23 de març del 2015

Mor als 77 anys la tortosina Aurora Bau, expresidenta de Dret a Morir Dignament

TORTOSA (Baix Ebre).- La tortosina Aurora Bau Blasi, neboda del polític Joaquim Bau i expresidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, ha mort aquesta setmana als 77 anys d'edat, després d'una intervenció quirúrgica. Nascuda el 1937, en plena Guerra Civil, al xalet que la família Bau tenia al Port, Aurora Bau havia estat una membre molt activa de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i també de l'associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, a més de SOS Monuments. Amb tot, el 2008 va adherir-se a la campanya ciutadana per aconseguir la retirada del monument franquista de Tortosa, així com de la resta de simbologia feixista, així com pel canvi de nom del barri 13 de Gener i de la plaça i de l'institut que encara porten el nom del seu oncle. Com a fundadora i presidenta de l'entitat Dret a Morir Dignament va col·laborar estretament amb el director Alejandro Amenábar en la pel·lícula 'Mar Adentro', després d'haver mantingut una estreta relació amb Ramón Sampedro. El funeral va ser aquest divendres al tanatori Sancho de Ávila de Barcelona.

L'any 2010, Aurora Bau va escriure les seues memòries en el llibre 'A cavall de les rebel·lia'. Aquest llibre resumeix el que ha estat la vida d’'Aurora Bau: "sempre nedant contracorrent, deixant-se endur per la seua espontaneïtat, per la seva energia, pel que li demana el cos i el cor en cada moment". De fet, «el que faig em va fent» era una de les seves màximes. El llibre es presentava com el "retrat íntim" d’'una filla dels Ports, en què res no s’escapa de la seva anà lisi sincera: "la separació matrimonial, el dolor per la mort d’una filla, el retrobament afectiu del pare, el retorn a les arrels tortosines..."

Bau, professora d'història, va dedicar més de 20 anys de la seua vida a defensar l'eutanàsia i considerava que ajudar a morir persones que ho desitgen perquè pateixen una malaltia irreversible "no és matar". Aurora Bau va mantenir una estreta relació amb Ramón Sampedro i va ajudar Amenábar a filmar la seua pel·lícula sobre el tetraplègic gallec que va morir després d'ingerir un got amb cianur després que la justícia li denegués la seua sol·licitud d'eutanàsia. Aurora Bau Blasi, que llavors era vocal de l'Associació Dret a Morir Dignament, va haver de testificar davant un jutge de Barcelona que va investigar l'origen del vídeo en el qual es va gravar la mort de Sampedro. Bau va declarar davant del jutge que la seua associació va rebre per correu i de forma anònima el vídeo en el qual apareix Ramón Sampedro bevent amb una canya un got que contenia el cianur.

Aurora Blau era llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat Pedagogia, i llicenciada en Geografia i Història. Formada a “l’Escola Activa” de Rosa Sensat i membre actiu en Seminaris i Escoles d’Estiu. Trenta-set anys dedicats a l’ensenyament, passant com educadora i docent per totes les etapes educatives, des del Jardí d’Infants a la Universitat; quedant-se els vint últims anys a l’ IES Esteve Terrades de Cornellà.

Imatge CAC-Drac

4 comentaris:

  1. Amiga Aurora, alguna cosa especial havia passat per a que el Port plorés de la manera com ho ha fet. Ara ho sé.
    La pluja torrencial que baixa pels barrancs cap a l'Ebre t'acompanya, com tos els teus amics de Tortosa i de totes les Terres de l'Ebre.
    Que el llaüt que has agafat et guie cap allà on tu volies.
    Una abraçada, amiga!

    ResponElimina
  2. Trobaré a faltar les seves passejades redescobrint la Tortosa antiga i les seves col.laboració amb els Amics dels Castells. Encara recordo l'alegria de la seva filla Eva.

    ResponElimina
  3. No fa massa temps que m'he assabentat de la mort d'Aurora Bau. La vaig conèixer a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Vam fer plegades els dos cursos comuns. Ens quèiem bé. Jo l'admirava molt: per la seva valentia, per la seva voluntat de ser ella mateixa. Després vam seguir camins diferents, però tenia notícies d'ella a través d'una amiga comuna. Molts anys després la vaig retrobar arran de la publicació del seu llibre "A cavall de la rebel·lia": Aurora en estat pur! Encara uns anys més tard la vaig tornar a trobar en unes conferències que organitzava el CETR. Ens vam reunir: jo li vaig portar uns textos meus que parlaven de la nostra època universitària i ella em va voler regalar, tant sí com no, un llibre de Marià Corbí titulat "Hacia una espiritualidad laica". En aquell moment, no vaig entendre massa que me'l volgués regalar. Ara ho entenc més... Adeu, Aurora! Jo sempre et portaré al cor!

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta