[Tribuna] 'Un canvi necessari per a les Terres de l'Ebre', article de Meritxell Roigé

El proper diumenge 28 de novembre els ciutadans i ciutadanes de les Terres de l’Ebre i de tot Catalunya tenim una cita amb les urnes per escollir un nou govern. S’ha dit una i mil vegades que aquestes són unes eleccions clau, i és ben cert, d’on sorgirà un govern que haurà de fer front a un dels moments més difícils en tota la democràcia. Afrontem una situació econòmica molt complexa, amb xifres d’atur que fan envermellir quan les comparem amb les de la resta de la Unió Europea, i amb uns governs, el tripartit a Catalunya i el socialista a Madrid, que estan fent-ne una gestió molt millorable, per no dir pèssima. A les Terres de l’Ebre coneixem perfectament la gravetat de la situació, perquè l’estem patint d’una manera especialment dura, amb tancaments d’empreses i acomiadaments. Entretant, continuem a l’espera d’inversions clau que no arriben, que es demoren d’un any per a l’altre, i que no fan més que retardar la sortida de la crisi. De les eleccions del diumenge 28 ens cal, més que mai, un govern fort que posi les eines i els recursos necessaris per què les Terres de l’Ebre recuperin el múscul i es torni a crear ocupació.

En aquest article volia parlar principalment d’inversions en infrastructures i de promoció industrial i econòmica del territori. Pel que fa infrastructures, aquesta és una batalla que ens està fent perdre la salut. Mai com durant aquests últims anys, les Terres de l’Ebre ens hem hagut d’esmerçar tant a reclamar davant dels governs tripartit de la Generalitat i del govern central del PSOE perquè compleixin amb les seves obligacions i amb els seus compromisos. D’exemples, malauradament, en tenim un bon assortit. N’hi ha dos en l’àmbit de les infrastructures viàries que demostren molt clarament el poc interès dels governs socialista i tripartit amb el nostre territori. En puc parlar en primera persona perquè com a tinent d’alcalde d’Urbanisme a l’Ajuntament de Tortosa he patit la indiferència dels dos governs en relació a aquestes dues inversions claus per al futur desenvolupament de les Terres de l’Ebre. L’autovia A-7, depenent del Ministeri de Foment, entre La Jana i el Perelló, està completament aturada i no tenim indicis que el PSOE tingui interès a executar-la. Foment manté un traçat que trinxa completament el poble de Campredó al seu pas. Hem presentat al·legacions una vegada i una altra i la resposta del govern socialista és la del passeig militar. La prova de l’interès nul a tirar endavant aquesta obra és que el tram entre el Perelló i l’Hospitalet no té cap problema de traçat i tampoc s’executa.

El govern tripartit (PSC-ERC-ICV) ha actuat amb la mateixa prepotència en el cas del desdoblament de la C-12. En el traçat que ells proposen hi ha una greu afectació al poble de Jesús i també a Vinallop. La falta de voluntat política i la incapacitat del govern tripartit ha estat en aquest cas un exemple més de com no s’ha de governar un país.

Els despropòsits en matèria d’infrastructures són molts més. No hi ha cap compromís ni concreció quant a l’execució de la línia de l’alta velocitat Tarragona-Tortosa-Castelló-València. Continuem a l’espera que l’Euromed s’aturi en aquestes terres. El govern “amic” del PSOE va prescindir del PSC i va optar pel País Valencià com a sortida al mar de l’A-68. CiU demana l’eliminació dels peatges de l’A-7 al Baix Ebre i Montsià mentre no hi hagi una alternativa lliure de pagament. Recentment el tripartit va presentar el nou Pla Territorial com una gran fita del govern, quan és el document que segurament ha aixecat més oposició a les Terres de l’Ebre pel seu intervencionisme i perquè ataca l’autonomia municipal. Tenim un Pla d’infrastructures que és una carta als Reis, i poca cosa més: és inconcret, ambigu i poc ambiciós. Volem un riu navegable, una veritable opció per al desenvolupament turístic que no es vegi frenada per un govern còmplice dels fonamentalismes ecologistes. Cal potenciar el port dels Alfacs i avançar en el Centre Integral de Mercaderies. Els reptes són molts, tants com assignatures pendents s’ha deixat el govern tripartit en aquests últims 7 anys.

En l’àmbit de la industrialització i la promoció econòmica no estem gaire millor respecte la situació descrita abans en el camp de les infrastructures. Necessitem inversions per revertir la situació actual. El pla de reindustrialització arriba tard i ve a resoldre problemes que el govern tripartit hauria d’haver solucionat abans, com dotar d’aigua i gas el polígon Catalunya Sud. I no poden parlar de reindustrialització quan aquestes terres no han estat mai industrialitzades. Per lligar aquesta qüestió amb l’anterior, el primer que ha de fer un govern és disposar de les condicions i de les infrastructures necessàries perquè les Terres de l’Ebre siguin un lloc atractiu per a la implantació de noves empreses. I una altra qüestió que per òbvia resulta encara més lamentable haver de demanar: ens cal una administració àgil i al servei del ciutadà, i no com ara, que si un empresari va a fer un tràmit en un departament de la Generalitat, posem per cas el de Medi Ambient, se li diu una cosa, va després al de Política Territorial, se li’n diu una altra, i pot acabar al de Innovació i Empresa, i encara li n’explicaran una tercera de diferent.

El nostre país ha tingut la dissort de patir una crisi econòmica en el pitjor moment possible, quan la Generalitat ha estat comandada per un govern que s’ha demostrat incapaç de fer-hi front i que ha acabat empitjorant les coses. Per fortuna, tenim a les nostres mans revertir aquesta situació. El proper diumenge 28 de novembre tenim l’oportunitat d’escollir Artur Mas com a nou president de Catalunya, i amb ell guanyar un govern fort, cohesionat i sòlid, que torni a fer-se respectar davant d’Espanya i davant del món.

Meritxell Roigé i Pedrola
és tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa i candidata a les eleccions al Parlament per CiU