12 de març del 2009
Felip Pedrell no es mereix això
A l'avinguda de Felip Pedrell de Tortosa, a la vora del riu, hi ha una placa en què només queda la lletra D. Amb el pas del temps, les lletres han anat caient una a una, i ara mateix només queda aquesta única lletra D en una de les plaques que es van posar a Tortosa durant el procés de catalanització de la toponímia urbana. Qualsevol que vingués a Tortosa i veigués només aquesta placa es podria pensar que aquí no bategem els carrers amb números (com a Nova York o Camarles), sinó que els ordenem alfabèticament. Però Felip Pedrell no es mereix això. De fet, a les mancances estructurals que té el teatre auditori que porta el seu nom, i al pèssim estat de conservació de la casa natal del compositor i musicòleg tortosí, ara cal afegir-hi aquesta trista postal de la rambla que també pretenia honorar-lo, com a fill de la ciutat i com a figura capdaventera del nacionalisme musical català. És aquesta la manera com Tortosa tracta els seus fills més destacats? Com ens han dit aquest mateix matí, a propòsit d'una altre tema, no ens queda més remei que resignar-nos: així és Tortosa...
8 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uf crec que recordo aquesta placa de carrer així des de fa segles. Ara de memòria no recordo el nom de l'escultor però els megaentesos de Pedrell et dirien allò de la placa escultòrica que se li va posar fa molts i molts anys. Respecte de la casa de Pedrell que voleu que us digui no val res, ni per a res, (ni tan sols la birriosa placa que recorda que aquella és la seva casa natal). Ara bé després de veure el que va fer el Sr Sabaté amb la demanda de dedicar un carrer a Josep Rodríguez ja ho he vist tot. Tornant a Pedrell si se li fes un raconet als baixos del palau Despuig (ampliació natural del conservatori de música) ja estaria satisfet.
ResponEliminaAra sí que t'ho diré Gustau. L'ajuntament de Tortosa va instal·lar una placa escultòrica dedicada a Pedrell obra d'Eusebi Arnau, l'any 1911.
ResponEliminaUi sí, gairebé fa 100 anys. De fet, Pedrell encara vivia. I què? El que compta és ara.
ResponEliminaBueno i que vols només t'aclarava un punt d'ahir del que parlava de memòria. La meva postura ja te l'havia comentat.
ResponEliminaAh, i jo que pensava que és que Tortosa s'havia modernitzat. Pensava que ara posarien les plaques en text sms; la cara de la boca oberta, no? ;)
ResponEliminaaquesta D de la placa vol dir: DESINTERÈS, DESPREOCUPACIÓ, DESIDIA, DEIXADESA... segueixo?
ResponEliminapotser podrien fer com a tarragona, on van posar plaques al terra de bronze (crec) on posen l'efemèride. només que posen en aquest número i carrer va nèixer Felip Pedrell.
ResponEliminabé, més que plaques... ¿heu provat mai de sentir alguna peça de Pedrell? jo no ho he aconseguit mai... i no em refereixo a acabar de sentir-la; em refereixo a començar! ni un disc, ni un concert (que jo sàpiga)...
ResponElimina