24 d’octubre del 2011
Sánchez Cervelló: 'Les víctimes de la Guerra Civil van ser els republicans, no els franquistes'
25 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No estic gens d'acord amb aquesta afirmació demagògica i populista impròpia d'algú que es fa anomenar historiador. Víctimes ho van ser tots, republicans durament represaliats per les seva ideologia, gent de partits de dreta i religiosos perseguits per les seves creences i el poble, dones i nens als que se'ls va arrebatar la infància...el que si és cert que els vencedors van poder homenatjar a les seves víctimes i és de justícia poder treure de l'oblit als vençuts que van morir i patir en mans de la Dictadura.
ResponEliminaNi jo mateix ho hauria dit millor, Saberut...estic completament d'acord. Aquest home és un mal historiador. Ha oblidat de ser objectiu, tot un crim per a un historiador professional!!!
ResponEliminaCristòfol, en el fons ningú pot ser objectiu. Llavors, i entès així, sempre la història es banya de tots els colors de qui l'escriu.
ResponEliminaEn Sánchez Cervelló és una persona estudiosa i, suposo, que quan emet un missatge és perquè s'ho ha currat per obtenir-lo.
Jo penso com ell.
Lo que l'all pica.
Per a escriure història, M.d.A., i en això discrepo amb tú, s'han de mirar tots els punts de vista, de tots els bàndols i per tots els cantons, i després trobar un punt mig per a equilibrar els resultats entre unes ideologíes i unes altres. Només així és pot escriure bé història. Un historiador ha de viure fora del temps que escriu, cosa impossible però necessària, és a dir, i ho reitero, UN HISTORIADOR HA DE SER OBJECTIU, ENCARA QUE TINGUI UNA IDEOLOGIA PRÒPIA. Un bon historiador, encara que humà i fruit d'un temps, mai no es pot deixar influenciar per les seves idees, encara que sigui molt difícil de fer, això. Sincerament, això és el que penso. Si no fos així, com es podria escriure sobre el nazisme d'un mode objectiu, per exemple, encara que es sap que fou obra d'un dimoni anomenat Adolf Hitler?
ResponEliminaCom a tota persona els historiadors tenen els seus punts de vista, les seves filies i fòbies, però han de fugir dels extremismes i de les opinions dogmàtiques i excloents, i que aquestes no els deformin la realitat, s'ha de fugir dels blancs i negres sense ficar a ningú dalt dels altars ni llençar-lo als lleons. Crec que el que s'ha fet una simplificació tendenciosa d'una realitat que per desgràcia després de setanta cinc anys encara ens remou. Oblidar mai, però amb la perspectiva que ens dona el temps podem jutjar les coses amb més seny i objectivitat fugin de l'aparell propagandístic d'un i d'altre bàndol.
ResponEliminaLo de l'objectivitat és un punt de vista subjectiu, no?
ResponEliminaMal m'està el referir-me a mi mateix però al perfil del meu compte de Blogguer ja ho dic: "la veritat no sempre esta equidistant entre dos posicions". Potser ho he interpretat malament però sembla, per algun comentari que he llegit, que per que un s'atansi més a la veritat ha de donar la raó a uns i altres, ha de fer allò de " entre el blanc i negre està el gris", " La raó no està d'una part, hi ha un terme mig" etc. Pot ser que sigui així, o pot ser que no. No necessàriament la veritat ha d'estar en la posició equidistant o intermèdia. Vull dir que el fet que Cervelló digui que les víctimes de la Guerra Civil van ser els republicans es podrà discutir la opinió en si i les valoracions que cadascú faci, però no pel fet que doni la raó a uns en detriment dels altres. És com si un historiador, en referir-se a ETA, per ser "neutral" o equidistant els qualifica de "Moviment d'alliberament Basc" ( que ja la utilitzà Aznar per interès ) que vindria a ser una formula "grisa" entre banda terrorista i patriotes bascos.
ResponEliminaDe totes maneres, val a dir que el titular de La Marfanta, si be és cert que correspon pràcticament a la literalitat del que diu l'historiador, m'atreviria a dir que amb la intenció del que es pot deduir de la frase no crec que hi estes del tot d'acord. És evident que qualsevol que va morir al camp de batalla, fos del bàndol fos, és una víctima. Més encara que molts dels que van morir en un bàndol, si les circumstancies particulars, geogràfiques o familiars etc, haguessin anat d'una altra manera ho haguessin pogut fer a l'altre bàndol. Llavors, crec que lo de "víctimes" està dit en el sentit que, mentre els del bàndol dels guanyadors, en acabar la guerra, van poder rescabalar-se d'una manera o altra del que havia passat, els altres van continuar sent víctimes. Això, com sempre, generalitzant. Que segur que trobaríem exemples excepcionals que ens dirien el contrari.
Hi va haver moltes víctimes a la Guerra Civil. I no només d'un bàndol. La setmana passada, no sé si us recordeu, del 30 minuts de TV3, on es feia referència als franquistes que van haver de fugir durant la Guerra Civil per raons diverses del bàndol republicà. "Passejades" en va haver per tots dos bàndols, també. I els republicans, com els nacionals, varen practicar el terror contra els seus enemics interns. Cal que us recordi la famosa frase que circulava per Barcelona l'any 1938 "On és l'Andreu Nin?". I Nin fou executat, prèvia tortura, pels comunistes a un Cheka que hi havia, que hi havia moltes, a Barcelona, i malpenso que Negrín en sabia molt d'això, i no va dir res. En la meva opinió és molt pareguda aquesta repressió a la de la Junta de Burgos (1937), però menys coneguda, el que no vol dir que no hagi existit...només que ha estat menys remarcada per la història. Les fosses comunes varen ser corrents a tots dos bàndols i el Govern Negrín, penso, no diferia gaire del govern rebel de Franco. És cert que la Vall dels Caiguts fou la tomba de molts republicans, tractats com esclaus pe Franco, com ho fou el camp d'Argelers...no ho penso negar, i que Franco es va negar a tenir pietat dels republicans després de la guerra encara que li ho demanés el darrer president republicà d'una manera expressa, com tampoc va tenir-ne del seu germà Ramón, el famós pilot del Plus Ultra (la versió oficial diu que li va fallar una roda...a un hidroavió!!!), cosa que demostra el poc cor que tenia aquest home i el despietat que era, cosa innegable. Però el que tampoc és perdonable és que els republicans haguéssin destruit tantes obres d'art i convents a Barcelona, obres antigues i d'un gran valor artístic i històric, així com desenterrar i obrir els fèretres dels morts enterrats als mateixos edificis i exposar-los en públic al carrer, que també és molt reproblabe i s'ha de lamentar tant com la guerra interna i matançes entre la CNT, el FAI i el POUM durant bona part de l'any 1937 i les batalles urbanes que protagonitzaren, cosa que costà la vida a molta gent...a la guerra no hi ha sants ni dimonis, tots ho són al mateix temps, només hi ha víctimes, dolor i pena, i tots dos bàndols, o més si n'hi ha, han de ser estudiats i reprobats, ja que tots dos van fer coses dolentes.
ResponEliminaMolt be Cristòfol, sovint et vens com neòfit i aprenent.....veig que et vas destapant i has perdut la timidesa molt ràpidament. Ja m'agrada.
ResponEliminaSigui com sigui, d'aquí 50 anys ( alguns ja ara ) suposo que diran que els 859 morts/assassinats per ETA, que sí, que van ser unes víctimes, però igual com ho van ser els etarres que van morir en controls policials, manipulant bombes o en accidents de transit anant a veure als familiars etarres empresonats. És igual si ETA no respectà les institucions democràtiques legalment establertes, es igual si mataven persones indefenses ( d'innocents ho eren tots ), el cas es que com es van aixecar amb bombes i parabelums en nom d'un poble, la llibertat i la independència ( uns motius com uns altres, com Franco, vaja ). Quan una persona té un accident de transit, xoca contra un altre cotxe i moren tots dos ocupants, si un dels dos anava borratxo i s'ha fotut contra l'altre tots dos víctimes, sí, però el que anava pel seu carril, respectant el codi etc. aquell ho es una mica més víctima, en la mesura que l'altre -encara que sigui involuntàriament- és el botxí.
Rebutjo frontal-ment aquesta insistència -declarada, explícita o no- de legitimar l'aixecament i de circumscriure-ho tot al 1936/39 sense tenir tampoc en compte que, a pesar de les atrocitats propis i generalitzables d'una guerra, en principi, uns es defensaven de l'atac il·legítim d'altres.
Gràcies Jotabe per l'elogi...de política no entenc gairebé res però d'història en sé una mica. Per alguna cosa he fet set anys d'història a la Uned. Jo parlo del que sé amb total seguretat, cosa que no puc fer amb que no en tinc gairebé ni idea, com fa qualsevol! Per a no ficar la pota en un lloc on saps que no ets mous bé, o bé anar espai o no parlar, que llavors sí que es fica la pota fins al coll!!! Tota guerra és terrible, penso que, i no l'autoritzo pas, seria una bojeria i una estupidesa per part meva de fer-ho...i aniria en contra de tot el que penso de la vida, ja que abans de tot sóc pacifista i detesto la violència. Millor seria que haguessin parla, que amb les paraules es van a tots els llocs (en un llibre que vaig llegir a l'Institut anomenat la Dansada, que succeeix entre altres temps durant la Guerra civil un personatges diu "Raons i no canons")i s'arriben a acords que no impliquen sang pels carrers ni morts al cementiri, però no ho van fer i va passar el que va passar, després. Qüestió de poc usar el cervell!!! La guerra civil fou un cop d'estat, que és una cosa completament il.legal i que es pot acabar com efectivament va acabar en aquest cas, si el lloc on passa està a punt d'esclatar. Un cop d'estat és impossible de justificar i sobretot tenint en compte que es sabia que tot acabaria com va acabar, que Espanya llavors era un forn a punt d'esclatar. Qui aprofita aquestes circumstàncies per manar a un lloc i destruir els seus adversaris polítics el mínim que es pot anomenar és assassí!!!
ResponEliminaI no t'has plantejat Cristòfol que el que saps amb tanta seguretat pot provenir de fonts no totalment objectives? Perquè la història que jo sàpiga no es una ciència exacta. Pregunto, que no ho sé.
ResponEliminaEn molts casos és així, Lluis, dius la veritat. En aquest cas, però, les xifres que utilitzo les he tret gairebé totes, del llibre Història de l'Espanya Moderna des de 1808 fins al nostres díes, editorial Ariel Història, escrita per Émile Témime, Albert Broder i Gérard Chastagnaret, investigadors al C.N.R.S (Centre National pour la Recherche Scientifique)i sent un organisme oficial i seriós considero que són neutrals i objectius, o al menys, en un molt alt grau. Ben cert és que cap resultat històric és segur amb el temps, ja que cada dia es fan nous descobriments que fan evolucionar els llibres d'estudis cap a una banda o una altra. De moment crec en els meus llibres i lesdades que tenen a dins seu, si no cregués, malament, Lluis! És com si un tècnic d'ordinador cregués que el programa Windows que descarrega a un PC té un virus a dins i es carregarà la màquina que manipula...no tindria sentit, això.
ResponEliminaBé per molta gent el Windows és una espècie de virus, no vas tant desencaminat!
ResponEliminaAra, sobre tot, el Windows, primer que un virus o un programa, crec que és un sistema operatiu. No Lluis ?
ResponEliminaEl Windows és un sistema operatiu que evoluciona amb el temps Windows 98, Windows XP, Windows 7) i que engloba tota un sèrie de programes de càlcul, escriptura i d'altres aplicacions diverses. Crec que això és el windows, Ximo. I també és un virus, metafòricament, ja que s'usa a l'oficina on teballes i implica que dóna molt de treball i estrés a qui el sofreix, a més de treballar moltes hores i cobrar poc pel treball que fas (si no que li ho pregunten als mileuristes!). Ben encertat el comentari, Lluis!!!
ResponEliminaVols dir que no confons Windows amb l'Oficce ?.
ResponEliminaNo crec que es pugui dir que el Windows engloba una sèrie de programes de full de càlcul, processador de texts i "altres aplicacions". Tu pots tenir un ordinador amb el S.O. de Microsoft i no tenir l'Office i tindre, per exemple, el OpenOficce. Del que no estic segur ( crec que sí ) és que pots funcionar amb l'Office i amb un altre S.O., per exemple, el Linux o Mac.
Diria que el S.O. és el que permet que funcioni l'ordinador però -per si sol- no l'usuari.
Espero rectificacions de tècnics informàtics que per aquí corren.
Pot molt ben ser, això, Ximo. Em sembla que és un programari amb copyright...Si ho respòn un tècnic informàtic millor, perque el que és jo...crec que he ficat la pota fins al coll, aquí...millor que no em fiqui de técnic informàtic mai...al menys mentre no tregui l'ACTIC Superior!!!
ResponEliminaUn sistema operatiu (Windows, Linux, Mac OS... ) és en el fons un programa més, que controla el elements de hardware d'un equip (tarja gràfica, so, memòria etc) i que els coordina amb el software (els programes com el Office, Photoshop, etc) i ofereix una interface amigable per executar-los usant el hardware. Bueno, i si parlem de Windows, també se'l pot considerar perniciós com un virus, jeje.
ResponEliminaEn quin sentit, plàstik? No he entès l'acudit gaire bé...per cert felicitats pels coneixements en informàtica, són impressionants, com a mínim, més que els meus...
ResponEliminaBueno, l'acudit es que el windows comparat amb el mac o el linux es un sistema operatiu que deixa bastant que desitjar, però ens han acostumat a això, a que el ordinador falli i sigui inestable, només per un tema comercial, en el que microsoft a aconseguit implementar el seu SO en la majoria d'ordenadors. Una altra paradoxa del nostre temps on s'imposa el marketing sobre la racionalitat.
ResponEliminaAra l'he entès gràcies, plastik. Per cert, que passis bona castanyada!
ResponEliminaUs desitjo que passeu un bona castanyada a tots qui escriviu en aquest blog i qui llegeixi aquest missatge!
ResponEliminaMoltes gràcies i igualment Sr. Miró
ResponEliminaMolt bó això ...
ResponEliminaComencem parlant de les víctimes de la guerra incivil... i acabem parlant de Windows i altres sistemes operatius d'ordinadors ...
I mentrestant, els de CiU ausents de la mani d'ahir, en què les víctimes del darrer atentat terrorista que ha estat la brutal retallada en sanitat a les Terres de l'Ebre, demanàvem una rectificació d'aquesta política nefasta ...
En fí, també us dessitjo molt bona castanyada als que encara teniu edat i ganes de celebrar-la !!!
Ja ho veus, Ferrera43, es comença parlant d'un tema i s'acaba parlant d'un altre...coses de la vida, no s'hi pot fer res!
ResponEliminaPer cert, ens podem refiar del govern que tenim, eh? No han tingut nassos ni per donar la cara davant el poble que li paga el sou, sobretot al senyor Bel (60.000 eurets de res a l'any...poqueta cosa, vaja), i que només demana justícia per una situació tan injusta com és aquesta...són tots uns covards. Ja hi podem posar la mà al foc per ells, ja...anem ben apanyats, tots plegats, companys!
Que passis molt bona castanyada Ferrera43!!!