LA PREGUNTA DEL DIA
2 de novembre del 2011
Us refieu de la renúncia del PP a recuperar el transvasament de l’Ebre?
LA PREGUNTA DEL DIA
70 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No.
ResponEliminaNo faran transvasaments, faran transferencies de recursos de zones amb excedencies.
El PSOE no farà transvasaments tampoc. Faran bancs d'aigua per compartir els "sobrantes".
En fi, algu alguna vegada ha cregut que un programa electoral tingui algo que veure amb la realitat post-elecció?
Gens ni mica men refio i tè tota la rao Brian.I vull saber la teva opinio Gutijaume,q el 20n ja esta aqui.
ResponEliminaCom era allò: "Esto se va a hacer por cojones!", "Va a ser una desfilada militar"...quins grans demòcrates els de can PP, eh Gutijaume?
ResponEliminaAra, que els altres (PSOE) hi van darrere pq amb el XErta-Sénia s'hi van lluir, amb el Segarra-Garrigues, tres quarts del mateix i amb això dels "Bancs d'aigua" la cosa és infumable.
No ens podem refiar de cap d'ells, Arjub Deixa'ls estar. Només podem confiar en Manel Tomàs i el PDE, en ningú més.
ResponEliminaCristòfol, passa que, ni Manolo Tomàs ni la PDE en fan de lleis. Ah, ni les deroguen. M'explico ?
ResponEliminaNi els partits donen vist i plau als plans de conca, ni la DMA. Perquè?
ResponEliminaDos anys de retard sobre la data de compliment amb l'EU.
Tan difícil els hi és?
O és que ja tenen repartides les properes collites d'obres?
Molta pudor comença a fer tot de tant de temps d'immobilitat i florimenta.
Ximo, Manolo Tomàs no fa lleis ni les deroga però és l'únic en qui podem confiar per a poder aconseguir alguna cosa. Les marxes del PDE van aconseguir parar el transvassament anterior quan el PP va voler fer-lo realitat fa uns anys. La pressió de les Terres de l'Ebre i la seva gent ho va aconseguir. Si els polítics ens traeixen, com van aconseguir para-ho un cop, l'aconseguirem parar un altre cop, el maleït transvassament!!! El PDE és la nostra veu i Manel Tomàs el seu cap...
ResponElimina"Lo riu és vida, no al transvasament".
ResponElimina"Abans la sang que l'aigua"
D'aquí un parell de mesos, quan passi a cobrar els 426 € d'almoina ( si el PP no ho treu i hi han diners ), francament, no sé que en pensaré dels eslògans de més amunt. És possible que no quedi sang i continuï -encara que sigui poca- baixant l'aigua.
A Tomàs, em temo que la feina no se li acabarà. Me'n alegro per ell.
fins ara, les úniques agressions materialitzades son l'adeqüació del canal Xerta, i la continuïtat del funcionament del minitransvassament. Ah, però això no ho ha fet lo PP, i no cal lluitar...
ResponEliminaPerquè paguem l'aigua com si visquéssem a BCN? es que acàs tenim les infraestructures de BCN?
Sent una futura capital de vegueria (algun dia, espero), intentant fent una monumental piscina de 15,4 milions d'euros a Ferreries i un port de marina seca (sense vaixells per amarrar, tret de les barcasses de l'ajuntament i el nostre estimat llagut turístic)gairebé ho som. Llàstima només ens falten, deixeu-me contar (som 40.000 habitants i Barcelona 1.500.000, crec recordar), 1.460.000 ànimes, com es deia abans. I llavors serem Barcelona, sí senyor!
ResponEliminaNo queda sang, gràcies als vampirs que pululen per tot arreu.
ResponEliminaCristòfol parles com si el cap de la PDE "autèntica" (recordem que és una escissió de l'original) fora el messies arribat a les TTEE per salvar-nos. Se suposa que és un moviment assembleari i no personalista, però les teves paraules em fan dubtar.
ResponEliminaNo sabia que era un escissió d'una altra organització original, Lluis, ni que havia existit una altra anterior a la PDE actual. L'únic que sé de la PDE ho sé per les notícies que he sentit a la televisió des de fa anys. Desconec completament com funciona, el seu organigrama i els seus orígens. Però gràcies per informar-me d'això Lluis ara ja sé una mica més sobre el PDE.
ResponEliminaSincerament Lluis, reconec que quan parlo sóc un "miqueta" exagerat, ho reconec novament, tant per halagar com per atacar. Ja sé que és assambleari Lluis, no pensis que no ho sé. Ho he vist molts cops als telenotícies. Però qui apareix sempre a la televisió parlant de l'organització és Manel Tomàs, i normalment qui apareix a les entrevistes sol ser el seu membre més important, per regla general.
Cristòfol, clica aquí , veuràs que va haure " sus más y sus menos "
ResponEliminaOstres quines coses més interessants que es saben...lluites internes...dos bàndols per aconseguir manar sobre un altre...tractes amb el PP...polítics d'altres partits rondant per ahí...gràcies Jotabe, ara tinc les coses més clares i comprenc unamica millor com funciona aquesta organització. Les coses mai no són tan simples com semblen i en aquest cas encara menys. Crec que deixaré l'idealisme per a trobar la noia perfecta o per dedicar-me a la poesia, sincerament, que és l'únic lloc on té alguna utilitat. Per cert, que em podríes passar la direcció web d'on treus aquesta informació, si us plau? és molt interessant...surten moltes coses interessants, sí senyor! Gràcies, Jotabe!
ResponEliminaSi esperes la noia perfecta et jubilaràs fadrí, tot i que tampoc és questió d'agafar el primer tren que passa.
ResponEliminaI, un cop guanyades les eleccions, ja sabem tots que va venir després.... los barcos, lo canal per l'autopista, tubs comprts que s'han quedat morts de fàstics... etc.
ResponEliminaSort de la mani d'Amposta que va fer ploure!
Bé, lluis, jo em conformaria amb una topmodel o una actriu famosa...no, és conya! Mentre sigui bona, intel.ligent i guapa no em podré queixar, s'ha de ser realista...i el més optimista possible, ja que somniar és gratis i com tot està tan car...almenys per això no fan pagar impostos a l'ajuntament, de moment, vull dir!
ResponEliminaEn definitiva, M.d.A., molta palla i poc de profit, a més de molta porquèria pel mig que no hauria de ser i que no ha valgut de res...i, tal com anem, mai no servirà de res. Les promeses de les eleccions són paraules que s'endú el vent, només això...si no, només caldrà escoltar les promeses que faran al 20-N, de les quals els únics que ens recordarem un any després serem els votants. I quan les hi recordarem als polítics que les van fer posaran cara de despistats i diran: "Jo vaig dir això? no me'n recordo..." o "Tranquils, ho farem aviat, nosaltres sempre complim les paraules que donem als nostres estimats votants" (el que no diran és quan ho faran...ni ells mateixos ho saben...).
" bona, intel.ligent i guapa " ....i a la vora del camí. Ai...............Cristòfol.
ResponEliminaRes, que si jo ho he trobat, perquè Cristòfol no ho ha de trobar?
ResponEliminaHi han moltes guapes, intel·ligents, i bones persones.
On menys t'ho penses et surt d'una cantonada o es baixa del tren.
Brian en una cosa tens tota la raó, i es que els programes polítics mai s’ajusten a la realitat post-electoral, sol cal llegir l’últim programa electoral del PSOE, i descobrir que en lloc d’aconseguir el “pleno empleo” tenim 5 milions de parats...
ResponEliminaEl problema de l’aigua és un problema evident en tot el territori espanyol, sols cal veure les notícies a l’estiu que sempre ens parlen d’embassaments funcionant baix mínims, però la qüestió que ens ocupa és que el PP no vol i no POT fer el transvasament. Ara mateix són els Estatuts autonòmics els que regulen els cabals ecològics, la gestió de sobrants d’aigua... Per tant són les CCAA les que tenen la competència exclusiva en aquesta matèria.
