14 de novembre del 2011

Qui va guanyar el debat a cinc del Canal 21 Ebre per al 20-N?




Les mesures per sortir de la crisi, les infraestructures que necessiten les Terres de l’Ebre i l’amenaça del transvasament, així com el magatzem de residus nuclears i les energies renovables, han centrat el debat a cinc que ha organitzat aquest divendres el Canal 21 Ebre. Ha estat una edició especial del programa Primera Columna, que s’ha enregistrat avui al migdia i que els espectadors podran veure a partir de les deu de la nit. El primer debat electoral que un mitjà de comunicació del territori organitzava i televisiva en aquesta campanya per als comicis del 20 de novembre, ha comptat amb la participació del socialista Joan Sabaté, del convergent Ferran Bel, del popular Joan Bertomeu, del republicà Adam Tomàs i de l’ecosocialista Alba Benedicto.

D’una banda, el número 2 del PP al Congrés dels Diputats, Joan Bertomeu, i el candidat del PSC al Senat, Joan Sabaté, han discrepat sobre la idoneïtat de les mesures que el govern del PSOE ha pres per combatre la crisi. I sobre aquest tema, tant el candidat d’Esquerra al Congrés, Adam Tomàs, com el candidat de CiU al Senat, Ferran Bel, han coincidit en la necessitat d’aconseguir el concert econòmic o el pacte fiscal per a Catalunya.

En el bloc sobre les infraestructures, el candidat de CiU al Senat ha defensat com a prioritària la construcció del corredor ferroviari del Mediterrani, connectat amb l’estació de l’Aldea, el polígon de mercaderies, i el port dels Alfacs. A més, segons l’alcalde de Tortosa, el corredor del Mediterrani hauria de quedar connectat amb el corredor central a través de la línia fèrria de Móra la Nova.

També durant el debat, Bel ha lamentat que el govern del PSOE no haja fixat el cabal mediambiental per al tram final del riu Ebre. Però sense cap dubte dubte, el protagonista a l’hora de parlar d’aigua ha estat el número 2 del PP al Congrés, Joan Bertomeu, que ha rebut els retrets i els atacs de tots els candidats. Tot i això, Bertomeu ha volgut deixar clar que si el PP guanya les eleccions no farà cap transvasament de l’Ebre.

En el mateix bloc, la candidata d’Iniciativa per Tarragona, la tivissana Alba Benedicto, ha rebutjat la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) a Ascó, i ha reclamat el tancament de les nuclears. Tanmateix, Benedicto ha proposat un pla pont per rellançar l’economia de la Ribera d’Ebre per quan es puguen tancar les centrals.




Després dels tres blocs temàtics, hi ha hagut un torn obert de paraules en què el debat ha estat molt viu, i fins i tot encès en alguns moments. En aquest sentit, l’encarregat d’asserenar el debat ha estat el candidat del PSC al Senat, Joan Sabaté. Tot i així, el candidat socialista no s’ha pogut estar de replicar el candidat del PP, i ha insistit que si Mariano Rajoy guanya les eleccions, el territori haurà de tornar a mobilitzar-se en contra del transvasament.

El debat a cinc de Canal 21 Ebre es podrà veure en primer passi a partir de les deu de la nit. Els espectadors podran fer comentaris a través de la xarxa social de Twitter, amb l’etiqueta #debatcanal21, unes opinions que apareixeran en directe al web canal21ebre.com. El debat a cinc es repetirà a la una de la matinada i durant el cap de setmana. Aquest dissabte, a les tres de la tarda i les onze de la nit. I diumenge, a les deu del matí i a les sis de la tarda.

39 comentaris:

  1. Un cop més, Bel ha demostrat que no encaixa cap critica i que té complex d'oli. Sempre per damunt. I l'obsessió d'aguantar-li el braç a Adam Tomás segur que ha de tenir una lectura de comportament gestual gens positiva. Suposo que el que pitjor li ha sentat és quan Alba Benedito ( nova en això ) li ha pujat a les barbes.

