Tortosa obre el teló de l'Entrecultures amb un accent més lúdic i popular

La companyia valenciana Xarxa Teatre inaugura el festival amb un espectacle satíric i de foc

Tortosa va obrir ahir al vespre la tercera edició del festival internacional de teatre Entrecultures, que durant deu dies pretén oferir el millor del folklore, la història i la sensibilitat de tres cultures mil·lenàries: la jueva, la cristiana i la musulmana. Amb tot, enguany l'organització de l'Entrecultures, que dirigeix Ricard Salvat, ha acceptat les crítiques que va rebre l'edició anterior, pel caràcter elitista del festival, l'excés d'activitats i el poc públic. Així, l'Entrecultures d'enguany està més concentrat i busca el costat més lúdic i popular del teatre, per apropar al públic de Tortosa les propostes de companyies d'una quinzena de països.

Un espectacle de gran format, a càrrec de la companyia valenciana Xarxa Teatre, va convertir ahir la plaça de l'Auditori de Tortosa en l'escenari del martiri satíric dels poders polític, militar i econòmic. Es deia Les rates mortes, i estava basat en l'obra pictòrica del belga James Ensor. Centenars de persones van veure la primera representació del festival de teatre Entrecultures, unes hores abans de la gala d'inauguració, que va oficiar el periodista Joaquim Maria Puyal. Amb un espectacle de carrer va com es va anunciar a la ciutat que l'Entrecultures començava, i que Tortosa ha de fer-se seu un festival de teatre que encara no ha acabat d'assimilar.
En realitat, els actes de l'Entrecultures van començar dijous al matí, amb una sessió de contes africans. La narradora Agnès Agboton va captivar els xiquets del CEIP La Mercè. El regidor de Cultura, Francesc Juan, i el director del festival, Ricard Salvat, van acompanyar Agboton, i van demanar als alumnes del centre que expliquessin als pares que a Tortosa s'està fent un festival amb companyies d'arreu del món, i de diferents cultures. De fet, La Mercè és un dels col·legis de Tortosa que té xiquets de més nacionalitats, i la mateixa narradora ho va poder comprovar quan una xiqueta la va interrompre per dir-li que, si Agboton era d'Àfrica, ella era «del Paraguai». La narradora ho va encaixar amb humor, i també va haver de declinar amb amabilitat una petició especial del públic. Una altra xiqueta volia escoltar el conte de la Caputxeta Vermella, i Agboton va haver d'explicar-li que «els contes africans són diferents, perquè tenen altres noms».

> L'origen dels panxacontents

El primer dels contes narrats per Agnès Agboton va ser un relat sobre l'origen de l'home, que explica la història d'un déu que tenia tres fills: Aló (braços), Afó (cames) i Adogó (panxa). Un dia, el déu Mau decideix marxar de casa i aconsella als fills que siguin bones persones i que ajudin a tothom. Però un temps després, Mau s'enyora de la família i decideix tornar, transformat en un vell lleó. Amb tot, Adogó és l'únic dels seus fills que li dóna menjar, beure i li posa una estora per dormir. Després, per celebrar el retrobament amb els fills, el déu s'inventa un ball nou, en què castiga els seus fills Aló i Afó (les cames i els braços) a posar-se als costats d'Adogó (la panxa). «A partir d'aquell dia, els únics que havien de treballar eren els braços i les cames, i per això cada vegada que neix un nen, sigui del color que sigui, sempre té la panxa al mig», va comentar Agboton. Així, la narradora va explicar que l'havia sorprès l'expressió catalana panxacontents per descriure els que no fan res.

El Punt (18-Novembre-2006)