitzar a finals del mes Febrer. Després de dos mesos d’estudis científics submarins, encarregats a l’entitat SUBMON, s’han obtingut exhaustius inventaris, identificacions, vídeos i fotografies.

Amb el projecte impulsat per DEPANA es pretén doncs, protegir i conservar els ecosistemes marins i litorals que alberguen els paratges de “La Rojala”(Vandellòs –L’Hospitalet de l’Infant), “Cap de Santes Creus” (l’Ametlla de Mar) i “Platja de Torredembarra” (Torredembarra); i evitar així la seva sobreexplotació i degradació.
Els objectius dels estudis científics han aportat nova informació sobre les característiques dels ecosistemes dels tres emplaçaments, identificant la presència d'hàbitats i espècies vulnerables (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Eunicella sp, Charonia lampas, etc.), protegits per Convenis internacionals i Directiva Hàbitats de la UE, així com els essencials per al desenvolupament de les espècies d'interès comercial.

S’han dut a terme vàries aproximacions, en els tres paratges, que han permès cartografiar i identificar les comunitats biològiques, mitjançant metodologia de prospecció bioacústica i la caracterització d’espècies en transectes i el material audiovisual enregistrat.

Els hàbitats trobats es corresponen a les categories següents:

• Sediments tous sotmesos a corrents de fons (ripples).
• Arenes fangoses.
• Fons de roca.
• Praderies de Posidonia oceanica.
• Praderies de Cymodocea nodosa

CONCLUSIONS EXTRETES DELS ESTUDIS

Les tres zones prospectades, corresponents a un àmbit biogeogràfic comú, poden considerar‐se com a àrees d’interès biològic i ecològic, entre d’altres aspectes, a causa de la presència de praderies de fanerògames marines, en especial de Posidonia oceanica, una espècie protegida i prioritària pel que fa a la seva conservació, tot i que també és destacable la presència de Cymodocea nodosa.

En general, de les zones d’estudi en relació a les espècies observades caldria destacar:

- Cap de Santes Creus: En aquesta zona l’hàbitat més abundant són les praderies de Posidonia oceanica i, Cymodocea nodosa. La ictiofauna és concentrava a la zona més superficial on es troba una comunitat rocosa infralitoral, en aquestes formacions rocoses, d’origen calcari, s’han observat dàtil de mar (Lithophaga lithophaga).

- Les Rojales: S’ha trobat una extensió important de posidònia a la meitat nord de la zona estudiada, la zona sud està ocupada per cymodocea. No s’observen formacions rocoses d’importància. En els fons de sorra d’aquesta zona s’ha observat el cuc poliquet Mesochaetopterus rogeri, espècie nova que va ser descrita l’any 2008.

- Torredembarra: S’observa una extensió important de Cymodocea nodosa, s’han observat fruits d’aquesta fanerògama. La posidònia es troba distribuïda formant barres paral∙leles a la línia de costa, de poca extensió en agües més superficials i formant praderies més gran en aigües més fondes. Cal destacar la presència de formacions rocoses planes paral∙leles a las costa, amb formacions de posidònia i nacres creixement directament sobre substrat dur.

No obstant això, s’ha de tenir en compte l’alt grau d’humantizació de les zones esmentades, i la necessitat de compatibilitzar les possibles accions de protecció amb l’ús dels recursos (sobretot turístics) presents i ben desenvolupats ja en totes les zones.

Si bé en alguns casos els hàbitats trobats en aquest treball presenten un cert estat de degradació, es considera que la seva protecció i ampliació podria derivar en una millora del seu estat i tenir un impacte positiu pel que fa a la connectivitat d’ecosistemes d’interès ecològic i la conservació de la biodiversitat a la costa catalana.

En aquest sentit, l’establiment d’un possible corredor d’àrees marines protegides a la costa tarragonina esdevé una oportunitat de millora notable de l’estat ecològic dels hàbitats i espècies presents.