[Tribuna] 'Euromed i trens que no van', article de Gervasi Aspa

Ja s’ha inaugurat el trajecte del servei ferroviari d’alta velocitat entre Barcelona, Girona i Figueres, amb unes tarifes dels abonaments molt semblants a les que aquí paguem per circular amb uns regionals menys còmodes i molt més lents. Ara ja es pot viatjar amb alta velocitat des de Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona i, per tant, l’únic territori català desconnectat són les Terres de l’Ebre. La paradoxa és que des de l’any 1997 per l’estació de l’Aldea passen sense aturar-se nou Euromed diaris, tant en direcció Barcelona com en direcció Alacant, que sí que tenen aturada a Castelló i Tarragona. De res va servir la moció presentada pel senador republicà Pere Muñoz i aprovada per la Comissió de Foment del Senat el 18 de novembre de 2008 demanant l’aturada diària d’un d’aquests Euromed. La moció va tenir els vots contraris del PSOE i favorables de la resta de grups, entre els quals, el PP. La justificació del Govern era la pèrdua de temps que comportaria l’aturada a l’Aldea i el fet que l’estació ja està ben servida amb els trens de llarga i mitja distància que llavors s’aturaven. Mentrestant, el mateix Govern continuava construint i inaugurant AVE com el Toledo – Cuenca – Albacete (any 2010) per acabar tancant la línia l’any 2011 per manca de passatgers (9 cada dia). Conclusió: l’aturada de l’Euromed a l’Aldea depenia de la voluntat política del Govern espanyol, i aquesta era nul·la.

El greuge i el maltracte dels governs espanyols, ja sigui del PSOE o del PP, cap a les Terres de l’Ebre va comportar que s’organitzés, l’any 2009, un acte a l’Ajuntament de l’Aldea, amb càrrecs institucionals, polítics i representants dels agents socioeconòmics del territori per exigir al Govern espanyol que solucionés el dèficit de serveis ferroviaris que patíem i impulsés l’estació l’Aldea – Amposta – Tortosa dins el corredor mediterrani. A més de demanar l’aturada de l’Euromed, es van demanar millores a l’estació i un servei de trens regionals més ràpids, eficients i amb més freqüència de pas. A dia d’avui, però, els problemes i les mancances ferroviàries a les Terres de l’Ebre són pitjors perquè la resposta del Govern espanyol durant aquests anys ha estat la de no atendre les demandes, tancar estacions, acomiadar treballadors i reduir els horaris d’atenció al públic.

Els diferents governs espanyols han marginat i marginen les comunicacions de les Terres de l’Ebre perquè tot allò que depèn d’ells, o no es fa, o es fa amb molt de retard. Mirem sinó el que ha passat amb les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa, o amb l’autovia A-7, que a partir de l’Hospitalet està acabada quan aquí encara estan dibuixant-la. Aquesta manca d’inversió del Govern espanyol en infraestructures i comunicacions ens condemna a ser un territori perifèric i menys competitiu; per això, si volem tenir futur, cal que com més aviat millor agafem el tren cap a la independència. Estació 2014.

Gervasi Aspa
és president de la Federació de l’Ebre d’ERC