'Per culpa d'un segell que va aprovar una mentida, me'n vaig al carrer'

ALCANAR (Montsià).- Rosa Bonet va ser la primera propietària en comprar un dels habitatges d'Alcanar la llicència dels quals ha estat anu·lada pels tribunals. La seva vida ha donat un tomb inesperat de la nit al dia. Des del passat febrer, quan va tenir coneixement del procés judicial, però particularment durant els últims dies, amb l'ordre d'enderroc, viu amb l'angoixa no només de perdre la seva casa de residència durant els últims vuit anys, sinó que s'ensorri tot el seu projecte laboral i personal. Escriptures en mà, recorda que ella i la resta d'inquilins van comprar la casa legalment. "L'Ajuntament ha mentit per donar com a vàlida una cosa que no ho era. Per culpa d'un segell, me'n vaig al carrer", sosté.

Des que va tancar l'operació de compra sobre plànol a finals de 2003 i va entrar a viure un any després al seu apartament de 67 metres quadrats -més 35 de terrassa a la part superior- ningú l'havia informat ni a ella ni als seus veïns sobre problemes legals d'aquesta envergadura, que qüestionessin fins i tot la mateixa continuïtat física del bloc, amenaçat ara d'enderroc per ordre judicial arran la reclamació d'una veïna. Ni l'Ajuntament, ni la promotora, ni la demandant que ha seguit amb el procés fins al final.

No va rebre la primera informació del procediment judicial fins el passat febrer, a través d'una amiga seva de Tarragona. L'Ajuntament els va anunciar que recorrerien i evitarien l'enderroc. Des de llavors, però, ella es troba sota tractament psicològic i fa malabarismes per ocultar la informació al seu pare malalt. Originària d'aquesta de la capital tarragonina, Bonet va aterrar a Alcanar per proximitat amb el seu lloc de treball a Amposta i va decidir comprar un dels 32 apartaments petits -amb plaça d'aparcament soterrat inclosa- i amb excel·lents vistes a la badia dels Alfacs que la promotora Turov, SL li va oferir per 99.000 euros més IVA. "Un xollo", en aquell moment, reconeix.

Ara, encara té pendents de pagament uns 65.000 euros de la hipoteca. "Si em fan fora hauria de tornar a Tarragona a casa dels meus pares i desplaçar-me cada dia a Amposta a treballar perquè, en els temps actuals, no em puc permetre perdre la feina. I no puc assumir la hipoteca i un lloguer alhora", explica a l'ACN des de la sala d'estar de casa seva, mentre renya pedagògicament la gata amb qui conviu. "Són les nostres cases i ens ho tiraran a terra. No és un tema de diners, de si ens donaran una major o menor indemnització. No és això. És la vida, les coses i l'esforç que has fet per pujar això que per culpa d'un segell i una signatura t'ho engeguen a fer punyetes", afirma, enèrgica.

Ella i dues noies més amb fills, que viuen en sengles apartaments de lloguer, són les úniques inquilines que tenen la seva residència habitual al complex d'habitatges plurifamiliars de la urbanització de Serramar, a Alcanar Platja. La resta, majoritàriament, són famílies de la zona nord de l'àrea metropolitana de Barcelona, així com en alguns casos procedents de Saragossa o Bilbao, que venen esporàdicament en caps de setmana o períodes de vacances. "Durant aquests anys he estat la masovera", ironitza, tot ressaltant el vincle comunitari, el sentiment de "família", que s'ha generat amb tots ells al llarg del temps.

Gestions amb advocats

Coneguda la notícia, els propietaris dels apartaments amenaçats per la declaració de nul·litat de la llicència i la restauració de la legalitat urbanística es volen moure, a contrarellotge, per veure quines possibilitats tenen de salvar els immobles. Aquest dilluns, a través d'advocats, començaran a estudiar el cas. "La gent està desesperada. Tothom", certifica. El fet que, paradoxalment, els propietaris i inquilins no fossin part afectada en el procés judicial obert els deixa ara, pràcticament, sense temps de reacció. Dimecres, precisament, acaba el termini perquè l'Ajuntament d'Alcanar presenti recurs a l'ordre executiva que podria suposar l'enderroc.

"Vaig comprar un pis legal, amb llicència. I ara l'Ajuntament em ve a dir que és mentida i que me'l tomben?", inquireix Bonet, sense ocultar la seva profunda indignació. Mostra els papers de l'escriptura: en el moment de la compra, no hi constava cap indicació sobre càrregues o conflictes urbanístics per resoldre. Així li ho ha certificat un notari. "La pífia és de l'Ajuntament per aprovar una cosa que és mentida", subratlla en relació amb la il·legalitat de la llicència d'obres -que va permetre aixecar dos blocs plurifamiliars de 32 habitatges on només cabien nou xalets unifamiliars- ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En canvi, apunta amb profund sentiment d'amargor, "sí que hem pagat l'IBI i tots els impostos des de llavors". Tampoc entén com l'administració local va poder donar les cèdules d'habitabilitat a uns habitatges quan ja tenien declarada la llicència nul·la per part dels tribunals. Tot això la porta a preguntar-se si el consistori "permetrà, ara, que veïns d'Alcanar anem al carrer".

Sense notícies de Turov

Tampoc se salva de les crítiques la mateixa promotora Turov, SL -actualment en concurs de creditors-, de la qual Bonet no en té notícies des de fa molt de temps. "No han estat sincers amb nosaltres no informant-nos. Han tingut molta barra", etziba. El consistori canareu ha carregat també des d'un primer moment contra la societat per voler-se aprofitar de la situació tot i conèixer la situació legal del complex. Segons ha constatat Bonet, de fet, Turov, SL va arribar a vendre fins a tretze apartaments a partir de novembre de 2006, data en la qual el jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona havia declarat nul·la la llicència de la construcció. La promotora encara conserva alguns apartaments que, en alguns casos, van adquirir socis o empleats.

Sobre el pensament dels veïns plana també el paper que ha jugat en tot aquesta història María Antonia González, la veïna que va obrir el procediment judicial contra la llicència i l'ha portat fins als últims extrems, sol·licitant recentment la seva execució imminent, el ja citat enderroc que podria deixar Bonet i els seus veïns al carrer. "En vuit anys què porto aquí només l'he vist quatre o cinc vegades", apunta l'afectada, que tampoc arriba a entendre què l'ha motivat a actuar així, més enllà de les queixes inicials pels límits de les finques perquè les obres d'un dels blocs d'apartaments es duien a terme just vora la terrassa de la seva propietat. "Ha tingut una fixació tal que no li ha importat res emportar-se per endavant moltes famílies", ha lamentat l'afectada. "Si hagués estat una altra fase -els promotors n'havien projectat construir dues més en finques adjacents-, no hauria obert boca", ha tancat Bonet.

Via ACN (Jordi Marsal)