Tortosa oblida l'alcalde Teodor González en els 100 anys de la seua mort

El centenari de la mort de l'alcalde més popular de la ciutat ha passat totalment inadvertit.

Tot i que molts el posen com a exemple del que hauria de ser un bon alcalde, el centenari de la mort de Teodor González, el polític tortosí més significatiu de finals del segle XIX, ha passat completament inadvertit a la ciutat. Els 100 anys de la mort del polític conservador es van complir el 19 de febrer, i ni l'Ajuntament, ni cap partit polític, ni cap institució o entitat van recordar la figura de González. En realitat, l'Ajuntament ho tenia ben fàcil si volia fer-li algun tipus de reconeixement, ja que acaba d'enllestir la reforma integral del parc de Teodor González. A banda, s'acaba d'editar el llibre Ebrencs del segle XIX, que recull un cicle de conferències de la URV en què hi ha un capítol dedicat a Teodor González. Però finalment, ningú ha vist l'oportunitat perfecta d'incloure la presentació d'aquest llibre o la inauguració de les obres del parc en els actes d'un hipotètic centenari.

De fet, si bé forma part de l'imaginari col·lectiu tortosí, la memòria de Teodor González va anar esmorteint-se amb el pas dels anys. Només certs sectors de la dreta van tributar-li una reivindicació exagerada, fins al punt que l'anomenaven Lo Gran Patrici, com a reacció a l'hegemonia política dels republicans de Marcel·lí Domingo. Però el periodista i historiador Josep Bayerri, un dels que més han escrit sobre la figura de Teodor González, va recollir la frase que corria en boca dels tortosins durant la dècada de 1920. «Si tinguéssim a González això no passaria; per alçar a Tortosa, mos fa falta un altre González», deia la gent quan es produïa alguna mala notícia per a la ciutat. Bayerri també va saber retratar l'alcalde, «un home polèmic», amb quatre pinzellades: «Volia governar sense ser controlat per ningú. Era, salvant les distàncies, un il·luminat, un dèspota il·lustrat de meitat del XVIII traslladat a finals del XIX: el convenciment de la seva superioritat intel·lectual i la seva visió política; la inutilitat de la democràcia i les eleccions; l'afany de poder a qualsevol preu; la necessitat de l'ordre i l'autoritat; i la passió per transformar Tortosa amb grans obres públiques, eren els principis rectors de la política gonzalista.»

Siga com siga, no va ser fins al 1918 que l'Ajuntament va donar el nom de Teodor González al carrer que avui es coneix així, l'anterior carrer de la Unió, i que encara avui marca l'inici de l'Eixample tortosí. Poc després, retolava amb el seu nom el parc botànic municipal. Segons recorda el mateix Bayerri a Ebrencs del segle XIX, va ser el 1956 quan l'Ajuntament va atorgar el nom de Teodor González al parc municipal. En aquest sentit, potser l'enderrocament de les muralles, amb els eixamples urbanístics i l'impuls a la zona d'esgambi de l'antic camp dels Titets, l'actual parc municipal, són les obres de Teodor González més anomenades.

Amb tot, el nostre episodi preferit de la seua influència política és quan González va decidir resoldre la falta de rampes d'accés del pont de l'Estat. Era l'abril del 1900, però, en realitat, l'obra estava acabada des del maig de 1899. El pont era impracticable perquè calia expropiar les propietats afectades per poder construir els accessos per a vianants i vehicles. Mentrestant, la gent que volia travessar el riu havia de pagar el peatge del pont de la Cinta (on avui hi ha el monument franquista) o utilitzar la barcassa municipal. González va ordenar a l'alcalde Rico que, sense sol·licitar cap permís a l'Estat, reunís tots els fusters de la ciutat, i en una nit van construir unes escales provisionals de fusta. El pont de l'Estat va tenir els accessos definitius el novembre del 1911, però González no va poder veure el seu últim projecte en vida. El polític va morir el 19 de febrer de 1910, un mes després que el seu germà Julio, que també havia estat polític i que també va ser alcalde de Tortosa. Una ciutat que «l'havia abandonat en vida, i que va oblidar-lo en la mort», com va escriure l'advocat Felip Tallada Cachot, per bé que Teodor González va rebre, fa 100 anys, un funeral amb tots els honors. El seu taüt va ser portat a pes de braços, la corporació en ple va assistir al funeral, les entitats van anar-hi amb els seus estendards i els comerços van tancar per dol.

 

Publicat a ElPunt.cat i a

• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 15-04-2010 Pàgina 40