18 d’abril de 2013

Presentació de 'La Tortosa dels retratistes (1939-1983)', per Quimo Panisello

Detall de la portada del llibre. Fons: arxiu Daufí.
Parlar amb els ponents de la presentació del llibre La Tortosa dels retratistes, Miquel Àngel Pradilla o Roc Salvadó, és un exercici enriquidor, sobretot per al propi vocabulari. Amb aquest últim hem conversat molt aquests últims dies, i crec que, intentant definir-me a mi, ha definit l’obra que divendres 19 d’abril presentem a la UNED, on Roc dóna classes. Així que li prenc tres del seus adjectius llançats sobre mi per explicar el meu últim llibre:

Leptosomàtic 
adj. Que té una constitució prima, a la qual s’associa un caràcter introvertit.

La Tortosa dels retratistes és un llibre alt i prim (de 144 pàgines) que intenta evocar una Tortosa vista a través dels objectius de les càmeres de retratar de tots aquells professionals que tenien oberta al públic una botiga de fotografiar, des de que s’acaba la guerra fins a l’any 1983. Això em dóna joc a mostrar fotos personals dels retratistes i fotos tan íntimes com les fotografies per als carnets de família nombrosa, les fotografies de carrer com, per exemple, la dels Ramos de diumenge de Rams, o fotografies de patrimoni o d’importants actes democràtics realitzades per Josep Maria Alavedra.

Joan Valmaña, guitarró del Canalero, exemple de tipus leptosomàtic. Fons: família Ollé Garcia.

Cal recordar que la discreció del fotògraf és molt important per poder aconseguir la millor instantània, el posat més natural i per aconseguir atrapar allò que el cèlebre fotògraf francès Henri Cartier Bresson definiria com l’instant decisiu, és a dir, "ficar el cap, l’ull i el cor en el mateix moment en què es desenvolupa el clímax de l’acció". Per tant, puc considerar que estem parlant de professionals discrets i submergits en un gran món interior, que solien combinar el seu imaginari artístic amb la captació de fotografies més comercials.

Peremptori
adj. Que no admet dilació.

Dilació
Acció d’ajornar alguna cosa.

Estem davant d’una obra d’agraïment als fotògrafs, sobretot al gran retratista José Daufí Monfort, qui em va ajudar moltíssim per completar la informació gràfica de la meua obra La vida tortosina i també d’aquest últim llibre. Han estat constants les preguntes que li he fet sobre l’ofici i la competència. Sort de la seua bona salut i de la seua gran memòria. No volia deixar cap detall.

José Daufí en plena faena. Fons: Arxiu Historiador Enrique Bayerri.
L’edat i la memòria no admet cap tipus de dilació, com deia mon tio Juanito: “mai saps per on t’atacaran” referint-se als molts mals que ens assetgen. Les paraules dels testimonis (tots vuitantanyers) restaran en la meua memòria com a part d’un record d’un tipus de vida que mai més tornarà, on els fotògrafs anomenats retratistes, terme que els lliga amb els dibuixants, els seus antecessors, eren professionals renaixentistes: havien de saber tant de química, per compondre els líquids reveladors i fixadors, com de mecànica, a l’hora de col·locar les plaques o d’ajustar les màquines al seu gust, com de fotografia, a l’hora de buscar el costat bo, la distància focal o el control de la llum o dominar la tècnica del dibuix, important a l’hora de fer els retocs amb el llapis de grafit dels negatius i suavitzar arrugues i perfils.

Farandulero
adj. Que representa espectacles populars.

Aquest adjectiu descriu molt encertadament la portada, una fotografia de José Daufí, acolorida digitalment per mi, i on es veuen una sèrie d’alumnes de l’Institut de Batxillerat, entre els quals podem reconèixer les germanes Celma, Manolo Pérez Bonfill, mons tios Maria Cinta Panisello i Sisco Minguell, vestits d’època per representar l’obra El príncipe que aprendió todo de los libros de Jacinto Benavente.

També aquest adjectiu descriuria moltes fotografies que surten al llibre, ja que alguns fotògrafs com Gigonz o els germans Ramos anaven als llocs on hi havia moviment, per fer les seues fotografies i després vendre-les a qui plasmaven. Són moments populars, com les processons amb la Banda Municipal al darrera, els primers mítings, el pas per Tortosa de personatges importants com els presidents Josep Tarradelles o Adolfo Suárez, les velades al velòdrom o el ball de les Festes del Coll de l’Alba, amb les tartanes darrera.

També surten retratats molts personatges populars com el Canalero i la seua rondalla, Pepeta la paisana, el cantautor Òliver, l’actriu Sílvia Sabaté, l’historiador Enrique Bayerri o l’orquestra Cimarron

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta