El desdoblament de la carretera C-42 entre Tortosa i l'Aldea és completament operatiu des d'ahir, onze anys després de tràmits, projectes per fases, reclamacions i obres que semblaven eternitzar-se. L'autovia només té 11 quilòmetres, però el fet que siga un brancal de l'eix de l'Ebre (C-12) i la connexió entre Tortosa i l'autopista AP-7 va fer que durant el 2004 registrés una intensitat de trànsit de fins a 16.620 vehicles per dia. Les obres de la tercera fase han representat una inversió de 17,6 milions d'euros, i van començar un mes abans de les eleccions al Parlament del 2003. De fet, l'autovia va ser un dels estigmes del govern de CiU, però també ha estat un «petit malson» per al tripartit, que va heretar una obra plena de dificultats.«Vaig viure la negociació i la primera fase, que van ser molt complicades perquè el projecte de desdoblament tenia dos trams molt diferenciats», va explicar Marià Curto, alcalde de Tortosa del 1995 al 1999. Curto va recordar que en el primer tram, fins a la fàbrica d'Anguera, calia tenir en compte la proximitat del nucli urbà i les indústries aparador instal·lades a la C-42. «Per tant, aquí l'autovia havia de tenir rotondes i ser menys ràpida i més estreta que a l'altre tram», va afegir. Curto va remarcar que van decidir començar les obres prop de Tortosa, però que després van trobar-se amb el «greu problema» d'haver de canalitzar el barranc de la Llet.L'exalcalde va dir que afrontar el desdoblament en una sola fase hauria retardat les obres encara més, i va afirmar que també havien previst fer un brancal de l'autovia per la vora del riu, aprofitant el camí del Mig, que hauria enllaçat amb l'actual passeig de Ribera per baix del pont del Mil·lenari. Curto també admet que les obres de l'autovia s'han allargat més del normal, però va afegir: «El consol és que ara tenim una carretera molt digna.» L'exalcalde només troba a faltar un millor accés a Campredó i un pont per enllaçar amb l'eix de l'Ebre sense haver d'entrar a la rotonda de la plaça del Bimil·lenari.
Un projecte lent que la polèmica del PHN va desencallar
El retard de les obres de l'autovia va ser un argument més en el discurs del greuge històric que va revifar durant la polèmica del Plan Hidrológico Nacional (PHN). «Quan vaig ocupar el càrrec vaig trobar-me amb un projecte que avançava molt lentament i que calia desencallar», va recordar Francesc Sancho, delegat de la Generalitat a l'Ebre durant el període 2000-2003. Al marge de les expropiacions difícils i la necessitat de minimitzar les afectacions sobre les indústries aparador, els principals objectius de Sancho van ser adaptar l'autovia a les activitats econòmiques de la comarca i resoldre l'accés al polígon industrial Baix Ebre i a la pedània de Campredó. «Vam aconseguir uns bons vials de servei i també vam evitar que els camions que entressin al polígon ho fessin per davant de les escoles de Campredó», va remarcar Sancho. L'exdelegat va afegir que les obres de l'autovia havien d'estar enllestides al 2004, però no va culpar el tripartit «perquè el projecte ja tenia acumulat un retard molt considerable». De fet, la primera previsió de la direcció general de Carreteres era inaugurar la tercera i última fase de les obres l'octubre del 2004, però diferents complicacions tècniques van obligar a ampliar el termini d'execució fins a l'abril d'enguany. Finalment, l'enèsim retard va portar el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, a fixar la data límit del 30 de novembre. En aquest sentit, el mateix Nadal va confirmar que no hi hauria inauguració oficial, però que l'autovia seria totalment operativa el 26 de novembre. A banda de l'actuació principal, també s'estan tramitant les obres per aplicar mesures correctores d'impacte, principalment revegetacions, per un import de 400.000 euros. Això serà durant el 2006, quan la Generalitat també preveu destinar 350.000 a la instal·lació de barreres acústiques.
HISTÒRIA D'UNA AUTOVIA
>Ultimàtum a Carreteres.
>Segona fase.
>Últims problemes.
>L'empenta final.
El Punt (27-11-05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.