Home, d'una cantonada ? Ves en compte que no vagin amb un bolso fent-li pegar voltes.
ResponEliminaSou genials,ja, ja!! Si alguna noia em dóna cop de bolso que no dugui res dur a dins, que em pot fer fer mal, i si va fent pegar voltes a un bolso pot ser que en comptes d'una relació llarga i estable en vulgui una d'un altre tipus, ja, ja!!...gràcies pels ànims, companys! Tot arriba al seu temps, només quan ha d'arribar, ni més tard ni més d`hora, només en el seu moment. En tot em reitero, encara que sigui difícil: que sigui guapa, intel.ligent i bona (l'ordre és el mateix, que com a les sumes, l'ordre dels elements no altera el producte, bé, crec que és així però en tot cas és molt pareguda la fòrmula matemàtica de les sumes).
ResponEliminaAra canviant de tema. Tots els partits polítics tenen els seus programes electorals, Gutijaume, tots prometen coses i quan arriba l'hora de la veritat només en compleixen més o menys el 50% del que prometen, o potser encara menys del 50%, ja sigui perque no volen, a causa de determinats interessos, o perque les circumstàncies que es troben després d'iniciar els mandats no són les més propícies per dur-les a terme i després les obliden o ho fan veure.
En tot cas en això del Transvassament hem d'estar molt alerta. La tossuderia del PP per a fer aquest transvassament és molt recurrent, massa diria jo. No pararan fins aconseguir-ho, encara que el cabal ecològic no es compleixi mai i sigui mínim. Per a aconseguir parar-los hem d'estar units, si no anem peixos tots plegats. I com he dit abans, estar molt alerta.
Es la propietat commutativa això que dius. O també pots fer el que diu la famosa dita misògina de les nostres terres: agafa-la prima i neta que gorda i bruta ja s'hi farà. Que cruel! Jo et recomano una eslava, són guapes, tenen do de llengues (en el sentit filològic), treballadores, casolanes.
ResponEliminaI la pota "quebrada", potser ?. No sé si m'acaba d'agradar el teu comentari, Lluis.
ResponEliminaI a mi tampoc m'ha agradat gens el teu comentari, Lluis, estic d'acord amb Ximo. No sé en quin sentit has agafat el meu comentari però mai he volgut atacar les dones..., en absolut. Considero que les dones són les joies més preuades i valuoses que hi ha al món. Se les ha de mimar, i molt. S'han de sentir estimades tinguin l'aspecte físic que tinguin i siguin de l'ètnia que sigui. El que més importa és el que tinguin dins del cor.
ResponEliminaD'això...tinc un paregunta per a qui me la pugui respondre, vull dir. Jo voldria treballar a una oficina d'administratiu (les coses no m'han sortit com esperava en quant al Màster que pensava fer i amb les retallades de Mas en educació que diu que l'any que ve treurà un 20% de Màsters Universitaris encara ho veig més difícil). Fa poc que he començat a fer un curs de l'ACTIC mitjà i gairebé no domino l'Open Office. Per entrar a una oficina m'acceptarien amb l'ACTIC Bàsic o és indispensable conèixer l'ús de l'Open Office per a treballar-hi?.
ResponEliminaDependrà, suposo, de l'oficina. Però vaja, una persona amb estudis universitaris com tu, diria que amb un parell de mesos pot dominar un programa de full de càlcul perfectament, no cal dir un processador de texts. Una altra cosa seria -per a mi al menys- un de base de dades ( per exemple Accsses ) que, segons el tipus d'oficina també et faria falta.
ResponEliminaBé, Ximo, vaig fer Access fa uns quants anyets quan vaig fer informàtica a Aula 2000 (és a Tortosa, per si no ets de la ciutat) i crec que després d'unes poques pràctiques el podria tornar a dominar, suposo (en tot cas aniré a classes per pulir les coses que no me'n recordi com fer). I si per un programa de full de càlcul entens l'Excel puc moure'm bé en aquest aspecte (aquests últims díes he fet Open Office Writter i l'Open Office Càlcul). En tot cas et diria que tenir una carrera iniversitària no vol dir ser necessàriament un expert en altres temes no relacionats amb els estudis que has fet, tothom té els seus punts forts i febles (l'home reanixentista tipus Leonardo Da Vinci no pot existir actualment, els coneixements són massa especialitzats). Gràcies per les teves respostes, Ximo, han estat molt aclaridores.
ResponEliminaLo de la carrera ja ho tinc clar, Cristòfol. Tot i que no deixa d'estranyar-me, i molt, que persones amb una carrera determinada diguin que no saben coses que, en principi, son de batxillerat. Ara no parlo de l'Office necessàriament. En qualsevol cas, si fats referència als estudis universitaris es perquè cal suposar que si un treu una carrera està perfectament capacitat per dominar uns programes informàtics que "dominen" persones amb estudis primaris. I si no es així, potser d'aquí plora la criatura.
ResponEliminaUna mica al marge, o no tant, ara en bé al cap el participant d'un concurs de la tele que, l'altre dia, va dir que era arquitecte, i en una pregunta de números va dir que lo del càlcul no era el seu.
Mira, Ximo, no t'ha d'estranyar la meva ignorància envers la informàtica. Fins als 18 anys ni em va interessar d'aprendre a usar un ordinador però llavors em vaig adonar que si no el sabia fer servir estaria al nivell d'un illetrat de temps passats. I com més va més. De fet, aquest tinglado em comença a agradar i he comprès la importància de la informàtica al món modern, on cada cop és més necessària. El meu interès exclusiu era gairebé dirigit cap als llibres, era, i encara ho sóc en menys mesura, el que es diu un ratolí de biblioteca.
ResponEliminaCom a dada et puc dir que fins fa més o menys quinze díes jo no sabria com escriure aquest missatge. No sabria com publicar-lo...ni que rea un compte gmail (i de Facebook ni en conto, que no sé ni com es fa servir).
Per això tots sabeu més que jo en informàtica que només estic al nivell bàsic d'usuari.
Si és per buscar feina millor que conegues el Microsoft Office que no pas l'Open Office, molt a pesar meu perquè sóc defensor del software obert. Per altra banda sempre m'ha sorprés que es demani Access quan fer un disseny de base de dades ben fet és una feina bastant complexa, tret que sigue de pit-i-plam. A més quan es fa una base de dades normalment es fa el software que l'explota, és a dir que com a minim hauries d'aprendre Visual Basic per programar formularis, dissenyar informes ...
ResponEliminaJo penso que és millor conèixer-los i dominar-los tots dos, fins on sigui possible, és clar...si un no cau caurà l'altre, això segur, lluis! I que és el Visual Basic? He sentit parlar d'ell però no l'usat mai, com gairebé tot el que té a veure amb informàtica, vull dir. Ostres, cada dia trobar treball és més difícil amb això de la informàtica entre mig!!! el millor que puc mentre no domini tot això i no pugui fer el Màster i les oposicions és anar a demanar treball de periodista a una televisió local, ficar-me a fer repassos o buscar altres coses... gràcies per la informacio, lluis.
ResponEliminaNo sé que pensaran els periodistes però, tu com a mínim, creus que pots fer de periodista i en canvi no d'oficinista. Al menys de moment....
ResponEliminaPobres periodistes, sempre tan menystinguts !!!
Tenia un alumne fa anys que volia fer la carrera de periodista. Pero sons pares li van aconsellar que no, que mes valia fer un altra carrera - i si no sortia feina amb aquesta, "sempre pots fer de periodista igualment".
ResponEliminaEs aixi Gustau ? ;)
No menyspreo en absolut els periodistes Jotabe, és una carrera llarga i difícil d'estudiar però has de reconèixer que cada cop hi ha menys periodistes professionals i més d'ocasionals que no tenen res a veure amb aquest món (si no fixa't en els grans canals de televisió com Telecinco o Antena 3, per exemple, on entren Grans Hermanos diversos, models, cantants i gent per l'estil) presentant fins i tot programes de primera importància. Penso que puc fer de periodista perque un antic professor d'història meu (Lluis Margarit) fa de moderador a un programa polític i una jove venedora d'una tenda d'esoterisme (Cau de Fades) d'aquí de Tortosa dóna consells sobre la salut davant les càmeres, al canal 21, com a tall d'exemple. I això són només dos exemples. I si ells ho poden fer jo també, crec. Tinc tanta capacitat com ells per fer el mateix.
ResponEliminaI quan no trobes el treball per al que has estat estudiant durant anys i anys, bé, és lícit intentar-ho amb un altre en el que tinguis possibilitats de sortir endavant mentre no arriba l'oportunitat de treballar en el que has passat hores remenant fulls i més fulls de llibres. I quan es pugui canvies de treball i segueixes el teu camí, les coses són així, cadascú ha d'espabilar-se com tot a la vida, ningú et dóna res fet...
Per cert Brian, has parlat d'un alumne que vas tenir...això vol dir que ets o vas ser professor. On vas donar classes? Potser he coincidit amb tú sent el meu professor.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaConsells de salut una venedora d'una botiga d'esoterisme? Steve Jobs va seguir consells similars i va decidir no operar-se del cancer de pàncrees. Que Buda agafe confessats als oients del canal este.
ResponEliminaBé, esoterisme, candeletes màgiques, roba, mobiliari, figuretes diverses de nans i follets, relaxació a base de reiki tibetà i ioga...em sembla que vaig ser una mica incomplet en la informació, ho sento, lluis. Si estàs un amica tens, ja saps, a fer ioga! Que consti que penso que per als nervis és millor prendre unes pastilletes de Valeriana o una tila però hi ha gent per a tot...no?
ResponEliminaLa definició d'esoterisme no li escau a Cau de Fades, ja que és un lloc públic, amb unes activitats públiques i prou conegudes arreu del mon.
ResponEliminaEncara que clar, qui no les coneix personalment no les pot jutjar.
Pel que es veu, qualsevol pot parlar de política, i és bo que així sigue.
Si voleu esoterisme... la botiga és una altra a l'altra banda del riu.
O potser a la seu d'algun partit trobareu espelmes negres.
En el cas d'Steve Jobs, prou dur es tenir que acceptar un del cancers més incurables com per al damunt criticar-li que hagi escollit, en el principi altres vies per a la seva curació, gairebé impossible.
Estem on estem i som com som i cadascú és un mon.
Arreu del món, això...no és picar massa alt, M.d.A? Tortosa i voltants és un món molt menut...vull dir, i Cau de fades és una tenda petiteta encara que ocupi mitja cantonada a la baixada del Pont de Tortosa al cantó de Ferreries...
ResponEliminaÉs cert que Cau de Fades du a terme certes activitats que són difícis de trobar a Tortosa (llocs per fer ioga i Reiki, pr exemple, no són un tipus de locals gaire fàcils de trobar a Tortosa, encara que ioga també es fa als gimnasos i a l'Associació de Veïns de Ferreries, entre altres llocs, per exemple), en això tens raó i que també fa classes de dibuix (cosa que també es fa a les Associacions de Veïns, entre altres llocs) i altres activitats culturals, però dubto molt que les facin gratis, cosa que la faria un espai públic. I vendre candeletes ho fan a les tendes d'esoterisme, company, encara que aquest negoci ho complementi amb d'altres activitats, per això en certa part també es pot entendre com això...
A Tortosa si no m'erro hi ha dues tendes d'esoterisme en el sentit estricte de la paraula. L'una és al costat de l'estació d'autobusos i el CAP del Temple i hi ha un altre que no sé on és, però sé que l'he vist en algun lloc.
En això de la política estic d'acord amb tú, encara que ho diguis amb una certa ironia. La política és patrimoni de tots i si permetem que el poble sigui marginat d'aquest medi d'opinió públic es convertirà en un reducte tancat d'un grup elitista.
