La 'baixa' participació va perjudicar el govern de Rasquera en la consulta

La baixada de la participació és un dels factor que expliquen que l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, no encertés els seus pronòstics sobre el suport que rebria el pla municipal anticrisi i el projecte de la plantació de marihuana en la consulta popular d'aquest dimarts. De fet, durant l'escrutini, els partidaris de la plantació de cànnabis ja van intuir que l'important nombre de paperetes amb el 'no' que estaven sortint de l'urna feien impossible assolir el 75% de vots afirmatius que havia reclamat l'alcalde de Rasquera. Per tant, encara que tothom ha destacat que un 68% de participació és una dada força alta en una consulta popular, l'anàlisi de les xifres ofereix un panorama molt diferent. Així, si a les eleccions municipals del 2011 la participació a Rasquera va ser del 80,15%, a la consulta popular d'aquest dimarts només van anar a votar el 68% dels veïns i veïnes majors d'edat que tenien dret a vot. El descens de la participació encara és més important si la comparem amb les dades de les eleccions municipals del 2007, quan el 82,56% dels electors de Rasquera van acudir al col·legi electoral.

De fet, al grup municipal de CiU consideraven que una participació molt alta hauria beneficiat l'equip de govern de Rasquera. Però, tot i així, a última hora van fer una crida perquè els detractors del projecte també anessen a votar, encara que rebutjaven l'enunciat de la pregunta -que no preguntava directament pel projecte de la plantació de marihuana- i que havien denunciat un engreixament del padró. Finalment, en la consulta popular de Rasquera van participar-hi 554 veïns. D'aquests, 308 dels veïns de Rasquera van donar el seu suport  al pla municipal anticrisi, mentre que 239 veïns de la població van rebutjar la plantació de marihuana que defensa l'equip de govern, i que promou l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum. A banda, va haver-hi  7 vots nuls, molts menys que els 18 vots nuls que va haver-hi en les municipals del 2011. Però, siga com siga, els percentatges recorden els resultats aconseguits per les candidatures d’Esquerra i de CiU en les eleccions municipals del 2011. A les últimes eleccions, Bernat Pellisa va conservar l’alcaldia amb el 50,6% dels vots, mentre que la llista del convergent Bernat Farnós va obtenir el 35,2% dels sufragis. Al marge d'això, el gran dubte era saber què passaria amb el 10,7% dels vots que havia aconseguit la candidatura APR-PM, que al 2011 no va obtenir representació a l'Ajuntament de Rasquera. Uns vots que finalment s'han degut repartir entre partidaris i detractors del pla municipal anticrisi.

Imatge ACN