El Punt i l'Avui són els diaris que més han informat sobre la candidatura d'Ascó a l'MTC, segons un estudi de Media.cat ·
El Punt, amb 92 peces informatives i 32 d'opinió, i l'Avui, amb 56 peces informatives i 18 d'opinió, són els diaris catalans que van donar una cobertura més àmplia a la notícia de la candidatura d'Ascó al cementiri nuclear. A més, El Punt és l'únic rotatiu que ha projectat un ideari en contra que Ascó puga rebre els residus nuclears de tot l'Estat espanyol. Així ho indica l'informe Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d'Ascó per acollir un magatzem de residus nuclears, que l'Observatori Crític dels Mitjans (Media.cat) va presentar ahir al vespre a Tortosa. L'estudi ha estat realitzat pel periodista Daniel Camon i l'ambientòloga Sílvia Martín, tot analitzant l'edició de Barcelona d'El Punt a més de La Vanguardia, El Periódico i l'Avui durant nou mesos, des del desembre del 2009 –quan l'Estat va obrir el procés perquè els municipis presentessen les seues candidatures al magatzem temporal centralitzat (MTC)– fins a l'agost del 2010. Media.cat està impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc.
Els autors de l'informe van destacar que la majoria de les 334 peces publicades pels quatre diaris catalans (El Punt i l'Avui encara no compartien alguns dels seus continguts, i l'Ara encara no havia nascut) van ser monopolitzades per la polèmica política i pel conflicte social entre partidaris i detractors de l'MTC. De fet, més del 60% de les fonts analitzades eren polítiques, mentre que menys del 5% de les fonts eren científiques, ambientals, d'empreses i d'organismes amb responsabilitat energètica. El 41,92% de les peces eren “neutrals” sobre la candidatura d'Ascó, mentre que el 33,64% projectaven un ideari “favorable” al magatzem nuclear. El 25,45% dels textos projecten un ideari “en contra” del cementiri nuclear. El rotatiu amb un ideari favorable més marcat va ser El Periódico, seguit de La Vanguardia i de l'Avui. En canvi, El Punt –que versionava per a Barcelona les peces de l'edició del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre– projectava un ideari en contra, tot publicant tres editorials contraris a l'MTC. El Punt també va liderar la publicació de notícies motivades pels contraris a la candidatura d'Ascó (41,13%).
També al territori · Un altre informe, elaborat per la periodista flixenca Vera Talarn, també ha analitzat el tema en clau territorial. Són 336 articles publicats a El Punt, Diari de Tarragona, La Vanguardia i el setmanari La Veu de l'Ebre, de l'1 de gener fins al 30 de juny del 2010. El Punt va arribar a publicar 131 articles, 57 en portada. Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, El Punt és el mitjà que va utilitzar més la crònica periodística (86%) per informar sobre el cementiri nuclear, i el que més va continuar informant sobre el tema en el segon trimestre del 2010.
Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d'Ascó per acollir un magatzem de residus nu...
Publicat a El Punt i l'Avui
23 de març del 2011
2 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Felicitats per la iniciativa d'informació.
ResponEliminaTant de bo altres premses se'n fessin més ressò, però, n.p.c. (ni puto caso).
O, com en el cas del Diari de Tarragona, que sembla el portanveu de l'A.N.A.V., www.anav.es
I els homes i dones influents de Tortosa, com han tractat el tema?
ResponEliminaEl nostre alcalde s'ha pronunciat?
El nostre bisbe, que de tant en tant opina, ha dit alguna cosa?
El Col·legi d'arquitectes, que no sé perquè té més rellevança que el de metges, què ha dit?
El president de la Cambra de Comerç, per exemple, tan ambigu com sempre: ni que si ni que no, no sigui cosa que algú es molesti.
El senyor Federico Mayor Zaragoza, que abans de polític va ser científic s'ha manifestat?
I el senyor Celma, el que dona el capital per refer les escales de la catedral, s'ha pronunciat?
Nomès són preguntes que em faig en veu alta. Estaré alerta per a trobar jo mateixa la resposta.