5 de maig de 2015

'Del 24 de Maig al 27 de Setembre: Cal reflexionar', article de Josep Bayerri


El 25 de juliol de l’any passat Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana em varen designar representant del Baix Ebre al Pacte Territorial pel Dret a Decidir. Des d’aleshores m’he sentit directament compromès a treballar en aquesta direcció fent un seguiment del procés i expressant les meves opinions, com ho faig ara.

El 9N fou un gran èxit. Tothom té present en quines condicions es va celebrar la consulta. Malgrat tot, es va aconseguir la participació de 2.305.000 persones que representen a l’entorn del 43 per cent dels que podien votar, xifra extraordinàriament elevada (a les Eleccions Europees del 26 de maig, amb tot el suport institucional, la participació a l’Estat Espanyol fou del 44.87 per cent).

Des de l’endemà de la consulta hi ha hagut una intensa campanya de desprestigi, especialment del Partit Popular però no es varen atrevir a negar l’honestedat, la transparència, la netedat del procés i la certesa dels seus resultats. Del total de votants, 1.860.000 varen optar per la independència (el 80.76 per cent) mentre que altres 254.000 es manifestaven partidaris d’un estat propi vinculat amb Espanya (el 11.02 per cent) i solament 189.000 (el 8.19 per cent) es mostraren en contra, en blanc o expressaren altres opinions. Ningú ha gosat discutir les xifres.

En un país veritablement democràtic això hagués suposat l’assumpció de la sobirania. Però l’estat espanyol no es un país plenament democràtic i ho va negar tot, obligant a cercar noves vies per fer prevaldre la voluntat de la majoria dels catalans; alhora, posava en marxa, de forma subtil i encoberta però utilitzant tots els seus mitjans una campanya d’animadversió dels espanyols envers els catalans i de actuació en tots els fronts (institucional, judicial, cultural, econòmic, fiscal,... i fins i tot esportiu) contra el sobiranisme.

I ara què cal fer?. La primera proposta fou elaborar una candidatura unitària independentista i convertir les properes eleccions al Parlament de Catalunya en eleccions refrendàries on votar la candidatura fora l’equivalent a un si a la independència. Va fracassar per la perversió bonapartista dels dirigents polítics i per l’obsessió de fer prevaldre els interessos partidaris. El cop que això va suposar en refredar la tensió sobiranista ha obligat a trobar formules a partir de la realitat partidista, cercant vies per identificar punts de confluència en les diverses opcions que defensen el dret a decidir dels catalans (els grups i organitzacions que varen donar suport al 9N). Però aquesta opció també es presenta difícil per la indefinició d’alguns partits i la permanent ambivalència oportunista d’altres.

El primer repte, però, son les eleccions municipals del 24 de maig. Les eleccions municipals son necessàries al marge del procés sobiranista. Amb una Catalunya tant si és independent, com partícip d’un estat federal o sotmesa al integrisme espanyol, cal gestionar els ajuntaments com a primer esglaó de la participació popular. Les eleccions locals son molt importants i s’haurien de plantejar com a tals i no com unes primàries del plebiscit del 27 de setembre. Els ciutadans voten generalment amb criteris personals i a la vista de plantejaments locals i la idoneïtat dels candidats en cada població.

No es pot oblidar, però, que des d’una perspectiva espanyola s’intentarà fer lectures esbiegades considerant contraris al sobiranisme tots els que no participin directament del full de ruta marcat per CDC i ERC. Des d’Espanya s’afirmarà el fracàs del dret a decidir si hi ha majoria de candidatures guanyadores de partits unionistes o que no manifesten explícitament la seva voluntat plebiscitària. Això s’ha de tenir en compte responent amb una estratègia que neutralitzi aquesta campanya. Com fer-ho?. Senzillament negant el vot a cap llista electoral promoguda per partits polítics o formada per persones manifestament contraries a que es pugui exercir la voluntat sobirana del poble de Catalunya, defensant el vot per aquelles alternatives electorals que, a més dels seus plantejaments propis, inclouen entre els seus principis el reconeixement del dret a decidir. Son diverses, de tal manera que cap elector es quedarà sense una opció que respongui als seus desitjos i alhora contribuirà a augmentar la consciencia col·lectiva que cal solucionar el problema nacional català. Això s’haurà de fer també evitant que les lògiques confrontacions electorals entre les candidatures sobiranistes arribin a nivells d’agressivitat que facin difícil la coincidència programàtica al referèndum de setembre. Les eleccions municipals s’han de situar en aquest context.

El segon pas seran les eleccions del 27 de setembre a les que, es vulgui o no des de Espanya, tothom farà una lectura plebiscitària, especialment a Europa. Es per això que cal anar preparant el terreny per aquell esdeveniment fonamental per al futur del nostre país. Amb independència del nombre d’escons de cada partit i anant al sentit plebiscitari que es pretén, el que importa són el nombre de vots reals (darrera d’un escó hi ha un partit, darrera un vot hi ha una persona). La meva hipòtesi per al 27S és la següent: partint de l’actual cens electoral (5.300.000 electors) a la vista de consultes similars arreu del mon es considera una xifra de participació desitjable a l’entorn del 75 per cent (uns 4.000.000 de vots). Per aconseguir guanyar el plebiscit sense discussió, segons manifesten els entesos en la matèria, caldria arribar al 55 per cent dels vots favorable (2.180.000 vots), front a un 45 per cent entre vots negatius, blancs o nuls (1.820.000). Al plebiscit d’Escòcia el resultat fou el contrari 45/55 el que va suposar negar la seva independència, resultat acceptat democràticament per tothom.

En el cas nostre, cal començar per consolidar els 1.860.000 vots del Si-Si el 9N evitant que hagi fugides pel desencant, l’oportunisme o el parany de la demagògia unitarista. Però amb això no en hi ha prou; s’han d’incorporar uns 300.000 vots dels 1.700.000 electors que el 9N no van votar es i previst votaran el 27S per arribar al 75 per cent de participació òptim.

És possible convèncer a aquests 300.000 catalans que no van votar o van fer-ho pel Si-No per que apostin per opcions sobiranistes?. Jo crec que si. Els electors que vulguin fer-ho podran optar per la varietat de tot l’arc ideològic. Potser això serà bo. Com aconseguir arribar als 2.180.000 vots el 27S?. Caldrà fixar estratègies. Ho farem tots plegats, però després del 24M. Avui per avui l’objectiu a assolir és barrar el pas a forces contraries al plebiscit als governs dels nostres ajuntaments i per això es necessari recolzar aquelles candidatures vinculades a organitzacions que varen donar suport al 9N.

Josep Bayerri Raga
és periodista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta