Aspectes de forma i, essencialment, de fons fonamenten recurs d'apel·lació presentat pel lletrat de l'administració catalana a finals de maig davant l'Audiència de Tarragona, en un nou intent d'evitar que Sicart, Benito i Cortacans continuïn com a imputats i puguin acabar sent processats un cop es tanquin les diligències prèvies que instrueix la titular del jutjat número 1 de Tortosa, María Teresa Hernández. A més d'aquests tres, figuren com a imputats l'exgerent, Daniel Ferré; els seus dos fills; el seu cunyat, José Chavarría; l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté; l'expresident de la junta rectora de l'entitat, José Fernando Falcó; l'extresorer, Joan Benito; i l'exsecretari, Lluís Gilabert.
Tant Fiscalia com els socis impositors afectats rebutgen de ple les argumentacions i reclamen que es mantinguin les imputacions. "Ens trobem en un moment important perquè si aquesta gent, com a Generalitat, han estat imputats per no fer el control i la fiscalització, ara podrien deixar de ser imputats tindríem força possibilitats de no recuperar els estalvis perquè ells no haurien complert la seva obligació", ha subratllat Gas en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
L'advocat de la Generalitat, sobretot, intenta posar en qüestió la responsabilitat dels tres imputats en les suposades deficiències del procés d'inspecció per part de la Direcció General de Finances -que va conduir a la fallida de la societat, tal com destacava l'administrador concursal, Mariano Hernández, en el seu informe al Jutjat Mercantil de Tarragona presentat fa un any-. Concretament, esgrimeixen que la Generalitat "no té cap competència sobre la vida interna de les Cooperatives", més enllà d'algunes infraccions concretes, i que l'administració no exerceix sobre aquestes entitats cap "tutela tuïtiva".
Però la impugnació de l'Associació rebutja frontalment aquesta interpretació i acusa els imputats de voler "defugir" la seues responsabilitats legalment atribuïdes, tot recordant que la Llei de Cooperatives catalana ha d'exercir les funcions de "tutela de les entitats financeres i de crèdit", essent el Departament d'Economia i Finances el competent per dur a terme aquestes tasques, inspeccionant directament les seccions de crèdit, la seua situació financera i patrimonial. "És un fet acreditat que la Generalitat va abandonar les seves funcions i va consentir aquelles irregularitats, gènesi del procediment concursal de la Cooperativa i les presents actuacions", indiquen. De fet, citant l'exhaustiu informe d'Hernández, els advocats dels afectats apunten que l'administració catalana tenia coneixement l'any 2007, arran de l'informe elaborat per Cortacans, d'una llarga llista d'irregularitats en la gestió de l'entitat.
L'administrador, que qualificava els fets de "gravíssims" i denunciava l'abandonament de funcions per part de la Generalitat, feia referència a la inclusió del logotip de Caja Madrid -actual Bankia- a les llibretes, que podia portar a "confusió" -i que podia ser sancionada pel Banc d'Espanya amb entre 0,5 i 1 milió d'euros-, així com l'ús d'elements identificatius o publicitaris relacionats amb caixes d'estalvis, per les quals la Generalitat hauria d'haver imposat sancions per faltes "greus i molt greus", amb multes de 300.000 euros i la inhabilitació de la mateixa Cooperativa.
El mateix inspector Cortacans, el primer dels inspectors en comparèixer davant la jutgessa, inicialment com a testimoni i després com a imputat, no només va elaborar l'informe de 2007 sinó que va participar després en la inspecció de 2011, quan la secció de crèdit va bloquejar els comptes i la Cooperativa va acabar fent fallida. "És inversemblant que al·legui haver cregut que les deficiències observades el 2007 s'havien solucionat al constatar que va ser el mateix inspector qui va determinar el 2011 que seguien existint", raonen els advocats dels afectats.
A l'hora de rebutjar el primer recurs de reforma, la jutgessa va retreure als inspectors que l'any 2007 no havien comprovat els documents que avalaven els moviments comptables, desvirtuant completament l'informe final i convertint la funció de l'organisme que representaven en "inútil". Cortacans va declarar que "no creia" que el Departament tingués la facultat d'intervenir. També va assegurar desconèixer per què no es va tirar endavant l'expedient sancionador arran el seu informe d'irregularitats.
En el cas de Benito, cap de la Inspecció Financera i superior jeràrquic de Cortacans, la impugnació recorda l'argument de la jutgessa a l'hora de rebutjar el seu primer recurs perquè no hauria "realitzat totes les actuacions que li atribueix la legislació vigent". El responsable dels inspectors adduïa que no està clara la competència de la Generalitat sobre les seccions de crèdit, extrem que la jutgessa desmenteix.
Durant la seva declaració judicial, Benito va reconèixer la il·legalitat de l'ús del logo de Caja Madrid. Però no va saber explicar el per què del sobreseïment de l'expedient. Al respecte, l'exdirector general de Política Financera, Ferran Sicart, va argumentar que en primera instància davant la jutgessa que el sobreseïment va tenir lloc en cessar del càrrec l'any 2011 i que l'arxiu es va produir per caducitat. Segons va afegir-hi, l'expedient no es va iniciar perquè la Generalitat no tenia coneixement de les operacions amb les llibretes de Caja Madrid. Per als afectats, Sicart coneixia perfectament la situació descrita per Cortacans el 2007, que li hauria transmès Benito.
Via ACN (Jordi Marsal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.