El dia que Tortosa va perdre els trens

L’Ajuntament encara està pendent de tancar el conveni que permetrà urbanitzar els cèntrics terrenys de Renfe

Era el 10 d’agost de 1996 i l’estació de Tortosa deixava de rebre els trens de llarg recorregut, poc després que entrés en funcionament el corredor del Mediterrani. Les negociacions per evitar-ho havien començat més de deu anys abans, però els diferents governs de Vicent Beguer (CiU), Marià Curto (CiU) i Joan Sabaté (PSC) només han aconseguit unes contraprestacions minses per a l’estació de Tortosa. Bàsicament, millores en el trànsit ferroviari i un conveni que no acaba de signar-se, per aprofitar urbanísticament els terrenys de Renfe al centre de la ciutat. Mentrestant, l’estació central de les Terres de l’Ebre, a l’Aldea, continua sense veure parar l’Euromed, tot i que ja ha passat gairebé una dècada de reivindicacions territorials, negociacions i promeses.

De la nit al dia, per la posada en funcionament del corredor del Mediterrani, els trens de llarg recorregut van deixar de passar per l’estació de Tortosa. Era l’agost de 1996 i el periodista Josep Baubí va trucar a l’alcalde de l’època, Marià Curto, per saber què passava. «L’alcalde va dir-me que encara no coneixia gaire bé la situació, però que si era així ja no hi havia remei», recorda Baubí. Gairebé deu anys després, Curto va constatar ahir que la retirada del servei «era un fet irreversible», tot i que les negociacions amb Renfe i el govern de l’Estat per evitar-ho havien començat uns deu anys enrere, en temps de l’alcalde Vicent Beguer. De fet, en les negociacions van plantejar-se diferents possibilitats perquè els trens de llarg recorregut no marxessin de Tortosa, com ara construir una altra estació a la pedania de Campredó. Quan Renfe no va acceptar la proposta tortosina, la idea va ser utilitzar un tren llançadora que unís permanentment les estacions de Tortosa i de l’Aldea, que havia de convertir-se en l’estació de referència a les Terres de l’Ebre. «Però un servei de llançadora no ens interessava, perquè Tortosa hauria perdut també els trens regionals», va valorar ahir l’exalcalde. Amb tot, Curto va explicar que la pèrdua dels trens de llarg recorregut va accelerar el projecte de l’autovia Tortosa-l’Aldea, que de totes maneres també ha tardat uns deu anys a materialitzar-se. «Per a la ciutat, perdre els trens va ser un cop molt fort, una sensació molt gran d’impotència que va justificar més que mai la construcció de l’autovia», va afegir Curto. La reacció popular per la pèrdua dels trens de llarg recorregut va ser important a la segona meitat dels vuitanta. La manifestació en defensa dels serveis ferroviaris, amb unes 5.000 persones, va ser la més gran que es va veure a Tortosa fins a l’esclat de la polèmica del transvasament. «El problema és que a l’estació de l’Aldea també van reduir la meitat dels serveis, i llavors vam centrar les nostres demandes a reclamar l’ampliació dels trens i també més freqüència de pas per als regionals que arribaven i marxaven de Tortosa», va argumentar Curto. L’exalcalde va recordar que van guanyar dos trens més al dia, així com un principi d’acord per alliberar els terrenys de Renfe al centre de la ciutat. «Hi havia la possibilitat de reubicar l’estació, urbanitzar els terrenys i aprofitar el pont del ferrocarril», va dir. Curto va celebrar que l’Ajuntament puga desbloquejar, deu anys després, el conveni de cessió amb Renfe.

(Per llegir la resta del reportatge, utilitzeu els següents enllaços:

>Expropiació pactada
>L’Aldea, estació central o baixador
>L’Euromed supera els 10 milions d’usuaris
>Un tren que els treballadors han rebatejat com «Pijomed»)

El Punt (20-Juny-2006)