22 d’abril de 2015

Els sis llibres imprescindibles per Sant Jordi a les Terres de l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- Ja comença a ser una tradició que la diada de Sant Jordi arribe al territori carregada de novetats d’autors ebrencs o amb llibres vinculats a les Terres de l’Ebre. Enguany, una de les novetats més destacades és la darrera obra de l’escriptor riberenc Andreu Carranza. El llibre ‘El poeta del poble’ és una biografia novel·lada sobre Jacint Verdaguer, que a principis de gener va permetre que Carranza s’emportés el Premi Josep Pla, un dels guardons més prestigiosos de novel·la en català. "La seva vida és de novel·la", ha sentenciat Carranza sobre Verdaguer, “l'heroi romàntic” de la Renaixença. Segons l’autor, ‘El poeta del poble’ ha estat un "exercici arriscat", no només per la dimensió literària i cultural de mossèn Cinto, un dels més grans artífexs de la resurrecció de la llengua després de segles de decadència, sinó per la complexitat narrativa que suposa encaixar totes les trames que s'entrecreuen al llarg de la seva vida.

De fet, no és la primera vegada que un autor ebrenc s’aproxima a la vida i l’obra de Verdaguer, ja que Sebastià Juan Arbó va escriure ‘Vida Tràgica de Mossèn Cinto’, el 1952. Possiblement és l'obra més ambiciosa de Carranza fins aquests moments -segons ell mateix reconeix. ‘El poeta del poble' remena en la biografia del "patriarca fundacional" de la Renaixença -"és el personatge català qui més places i carrers té dedicats a Catalunya", recorda Carranza- i grata més enllà de la imatge sovint "carrinclona" del poeta per treure a la llum una vida plena de conflictes i tensions internes, on es plasma una "disfunció entre la imatge i el que passa". "En Verdaguer hi veig un heroi romàntic, com Ramon Cabrera -el general carlí que Carranza també va biografiar a ‘L’hivern del Tigre’-. No tenen res. Com Napoleó: amb la mà al davant i al darrera. És l'arquetip de l'heroi romàntic", ha subratllat l'escriptor riberenc. ‘El poeta del poble’ ha estat editada per Destino.

L’altra novetat interessant i sempre esperada pels seus nombrosos lectors és la darrera novel·la de Francesca Aliern. La xertolina acaba de publicar a Cossetània la novel·la ‘Cullerades de vida’, que ens endinsa una vegada més en la prosa trepidant de la seua autora, i ens fa viatjar a l’essència de la vida i dels sentiments. A ‘Cullerades de vida’, la Daniela és una dona valenta que lluita per deixar enrere el seu passat turmentós. De família humil i nombrosa, de ben joveneta va haver d’ajudar a tirar endavant els seus germans més petits. A poc a poc, va trobant en la cuina un camí de realització, i descobreix la felicitat en els petits detalls de cada dia.

D’altra banda, l'escriptora Marta Rojals (Palma d'Ebre, 1975) torna a irrompre en l'actualitat literària amb la publicació de 'No ens calia estudiar tant' (Sembra Llibres), una selecció d'alguns dels articles que setmanalment publica al diari digital Vilaweb. Al llibre, Rojals retrata la incertesa i la precarietat d'una generació que va créixer la bombolla immobiliària i que conviu amb les misèries i les esperances d'una època de crisi. El 2011, Rojals va publicar la seua primera novel·la, 'Primavera, estiu, etcètera'; i el 2014 va tornar a sorprendre amb 'L'altra'. Les dues han esdevingut tot un fenomen literari.

També de la Ribera d’Ebre arriba la darrera novel·la del moranovenc Miquel Esteve, publicada per Edicions B. Es tracta d’una novel·la històrica, ‘La fi dels secrets’, en què Esteve explica la mort del canvista Francesc Castelló a la Barcelona del 1360. Castelló apareix degollat damunt de la seua taula de canvis, castigat per insolvència, en una història de poder, finances, amors i desamors que reflecteix amb realisme crític una estampa de la ciutat de Barcelona a l’Edat Mitjana, amb personatges reals i d’altres ficticis.

El Sant Jordi ebrenc també donarà una segona vida al llibre de relats ‘El noi del costat del padrí’, de Jesús Tibau, l’escriptor de Cornudella del Montsant afincat a Tortosa. I de l’altra banda del riu Sénia, una de les propostes més interessants és ‘Màxima discreció', de Vicent Sanz Arnau. L’escriptor de Traiguera hi explica la història trepidant d’un detectiu que es mou al nord valencià i al sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta