[Tribuna] 'Tindrem a Tortosa suficient maduresa política i democràtica?', per Ester Baiges

La presentació de la moció popular a l’Ajuntament de Tortosa, que esperem que es debatiga el 8 de novembre, impulsada per la Comissió per la retirada de la simbolgia franquista del Casal Popular Panxampla i avalada per més de 2000 firmes, de les quals 1000 són de gent empadronada a Tortosa, que demana la retirada monument del riu i el canvi de nom de l’institut i plaça Joaquín Bau i del barri del 13 de gener ha revifat en diferents àmbits i mitjans de comunicació un debat que no és nou a Tortosa.

Des que tinc la meua pròpia memòria social i política recordo que este ha estat un tema recurrent. En diferents ocasions i en diferents àmbits he escoltat i compartit la vergonya que ens causa a molta gent de Tortosa i de les terres de l’Ebre el tindre encara en vigor i en plena normalitat esta simbologia del règim dictatorial de Franco, quan, suposadament , estem en plena democràcia.

També han sigut diverses les ocasions en què el Ple Municipal de Tortosa ha debatut la retirada del monument del riu i el nom del barri del 13 de gener. A l’institut també s’ha proposat el canvi de nom. Tant a un lloc com a l’altre han sigut diverses les ocasions en què , amb decepció, hem vist com es rebutjaven.

Revifat el debat, són moltes les opinions que podem escoltar.

Moltes manifesten l’esperança que Tortosa, amb vocació de capital, puga presumir d’una nova imatge alliberada de la simbologia franquista. No ja per la imatge estètica, sinó pel que això significarà.

De tots tres símbols dels quals se’n demana la retirada, del que més se’n parla és del monument del riu. Segurament per la seua prepotència i grandiositat, situat al bell mig de l’Ebre al seu pas per Tortosa, inevitablement visible i malauradament icona tantes vegades d’una ciutat que , per al meu gust, en massa ocasions ha estat notícia pel seu tarannà conservador.

Un tarannà i una projecció externa que, per sort, vam saber canviar amb la lluita i el moviment social generat per la defensa del riu i el territori i liderat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

També se senten altres veus que, al meu entendre, desconeixen, han oblidat , neguen o no reconeixen en tota la seua dimensió el significat del monument del riu. El monument va ser erigit amb una finalitat ben clara, així ho deia la placa i els discursos del dia de la inauguració, que només de sentir-lo se’m posa la pell de gallina: "Al Caudillo de la Cruzada y los veinticinco años de Paz de España" i "A los combatientes que hallaron la gloria en la Batalla del Ebro" . Per més que s’entesten en retirar símbols personals de Franco i en retirar les plaques del monument, que si més no en mostraven les seus vergonyes, el monument continua sent el que és i difícilment pot representar una altra cosa.

Són veus que qüestionen la necessitat i si és adequat , en moments de crisis, abocar diner públic retirant monuments. Amb esta premissa se podrien qüestionar moltes inversions, necessàries al meu entendre ( com la cultura, la festa, la conservació del patrimoni...) i que no repercuteixen directament en la millora de les necessitats primàries de la població que som víctimes d’un sistema financer, polític i econòmic que continua retallant-nos els drets laborals. Més ens valdria reduir pressupostos protocol·laris, aturar obres i infraestructures que ens venen i hipotequen el futur del territori , deixar de subvencionar la banca, eliminar despeses i marxes militars, evitar visites papals sufragades amb fons públics... Amés, podem donar-li la volta: la retirada del monument podria crear ara nous llocs de treball. I no oblidem que hi ha subvencions específiques del Memorial Democràtic. És qüestió de fer els deures a temps i poder-nos –hi acollir com molts altres pobles i ciutats, de diferents colors polítics, ja han fet fet.

També se sent l’argument que cal conservar per recuperar i mantindre la memòria històrica. D’acord, és clar, però sense símbols franquistes exhibits a l’aire lliure i amb absoluta impunitat.

D’altres veus es lamenten que què faríem sense monument, que com podem deixar la pilastra de l’antic pont de la Cinta pelada. Ningú ha proposat això. La moció el que demana és la retirada del monument. Després caldrà fer un nou exercici de democràcia participativa: un debat ample i serè, un concurs, una consulta... per a decidir de manera democràtica i consensuada què se’n fa del monument i què hi posem al seu lloc. Siga el que siga hauria de ser, al meu entendre, una proposta per recordar la Batalla de l’Ebre, les causes que la van originar, el que va suposar, ara sí, a tothom qui la va patir i amb la voluntat expressa que les nostres terres no hagen de tornar a viure un episodi com aquell.

Altres veus se resignen i es planyen que ara ja no és el moment, que això tocava fa molts anys, que ara ja està rovellat i que una ventada acabarà tombant-lo. Este argument evidencia conformisme i gens de convenciment ni compromís. No podem deixar ni la imatge de la ciutat ni la dignitat democràtica en mans del vent de dalt.

Ara és el moment. La presentació de la moció popular ens brinda una altra oportunitat i a més arriba en un moment en què el Memorial Democràtic de la Generalitat fa públic l’extens cens de simbologia franquista que encara tenim i aconsella la retirada del monument i en declaracions el dia de la presentació a Tortosa, també el canvi de nom tant de l’institut i plaça Joaquín Bau com del barri del 13 de gener.

Em pregunto si ara estarem a l’alçada. Tindrem a Tortosa la suficient maduresa política i democràtica?

Tindrem la capacitat de traure’ns de sobre el monument franquista més gran de Catalunya? Deixarem d’homenatjar personatges vinculats a la dictadura franquista? Deixarem de commemorar la data en què Tortosa va ser presa per un exèrcit alçat contra una democràcia i que va donar peu a l’episodi més trist i fosc de la nostra història recent? Tant de bo!

No voldria que la nostra ciutat aparegués una vegada més als mitjans de comunicació pel seu tarannà conservador, per haver desaprofitat l’oportunitat de resoldre amb bona nota este exercici de maduresa política i democràtica com és el debat i votació al ple municipal de la moció popular que demana la retirada de tres dels símbols franquistes que tenim encara a Tortosa..

Ara tenen la paraula l’alcalde i els regidors i regidores que conformen el Ple Municipal.

Vull confiar-hi.



Ester Baiges Miró
és veïna de Tortosa i portaveu del Casal Popular Panxampla