Disculpa per l'expressió "arreu del mon" em refertia a les tècniques que ofereixen i a la "parafernalia" de consum domèstic, fanals, estors, espelmes, etc.
ResponEliminaPer entendre millor l'esoterisme pots començar per l'esoterisme cristià, el jueu, etc A google books trobaras coses. I si vols en català, et recomano Ramón Llull, i els trobaràs a biblioteques o llibreries, no a les botigues de les que parles.
No passa res M.d.A., era una mica confusa l'expressió, només això. I entenent l'expressió com tú la descrius, bé, la relació de productes és tan àmplia que ben bé és mereix el nom d'universal per la gamma diversa de productes que es ven en aquest establiment...sí, ben pensada aquesta expressió, una bona metàfora!
ResponEliminaEl món de l'esoterisme és ampli en totes les cultures. Per exemple, si no m'erro, al món cristià apareix el Sant Graal i la llança de Longinos, entre d'altres coses, a més dels unicornis i altres animals fantàstics i éssers meravellosos. Al món jueu em sembla que pertany l'arca de l'aliança entre altres símbols mentre a la resta de cultures estic una mica confús respecte al tema i em caldria repassar el que pertany al món de l'antiga mesopotàmia (si és el que tú entens per esoterisme d'aquestes cultures això que he descrit a aquest missatge).
En quant a Ramón Llull sempre he estudiat que va ser qui va crear el llenguatge científic modern en llengua catalana al segle XIII amb el que no li trobo gaire relació amb l'esoterisme, són coses completament contràries, a dir veritat.
Es molt fàcil. Posa "esoterisme Ramon Llull" i t'ho explicara google millor que jo.
ResponEliminaGoogle també t'explicarà que el càncer de pàncreas que tenia Jobs era dels curables, es va negar a operar-se i quan va veure que els sucs de fruita no funcionaven ja era massa tard.
ResponEliminaEls astròlegs de l'edat mitjana serien els equivalents als astrònoms d'avui dia, tinc entès. Els actuals no passen de magufos de segona categoria.
Lluis, "errare humanum est". I en càncers tot és molt complicat, però tenia tot el dret a intentar-ho de la manera que volgués.
ResponEliminaUn exemple d'astròleg de la edat mitjana el pots trobar en Alfons X i l'escola de Traductors de Toledo, que en van traduir un munt d'obres astrològiques, des del Picatrix, passant pel "Libro de las Cruzes", "Los libros del saber en astrologia", o els vuit llibres d'Alí Ben Ragel, recentment editades.
El concepte d'astròleg és més humanista que el del astrònom, però en aquelles èpoques eren sinònims gairebé.
Dintre de la tradició catalana medieval, destaca Bertomeu de Tresbens, astròleg personal de Pere IV el Cerimoniós, amb el seu "Tractat d'Astrologia".
Només amb l'aparició de l'Acadèmia de les Ciencies, a partir del s. XVIII es van deslligar ambdós conceptes. Demonitzats els astròlegs i desprestigiats o amagada la seva obra astrològica com en el cas de Kepler.
Bé, l'Esglesia Catòlica també va fer de les seues i alguns passats per la foguera, cas de Miquel Servet, metge i astròleg.
Tot és història, molt entretinguda e instructiva, i com a tal l'hem d'entendre.
Va, que demà la nit tenim a Júpiter i la Lluna un al costadet de l'altre, farà bonic.
Per acabar, coneixes molts astròlegs per considerar-los magufos? No confondre en bruixots, nigromants, tarotistes de telèfon i espècies rares de Rappels.
Magistral, realment aquest últim apunt M.d.A.! S'ha de dir que tens uns coneixements d'història notables! Tens raó en això de Rapple i altres personatges de la seva minúscula talla. No són dignes representants dels astròlegs de l'antiguitat ja siguin medievals o renaixentistes, que eren grans estudiosos del firmament i els astres, en absolut! No mereixen ni dir-se astròlegs aquesta gent, només farsants i estafadors!
ResponEliminaNomés em puc queixar d'una cosa...recorda't dels babilonis, egipcis, grecs i romans, entre d'altres, M.d.A., que tampoc es queden enrere dels grans mestres medievals i renaixentistes!
Ah, i en això de Llull, ja ho miraré, que m'ha picat la curiositat...i tant que ho miraré!!!
Una ajudeta, Cristòfol.
ResponEliminaEs un treball de Marc Ejea i Quer de l'UB on segueix els dos grans mestres J.Ma. Villars- Vallicrossa i Juan Vernet, insignes filòlegs. El darrer mort recentment va continuar l'obra del seu mestre Vallicrossa.
Has descrit perfectament als magufos, MdA!
ResponEliminaGràcies MdA per la cosmologia de Ramón Llull, és un gran treball! M'encanta tenir coses noves per llegir, sempre n'aprenc més. Jo penso que un dia sense aprendre res és un dia perdut. La cosmologia de l'edat mitjana formava part de la vida mateixa, ja que eren incapaços de separar el simbolisme de les coses dels mateixos objectes concrets. I el mateix passava amb la divisió del cel i la forma dels planetes, la mida i el color que tenien...molt, molt interessant, sí senyor!
ResponEliminaI en quant als filòlegs difunts, bé, la mort d'un savi sempre és un motiu de dol pel món.
Tinc certs treballs sobre la vida a dalt d'un galió del segle XVI i d'altres sobre relleus antics d'època romana tardia. Si vols m'envies el teu correu i t'envio una còpia dels dos treballs baixats per internet (no et garanteixo res de si arribaran o no, és el primer cop que ho faré)...
No oblideu als maies, durant la època precolombina aquests personatges van desenvolupar un estudi astronòmic força complex per la època. Tenien el seu propi calendari solar i coneixien la periodicitat dels eclipses lunars i solars, van detallar la sortida helíaca de Venus i les revolucions sinòdiques dels planetes etc.
ResponEliminaJa tenien un calendari amb 365 dies, tot això al segle IV o V abans de Crist, en definitiva tot un misteri de la humanitat.
Els maies, sí, quin "despiste" més monumental! i la seva divisió en cicles de l'univers, sempre repetitius, com els egipcis. L'any el dividien en Maktún (dia), Katún (setmana), Tún (mes), Uinal (any ) i Kin (una sèrie de, em sembla, que no men'n recordo bé d'això, de 1.400 anys, que, que curiós, és igual que els cicles dels egipcis, això darrer del Kin, i té relació directa amb l'heretgia d'Akhenatón)
ResponEliminaI perdona que et digui, Gutijaume, que el calendari de 365 és el calendari Julià del segle I d.c., canviat al segle XVI, l'any 1586 si no m'erro en la data, pel Papa Gregori I, cosa que no van fer els protestants (hi ha una frase que diu "els protestants prefereixen estar en desacord amb el sol que ser d'acord amb Roma" en relació amb aquest fet), fet que vol dir que els catòlics usem el calendari gregorià en comptes del Julià.
Cristòfol el calendari maia ordinari, el “Haab” era un calendari solar format per 18 mesos de 20 dies cadascun, més els 5 dies “dorments de l’any” que es situaven al final de l’any ordinari.
ResponEliminaPer tant un dels calendaris maies tenia 365 dies a l’any, a l’igual que el nostre calendari.
Gràcies per la puntualització, Gutijaume, això dels díes que durava el calendari maia ordinari i el seu nom no ho sabia...com diu el refrany "no te acostarás sin saber una cosa más"!
ResponEliminaJa us veig als dos meditant el 11-11-11 a les 11h i 11m. 11s.
ResponEliminaPer cert, ja hi ha peli amb aquest nom.
Això dels calendaris maies ho citeu de memòria o bé tireu de Wikipedia? Si algun dia visiteu Mexic DF, imprescindible passar pel Museo Antropologico si no recordo malament tenen un d'aquests calendaris. No sé si maia o asteca, l'alzheimer no perdona.
ResponEliminaLluis, si em permets et contesto jo, Viquipèdia o altres. El que ja està bé per l'interès.
ResponEliminaJo en tinc una reproducció en coure del famós calendari asteca, l'original em sembla que és el que tu esmentes.
L'astronomia maia ens la vam carregar els "espanyols" en cremar tots els llibre maies que hi havien. Lo que coneixem son estudis molt recents, del segle passat. I el sistema mixte, bàsicament lunar, es força complicat. Dubto que hi hagi algú en totes les terres de l'Ebre que se'l conegue de memòria. Encara que a aquesta terra nostra hi han moltes sorpreses.
Sempre m'ha apassionat la cultura maia, el poc que he pogut conèixer ho he après pel meu compte a través de llibres d'història o via radio, un programa de rne dirigit per Miguel Blanco. Les dades exactes les he extret d'una web especialitzada en la cultura inca i maia.
ResponEliminaUs deixeu les revistes de Muy Historia, que també parlen dels maies així com d'altres temes històrics diversos...i si no m'erro un dels bisbes més combatius amb la cultura maia va ser Làngara, odiat pels indígenes.
ResponEliminaPerò parleu de la cultura maia i us oblideu dels olmeques, la primera cultura americana autòctona en ser creada per una civilització mesoamericana.
D'això dels inques podríem parlar de la cultura Huari, la seva antecessora directa, entre altres coses i dels maies es pot parlar del were jaguar, un interessant antecedent de la figura de Sant Cristòfol, per cert, ja que la seva forma actual de ser representat s'hi assembla massa...
Ele, Cristòfol!
ResponEliminaHi ha tema.
No t'he entès l'expressió...
ResponEliminaQue està bé el teu comentari.
ResponEliminaHumilment podria estar millor. No me'n recordo d'on fou bisbe Làngara ni vaig ficar que era del segle XVI,i sense aquestes dades la informació queda incomplerta...en tot cas gràcies M.d.A.!
ResponEliminaUna trilogia que recomano fervorosament sobre la història d'America contada de forma poètica es Memoria del Fuego d'Eduardo Galeano. També es molt recomanable el comic Alvar Mayor de Trillo i Breccia.
ResponEliminaPrenc nota!
ResponEliminaGràcies Lluís.
D'això lluis, la trilogia la trobo molt bé però si és un poeta, vols dir que no exagerarà una mica a les coses que escriu? Els poetes ho solen fer això, forma part de la seva forma d'escriure...i en relació al còmic, bé, tinc els meus dubtes si és històricament rigurós...ho sento, lluis, però tinc els meus dubtes!
ResponEliminaSi potser exagera però no pretén ser un assaig d'història, a més ideològicament està escorat a l'esquerra i és clarament anti-imperialista. No deixa precisament ben parats als espanyols :-)
ResponEliminaPots llegir algunes pagines a google books:
Memoria del fuego
Lluis, deixar bé als espanyols durant la conquesta d'Amèrica és impossible...van ser uns salvatges, cremant ciutats, torturant gent, destruint temples només perque no eren del Déu cristià al que els conqueridors professaven culte, a més d'altres barbaritats per l'estil...dir això dels conqueridors espanyols (els anglesos i la resta d'europeus que varen conquerir Amèrica feren el mateix que els espanyols, t'haig de dir també, que tampoc no eren santets d'altar, precisament)no és ser d'esquerra Lluis, és ser realista!
ResponEliminaAh, i gràcies per donar-me la direcció de google books, que per cert no sabia que existia, per llegir-ne algunes pàgines...
I si vols saber algunes coses sobre el descobriment d'Amèrica et recomano llegir un llibre anomenat 1421, el China que descubrió el mundo, de Gavin Menzies, editorial debolsillo (és publicat a editorial deBolsillo un llibre de més de 700 pàgines! Trobo que el nom no li escau bé, a l'editorial aquesta...). Però ves amb compte, que potser et farà dubtar del que has après a l'escola sobre aquest tema...
Bé, disculpes, Lluis, el títol l'he escrit malament...el correcte és 1421, el año que China descubrió el mundo. Ara ja està ben escrit!
ResponElimina