    ResponElimina
  2. Bé, Bel hauria de poder acceptar que una noia jove sap tant com ell. Ser jove no vol dir ser ignorant i potser un jove sap tant com un experimentat en certes coses...i en això d'aguantar el braç a Adam Tomás, bé, és que els té tan llargs que li tapava la visió i el deixava a l'ombra...ja se sap, l'alcalde és qui s'ha de veure millor que ningú, que si no quan no compleixi les paraules que promet, a qui ens queixarem si no li coneixem la cara i com sabran a qui li han de pagar el sou més alt si no sap qui és el "mandamás"? Potser s'erren i li paguen a un altre, vés a saber...

    ResponElimina
  3. Però, a algú li va agradar algú?
    O veieu com jo un pèssim debat de mediocres?
    Alguna idea de com es pot obligar a Madrid a tindre'ns més en compte en alguna cosa?
    Només s'han salvat els de canal21 proporcionant seguiment per les ones i la xarxa.

    ResponElimina
  4. La puntuació de 1 a 10
    PP=1, PSC=1, CiU=1, ERC=2 i la noia d'ICV=3 (per ser novençans).
    Per cert és això paritat, 4 homenots-1 xica?

    ResponElimina
  5. A Maquia"B"el això d'un debat amb quatre participants més no li va bé. Ell necessita més focus i més càmera. Tot i això va tindre temps per soltar una falsedat quan va parlar de l'autovia de la Plata i la inversió de l'Estat comparant-la amb la realitzada a les TTEE. Per no fer-ho llarg: Va comparar un mandat de quatre anys amb 30.

    Per cert M.d.A., jo diria, si de cas, quatre homenots i una donassa. I la paritat ha de ser dins les llistes, no necessàriament en els caps de llista. De fet, la mateixa ICV, per BCN porta un home i el PSC una dona.

    ResponElimina
  6. A Barcelona, Jotabé, 4 homenots i una donassa, això si. Però seguim en lo mateix. Junts 8 homenots i dues dones. Que fàcil és simular paritats que no son reals, mira els parlaments i compta.
    Però clar, això no és tema, el tema segueix sent la pela que tots s'emporten pagant lo poble fracàs darrera fracàs. I lo fotut son los fracassos. Si encara la inversió valgués la pena!
    Però, no, ni fent lo pi.

    ResponElimina
  7. Bé Jotabe, mira, en un mandat de 4 anys es pot fer el que es tarden 30 anys, que és ser un govern eficient, o fer en 30 anys el que s'haurien de fer en 4 anys, el que fa un govern ineficaç...i una altra cosa, Jotabe, les veritats que diu un polític es poden comptar amb els dits d'una mà, en canvi les mentides, bé, si tinguéssim cent dits en cada mà no en tindríem prou per a contar-les totes!

    Bel necessita notorietat, que sempre ha desitjat, i quanta més millor, però això no té res a veure amb la mala educació d'aguantar-li el braç a un company de taula amb qui ha de conversar o discutir en igualtat de condicions i amb educació i modals...es un gran exemple, el nostre alcalde, sens dubte un exemple a seguir per tots els ciutadans...

    ResponElimina
  8. M.d.A., per a Madrid, les TTEE no existim, existeix, com a molt, i LÒGICAMENT, la província de Tarragona. Amb prou penes existim per a la Generalitat.....imagina't. Des del punt de vista de l'Estat, amb divisió territorial en CCAA i províncies, no és gens escandalós invertit una quantitat més o menys alíquota a la província en comparació a la resta i no fer-ho amb la mateixa proporció al Baix Penedes o Montsià.

    Cristòfol, vols dir que si ens enganyen, donant-ho per fet -què no estaria del tot d'acord-, no és per què comprem les mentides ?

    ResponElimina
  9. O sigue, Cucafera, votes qui votes, no serveix per a res.
    Que ve a ser el que jo diria.

    ResponElimina
  10. Acabo de veure el debat, m'ha encantat el moment de la Alba al dir-li a Bel: Quin demagog, quin demagog...
    ah, sobre el debat, com tots els darrers que es fan, me sembla que el nivell general dels polítics es com la economia, cau en picat.
    A veure si en uns mesos hi ha més gent que pensa que això ho hem d'arreglar el poble, perquè la política o el que queda trontolla.

