Diuen que 1.040 milions de persones s’incorporaran al mercat bàsic d’aliments els propers 10 anys, és a dir, cada cop hi haurà més persones que seran capaces de poder accedir als aliments bàsics al món. En conseqüència, cada cop es necessitaran més aliments, l’agricultura al món s’endevina aleshores ben clar que serà més que necessària, “imprescindible”, també aquí a Catalunya.
Diuen que aquesta demanda d’aliments creix i creixerà al voltant d’un 15% anual, a més d’algunes derivacions a conreus energètics, ara al biodiesel i en molt poc temps per a producció elèctrica a través de la biomassa. No és aleshores gens estrany que hi hagi països que avui ja no volen vendre cereals mentre no tinguin unes reserves importants i suficients, Rússia i Xina en són un bon exemple.
Tampoc resulta gens estrany que la Unió Europea s’hagi oblidat de l’obligat “guareix”. Lluny queden aquelles polítiques encaminades a produir menys per no produir estocs, i un error de gran magnitud ha demostrat ser la teoria del conseller personal de CiU i d’en Mas, senyor Sala Martin, que abanderava la idea que produir aquí aliments era malbaratar energia i aigua dient que“ ja els compraríem a països menys desenvolupats”.
Dit i entès tot això, sembla tota una paradoxa que els nostres pagesos cobrin tan barata la seva producció d’aliments. Com és possible que mentre la necessitat i la demanda creix i creixerà, en aquest món globalitzat, els nostres pagesos no es poden guanyar la vida per culpa dels preus?
La resposta és prou senzilla i complicada a la vegada. “L’especulació” és la resposta, sense cap dubte aquest és el gran problema. L’especulació és el gran problema d’aquest món globalitzat, no només per la nostra agricultura, sinó també per al mercat financer, per a mercat de les matèries primeres de tot tipus.
És aleshores necessari que la propera PAC, que s’ha de discutir en poc temps, recuperi les polítiques i mesures de control de mercat, al temps que asseguri els ajuts del primer pilar per als conreus que fem a Catalunya.
Cal estabilitzar i tractar al sector productiu com estratègic, aquest fet passa per assegurar les rendes als pagesos i pageses, aquest sector és avui ja vital, clarament estratègic i de futur, sinó a quin preu acabaran pagant els catalans els aliments que necessitaran?
El futur dels pagesos, també els catalans, es juga en breu a Brussel·les i comença per les properes eleccions catalanes. Si el govern que surti pot i vol influir a la discussió de la propera PAC ha de ser fort i influent, això de cap manera pot ni vol fer-ho CiU, abanderat de la política del peix al cove d’una volada no més lluny de Madrid.
El futur del sector primari passa per la visió de sector agroindustrial com un sector productiu. I tinc la certesa i la confiança que això ho farà un govern fort del PSC,. El problema està clar i la resposta també.
Joaquim Paladella Curto
és candidat pel PSC al Parlament de Catalunya i alcalde de Batea
Foto: PSC
21 de novembre del 2010
[Tribuna] '1.040 milions de persones més', article de Joaquim Paladella
1 comentari:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Estic d’acord en que el sector agroindustrial, i molt especialment en aquestes terres , sigui un sector prioritari, però vostè en la intenció d’agranar cap a casa uns quants vots de pagesos, deliberadament esta posant al mateix sac el producte hortofruticola i els conreus energètics.
ResponEliminaAquests darrers comprenen extenses explotacions mecanitzades al màxim i habitualment de grans propietaris, i res tenen a veure amb l’agricultura de minifundi del nostre pagès i ramader.
Suposo que deu estar al corrent dels canvis amb els hàbits alimentaris de tot el mon, que demostren física i matemàticament un estalvi energètic substancial en el seu procés d’elaboració, i la tendència cada cop anirà mes per aquest camí.
Quan als preus deixi’m dir-li que es un tema sagnant i qualsevol partit polític fent una mica de demagògia podria atribuir-se la solució en temps d’eleccions. Qui es el pagès que pot tancar el circuit producció distribució i venda?
La PAC no es un tema exclusiu “socialista” però quan un país perd sobirania l’únic que se m’acut es intentar d’afavorir o protegir tot el que es pugui la producció autòctona, fins i tot dotant-la del màxim valor afegit.
Com vostè manifesta, me’n alegro que vegi clara la solució al problema , però que consti que aquí no la ha exposat. Sincerament, jo no la veig tan clara com vostè.