13 de desembre del 2013

Aitor Pérez Codorniu remarca que no és la millor pregunta per a la consulta, però tampoc la pitjor



TORTOSA (Baix Ebre).- El politòleg Aitor Pérez Codorniu, vocal de la junta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre i membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha analitzat aquest divendres l’acord que han assolit el bloc de forces sobiranistes per celebrar la consulta per la independència el proper 9 de novembre del 2014. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Pérez Codorniu ha afirmat que la doble pregunta formulada per Artur Mas no és la pregunta que hauria volgut una gran part de la ciutadania de Catalunya, però ha remarcat que encara hauria pogut ser pitjor. De fet, el politòleg ha afegit que la pregunta que finalment s’ha triat per a la consulta dóna cabuda als que reivindiquen la independència, però també als que reclamen un altre tipus de relació amb Espanya i als que voldrien que les coses continuen igual dintre de l’Estat espanyol.

Pérez Codorniu ha destacat la complexitat de la doble pregunta que finalment han consensuat CiU, ERC, ICV-EUiA les CUP. De fet, el politòleg ha remarcat que una pregunta directa sobre la independència hauria estat més fàcil de contestar, i també més senzilla a l’hora d’interpretar els seus resultats. Però ha afirmat que l’enunciat de la pregunta correspon a les forces parlamentàries, i que el més important és que la ciutadania es podrà pronunciar sobre la independència de Catalunya.

Segons el politòleg, el procés tiraria endavant encara que Artur Mas no fos el president de la Generalitat, ja que és la societat civil la que està empenyent la classe política a fer el camí cap a l’estat propi. De fet, Pérez Codorniu no ha descartat la possibilitat que el govern d’Espanya puga autoritzar finalment la consulta, tot i que Mariano Rajoy ja va afirmar dijous al vespre que no té cap intenció de fer-ho.

51 comentaris:

  1. Un politòleg que afirma amb rotunditat què “ la ciutadania es podrà pronunciar sobre la independència de Catalunya” està obviant el paper que tenen en l’ordenament jurídic nacional la Constitució Espanyola de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.
    També m’agradaria que expliqués quina de les múltiples respostes possibles és la que contemplarien aquells que volen “que les coses continuen igual dintre de l’Estat”.

    ResponElimina
  2. En este cas, Gutijaume, potser és els que ho tenen/niu més clar: NO NO o abstenció o blanc. El mateix que els independentistes: SÍ SÍ . No ?
    Precisament per este motiu, per la dificultat en explicar-ho, l'altra via ( tercera, federal, confederal etc ) és penalitzada de fet: No es pot votar d'una manera unívoca .

    ResponElimina
  3. Discrepo Ximo. Amb una pregunta en forma d’arbre com aquesta resulta impossible procedir a donar-li un “NO” rotund al secessionisme, ja que per a fer tal cosa primer tens que contestar que “Sí” a un Estat català. És com un joc de cartes on el mag et fa creure que estàs decidint entre varies opcions quan en realitat t’està portant per on ell vol.

    ResponElimina
  4. Gutijaume, por mucho que os rasgueis las vestiduras con lo de la constitucion, no parareis la consulta, primera cuestion, la marca ESPAÑA, no es como la marca EEUU, la marca CATALUNYA si sera igual a la marca EEUU una vez seamos INDEPENDIENTES, la constitucion fue un paso para salir de un regimen fascista camino a la democracia, es mas esta nacion llamada Spain, estaba sola en el globo terraqueo...bueno solo eramos socios de la ONU, no formabamos parte de las naciones europeas, no estabamos asociados al mercado comun, tampoco eramos miembros de la OTAN/NATO, teniamos el Sahara y un muy probable doble enfrentamiento entre el Polisario y con el reino Alahuita...como asi paso, por lo tanto esta constitucion fue un balon de oxigeno para la esfixiada sociedad civil española...ahora mal que os pese, estamos en la comunidad Europea, estamos en la OTAN, nuestra gente esta encuadrada como Cascos Azules (no la Division Azul), asi que si hay buena voluntad esta constitucion se puede reformar (en los USA les dicen LAS ENMIENDAS) aqui tambien les podemos hacer sus enmiendas, pero para eso los españoles tienen que dejar de lado el "hijoputismo" que os caracteriza, lo mismo que al supermiedo que tienen los mandamases socialistas con perder sus poltronas...los socialistas normales y de a pie, tambien son partidarios de ser una nueva-actiquisima nacion...

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Gutijaume, falta ( faltaria ) veure si es podrà ( podria ) votar la segona encara que s'hagi votat NO a la primera .vull pensar que sí, però ahir al menys, no ho sabien ni els autors de la pregunta

    ResponElimina
  7. Ximo, has fet mai una enquesta on t'hagis de saltar preguntes? N'hi ha moltes d'enquestes.
    La segona pregunta de la consulta, es diu molt clar, que s'ha de votar en cas de què es vote afirmativament la primera. Té algun sentit dir que no vull un Estat, però si vull un Estat independent? Quines ganes d'embolicar.

    Realment qui vota no a la primera, i sí a la segona és que va més desorientat que Pere Navarro, i ja és dir.
    En canvi, el que permet és que alguns que no es troben còmodes amb la paraula independència, puguen votar sí a la primera i no a la segona. Ximo, enteneu realment els federalistes que és això? Per federar-te a alguna cosa, primer has de ser alguna cosa, no?

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Gràcies Gutijaume i Ximo, primer que tot gràcies per mirar-vos l'entrevista i predre-vos la molèstia de comentar-la.

    Gutijaume pel que fa referència a la consulta i al dret constitucional espanyol, en aquest cas no hi ha cap problema legal si hi ha la voluntat política. La pregunta i data es planteja realitzar-la dins dels mitjans que ofereix el marc constitucional espanyol, ja que de moment es vol realitzar aquesta consulta mitjançant la delegació o transferència de l'article 150.2 de la CE. Hi ha 4 mecanismes més possibles: referèdus autonòmics de l'art. 92 CE, referèndums de la Llei catalana 4/2010, la llei de consultes que es tramita ara al Parlament o la reforma de la CE. Per tant no és una qüestió de legalitat, si no que de voluntat política. De la seva voluntat depèn que estiga d'acord amb el marc legal espanyol.

    Pel que fa a la pregunta.
    És una sola pregunta. Vol que Catalunya esdevingui un estat? respostes: Sí o No. El No ja no torna a votar.
    Llavors en cas de Sí, cal aclarir a quin tipus d'Estat es refereix, ja que poden ser independents o no independents (federals, conferederals...) Vol que aquest estat sigui independent? Sí o NO

    Per tant, de respostes només hi ha: NO, Sí/NO, Sí/Sí. A més a més del Blanc i Nul.

    Al final acaba essent com una sola pregunta amb triple resposta.
    Quin status vol per Catalunya?
    L'Actual seria el No de dalt. Un Estat dins Espanya el Sí/No de dalt. Un Estat independent el Sí/Sí de dalt.

    La pregunta és un poti-poti de la de Puerto Rico de l'any passat.

    Primera consulta: ¿Está usted de acuerdo con mantener la condición política territorial actual (Estado Libre Asociado)? Sí o NO

    Segunda consulta: Irrespectivamente de su contestación a la primera pregunta, conteste cuál de las siguientes opciones no territoriales usted prefiere.
    Estado de E.E.U.U o Estado Libre Asociado Soberano o Independencia

    Espero que m'haja pogut fer entendre una mica millor.

    Una abraçada,

    Àitor

    ResponElimina
  10. Aitor, t'ho resumiré en una sola frase: El dret a decidir sobre la independència, per aquells que voten NO a un estat per a Catalunya, no existeix. Ves per on.
    De fet, tu ja ho dius a l'entrevista. Per als que volen la independència se'l ha donat resposta.
    Quant a la pregunta. Tothom sabem que fàcil de pair no és. Com hi ha confiança, t'ho diré d'una altra manera: Per explicar-la, tu a ta iaia o jo a ma mare, és complicat.
    Avui mateix he sentit com Marta Rovira ( no sé si del tot convençuda ) deia que votar no a la primera impedeix votar la segona i que seria vot nul. Torno al començament, al marge de que es pugui considerar més o menys coherent, que un vulgui votar NO i NO, encara que només fos per estar en igualtat de condicions en la cosa simbòlica del Sí, SÍ , TOTS haurien de poder exercir el DRET A DECIDIR . Per què se'm nega el dret de votar NO a la independència, per d'haver votar NO a Catalunya un estat ( propi, associat, federal, lliure pensador, confederal, emancipat...) ?
    I posats a fer, per què no tres preguntes i una resposta, en compte de dos preguntes amb -segons com- dues respostes ? Sí, clar, llavors de les tres preguntes, només una preguntaria explícitament per la independència i les altres dos, una per un estatus diferent al d'ara i l'altra igual. I possiblement, això sí, ningú no trauria majoria absoluta . Però ara, ja veurem ( es un dir ) com es comptabilitzaràn els vots i no acabarem, també, en una opció sent majoria simple.

    ResponElimina
  11. No entenc la dificultat que veieu a l'hora de votar.
    No vols independència i estàs d'acord en lo model actual: Es vota no a la primera pregunta. És evident que a la segona hi aniria un no tambe.
    No vols independència, pero creus que el model actual no és l'adequat i s'hauria de canviar: Sí a la primera i no a la segona.
    Vols independència: sí a la primera i sí a la segona.

    No entenc que la igualtat simbòlica hagi de ser votar no a dos preguntes perque els altres voten si a les dos... no és comprensible este argument! El no a la primera ja porta inclos el no a la segona

    ResponElimina
  12. Pos no, Anna, no és tant evident: Diuen que serà nul. Ja m'explicaràs la gràcia ( "a la segona hi aniria un no tambe" dius ) o sigui, i això no hi havia pensat encara, el vot SÍ a la independència, per raons que no siguin les de sempre ( esmenes, papereta estripada etc ) sempre seran vàlids, i en canvi els Nos que prèviament hagin votat No a la primera seran nuls. Respecte al simbolisme dels si i no, a banda de que és més fàcil dir "vota sí dalt i sí baix que " vota si dalt i no baix " per exemple perquè a la primera no hi ha lloc a dubte, en el segons cas, més d'un es pot confondre entre dalt i baix. Però accepto que filo prim, ara, crec que està prou estudiat que sempre és millor demanar un Sí ( afirmació/positiu ) que no un No ( negació/negatiu ) . Dius que el no a la primera ja inclou el no a la segona, llavors no entenc que dius que " hi anirà un no també " .
    Per altra part jo, i miler i milers com jo, no en tindrem cap de dificultat ( sobre tot els més conscienciats ) però vull recordar que no es una votació per militants d'un partit.
    Però sobre tot, sobre tot, la qüestió està en el recompte i la lectura que s'haurà de fer.
    A veure, anem a una simulació. Deixem a banda nuls i en blanc, posem per cas que voten 1.000 persones, de les quals 700 voten SÍ a l'estat i 300 NO i 400 Sí a la independència i 300 NO. Qui o què a guanyat ? ( a la segona n'hi han només un total de 700 que correspondrien als que han votat SÍ a la primera ) . Obvio que passaria si els 300 que a la primera han votat que NO puguèssin votar ( NO ) a la segona.

    ResponElimina
  13. Bé Aitor, com a politòleg que sóc m’agrada saber de les opinions d’altres politòlegs, i més si són del territori.
    La voluntat política és un concepte molt abstracte. Si l’apliquem sota el teu punt de vista, no hi ha res que no pugui aconseguir la voluntat política. Si hi ha voluntat política és podria aplicar la pena capital, si hi ha voluntat política es poden desamortitzar els béns de l’Església, si hi ha voluntat política es pot endurir la política d’immigració amb expulsions i repatriacions massives.. Per això tenim unes lleis que fan de contrapès a la “voluntat política”, que controlen al controlador (amb més o menys eficàcia) i que serveixen per garantir un ordre institucional i social que d’altra manera seria impossible d’assegurar.

    La pregunta no s’adapta al marc constitucional espanyol ni molt menys. És il•legal i inconstitucional no sols en la forma, sinó també en el contingut. Ambdós preguntes cauen pel seu propi pes en relació a l’article 2CE. La via de l’article 150.2 oblideu-la, ja que no es pot transferir la potestat de decidir sobre la separació d’una part del territori espanyol, ja que es tracta d’una decisió que afecta a tots els espanyols, subjectes de la sobirania nacional (Art.1.2CE).
    L’article 92CE ha de ser convocat pel Rei a proposta del Govern, prèvia autorització del Congrés, però mai en els termes de les preguntes ja anunciades perquè com he dit, el Poble català no és titular d’un poder sobirà, exclusiu de la Nació constituïda en Estat i per tant no pot redefinir l’ordre constituït per la voluntat sobirana de la Nació. La Llei de consultes que es desprèn de l’article 122 de l’EAC06 no podria tampoc implementar un referèndum en els termes que han adscrit les forces secessionistes, perquè vulneraria clarament les competències exclusives de l’Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums. Per tant, no és viable amb totes les lleis actuals a la mà, o si ho prefereixes, no hi ha voluntat política de trencar Espanya, lo que em pareix força lògic.

    ResponElimina
  14. Si lo flipar és de bades
    I crec que l'arbre binari ja està superat, entre altres, per l'arbre B i el B+. Peró , els que no han aprés informàtica i arbres de decisió van perduts. Sobre tot quan l'arbre binari amb dos nivells els sembla que no els representa. Millor un arbre ternari o quaternari amb un sol nivell no? Que seria quelcom una margarida o una rosa silvestre....
    Més informació:
    Arbre binari: http://ca.wikipedia.org/wiki/Arbre_binari
    Arbre B: http://ca.wikipedia.org/wiki/Arbre-B
    Arbre B+ : http://www.wikilingua.net/ca/articles/%C3%A1/r/b/%C3%81rbol-B%2B_0c88.html

    ResponElimina
  15. Com opinador vulgar i corrent, Guti, has sentit mai l'expressió "sortir-se per la tangent"?
    No et dic l'altra que penso... sempre parlant de possibilitats, que jo ni em mullo porque l'aigua hem fa por.
    A més, jo no vaig votar una constitució com aquesta, Deu me'n guard!
    Y tu, tampoc.

    ResponElimina
  16. Què vol dir que esdevingui un Estat? Vol dir que li canviïn el nom, és una simple qüestió de diferenciació nominal respecte a les altres CCAA? Què és un Estat no independent? O lo que és el mateix, que entenem per un Estat dependent? Si es vota Si/NO que estem votant realment? Una federació? Una confederació? Per quin model s’estaria apostant? Per l’alemany? El britànic? El francès? O el meridional de la Guerra de Secessió americana?

    Tranquil la culpa no és teua, qui no s’ha fet entendre de cap manera han sigut Junqueras i Mas.

    Salutacions!

    ResponElimina
  17. Que trobes quant cobra Ramón Llull?

    ResponElimina
  18. I, l’altre dia ho vas deixar prou clar quan a Ximo li vas dir que si els tortosins votàvem a favor de la independència de Jesús podrien constituir-se com a municipi. Doncs aplica el mateix pensament a nivell nacional i buala: tangent solucionada.

    ResponElimina
  19. Mal m'està el dir-ho. Prometo que no ho havia llegit quan he fet els meus comentaris:

    José Juan Toharia ( sociolec, catedratic i presidet de Metroscopia ), escriu a El Pais, entre altres coses, això :

    "Por otra parte, los manuales (y sobre todo, la experiencia demoscópica, que es tan amplia como rotunda) enseñan que las preguntas con respuesta tipo si/no deben ser redactadas con sumo tacto y cuidado, pues resulta menos oneroso, psicológicamente, para el ciudadano medio conceder que negar, aceptar que rechazar, admitir que condenar, afirmar que negar. Quizá sea por azar, pero no deja de ser llamativo que las dos respuestas que van en el sentido que los sectores soberanistas desearían ver apoyado sean, ambas, un sí."

    http://politica.elpais.com/politica/2013/12/12/actualidad/1386873985_535797.html

    ResponElimina
  20. Guti, diferencia de llegir i tergiversar: la teua. Jo vaig dir que si tingués que votar, sense opinar sobre el perquè hauria de votar. votaria que si a la independència de Jesús. Però, tu vols sortir-te'n sempre amb la teua. Pos mira.... l'has fotut fins l'engonal. I no comparis.
    Igualment dic que la independència per sortir d'un mal amo i fer cap a un altre mal amo no em serveix.

    ResponElimina
  21. Ximo, quan he dit que a la segona hi aniria un no, em referia a que si dius NO a la primera, es evident que a la segona hi aniria un NO també, i, per tant, no cal posar-lo, ja que ja has deixat clara la teva posicio.
    No sé perquè ho voleu veure tan dificil

    ResponElimina
  22. Passa que si votes No a la primera ja no pots votar la segona. Potser no és complicar, però ho es. Mentre tant esperaré que algú em respongui qui guanya en l'exemple que he fet. Això que no és complicat.

    ResponElimina
  23. Guti, els del PP sou molt cansinos, xeic! En na setmana on s'ha mort Mandela i encara vas amb les lleis per davant de la legitimitat. Per a que les dones votessen van haver moltes mobilitzacions i per sones com tu, d'aquella època, que deien que les lleis ho deien ben clar! Va home, va, utlitzeu un argumentari lamentable.

    ResponElimina
  24. Arjub: te dira que estas equivocado...

    ResponElimina
  25. Ximo, et sona això:

    ¿Considera conveniente para España permanecer en la Alianza Atlántica en los términos acordados por el Gobierno de la Nación?

    Qui celebra un referèndum des del govern i vol guanyar-lo, formula una pregunta, on l s'inclou implícitament l'opció per la qual aposta el govern que convoca. Que ens descobreix el Sr. Juan José Toharia a qui ens cites?

    Preguntes com la que es van formular a Irlanda en relació a l'abolició del Senat, com va ser “¿Quieres que se mantenga el Senado o prefieres que sea abolido?”, estant tan mal formulades que van aconseguir que guanyés una opció que no era la del govern.
    Li podreu pegar totes les voltes que hi vulgueu, però els que volen votar NO, són els que posen més objeccions a la pregunta. Potser en el fons, el que els molesta és que la gent hi pugui votar. Excuses de mal pagador en diuen.

    ResponElimina
  26. Albertito, és important conèixer la història.No és un tema de qui és millor o pitjor o de qui és més antic o més modern. La història però, ens donarà moltes explicacions per refermar el que molts espanyols encara volen negar: Catalunya és una nació, per desgràcia per als catalans sense Estat. Molts de segles d'intentar assimilar-nos per estar cada cop més prop de que majoritàriament es vegi que podem caminar sense tuteles, podem caminar sense demanar perdó de ser qui som i de qui vam ser, podem caminar sense arrossegar les cames d'un altre que no vol caminar, podem caminar veient les nostra manera de fer com una potència i no com una amenaça, podem caminar amb l'orgull de ser una de les col.lectivitats més antigues d'Europa. Caminar lliures col.lectivament, igual que volem ser lliures individualment.

    ResponElimina
  27. ...señor Emilio...como podra observar, o este sitio esta para reparar o hay una super censura, mis dos escritos se han perdido...

    ResponElimina
  28. Diria que no és el primer cop que et passa, Emili. Què a Irlanda la van fer en castellà la pregunta ? .
    Mira, no tinc cap inconvenient en acceptar-te que el que dius sobre les excuses és fàcilment defensable. Però, per favor, este argument és exactament el que puc fer servir jo per als que voleu votar per la independència, com més aviat millor ( no sigui cas que entrem en recuperació econòmica ), i sent igual si la victòria és per majoria simple o absoluta. Sóc jo només el que he escoltat 1.000 vegades a Junqueras dir allò de " pregunta clara, resposta explícita " ( o binaria ) ? . Ara resulta que ja va bé que la pregunta s'hagi convertit en dues i de clara, clara, com l'aigua després d'escurar. I de resposta explícita res de res. Que em diguis, com s'ha dit, que " la pregunta no és la que hagués fet ERC però ja ens va bé ", t'ho accepto, ara, no em facis acceptar que el fet del consens o l'acord majoritari fa, per si mateix, bona, clara i unívoca la pregunta.
    Del que em dius de les preguntes sobre l'entrada a l'OTAN i la d'Irlanda, que igual una que l'altra s'atansarien més al que volia ERC que no la que s'ha fixat. I reduir l'article al que vaig fer referència a la qüestió concreta de que la pregunta tendeix a beneficiar al preguntador, ho trobo excessivament simplista. Això ja és dona per descomptat. M'has agafat el rave per les fulles. El que no és de rebut, com ha dit esta nit Mas a l'entrevista a TV3, és que " com s'ha de comptar " ja és veurà etc. No estem parlant si s'ha de comptar amb una calculadora o amb els dits, estem parlant de com s'interpreten els resultats del recompte i, encara que ara no se'n vulgui parlar, de quins percentatges mínims estem parlant ( o parlaríem ) per decidir això, allò o el de més enllà, és fonamental. Sense entrar en la mecànica del propi escrutini .
    I com és un tema que m'agrada ( com a divertiment, ja que no és farà la consulta ): Aviem quedat en que del federalisme, poc menys que no tenia sentit ni parlar-ne, donat que per a federar-se fan falta altres etc. que és més fàcil, inclús la independència es diu sovint. Ara resulta que 1) per poder encabir a ICV i Unió i 2) per dividir el vot ( cosa una mica paradoxal ), es proposa una pregunta on es planteja un estat federal ( en majúscules va dir Mas ¿? ) però sense saber de quin tipus ( ....lliure de Baviera, Califòrnia, Puerto Rico, Texas.. ). Però el que sorprèn, com deia, és que es vulgui vendre com que l'opció federalista també està inclosa, quan el que es deia, per negar la possibilitat de que també és preguntes per esta opció, era que per federar-se fan falta altres que ho vulguin. I ara és argument per a que s'hi sumi el PSC. També és cert que Iniciativa, i esta nit Mas, diuen que si guanyes la primer opció ( Sí estat propi ) llavors s'hauria de negociar per tal d'aconseguir-ho. Amb qui, sinó hi han federalistes ?. Insisteixo, jo em distrec molt. I amb 11 mesos pel davant, no vegis.

    ResponElimina
  29. ...señor Chimo..., el "ZEÑÑÑORRRR" presidente actual extremeño (al igual que el otro socialista que tenian) nos ha metido la pata bien metida hasta la cintura, segun el periodico catalan www.naciodigital.cat "que tranquilidad para los extremeños que viven en Catalunya, que la votacion no la realizaremos"...¡mire!... con discursitos xenofogos asi...TENED POR SEGURO QUE SI SE REALIZARA, Y GANAREMOS (los del si) POR GOLEADA...

    ResponElimina
  30. Albertet ( traducció al castellà d'Albertito ) , em sembla genial. Lo de guanyar per golejada, vull dir. Si els gols són legals, encara que sigui de penal, si ho són.....Res a dir. Lo que no tinc clar, ni Mas, és com comptarem els gols . Quant a lo dels president extremeny, per mi, te'ls pots quedar als dos.

    ResponElimina
  31. Ximo, més enllà del parer expressat en els últims dies pels principals líders dels partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, cal constatar que l'agenda política actual a Catalunya està basada sobre la seva independència. Com han canviat les coses!! Fa uns anys es reclamava més autogovern i ara es reclama poder preguntar als catalans i catalanes si volen un Estat! La política són resultats, però també són processos. Mai he dit que la independència sigui fàcil, però que no sigui fàcil, no implica no començar el camí. Que no hem començat tots coses difícils en les nostres vides? Iniciar una carrera, casar-se i muntar una família, iniciar i fer gran un negoci. Tot pot ser molt difícil i pot tenir un éxit nul. És argument suficient per no començar rés? Jo veig que tot plegat és un procés que no té retorn, i la consulta és una part més del procés, no el seu punt final. Els que tenim clar el resultat volgut, sempre sabrem quina és la nostra posició, cosa que no es pot dir dels que volen continuar amb una Espanya. Que el projecte de Catalunya independent no està definit? Donc sí. I quin és el projecte d'Espanya? Alguna cosa bona a banda de tenir que donar suport a la roja, sí o sí?

    ResponElimina
  32. Emili, em semblen unes reflexions prou raonades i sensates, i de les que en comparteixo bona part.

    ResponElimina
  33. ...Emili & Ximo...la sopa de ajo no se ha inventado ahora, y lo mismo con la independencia, esto del independentismo empezaron a fraguarlo a principios del siglo XX, hubo un intento del 1936 al 39, anulado por los facistas-socialistas nacionalistas internacionales mas los imperialistas indigenas, pero a dia de hoy la situacion internacional a cambiado, y ahora es el momento de hacerse..., los vascos cuando lo hicieron y los anularon, era por que la situacion internacional no estaba como ahora...

    ResponElimina
  34. La independencia no és la millor opció...però tampoc és la pitjor tal i com estan les coses. Com deia i en un post, de que em serveix la independència si els amos que em toquen són iguals o pitjors que els que tenia. El gran problema de la independència és que hi ha una gran voluntat popular...però poca cosa més, se'ns mostra casi com una terra promesa però no sabem com montarem aquest Estat, per què no se'ns diu que no entrariem inmediatament a la Unió Europea, per exemple...a cap Estat se li concedeix la permanència de manera automàtica. Fa falta ficar molt de fil a l'agulla, de moment només ens venen fum. En quant a les preguntes hi ha una cosa que pot ser fàcilment font de confusió i que per tant cada opció té números d'arrimar-la a la seua conveniència, fiquem que el primer SI guanyarà (cosa molt i molt probable) però potser que la suma del NO i el SI+NO sigui superior al SI+SI, llavors quedarà impugnada la independència? perquè aquests vots poden contar-se a favor de la no independència pera molts. Cap a quina banda es sumarien?...potser la manera de formular aquest referèndum es bona perquè encabeix totes les possibilitats, ja que l'únic que és segur és que no volem seguir com ara, però em sembla massa triumfalista aquesta fe en una independència en la que ningú ens explica com serà.

    ResponElimina
  35. I quin encaparrament !
    L'important és la consulta . Ho diu Mas i ho diu Junqueras i ERC . I quina mania en saber com s'ha de comptar i a quin munt s'han de posar els vots. Vatros aneu a votar i després ja ens aclarirem. O no . Lo més normals del món.

    Un petit detall. Tots estan d'acord amb la pregunta. Bé, els que hi estan. I anit Mas va dir que si li va ocórrer a ell, per tant, els altres s'hi van sumar. On esta el consens ?

    ResponElimina
  36. ...lo que tenemos que pensar en lo que pasara el dia despues de haber proclamado la independencia, tenemos muchas poblaciones con muy pocos habitantes, tendremos que traer gente trabajadora en los campos y al mismo tiempo luchadora, hay que acojonar a los imperialistas castellanos, ya que ni lo intenten en invadirnos...

    ResponElimina
  37. M'agradaria compartir un enllaç de una "Carta al director" de "LaVanguardia".
    Està fet des de les Terre de l'Ebre i es força intrigant.
    http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20131217/54397301926/interpretacio-resultats-consulta.html
    Ja us podeu fer pessigolles al cap e intentar donar-li un sentit.
    Cal dir que el Govern Britànic va escollir per a Escòcia una pregunta més senzilla, presumint que el possible resultat els hi era favorable als interessos del partit que governa. Els "Tories party" favorables a "La Unió"
    Seria interessant saber la seva opinió, al igual que altres ja que fa més temps que voten.

    ResponElimina
  38. La carta, d'intrigant no en té res, és lo que hi ha. I molts intentant convèncer que no és gens complicat ( posar unes creuetes a una papereta, no ) . Però com sigui que ens han dit que no és important com és compta..... Sort que és economista el que va traduir en pregunta la inspiració rebuda el dia 6 ( segons va dir )

    ResponElimina
  39. i:...eso de la vanguardia, participacion,cartas....busque ...jordimule.wordpress.com

    ResponElimina
  40. ...otra cosa por aguaita.cat, se dice que el edificio de "el Palau de la Diputació General" o la "Casa de la Diputació"(situada al lado del Palacio Episcopal y en frente del monstruomunemento del rio), se vende por 1.500.000,00 euros, esto nuestro ayuntamiento habria de adquirirlo, es un edificio emblematico de nuestra ciudad, se construyo a la segunda mitad del siglo XVI...

    ResponElimina
  41. Bé Albert, gràcies. De Reus havia de ser! ;-)
    Ximo, no se quina mena de definició fas tu d'intriga, però, per a un errat de comptes, des del primer moment, aquest cas ho sembla prou. Inclosa l'aparició mariana de la pregunta així de cop. Suposo que amb el temps anirem coneixent mes coses de l'entrellat de la qüestió.
    A lo millor vols recordar quelcom de la transició:
    http://www.youtube.com/watch?v=tWhgJGHi-ps
    http://www.youtube.com/watch?v=kGMYPTEFeGs
    http://www.youtube.com/watch?v=gcmPfxC9foA
    Aquests vídeos els ha vist poca gent, excepte els que hi sobreviuen, que ja son grans.
    Que ha passat des de llavors?
    Com s'explica que quelcom que va nàixer marxista, autogestionari i que recolzava l'autodeterminació hagi canviat tant?

    ResponElimina
  42. i, tu et referies a la carta ( que era intrigant ), tot la resta ho és i molt.
    I gràcies pels enllaços, però ja deus suposar que els havia vist.
    Aquí estan els tres en un; i n'hi ha d'altres:
    http://www.fcampalans.cat/arxiu/fons_audiovisual_detall.php?id=1#1

    ResponElimina
  43. Bé, em referia a l'entrellat, però, es possible entendre-ho com tu dius.
    Bé, no se si ja és hora, però, bones festes a tots!
    I animar-vos a veure el Sol aquests dies que surt i es posa més al sud. Sempre un solstici fa goig de veure'l.

    ResponElimina
  44. ximo: ya he visto fcampalans, esta muy bien, los libritos a leer de aquellos años, estan muy bien, siempre de acuerdo con los tiempos que corrian, ahora despues de todo lo pasado con el franquismo, despues de todo lo sucedido con la transicion en que los postfranquistas cada vez que pueden, se agarran al poder y se lapan a el por todos los siglos de los siglos..., el federalismo ya no nos interesa, nos interesa salirnos de una vez...

    ResponElimina
  45. ...otro sitio para ver spanish.ruvr.ru es para troncharse....

    ResponElimina
  46. La pregunta és prou clara ...

    I la manera de comptar les respostes, també ...

    Una altra cosa és que es busquin cinc o sis peus al gat ...

    Mireu,

    A = Nombre total de vots ( SI, NO, Blanc, Nul ) a la primera qüestió.

    B = Nombre total de SI a la segona qüestió ...

    C = Nombre de vots ( SI ) a la primera qüestió ...

    INDEPENDÈNCIA, si ( ( B * 100 ) / A ) és superior a 50 .

    ESTAT , si (( C* 100 ) / A ) és superior a 50 .

    Lo que no tinc gens clar encara avui és el que he de votar, perque les incògnites en un sentit o en l'altre són moltes i ningú les aclareix,..

    Sort tenim que hi ha molt de temps, fins al 9-11-2014, d'aclarir-les i poder decidir ...

    I el que és més important per tothom, és poder votar ...

    Bon Nadal i Bon Any 2014 a tots els marfanters, sense exclussions !!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  47. A veure, simulació:

    A = Nombre total de vots ( SI, NO, Blanc, Nul ) a la primera qüestió
    ( blanc 60.000; nuls 40.000; vàlids 3.900.000 . Total 4.000.000 )

    B = Nombre total de SI a la segona qüestió ...
    ( 1.900.000. 47,5 % del total de vots ). ( NO: 1.400.000 )

    C = Nombre de vots ( SI ) a la primera qüestió ...
    ( 3.300.000. 82,5 % dels total de vots ) . ( NO: 600.000 )

    VOTS SÍ INDEPENDÈNCIA.... 47,5 % ( 1.900.000 vots )
    VOTS SÍ ESTAT PROPI........... 82,55 % ( 3.300.000 vots )

    Molt important:
    En els 3.300.000 vots SÍ a l’estat propi estan inclosos el 1.900.000 que han votat independència a la segona pregunta. Els vots afirmatius de la primera pregunta sempre superaran als de la segona ( dels Sí de la primera, n’hi hauran que votaran No a la segona ). A no ser que a posteriori, per establir resultats definitius, dels afirmatius a la primera, es resten els afirmatius de la segona. ( 3.300.000-1.900.000=1.400.000 ).
    Amb la qual cosa, el SÍ a l’estat propi quedaria amb 1.400.000. Però, OCO, llavors, amb els resultats posats com exemple, cap de les dues opcions arribaria al 50 % .

    O m'he equivocat ?

    ResponElimina
  48. ...yo creo que el "SI, a la independencia" ganara por goleada..., tan solo falta que el presidente de Extremadura, el otro de Murcia, y que se agreguen otros al carro del NO AL SEPARATISMO o a NO ROMPER LA NACION..., le hacen mucho favor a la independencia...

    ResponElimina
  49. ...otro gallito espolon al ruedo es mister Vidal-Quadras...mirad la NACIODIGITAL...

    ResponElimina
  50. Ximo,

    En aquesta qüestió sembla ser que coincidim bastant ...

    Amb la teva simulació, voldria dir ( segons el meu raonament, encara que sóc de lletres ) que un 47,5 % del votants voldrien la independència ... i que el 82,55 % voldrien un estat propi pel nostre país, però dels quals 1.400.000 ( 35 % ) voldrien un estat propi amb una nova relació amb l'estat espanyol ( federat, confederat, associat, etc., etc. ...

    En fí, que malgrat les afirmacions de CiU i ERC, no és tan difícil calcular el que voldrà la gent, si arribem a poder votar com jo dessitjo ...

    Apa, Bon Nadal, Ximo, i bon Any 2014 !!!

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta