La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha reclamat la convocatòria urgent de la Comissió per a la Sosteniblitat de les Terres de l’Ebre, després de conèixer la proposta de nou cabal ambiental que ha fet el govern de l’Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. El portaveu del moviment social, Manolo Tomàs, ha advertit aquest divendres, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, que el document no ha recollit cap de les aportacions de la PDE, de la mateixa Comissió per la Sosteniblitat, o del govern català. En aquest sentit, Tomàs ha reclamat la col·laboració de tots els partits i de les institucions del territori per aconseguir canviar el nou pla de conca amb el nou cabal ambiental, tot deixant de banda la política d’aparador i de declaracions. Segons el portaveu de la PDE, cal una “posició de territori” en defensa del cabal necessari per a l’Ebre i per al Delta.
A banda, la PDE convocarà en els propers dies l’onzena assemblea general del moviment antitransvasament, i no descarta organitzar mobilitzacions més endavant, si no s’aconsegueix incrementar la xifra del cabal mínim, que la CHE posa en una forquilla d’entre 80 i 155 metres cúbics per segon. Segons el portaveu, la nova proposta de cabal mínim és un escàndol, ja que inclou l’aigua que baixa pels dos canal del Delta i, a més, retalla els 100 metres cúbics per segon que ja tenia assignats el tram final de l’Ebre, en el pla de conca vigent. En aquest sentit, Tomàs ha afirmat que hi ha hagut un “repartiment polític de l’aigua”, de dalt cap a baix, i per això no n’hi ha hagut prou cabal per satisfer les necessitats mediambientals i socioeconòmiques de les Terres de l’Ebre.Tomàs també ha assenyalat que, amb el nou cabal mínim, l’Estat pretén garantir una reserva d’aigua suficient per poder plantejar transvasaments d’aigua no directament des del riu, sinó des dels embassaments i des dels canals. Mentrestant, segons el portaveu de la PDE, les Terres de l’Ebre no tindran prou aigua ni per al Delta ni per fer un "procés de desenvolupament propi".
Jo, signaria el mateix fil per randa.
ResponEliminaQui tingue memòria dels darrers anys, costa trobar quelcom que no s'hagi dit ja repetidament.
Llegeixo els polítics i no aporten res de nou. Repeteixen arguments donats ja fa anys.
Diu Recoder: "Amaga un transvasament", pos si, o varis.
Etc, Etc, lo que ara ens ha caigut damunt la pedregada, vaja, qui ho havia de dir! Que no es veia venir?
Que som les terres de l'Ebre? Lo desaigue de totes les merdes que s'hi aboquen a un riu moribund? Los que ens estrenyem el cinturó sense parar?
Ningú?
Pos així sembla.
I cada cop és més grossa.
Si, som terra conquerida des de fa centenars d'anys, per uns o altres. I ens foten lo que volen, quan volen.
Si no prenem consciència d'això, si els veins no saben que fa l'Ebre quan s'aboca al mar i fins on arriba la seva influència que miren les fotos dels satel·lits on es veu la taca de les desembocadures dels rius com s'estenen al nord, al sud i a l'est.
Lo riu és vida no només per a nosaltres, poseu-li mínim un radi de 100 Km del Mediterrani.
Només el Roine, molt més cabalós, deixa una empremta pareguda.
Pos s'acaben tantes coses!
Tant de profit en volen tots els que tenen, que s'ho carreguen tot. I més als que no tenim.
Vols que t'ho digui que som les Terres de l'Ebre ?
ResponEliminaPos t'ho diré per passiva, no som: A nivell d'Estat, ni província, en tot cas som el sud d'una província, som una zona, no un territori reconegut com a tal, més enllà de Catalunya que, per altra banda, son qui tenen la paella pel mànec. Ja ens vam salvar una vegada ( o dues ? ) pels pels, però també val a dir que no sé si va estar prou reconegut. Encara que les raons que varen portat a la decisió de la derogació fossin interessades o no.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAvui mateix en una entrevista a Catalunya radio Tomás ja s'ha hagut d'"enfrontar" amb un representant de regants del Segre. Vull dir que les estratègies de llavors no sé si serviran ara, de moment, els suports sembla que no seran els mateixos. Paradoxalment, tret del PP, hi haurà més consens a la política que a la societat.
ResponEliminaPer cert, en altres ocasions, a Catalunya radio no portaven tanta presa en entrevistar Tomàs a la primera de canvi. Ara, des del govern ( el mateiex que llavors, curiosament ) i la ràdio pública, no es deu veure tant malament. Pos endavant.
Cucafera, som, i no ho podem evitar, les terres per on passa l'Ebre. En el nostre cas, com a comunitat històrica comuna també, les del Sud d'això que s'anomena Catalunya, o sudest d'Arago o nord de la C. Valenciana amb les que compartim moltes coses. Evidentment, "les terres de Ponent", també son de l'Ebre, p.e., encara que es coneixen més com les del seu afluent, el Segre. O les del Matarranya son les que donen i reben vida al/del Matarranya, etc, etc. Criteri geogràfic natural que te una cosa en comú, principalment, estem al desaigüe al mar de tot el riu i compartim, en un u altre grau, el que aquesta societat del segle XXI hi aboca, que és molta i variada de concepte i de forma, Cucafera. Fins aquí arribo. Jo, no em considero nacionalista de cap mena, lo que si em sento sensible a la problemàtica que patim, en molts sentits.
ResponEliminaJotabé, evidentment hi hagut algun canvi en els darrers anys. El que, si serveix per a que el tram Sud de l'Ebre no pateixi aquestes agressions, per mi cap problema. Prou ha costat. I tinc mals records que no voldria es repetissin.
Els cabals ecològics d'un riu, sigue el que sigue, tenen raons de ser que les persones de tot el planeta hauríem de compartir. Igualment, en qualsevol aspecte de la natura, cosa que ens es comuna a tots.
Pregunta, els regants, del lloc que sigue, no tenen "furor crematistic" i, a la vegada, els hi fot un pito el que passe riu avall del lloc de presa de l'aigua? Lo Segre, o el Ter, o el Gaià, també els necessiten. Tan conscienciats ecològicament i humanament no hi son.
Jotabe, de quines estratègies parles? No se m'han donat mai massa bé els jocs d'estratègia, De fet només he jugat a un, "Age of Empires I" i no vaig arribar gaire lluny.
Comparteixo quasi la totalitat, els vostres comentaris. Per una vegada. ;-)
Avore si cau un meteorito i els humans ens extingim. Potser és l'única manera que lo planeta tire endavant.
ResponEliminaAi manolo!!! Ara te fan falta els partits polítics, pos si tu has criminalitzat a tothom que participava del moviment i tenia militància política, això sí, si eren de CIU o d'ERC els tractaves en més carinyo... Saps que?, que els partits, els sindicats, els agents socials en definitiva, ja tenen una visió i una idea de territori, el que passa és que depenent de qui governa aquesta viasió territorial és una o una altra i tu, vas fer tot el possible per demonitzar a les propostes de progrés que governaven a la Generalitat per a que tornessin a gunyar les dretes a Catalunya i a Espanya. Doncs bé, ara ja tens als teus amics al poder, i ara què? No sé, parla en Sancho i veigues a quin acord arribeu però a mi no me busques que aquesta guerra ja l'hem passat. Si en té de raó el pajalandro quan parla de certs lideratges plataformeros que un rera l'altre dinamiten tots els moviments on participen i que capitanegen!!!
ResponEliminaIgnorant, tranquil. No farà falta que caigue cap meteorito. Doncs amb la gran proliferació descontrolada d'antenes de telefonia mòbil i la deixadesa dels politics, autoritats sanitaries i la ignorancia/pasotisme de la majoria de la gent que no es vol implicar en defensar la salut publica i el medi ambient, les operadores de telefonia ja ens estan emmalaltint i matant a foc lento i amb antenes camuflades. Ja ho va dir fa uns mesos en una conferencia el Dr. Bardasano, quan va dir, entre altres coses: "Somos el gran experimento universal con los aparatos que estamos haciendo" i "La radiación trajo la vida, la radiación persiste por la vida, pero la radiación matará la vida: ojo, no matemos la vida!!"
ResponEliminaNo sé, però, és significativa la falta d'un numero important de comentaris en aquesta entrada ? Em temo que que sí.
ResponElimina