La jutgessa rebutja el recurs municipal i exigeix l'enderroc dels 32 habitatges il·legals d'Alcanar en dos mesos

ALCANAR (Montsià).- L'Ajuntament d'Alcanar ha rebut la que pot ser l'ordre definitiva d'enderroc dels 32 habitatges de la urbanització Serramar amb la llicència urbanística anul·lada judicialment. Després de rebutjar el recurs municipal, amb retrets per l'intent de traslladar la responsabilitat a la promotora Turov SL, la jutgessa del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona requereix al consistori perquè executi de forma "estricta" la mesura en dos mesos. A diferència de l'anterior resolució, clarifica que la restauració de la legalitat urbanística passa per la "demolició de les obres efectuades a l'empara de la llicència anul·lada", i adverteix que ja no hi cap recurs.

L'auto judicial que dóna resposta al decret d'alcaldia aprovat a principis de desembre al qual ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies (ACN) redueix pràcticament a zero el marge de maniobra legal per al consistori i els propietaris afectats, ja que es tracta d'una resolució "ferma", que no admet la interposició de cap recurs. Així les coses, l'Ajuntament disposa ara d'un termini de dos mesos per fer-la efectiva a partir de la data de notificació, que és aquest passat dimarts, 22 de gener. A més, haurà d'informar el jutjat cada quinze dies sobre les actuacions fins l'execució total de la demolició; com a màxim, el 22 de març. La jutgessa també adverteix que, en cas d'incompliment, s'adoptaran les mesures legals previstes.

D'acord amb l'estratègia ordida juntament amb els seus serveis jurídics, el consistori canareu pretenia que fos la mateixa Turov SL, que va promoure i construir els 32 habitatges, comercialitzant-ne, fins i tot, després de l'anul·lació judicial de la llicència, la que presentés un projecte per adequar a la legalitat el complex. Amb aquest argument, va aprovar el decret d'alcaldia per fonamentar el recurs al primer requeriment del jutjat tarragoní del passat 20 de novembre que ja demanava, tot i que utilitzant termes més ambigus, la demolició.

La promotora, actualment en concurs de creditors i que figura com a part condemnada al costat de l'Ajuntament, no va presentar al·legacions judicials davant la petició municipal. En canvi, sí que ho va fer María Antonia González, la veïna que va iniciar tot el recorregut judicial denunciant la il·legalitat del projecte aprovat l'any 2003, després que les seues queixes davant l'Ajuntament no fossin ateses.

Sense excuses

Amb tots aquests elements, la jutgessa substituta del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona, Crescencia del Pozo Prieto, no només ha reiterat de forma encara més taxativa la reclamació inicial d'enderroc, sinó que ha carregat amb duresa contra el consistori. "La presentació d'un nou projecte per part de la promotora no pot servir de base per argumentar el compliment de l'acordat", sosté, tot reiterant en diverses ocasions que la nul·litat de la llicència de Turov "suposa l'obligació de la demolició d'aquests habitatges", com a forma de donar compliment "exacte" a la resolució.

Fins i tot, i al·ludint directament a la jurisprudència del Tribunal Suprem existent sobre la matèria, la jutgessa recrimina l'actuació del govern municipal per haver intentat negar-se a complir la seua obligació de col·laborar i fer efectiva l'execució d'una resolució judicial ferma. Un fet, considera, fent seves les paraules de l'alta instància judicial, que podria constituir "un atemptat a la Constitució davant del qual no hi caben excuses".

La llicència urbanística de la promoció va ser anul·lada per una sentència del mateix jutjat de Tarragona el novembre de 2006 i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'abril de 2009. Segons va quedar provat, el consistori governat llavors pel PSC va autoritzar l'any 2003 a construir 32 habitatges en una parcel·la que només admetia nou xalets unifamiliars, d'acord amb el planejament urbanístic vigent. L'aprovació d'un Pla Especial de Reforma Interior (PERI) que possibilitava legalitzar el complex reduint-ne mínimament les dimensions continua pendent del Suprem. González, la veïna que va iniciar el procés judicial, va reclamar l'execució de la sentència de nul·litat fa més d'un any.

Els afectats i les 50 llicències il·legals

La demolició exigida judicialment podria afectar, de forma més directa, una de les propietàries que hi habita de forma estable, així com dos inquilines més que hi viuen de lloguer. En conèixer el primer requeriment de novembre, la Comunitat de Propietaris ja va apuntar que es mantindria en alerta i esperaria el moment oportú per personar-se en el procés al·legant la seua "indefensió total" per paralitzar la mesura, al no haver rebut cap tipus informació del procediment judicial en marxa fins el passat estiu.

També es plantejaven exigir responsabilitats penals a la promotora -que no va deixar de vendre apartaments fins i tot després de conèixer la sentència de nul·litat- així com al mateix Ajuntament d'Alcanar. En aquest sentit, els veïns sostenen que podrien acabar denunciant la concessió de més de 50 llicències il·legals per part del consistori entre 1997 i 2003 que multiplicaven la densitat de construcció per sobre del límit legal. Un procediment habitual, segons va constatar el peritatge sol·licitat pel jutge del cas, que va permetre construir a la zona d'Alcanar Platja 614 habitatges en terrenys on el planejament urbanístic de ciutat jardí només n'autoritzava 179.

Via ACN