    ResponElimina
  11. No oblidis, però, que al cap d'un temps, poc o molt, aquests del poble també "trontollen". Saps per què ? Perquè el polítics, t'agrade més o menys, ja ho son poble.
    Quant a lo de les TTEE ho deia, també, pel que he dit abans, volem que ens enganyen, volem que ens diguin i parlin sobre el nostre territori, sense comptar que si tots els diputats tiressin cap al seu territori, qui pensaria en el conjunt? Això sense valorar que, en principi, els diputats -sobre tots els de la majoria que recolza el govern- estan per a legislar, no per a governar. A més TOTS es deuen a la disciplina respectiva del seu partit. Algun dia se'n haurà de parlar seriosament de tot plegat. Però com dic, sembla que ens agrada que ens diguin el que volem sentir. Algú creo que el Sr. Bertomeu pararia un transvasament del PP sent diputat ?

    ResponElimina
  12. Cucafera, crec que al confrontar el concepte de "poble" amb el de "polítics" està molt clar a que em refereixo, ja sé que tenen els drets i obligacions de la resta de ciutadans, a banda de alguns privilegis també. Parlo de carrecs electes evidentment. Però més que persones volia confrontar interessos. Sembla que els polítics darrerament tenen altres que no coincideixen amb els de la ciutadania, així jo particularment no em sento representat per ells, ni a nivell municipal, autonòmic, estatal i per suposat europeu. Llavors, queda la pressió popular per "obligar" al poder es giri i escolti "el poble". Sospito que això li faci mal a la oida a més d'un i que em fiqueu de volta i mitja, però no veig altres opcions. Tú mateix dius que es deuen a la disciplina del partit, i el partit... a qui es deu?
    I lo del sr. Bertomeu, bueno, crec que va ser molt evident, no? Tenia una postura a defensar quasi impossible, però així i tot ho va intentar. Trist.

    ResponElimina
  13. Plastik, el partit es deu, o a qui li deu lo partit? Si veiem lo endeutats que estan, i amb qui, sabrem qui els condiciona, sigue La Caixa, el BBVA, el Santander, etc...
    Com els bancs, i les empreses en que participen, necessiten favors polítics, veurem que entre tots ho controlen tot, i cadascun, segons els projectes que li interessi aprovar, pot optar per potenciar-ne un o un altre. Al cap a la fi diners significa màrqueting i màrqueting vol dir campanyes i vots.
    Us estranya que, per exemple, que el PP hagi apostat sempre per les "grans obres", versus transvasaments i altres, pos mirem les adjudicacions cap a quina empresa van, cerquem els accionistes i patapam, trobem la correspondència directa partit-bancs i grans fortunes.
    Per a més exemples... la mare del corder... EEUU.

    ResponElimina
  14. Comprem les mentides, Cucafera, creient el que ens diuen els polítics. El cas és que necessitem creure que les nostres necessitats seran escoltades per algú que ens pugui ajudar a resoldre uns problemes que nosaltres no som capaços de resoldre per nosaltres mateixos i per això creiem el que ens diuen, encara que gairebé no ho compleixin mai, ja sigui perque no volen fer-ho, obeïnt altres interessos, o perque no poden fer-ho per les raons que siguin, ja sigui econòmiques o d'altres tipus.

    El cas és que sí, les comprem amb promeses de temps millors i que les nostres necessitats seran ateses per algú...

    ResponElimina
  15. Ja veig que no em vaig explicar prou bé. Insisteixo, si els polítics electes enganyen, menteixen i no sé quantes coses més i estan on estan, bé deu ser per culpa dels que els voten/m.
    Ah, i el tema territorial, tots som molt justs i benèfics, però, tornant a l'origen, algú votaria un candidat que digues d'entrada que ell forma part d'una llista i que es deu a uns principis i interessos globals d'una sigles ( la que sigui ) més enllà dels particulars d'una zona concreta ( molt concreta ). I per últim, si tot es tant evident, per què no votem tots a "Pirates" o al "PACMA" ? Potser perquè encara ens en refiem menys ?

    ResponElimina
  16. No passa res, Cucafera, tranquil, ja t'has explicat bé al teu comentari. La culpa de que els polítics menteixin no és culpa de qui els votem. Qui votem a un polític creiem en ell i desitjem que ens ajudi en coses que nosaltres no podem aconseguir...és natural confiar en algú, Cucafera, tothom ho fa! Ningú pot viure sense confiar mai en ningú, company!

    Si fan coses que no són del tot correctes és perque o no volen fer-ho o no poden per les raons que sigui, com he escrit al meu comentari...però mai per culpa de la gent que els han votat, que en la seva majoria creuen sincerament que veuran solucionats els seus problemes quan aquests personatges arribin al poder on els eus votants els han encimbellat amb el seus vots...

    No, sincerament no crec que ningú votés a un polític que digués, per exemple, sóc del PSC i faré costat al PSOE en tot encara que els catalans no siguin beneficiats en absolut...i a una escala més bàsica, no crec que ningú votés a un polític ebrenc, de qualsevol signe, que digués que farà costat a Tarragona sense tenir en compte que no tindrà en compte les necessitats dels ebrencs que els van votar...seria absurd.

    ResponElimina
  17. Últim intent. Independentment que sigui lògic, racional, just o coherent, si un polític d'aquí ens promet que farà un hospital, que l'any 2012 tancarà la nuclear D'Ascó, mai hi haurà transvasament, pararà l'Euromed, avançarà 5 anys el corredor del Mediterrani, acabarà l'autovia A7 en un any i la variant 340 de l'Aldea en sis mesos, és possible que rebi un suport majoritari tot i sabent que fer-ho es impossible. Per altra banda un altre polític que et digui que no farà res de tot això i que només t'ofereixi treball i dedicació i que tot estarà supeditat a l'interès general, prioritats i disponibilitats econòmiques, té un futur magre. Suposo que tothom sabem que el més racional és el darrer. Però, qui tindria més seguidors ? He fet una mica de caricatura, però va per aquí.
    Exactament el mateix que en un anunci d'un cotxe o una colònia, que ens el solen acompanyar d'un dona bandera. Tots sabem que és un ganxo, que no té cap sentit, cap raó de ser, fins i tot és masclista. Ara, ho fan i, si ho fan, és perquè ens agrada que ens enganyin, inclús saben que ens enganyen. Això sí, generalitzant, a tu i a mi no. ( ironia ).

    ResponElimina
  18. Benvingut el Regne del cinisme.
    Això ja no hi ha qui ho arregle.
    Continuarem sent esclaus dels poders, majorment econòmics.
    Llavors, quin significat te votar?
    Millor que una Computadora analitze els projectes de les corporacions i adjudique un o un altre territori i li ofereixe al millor postor.
    Els humans, com a serfs de la gleva, canviarem de corporació en corporació com ens explicava la série Max Headroom.

    ResponElimina
  19. Bueno, veig que tots estem d'acord...
    Crec que un pas per tenir alguna esperança seria modificar la llei electoral, perquè desgraciadament anar a votar per circumscripcions provincials (absurditat on les hagi, perquè el Congrés no és una camara de representació provincial) simplement me diu que el meu vot no serveix de res. I com aquesta, hi han moltes més absurditats en una llei feta a mida del PPSOE.
    Me causa tanta tristesa i impotència... I si el govern de torn no fa els deures que els mercats imposen, fiquem un govern "tecnòcrata". No se on anem, però sembla que el futur serà convuls.

    ResponElimina
  20. I fosc, molt però que molt fosc...sobretot si Mas, com es diu, vol privatitzar tots els CAPS de Catalunya! Llavors, per a que ens atenguin, haurem d'afiliar-nos a un d'ells i serà com ser a una clínica privada qualsevol! I si se li ocorre privatitzat els hospitals de tota Catalunya, com ja està fent...bé, millor no parlar...

    Ja només li faltarà privatitzar les escoles públiques, els IES i les universitats d'arreu de Catalunya i l'educació també haurà deixat de ser pública! Només faltarà colocar, com a Madrid, un batxillerat d'excel.lència, pagant, és clar, i només hi haurà col.legis privats...quin gran futur ens espera...

    ResponElimina
  21. Però si ho fan...si privatitzen, no serà per ideologia, és perquè s'ha de fer, per culpa del tripartit. Quin collons.

    ResponElimina
  22. I després caldrà preguntar-los per què s'ha de fer...si els votants som els qui més patim per culpa de les errades decisions polítiques! I perque tenim dret a saber-ho ells ens ho hauran de dir...però només diran el que es vulgui que es sàpiga mentre gran part de la veritat se la guardaran per a ells i només ens haurem de conformar amb excuses i més excuses de mal pagador, com sempre...

    ResponElimina
  23. No us sembla que estes eleccions son les dels despropòsits?
    Aviam qui la diu més grossa!
    Ens animen a tots a no votar ningú.
    I com els partits extraparlamentaris en son cada cop menys, ni sortir per "peteneres" podem.
    Politocràcia astènica és el que tenim.
    Que no li diguen democràcia, que no ho és.
    Més s'hi sembla a una "Noria" que a res. O, també, a un "Sálvame" desesperat.
    Que tot s'apega!

    ResponElimina
  24. A proposi de derogacions. A més d'un se li hauria de recordar aquella faula/metàfora que, no per coneguda, és menys oportuna i actual:
    Diu que anava un bou amb una formiga a la boca i al creuar-se amb un altre animaló este li pregunta a la formiga: "d'on vens" ? i aquesta diu: "de llaurar". Clar, clar, de llaurar, però qui estirava la xaruga va ser el bou. Però sí, venien de llaurar. Tot dos.

    ResponElimina
  25. Igualeta que la d'aquell polític que a l'agafar l'Ave al poble i li preguntaven:"On vas?" I ell responia "A Madrid a defensar el treball dels del poble"
    I quan va tornar li van preguntar: "D'on vens?"
    I ell contestà: "De Madrid, i m'han dit que us digue que us heu quedat tots sense feina".

    ResponElimina
  26. Vaja M.d.A tu defensant l’actuació d’una jove, pensava que no ho arribaria a veure mai tant que defenses l’experiència de la vida, el pas del temps, que ens fem grans etc...Potser si apostéssim més per la joventut ens adonaríem que hi ha molta gent capacitada i preparada tan o més que aquells que porten tota la vida dedicant-se a la política, per sort, el meu partit, sense necessitat de quotes, és el que disposa de més dirigents polítics joves i dones, un orgull sens dubte.

    Plastik precisament el Poble té l’oportunitat de canviar la situació, però mitjançant les urnes, gràcies a deu tenim una cosa que és diu democràcia i exercir el teu vot és una llibertat que tenim tots els espanyols. De totes maneres, en algunes idees coincideixo amb tu (a pesar de la nostra diferència ideològica).


    Parleu de les privatitzacions com si fos algo dolent, però no sempre ha de ser així, ojalá algun dia es privatitzi RENFE i pugui oferir un servei de qualitat, no com ara...

    En el cas dels aeroports, som l’únic país que disposa d’un control estatal dels aeroports (juntament amb Romania, però amb un volum de viatges molt major). Clar que en la sanitat o la educació no podem jugar, són els pilars bàsics del nostre Estat del benestar, però si podem crear un estret vincle de col•laboració entre el sector privat i el públic com en la majoria de països europeus.

    Arribo tard però he de dir, que en moltes idees coincideixo amb vosaltres: sobre el sistema electoral, sobre la qualitat dels polítics ebrencs, sobre les sortides de to del nostre alcalde, les reflexions de Cucafera...

    ResponElimina
  27. Gutijaume, la joventut hem d'aprendre molt de la gent que sap més de nosaltres però ells també poden aprendre de nosaltres, i tant que poden aprendre! Poden aprendre com fer les coses d'una altra manera de com les fan ells i així podem anar avançant en el camí del progrés social tots junts, complementant-nos mútuament. Ser jove no vol dir no saber com fer les coses només vol dir no saber tant com d'altres...

    Si les empreses públiques són nefastes treballant, bé, val la pena privatitzar-les per a que millorin els serveis que donen als seus usuaris, mentre no pugin gaire les tarifes d'ús, per exemple dels trens, si no, ja em diras on és la ventatja per a l'usuari, però en general les privatitzacions condueixen a fer malbé tot el que funciona bé, i la Sanitat i Educació a Catalunya, abans de les retallades de Mas, eren l'enveja de tota Espanya! I ara se'ns deuen fotre tots, de Catalunya, quina vergonya...

    ResponElimina
  28. Gutijaume, per mi aquesta democràcia que tan enalteixes és un miratge. I si estàs d'acord amb el que hem comentat sobre el sistema electoral, comenta-li a Mariano, que juntament amb Zapatero s'encarreguen de a cada legislatura apuntalar una miqueta més el bipartidisme. La darrera va ser aquest mateix any, amb l'exigència d'un aval de firmes del 0.1% de l'electorat en cada sircumscripció per tots aquells partits que no tinguin representació parlamentaria. I ja no parlem dels diners que reben per vots, o l'us privilegiat dels mitjans pel PPSOE. Es com si el Barça a cada nova temporada comences amb 20 punts d'avantatge sobre la resta per haver guanyat la lliga l'anterior.

    Encara que jo estic indignat, vaig a votar, encara que no amb l'entusiasme amb el que tú segur vas. I hi ha altres maneres de provocar canvis, ho sento però me nego a pensar que la democràcia només ens necessita cada 4 anys, i entremig, a tragar, normalment programes electorals incomplits.

    Si els poders financers provoquen canvis polítics sense passar per les urnes, ja descaradament, la ciutadania haurem de poder també.

    Tens raó, tenim idees molt diferents, però m'alegro de poder compartir-les, salut!

    ResponElimina
  29. Voleu dir que si l'exercici pràctic de la democràcia i la participació es bases en consultes i referèndums periòdics, no acabarien votant exclusivament els militants dels partits ?. És cert que una cosa és no fer consultes mai i l'altra és fer-ne totes les setmanes. Ara, el que també és evident és que amb totes les mancances o dèficits del partits ( que n'hi han -o poden hi haure- de tots els colors ) és prou fàcil apuntar-s'hi i treballar per canviar les coses. Com segur que no es canviaran es des de La Marfanta.
    I una altra cosa, respecte als minoritaris i als que no tenen tanta presencia als mitjans etc. Suposo que estarem d'acord en que l'electorat es perfectament coneixedor de que hi ha una seria de partits ( dels quals un parell fins i tot gaudeixin d'espais electorals, publicitat etc ), llavors, si no reben un suport majoritari deu ser amb plena consciencia de l'electorat, O no ? . Vull dir que si ho extrapolem a altres partits ara extraparlamentaris i/o extravagants, la cosa tampoc aniria molt allà. Torno a la proposta d'abans: canviar-ho des de dins. Només partits salvapatries, xenòfobs o liders il.luminats, aconsegueixen, en un moment donat, donar la volta radical a la truita. Però per això, " que me quede como estoy" . Quan a la correlació; una altra cosa son les polítiques.

    ResponElimina
  30. Guti, torna a llegir i veuràs que no hi ha cap defensa, sinó un marge de tolerància més gran, no gaire. Cosa que sempre he opinat de les iniciatives més joves i de les novençanes.
    Si t'hi fixes, hi ha un comentari en una altra entrada que ja et col·loco de successor de Bertomeu. I és que al menys parles amb els que estem a baix, cosa que no fan gaire els polítics més experimentats.
    Espero que ho conservis sempre.

    ResponElimina
  31. Cucafera, a més participació ciutadana més democràcia. Fixa't que les dictadures son el contrari a la participació i la democràcia.
    Jo no estic a cap partit i Deu ni do lo que participo.
    I no menystenim La Marfanta.
    "Ella tiene poder.
    Ella tiene poder.
    La Marfanta es poderosa.
    La Marfanta tiene poder."
    (A ritme de rumba catalana)

    ResponElimina
  32. Cucafera, tenim en aquest país la idea de que només poden fer política els polítics... suposo que ens ho han repetit tantes vegades que ens ho hem cregut. Jo també faig moltes coses, soc un indignat actiu, tant per les xarxes socials com al carrer.

    Si tenim por a la democràcia no anem bé. Sobre que no podem estar cada setmana fent referèndums, val. Però és que quan s'han fet referèndums en aquest país? S'han fet dos, tres? És això un argument "preventiu"? Per pecar en excés millor pequem per defecte? No ens movem d'on estem, que igual anem a pitjor? Crec que el moment actual reclama justament lo contrari, moure'ns per buscar millores.

    Hi ha moltes maneres possibles de participar, no només amb referèndums, també amb pressupostos participatius, amb consultes i participació dels barris, d'associacions, facilitant les iniciatives populars més del que ho estan ara, etc. Al final en tot això jo veig moltes coses positives (la veritat és que cap negativa): més legitimitat de les institucions, més responsabilitat de la societat civil, més sensació de justícia en general i un nivell general de satisfacció, perquè ens sentiríem realment particeps de tot allò que influeix en la nostra vida.

    ResponElimina
  33. Que la política només l'han de fer els polítics, jo no ho he dit. Sense anar molt lluny, tots els que escrivim aquí d'una manera o una altra en fem i sense necessitat de parlar en nom de ningú. Ara bé, una cosa es fer-la en un nivell d'opinió com aquell que està al bar amb quatre amics i l'altra és fer-la amb la possibilitats de que aquesta pugui ser tinguda en compte o, si més no, lluitar per que ho sigui.
    De tot el seguit de propostes, idees i alternatives del moviment del 15M, que durant els darrers mesos han fet política, quantes d'aquestes han estat incorporades o assumides per partits amb possibilitats d'aplicar-ho a partir del 20N ?. D'aquí la necessitat d'articular-ho i canalitzar-ho d'una manera més institucional i, si voleu, convencional. D'una altra manera es podrà fer tanta política com es vulgui, però de poc servirà. Fins i tot des de Iniciativa o IU que semblaria estar més pròxims a moltes de les reivindicacions del moviment, les al·lussions i referències han estat més aviat nul·les.

    No ens enganyéssim, més enllà de Panxampla -i del que d'ella penja- a Tortosa, quina altra organització ( no política convencional ) hi ha, que faci debat polític o participi mitjançant mocions, alternatives i proposant ?
    plastik, quan parles d'associacions suposo que et refereixes a les de veïns, que estan totes domesticades i només estan per xocolatades i elecció de pubilles ( això exagerant i fent caricatura )
    I ho sento però, malgrat les bones intencions, que comparteixo força, allò que més ens pot afectar ara mateix com és la crisi i les seves conseqüències, no crec que la solució passi per preguntar a la ciutadania per les receptes; perquè preguntant si determinats polítics han de cobrar 60.000 o 40.000 €, no crec que solucioni res, i per altra part, em temo que seria el tipus de consultes que més a gust i majoritàriament respondria el personal. Diré més, a mi de temor no me'n fan les consultes, però segons quines valdria més no fer-les. El regidor de PxC segurament que te'n proposaria unes quantes de preguntes. Així de cru.
    No obstant, clar que sí, no en general, però en qüestions puntuals d'una determinada inversió ( poso per cas el complex esportiu de Ferreries ) no estaria de més poder participar tot i reconèixer que, a banda de l'obra en si mateixa, hi han aspectes relacionats amb el finançament sobre tot que -cal acceptar-ho- tothom ( el primer jo ) no estem capacitats per valorar la seva viabilitat. Una altra cosa seria preguntar si el més que ve han de haure llums nadalenques al carrer.
    Però insisteixo, al final, acabaríem participant, si fa o no fa, els de sempre: els militants dels partits ( excepte els que estan per interès ), els dels foros, La Marfanta i les xarxes socials. Total 1.000 persones. Parlo de Tortosa.

    ResponElimina
  34. Tot el que dius és cert. Totalment d'acord, tampoc la societat és "perfecta" ni tothom és conscient de que a banda de criticar als polítics, cadascú ha d'assumir una responsabilitat com a ciutadà. Però fem el camí. Com diu el slogan que me sembla fantàstic i encertadíssim: Anem a poc a poc perquè anem lluny.
    Dius que a Tortosa al final només participarien 1.000 persones. Me semblaria fantàstic, però crec que fins i tot ets massa generós amb la xifra.

    El 15M ajuda justament a això, a fer la pedagogia que acceleri el "despertar" de moltes consciències. No és una tasca secundaria per a res. I a un moviment que justament ahir va fer 6 mesos, se li te que donar l'enhorabona i valorar que el que estigui allí encara i continui.

    I el que dius de la moció pels sous dels polítics municipals, justament fa això, perquè és una excusa per informar de com està la situació social a Tortosa i la contraposa a la situació del nostre Ajuntament. I per suposat que als polítics se'ls ha de demanar explicacions i sobretot sensibilitat i ètica, són els nostres asalariats.

    ResponElimina
  35. Te'n en compte que 1.000 persones les trec de 500 militants ( sent generós ) i 500 de la resta ( "no adscrits" ) si això et sembla fantàstic, si que anem poc a poc realment.
    I ho sento però tot i tenir certa raó formal, això de "els nostres assalariats" sempre ho he trobat un pel demagog i massa fàcil, és com si un empresari diu dels treballadors de la empresa "els meus assalariats", és cert sí, però ho trobo excessiu, en la mesura que sembla dit des d'un sentiment de propietat: Ara, no em facis cas, es una cosa meu particular, més que res estètica.

    ResponElimina
  36. Bueno, enten-me, quan dic assalariats, que és cert, ho dic amb retranca... més que res perquè se'ns oblida massa sovint, tant als que no som polítics com als que sí ho són. No és per a res ofenedor, al contrari; l'ofenedor és el tracte indigne que se'ns dona com a treballadors moltes vegades, amb uns salaris baixos i la precarietat en la feina i en els contractes.
    Per això si em permets puntualitzaré, i diré que els polítics són uns asalariats privilegiats, je je.

    ResponElimina
  37. plastik, el tema està amb "els nostres". Fins i tot estaria d'acord amb lo de privilegiats. I més en aquests moments. I assalariats, en tant que cobren un salari.....
    Apa...

    ResponElimina
  38. Plastik és com si aquells que paguem IRPF perquè tenim uns ingressos i un treball estable, diguéssim que tots els parats que cobren l’ajuda a l’atur són els nostres assalariats...una mica lleig si queda.

    El problema d’Espanya és que tenim una cultura democràtica mol baixa, vull imaginar que amb el pas dels anys la cosa anirà canviant. A més a més, el teixit social i la “cultura política” s’ha anat diluint cada cop més. Quanta gent és afiliada a un partit polític, a un sindicat o a una associació cultural? S’ha perdut molt el contacte entre les persones, en part degut a les noves tecnologies, però pareix ser que ara, les tecnologies ens estan tornant a donar aquest contacte que s’havia perdut.

    Però no ens enganyem, no som un país nòrdic amb una cultura política brillant, on es pugui implantar un sistema de democràcia directa, per la senzilla raó que esmentat anteriorment. Us imagineu un diumenge sí, un diumenge no, votant als col•legis electorals la pavimentació d’un carrer, la construcció d’un poliesportiu, o la modernització dels fanals de llum?

    Recordes la consulta per la modificació de la Avinguda Diagonal de Barcelona? Baixa participació, alt cost informatiu (3,17 milions), fragilitat de la seguretat del sistema de votació, i total per a que no sortís elegit cap de les dues propostes presentades...

    ResponElimina
  39. Gutijaume, va vinga...
    Qui cobra l'atur cobra un subsidi, no un salari... Un aturat no cobra per fer una feina, un polític electe sí, a força de poder entrar en una altra guerra dialèctica, m'avanço i quan dic feina dis-li tasca... Escolta, el que cobra Artur Mas com se diu? salari? Pues és un asalariat. Ofen? No hauria, crec jo.
    I si a algún polític l'ofen, serà per fer un estudi psicològic.

    Sobre que els paisos nòrdics ens porten ventatja en quan a democràcia participativa (i tantes altres coses) d'acord. Però potser ja va sent hora que anem poc a poc fent passes en aquest sentit, perquè a força de dir que els altres són molt millors que naltros optem per l'estancament. En aquest país sempre mirem als de fora quan ens interessa, per justificar o no el que fem o deixem de fer. Complexe d'inferioritat potser.
    I no cal consultar d'entrada si volem les llums de nadal al carrer, però reformes constitucionals com la que va haver far poc, obligatòriament sí.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta