Antoni Garcia, el fotògraf de Tortosa que va retratar l'horror de Mauthausen amb Francesc Boix

TORTOSA (Baix Ebre).- Aquest dimarts es compleixen 70 anys de l'alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria, per part de les tropes dels Estats Units. Segons les dades actualitzades per l’estudiós canareu Joan Batiste Beltran, a Mauthausen i els seus comandos van ser empresonats i esclavitzats 7.347 republicans espanyols, la majoria dels 8.964 del total deportats a tots els camps nazis. D'aquests, un 22 %, eren catalans. Dels catalans deportats, 202 eren ebrencs, dels quals 155 van anar a parar a Mauthausen i Gusen. D’aquests 202 deportats, 141 van morir o desaparèixer. Un dels presoners a Mauthausen era el fotògraf tortosí Antoni Garcia Alonso, que havia estat deportat l'any 1941. De fet, la seua tasca com a fotògraf dintre del camp de concentració, al costat del també català Francesc Boix, va contribuir en les proves utilitzades durant el Procés de Nuremberg, que van mostrar al món la magnitud de la barbàrie nazi.

El camp de Mauthausen disposava d’un laboratori i arxiu fotogràfic per identificar tots els deportats en el moment del seu ingrés. Tots els expedients i fitxes havien d'estar acompanyats de fotografies. L’arxiu dels expedients estava numerat i ben organitzat. Els fotògrafs que feien aquesta tasca eren de les SS, però també hi treballaven el tortosí Antoni Garcia i el barceloní Francesc Boix, que havia arribat a Mauthausen finals de 1942. La seues feines al camp eren el revelat fotogràfic, el tiratge de còpies i l'arxiu. Des del primer moment es van adonar de l’enorme valor que tenia el material custodiat a l’arxiu com a prova dels crims nazis. De fet, gràcies a Antoni Garcia i a Francesc Boix, el camp de Mauthausen és dels més ben documentats des del punt de vista fotogràfic.

Antoni Garcia va quedar-se a l’ombra de la història, i sempre va viure turmentat per la duresa dels dies passats a Mauthausen, fins que va morir l’any 2000 a París. Tres anys després, el seu germà va participar en un col·loqui organitzat pel Museu del Vent de l’Aldea, i va recordar els malsons que sovint el despertaven molts anys després de l’alliberament del camp austríac. Tot i que prenia somnífers, “Antoni no podia deixar de pensar en els deportats que els nazis penjaven o afusellaven a Mauthausen; de vegades organitzant veritables espectacles de l’horror, amb música de banda en directe. Un dia, un campió txec d’atletisme va evadir-se del camp utilitzant una perxa que s’havia fabricat ell mateix. Els nazis van aconseguir enxampar-lo i, novament a Mauthausen, li van prometre que li perdonarien la vida si els demostrava com s’havia fuga". ”El meu germà sempre contava que el txec va aconseguir saltar el mur una altra vegada, però que els nazis no van complir la seua paraula i el van afusellar“, explicava el germà.

Amb el testimoni de les víctimes del camp de concentració, el conjunt de les imatges que van captar han permès il·lustrar i comprendre certs aspectes de la història de la deportació. Les seues imatges de Mauthausen capten la construcció dels camps, les visites d’alts dignataris i actes oficials del Reich, els deportats, el treball, les víctimes i l’alliberament final. En definitiva, mostren el transcurs de les hores en el dia a dia del camp. Les fotografies mostren una normalitat sense estridències i no hi ha fotografies de violència: hi apareixen grups de persones, membres de les SS en actituds casolanes, barraques en construcció i, per suposat, morts, encara que d’una manera impersonal i asèptica.

Fins l’any 1945, Antoni Garcia i Francesc Boix, amb la seva càmera Leica, van aconseguir fer i ocultar un important nombre de fotografies que mostraven la realitat del camp i de les practiques d’extermini dels presoners. Després, aquestes fotografies van ser amagades a casa d’una veïna de Mauthausen, anomenada Anna Pointner, aprofitant un comando de joves republicans que sortien diàriament cap al poble de Mauthausen, reclutats com a mà d’obra per a una fàbrica d’un important home de negocis.

A més, l'any 1946 Francesc Boix va ser testimoni en dos judicis contra criminals de guerra nazis, davant del Tribunal Internacional de Nuremberg, i va testificar en contra d’alts comandaments nazis. En la seva declaració van ser projectades algunes de les fotografies que havien segut preservades de la destrucció final de l’arxiu de Mauthausen. També va declarar en contra dels nazis al procés americà de Dachaum i també allí van ser mostrades algunes fotografies. Després del seu alliberament, Boix va treballar com a fotògraf de la premsa propera al Partit Comunista Francès fins la seva mort a París l’any 1951, als 30 anys d’edat, de tuberculosi, a conseqüència de la seva estada al camp de Mauthausen.

Segons un article escrit per Antoni Garcia l’any 1977, al camp van entrar 49 tortosins, dels quals en van morir 34 i 15 van aconseguir sobreviure. El 13 d’abril de 2007, l’Ajuntament de Tortosa, va batejar la sala d’exposicions de l’antic escorxador amb el nom d'Antoni Garcia, en homenatge a aquest fotògraf.