14 d’octubre de 2015

'Sentit comú: AP-7 gratuïta, no ens cal l'A-7!', article de Xavier Rodríguez

Aquest escrit vol apel·lar al sentit comú i a l'interès del territori.

És el mateix sentit comú d'una ciutadania que, espontàniament, i farta ja de tants accidents i morts per falta d’una via ràpida gratuïta, via whatsapp va convocar una primera mobilització exigint solucions a l'alta densitat de la N-340. Ràpidament, els alcaldes afectats per la N-340, majoritàriament d'ERC, però també de CiU, van moure fitxa i es van afegir a la mobilització liderant-la i acaparant-la. Calia participar, però també controlar la mobilització ciutadana per evitar que es descontrolés. El missatge era clar, “poble ebrenc, estem orgullosos de la vostra capacitat de mobilització i estem amb vosaltres, però ara ens toca actuar als polítics. Confieu en nosaltres”. Una vella cançoneta.

El sentit comú dicta que hem d'exigir l'alliberament de l'AP-7 i que no cal construir el tram ebrenc de l'A7. Per què?

1. La proposta de gratuïtat immediata de l'AP-7 per tot el tram ebrenc és la més pragmàtica, perquè es pot fer ja! Només és qüestió de voluntat política. No és una idea nova; no fa gaire ERC recolzava la campanya No vull pagar (a les autopistes), o impulsava Catalunya lliure de peatges. Així, l'única cosa que caldria és una classe política valenta, capaç d'enfrontar-se als interessos d'Abertis (La Caixa). Però sembla que la realitat és una altra, i el subjecte polític haurà de ser la ciutadania amb les mobilitzacions.

2. Protegeix el nostre territori. Tenim ja tres infraestructures que trenquen el territori (via del tren convencional, N-340 i A-7), en un futur potser l'estat decidisca fer el tram del TGV València-Barcelona i ara es planteja fer-ne una quarta (cinquena). Una nova ferida a les nostres terres. És necessària? Abans de fer una operació, tot metge o metgessa estudia si té altres alternatives menys perjudicials per al cos. No hi ha alternativa? Sí, alliberar els peatges de l'AP-7.

3. És pròpia d'un model econòmic del passat. La proposta de construir el tram ebrenc de l'A-7 respon al model d'ultradesenvolupament que es va instal·lar a l'estat espanyol durant la bombolla constructora. Un model basat en creure que el desenvolupament i el creixement econòmic consistien en construir autovies, quilòmetres de TGV i aeroports a tot arreu. Un model que va dur l'estat espanyol a construir més quilòmetres de TGV i autovia que Alemanya, però també a tenir un deute impagable que ja supera el PIB. Ens diuen que una infraestructura com l'A7 dinamitzaria l'interior del Montsià i el Baix Ebre, però si apliquem aquesta lògica, caldria preguntar-se com pot ser que Andalusia o Extremadura, tot i els centenars de quilòmetres d'autovia gratuïta, continuen sent les zones més pobres de l'estat? Si una autovia és un motor econòmic, per què 11 de les 15 províncies amb més atur de l'estat són andaluses o extremenyes?

Per què els pobles de l'interior de Castelló d’ençà que tenen l'autovia gratuïta han anat a més en atur i pobresa? El 2005, la província de Castelló, sense autovia, tenia un atur del 6% (la província amb menys atur de l'estat). El 2012, amb l'autovia acabada feia un any, l'atur arribava al 28% i actualment se situa al 25% (EPA). La resposta és senzilla, el que genera riquesa és un bon teixit productiu que aprofite els recursos del territori.

4. Perquè vivim una situació d'emergència social i és una frivolitat demanar que la principal inversió de l'estat al territori, durant una dècada, siga una autovia que té una alternativa més barata i més ecològica.

Una inversió que repetirà l'esquema que ens ha dut a la situació actual, transferència de diners púbics, diners dels nostres impostos a empreses privades com Ferrovial, ACS, Dragados, Sacyr... que representen el capitalisme d'amiguets que es practica a Madrid (també a Barcelona) i que ara volem reproduir recolzant la construcció de l'A7. Es diu que l'AP-7 gratuïta es podria saturar. Això no és un problema. A les comarques de Girona es va construir un tercer carril i només va caldre expropiar un 5% dels terrenys. És a dir, mínim impacte al territori.

Per dinamitzar la nostra economia necessitem inversió pública per crear un sector industrial productiu i cooperatiu. I també aprofitar els nostres recursos com l'aigua i les energies renovables, transformar els productes agrícoles, desenvolupar l'agroindústria a xicoteta escala, aprofitar la biomassa per generar energia i llocs de treball, millorar el transport públic... però no generem falses il·lusions amb l'A-7. La realitat de la gent jove que marxa fora a estudiar o treballar, la realitat dels preus indignes que es paguen al camp, la realitat de les condicions laborals d'explotació als polígons o la realitat d'atur del sector del moble al Montsià, eixa realitat no canviarà per tenir una autovia.

Així que arribem a la pregunta clau. Però quins interessos s'amaguen darrere de la defensa dels peatges a l'AP-7? Són els interessos d'una empresa com Abertis que ja ha ingressat més de 1.100 milions d'€ per la gestió del tram Tarragona-Alcanar (va costar 11,8 milions d'€) i que està presidida per Salvador Alemany, nomenat per Artur Mas president del Consell Assessor per a l'activació econòmica i el creixement. Una empresa que, segons Toni Strubell (ex-parlamentari català per SI), “s'ha convertit en un cementiri d'elefants d'ex-dirigents de CiU”. I no oblidem que PP, PSOE i CiU, per compensar el fracàs d'Abertis i altres amb les autopistes madrilenyes, van votar a favor de l'actual pròrroga dels peatges de l'AP-7. Els interessos d'Abertis també són els de La Caixa, principal accionista d'Abertis (23%). I ja sabem que molts partits deuen molts diners a La Caixa, així que qui paga mana.

Però igual que al país, a les Terres de l'Ebre, més a poc a poc, això sí, les coses van canviant. Som conscients que només hi ha una manera d'aconseguir drets o oposar-se a decisions injustes, i és sortint al carrer. Ho hem fet contra els intents de transvasament, contra el cementiri nuclear, per la llibertat del nostre poble, contra les massificacions eòliques a la Terra Alta, però també a Vinaròs. I ara toca mobilitzar-se per una via ràpida i gratuïta a les Terres de l'Ebre. I, a més, en el cas de la N-340 ens trobem amb una societat madura capaç d'enfrontar-se al discurs oficial. Hem començat a construir un nou discurs. Us discurs que és pragmàtic perquè demana solucions ja, i no cants de sirena amb projectes a 10 anys vista, alhora que és més respectuós amb el nostre territori i més adaptat a les necessitats d'una societat que té altres prioritats. Cal pressionar fins l'alliberament total dels peatges, i per evitar greuges comparatius, des de l'Hospitalet fins a Torreblanca. Perquè des de l'Ebre es puga anar gratuïtament a València o a Barcelona amb menys cost.

P.D. Per no allargar més l'article i invitar que es desvie l'atenció, no he entrat en valorar com encara ens plantegem fomentar el transport privat quan hi ha un consens científic ample que planteja el peak oil i les limitacions a l'ús del petroli en un futur immediat.

XAVIER RODRÍGUEZ,
és militant de la CUP i regidor de l'Ajuntament de Tortosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta